Lanestosa
es un municipi de la provincia de
Biscaia
,
Pais Basc
, pertanyent a la comarca d'
Encartaciones
. Esta situat en una estreta vall dominat per fonts pendents que descendeix dels cims de La Mortera i Pena del Moro, i banyada pel riu Calera, a una altitud mitjana de 289 metres sobre el nivell del mar. Limita amb el municipi de
Karrantza
i el cantabre de
Soba
. La seva patrona es la Mare de Deu de la Neu, que se celebra el 5 d'agost. En aquesta festa s'efectua una dansa en honor de la Verge que s'anomena els
dantzantes
.
Fins a mitjans del segle
xix
el nom de la poblacio s'escrivia habitualment com
La Nestosa
. Aixi figura per exemple esmentat en el llibre
Vergara
dels
Episodis Nacionals
; o oficialment en els censos de 1842 i 1860. En el cens de
1857
figura oficialment com
Nestosa
. Amb posterioritat es va fer mes habitual la forma
Lanestosa
, i aixi ha arribat fins als nostres dies. El gentilici dels habitants de Lanestosa es
nestosa
i
nestosana
. Els filolegs creuen que Lanestosa es un fitonim (toponim relacionat amb la vegetacio). L'origen del toponim caldria buscar-lo en la paraula del llati vulgar
genesta
, que es un arbust mes conegut actualment com a
ginesta
.
El significat etimologic del nom seria
la (vila o llogaret) ginestosa
(la vila o llogaret amb abundant ginesta). L'evolucio fonetica del nom hauria estat aquesta:
Genestosa
(pronunciat
yenestosa
) →
Enestosa
→
Nestosa
; sempre amb l'article
la
per davant. L'origen romanic del toponim s'explica perque en l'extrem mes occidental de Biscaia, (
Encartaciones
), el castella ha estat l'idioma comu de la poblacio des de temps molt antics, al contrari que la resta de Biscaia on l'idioma comu era l'
euskera
. Per aquest mateix fet la poblacio mancava d'un toponim tradicional en
basc
. En
1979
Euskaltzaindia
va proposar com nom en
basc
de la vila (a mes del mateix nom Lanestosa)
Isasti
, toponim menor existent en altres parts del
Pais Basc
i que te tambe el significat etimologic de
retamal
. No obstant aixo aquest nom no ha tingut massa acetapcion i aixo unit al seu caracter artificial, va fer que la mateixa
Euskaltzaindia
el retires en una posterior actualitzacio del nomenclator de localitats vizcainas que es va publicar en
2007
. Lanestosa ha d'utilitzar-se tambe com nom en
basc
de la vila.
Lanestosa va rebre el titol de Vila el 6 de juny de 1287, de mans del Senyor de Biscaia, D.
Lope Diaz III de Haro
, un privilegi que responia a l'interes de reglamentar les vies naturals de penetracio des de Castella al mar, a traves del port dels Torns. Quan Diaz d'Haro funda aquesta vila, preten consolidar una poblacio estable a la vora d'un cami transitat des de molt antic i alie propiament al Senyoriu: el qual uneix les muntanyes de Burgos amb el Cantabric.
Actualment es un poble amb 266 habitants durant tot l'any,pero a l'estiu es dupliquen les quantitats, ja que molta gent i va per les seves originals tradicions.
Encara que pertanyent des de fa vuit segles a Biscaia, es una localitat netament cantabra si observem la seva arquitectura. Linguisticament es parla el castella, i fins a no fa molt es parlava amb la "o" (jatu, perru, pueblu, etc.). Les dues festes mes importants de celebren el
5 d'agost
(Nostra Senyora de les Neus) i el
16 d'agost
(Sant Roc).
Per la festa major de la Mare de Deu de les Neus, es balla la
Danza de Lanestosa
. Els
danzantes
son nens i joves de 6 a 25 anys que fan un ball vestits amb indumentaria tradicional basca (pantalons i samarreta blanca, faixa blanca a la cintura i un mocador vermell lligat al coll). Els dansaires salten de peus en punta, entrellacant unes vares d'avellaner folrades de paper de diferents colors. Aquestes vares d'avellaner son preparades pels mateixos danzantes el dia abans, utilitzant un
engrut
elaborat amb aigua i farina que enganxa a les vares els papers de ceba preparats previament per altres nens amb colors alternats. La dansa, que te lloc cada 5 d'agost, es balla en un petit recorregut pel poble que finalitza a la placa principal.
[1]
Corporacio municipal
[
modifica
]
Eleccions Municipals 2007
Enllacos externs
[
modifica
]