El
ladi
(en ladi
ladin
), o
ladi dolomitic
(
ladin dolomitan
), es una
llengua romanica
de la branca
retoromanica
, parlada a les valls de les
Dolomites
, al voltant del
massis de Sela
,
[1]
dins l'Estat
italia
. Alternativament, el ladi tambe es concebut com un dels tres grups dialectals que componen la llengua retoromanica o
retic
(vegeu
questio ladina
), conjuntament amb el
romanx
i el
furla
.
El nom de
ladi
(
ladin
) per al conjunt de la llengua fou encunyat per
Micura de Ru
(Nikolaus Bacher, 1789-1847) en la primera gramatica ladina de la historia (1833), i tingue un exit incontestat.
[2]
Fins aquell moment el ladi nomes era conegut pels noms de cada dialecte concret.
Fora d'aqueixa definicio estricta resta l'
engiadines
dels
Grisons
, que tradicionalment tambe es anomenat ladi, per contrast amb el
romanx
en sentit estricte. D'altra banda, hom ha volgut veure una forma de ladi en la parla
furlana
de
Nert e Cjas
i
Cimolais
(
Friul
).
No s'ha de confondre el ladi amb el
judeocastella
, que els seus parlants anomenen
ladino
; ni tampoc amb el
mossarab
, que, segons sembla, els seus parlants anomenaven tambe
ladino
.
Domini linguistic i grans dialectes
[
modifica
]
El ladi dolomitic estricte, reivindicat conscientment pels parlants des d'antic i reconegut unanimement com a tal per la romanistica, es parla en cinc valls contigues entre si (divuit municipis), les quals componen un bloc territorialment compacte on el ladi es la llengua autoctona: la
Ladinia
.
Empero, d'enca 1923-1927 el domini linguistic esta tripartit administrativament entre les regions del
Trentino-Tirol del Sud
[3]
i del
Veneto
,
[4]
i, dins aquestes, entre tres provincies (Bozen, Trento i Belun). Aixo els converteix en minoria relativa arreu, tot i ser majoritaris al seu territori. Endemes, la triparticio entrebanca artificiosament la cohesio de la comunitat linguistica i dificulta la coordinacio de la planificacio linguistica. Fins i tot el relatiu reconeixement oficial de la llengua depen de les autoritats de cada provincia, amb que varia en cadascuna. Les entitats linguistico-culturals ladines no tenen altre remei que implantar-se segons ambits provincials.
La Ladinia, doncs, consta dels territoris seguents; tambe indiquem el dialecte de cada vall.
- provincia de Bozen
[5]
(en ladi
Balsan
--en
badiot
-- i
Bulsan
-en
gherdeina
--), al si de la Regio Autonoma del Trentino-Alto Adige/Sudtirol: vuit municipis en dues valls.
- Val Badia y Mareo
:
badiot
i
mareo
. En italia,
Val Badia e Marebbe
;
badiotto
,
marebbano
. En alemany,
Gadertal und Enneberg
. Consta de cinc municipis:
Badia
(en italia, tambe Badia),
Corvara
(en italia, Corvara in Badia),
Mareo
(Marebbe),
San Martin de Tor
(San Martino in Badia) i
La Val
(La Valle). En un sise municipi,
Kastelruth
(
Ciastel
en ladi, Castelrotto en italia), hi ha una minoria ladina reconeguda.
[6]
- Gherdeina
:
gherdeina
. En italia,
Val Gardena
;
gardenese
. En alemany,
Groden
. Consta de tres municipis:
Santa Cristina Gherdeina
(Santa Cristina Valgardena),
Selva
(Selva di Val Gardena) i
Urtijei
(Ortisei).
- provincia de Trento
[7]
(en ladi
Trent
), al si de la Regio Autonoma del Trentino-Alto Adige/Sudtirol: set municipis en una vall.
- Val de Fascia
:
fascian
. En italia,
Val di Fassa
;
fassano
. En alemany,
Faisatel
. Els set municipis de que consta son
Ciampedel
(Campitello),
Cianaciei
(Canazei),
Mazin
(Mazzin),
Moena
(Moena),
Poza
(Pozza di Fassa),
Sorega
(Soraga) i
Vich
(Vigo di Fassa).
- provincia de Belluno
[8]
(en ladi
Belun
o, en algunes variants,
Belum
), al si de la regio administrativa del Veneto: tres municipis en dues valls.
- Anpezo
:
anpezan
. En italia,
Cortina d'Ampezzo
;
ampezzano
. En alemany,
Hayden
. Consta d'un unic municipi:
Anpezo
(Cortina d'Ampezzo).
- Fodom
:
fodom
. En italia,
Livinallongo
;
livinallese, fodomo
. En alemany,
Buchenstein
. Consta de dos municipis:
Fodom
(Livinallongo del Col di Lana) i
Col
(Colle Santa Lucia).
En conjunt, els parlants de ladi de les cinc valls superen els trenta mil, i hi constitueixen entorn del 80 % de la poblacio total.
Institucions linguistico-culturals
[
modifica
]
A partir de la decada de 1970 Ladinia s'ha dotat d'una xarxa potent d'institucions linguistico-culturals consagrades a l'estudi, tutela, valoritzacio i promocio de la llengua i la cultura ladines. La majoria son d'ambit provincial, pero s'esforcen a mantenir una certa coordinacio, de la qual, per exemple, sorgi la normativa unitaria. Es tracta de les entitats seguents, llistades per ordre cronologic:
- Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn"
, fundat el 1975 a Vich. Treballa essencialment per als ladins de la provincia de Trento (Fascia).
- Istitut Ladin "Micura de Ru"
, fundat el 1977 a San Martin de Tor. Treballa essencialment per als ladins de la provincia de Bozen (Gherdeina i Val Badia).
- Istituto Ladin de la Dolomites
, fundat el 2003 a Borcia. Treballa essencialment per als ladins recentment "emergits" de la provincia de Belun (vegeu mes avall); es a dir, per als trenta-cinc municipis del Cador/Cumelgu, Agordin i Zolt.
- Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan"
, fundat el 2004 a Col. Treballa essencialment per als ladins "historics" de la provincia de Belun (Anpezo i Fodom).
Altres entitats d'importancia estrategica en el mon ladi son:
- Union Generela di Ladins dla Dolomites
, fundada a Bulsan (Bozen) el 1951 i instal·lada a Urtijei el 1957. No es cap institucio publica, sino una federacio panladina que agrupa totes les organitzacions civico-culturals del pais, tant d'ambit comarcal com municipal.
- Istitut Pedagogich Ladin
, fundat el 1987 a Bulsan (Bozen). Te com a ambit d'actuacio la Regio Autonoma del Trentino-Alto Adige/Sudtirol, es a dir, el conjunt de les cinc valls de la Ladinia estricta.
- Servisc de Planificazion y Elaborazion di Lengaz Ladin (SPELL)
, entitat dedicada a la normativa i la terminologia panladines, aixi com a la planificacio linguistica; fundada el 2004, s'hi coordinen practicament totes les entitats citades.
La normativitzacio unitaria del ladi dolomitic es molt recent, pero ha marcat un canvi de rasant decisiu en la historia de la llengua, si mes no potencialment.
El primer document redactat en ladi de que es te coneixenca data de 1631 i prove de Badia. Durant segles el ladi visque en una anarquia normativa total: cada vall, comarca o municipi, si no era agraf, tenia escriptura tradicional propia, que s'usava per a transcriure la parla local en certs ambits acotats (doctrina cristiana, poesia "dialectal", algun estudi d'interes estrictament localista). Aixo es corresponia amb les pautes sociolinguistiques tipicament diglossiques en que estava atrapada la llengua: com a llengua de cultura per a usos publics, oficials i elevats ja hi havia l'alemany, primer, i, l'italia, mes endavant.
La petita intel·lectual ladina era ben conscient de la necessitat de comptar amb un estandard panladi, sense arribar a concretar-se, generacio a generacio. El primer a fer-hi una proposta concreta fou Micura de Ru en la seva gramatica (1833).
En la decada de 1980 s'havien acumulat la puixanca de l'activisme ladi, l'existencia d'entitats linguistico-culturals solvents, l'exemple del romanx griso i del furla estandard i, com a element practic immediat, l'ingres del ladi en l'administracio publica. El 1988 una coalicio dels instituts encarrega l'elaboracio d'una proposta de ladi estandard a una figura externa, segurament qui hi estava mes qualificat: el professor Heinrich Schmid, pare del romanx griso. El resultat fou
Wegleitung fur den Aufbau einer gemeinsamen Schriftsprache der Dolomitenladiner
('Directrius per al desenvolupament d'un registre estandard comu dels ladins dolomitics'), treball presentat per Schmid el 1994, acceptat tot seguit i publicat el 1998. Havia nascut el ladi estandard, conegut inicialment com a
ladin dolomitan
i finalment com a
ladin standard
.
[9]
El 1994 els instituts crearen el
Servise de Planificazion y Elaborazion di Lingaz Ladin (SPELL)
, d'on sorgiren les dues obres que constitueixen la trama essencial de la normativa unitaria ladina: la
Gramatica dl ladin standard
(2001) i el
Dizionario dl ladin standard
(2002).
Desgraciadament, l'aplicacio de l'estandard ha estat minima. Les provincies no l'han adoptat encara; per exemple, el 2003 la de Bozen proclama com a ladi normatiu les ortografies tradicionals (i localistes) del
badiot-mareo
i del
gherdeina
, separadament.
Reconeixement oficial
[
modifica
]
El reconeixement de la comunitat ladina i dels seus drets ha costat molt: ha calgut arrencar concessio a concessio mitjancant una dura lluita sociopolitica contra l'hostilitat de les autoritats de les diverses provincies, i tambe de les societats provincialment majoritaries. Per exemple, la introduccio del ladi a l'escola provoca fortes campanyes de rebuig entre nacionalistes alemanys (en la postguerra) i italians (als anys seixanta i setanta), tot i que nomes afectava els municipis ladinofons. La lluita ladina ha estat encapcalada i coordinada per la
Union Generela di Ladins dla Dolomites
d'enca 1951.
No fou fins a la llei 482/1999, "Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche", que l'Estat italia, com a tal, renuncia a les pretensions de tractar els parlars retoromanics com a dialectes italians, reconegue l'existencia del ladi com a llengua i es compromete a impulsar un cert grau d'us oficial del ladi en l'administracio, l'ensenyament, la toponimia i els mitjans de comunicacio. Malgrat les insuficiencia de les mesures aplicables i la gasiveria del financament, en tractar-se d'una llei estatal poden acollir-s'hi totes les comunitats que es considerin ladines, independentment de la provincia on radiquin, per primera vegada en la historia.
En tot cas, hi ha diferencies importants entre els diversos territoris. Al si de la Regio Autonoma del Trentino-Alto Adige/Sudtirol, la provincia alemanya, Bozen, ha estat relativament permissiva; la padano-veneta (teoricament italiana), Trento, bastant menys. Quant a la regio administrativa del Veneto, ha ignorat conscientment l'existencia dels ladins fins fa ben poc.
Vejam, ara, la situacio per provincies.
Tirol del Sud (Val Badia i Gherdeina)
[
modifica
]
Els ladinofons de la provincia de Bozen son els menys maltractats de tots i l'enveja de tots els altres compatriotes. La provincia de Bozen fou la primera institucio publica a reconeixer formalment els ladins com a grup etnic ("tercer grup etnic", 1951), i el ladi com a llengua (segon estatut d'autonomia de la Regio, 1972). El 1989 esdevingue llengua de l'administracio, tant a nivell provincial com municipal, en una mena de cooficialitat compartida amb alemany i italia.
L'ensenyament del ladi com a assignatura s'hi engega, timidament, el 1948; el 1972 obtingue garanties plenes i es generalitza a l'escola primaria i secundaria, amb autonomia escolar a partir de 1975. S'hi admetia, fins i tot, de fer l'ensenyament en ladi. En la practica, encara avui dia nomes se li dediquen dues hores setmanals.
El ladi s'introdui en la toponimia a partir dels anys cinquanta, moment en que tambe s'hi engegaren unes poques hores de radio, que anaren augmentant. S'hi afegirien emissions televisives en ladi a partir de 1979, regulars d'enca 1988. Avui dia s'emeten en ladi, anualment, 352 hores de radio i 39 hores de televisio.
Trentino (Val de Fascia)
[
modifica
]
Durant decades la provincia de Trento evita minuciosament d'aplicar els articles i mandats dels successius estatuts d'autonomia regionals en tot allo que feia als ladins. De fet, no hi entraren en vigor fins al 1990.
Pressionat per les mobilitzacions ladines, el Trentino obri la ma lentament. El curs 1969-1970 s'hi engega l'ensenyament bilingue. Hom reconegue indirectament l'etnia i la llengua mitjancant l'institut Fascegn (1975) i l'autonomia administrativa de tot Fascia (
Comprensorio ladino di Fassa
, 1977).
Finalment, el ladi hi esdevingue llengua de l'administracio municipal a partir de 1994, en una mena de cooficialitat amb l'italia. La toponimia i la retolacio son bilingues a tot Fascia. S'hi reben les emissions radiofoniques i televisives ja esmentades.
Belun (Anpezo i Fodom)
[
modifica
]
Els ladins inclosos a la regio administrativa del Veneto, tots concentrats a la provincia de Belun, son els mes infraprotegits. No tingueren un cert reconeixement oficial fins a la llei regional 73/1994,
Promozione delle minoranze etniche e linguistiche del Veneto
, molt limitada quant a drets i mitjans.
S'hi ha normativitzat la toponimia de les regions ladines, incloent-hi les emergides recentment (vegeu mes avall). S'hi admet el ladi a l'ensenyament, pero nomes a titol voluntari, i practicament nomes a Anpezo i Fodom. En principi, no s'hi reben les emissions radiofoniques ni televisives en ladi.
Els "altres" ladins: un esclat d'autoafirmacio col·lectiva
[
modifica
]
Fins aci ens hem referit als ladins dolomitics estrictes: aquells que de sempre s'han sabut i autodessignat ladins, i la parla dels quals es una unitat linguistica inquestionable, tant sociolinguisticament com des de l'analisi cientifica.
Empero, entorn d'aqueix nucli ladi, i no sempre contiguament, hi ha altres parlars similars, pero mes ambigus, la possible ladinitat dels quals fa un segle que es debat al si de la romanistica. Darrerament s'hi afegeix una dada nova: molts dels parlants d'aquests dialectes comencen a reivindicar-se com a ladins, organitzen entitats culturals ladines, etc. En molts casos han arrencat un cert reconeixement oficial com a ladins. Son els casos seguents:
- al Trentino, la
Val de Non
(
Val di Non
), la
Val de Rabi
(
Val di Rabbi
), la
Val de Sol
(
Val di Sole
) i la
Val de Pei
(
Val di Peio
), contigues entre si, pero formant una mena d'illot entre l'alemany i el llombard, a considerable distancia del ladi dolomitic estricte, de que els separa l'alemany. Llurs dialectes, nones i solandre, per a alguns estudiosos son una forma de
llombard
amb substrat
romanx
. En els censos italians de 2001 i 2011, vora vuit mil noneso-solandres es declararen ladins. No n'hi ha reconeixement oficial.
- a la provincia de Belun, el municipi de
La Rocia
(
Rocca Pietore
, en italia), contigu a Fodom i de parla forca analoga.
- tambe a la provincia de Belun, amb veinatge immediat amb Anpezo i Fodom per l'oest i amb el
Friul
per l'est, hi ha el domini del dialecte
cadori
(
cadorin
, en italia
cadorino
): la comarca del
Cador
o, en estandard,
Ciadura
(en italia,
Cadore
). Aqueixa comarca te una situacio estrategica; especialment, la franja septentrional, el
Cumelgu
o, en estandard,
Comelego
(
Comelico
, en italia). Perque es, justament, el territori situat entremig del ladi i el furla; i, segons com sigui caracteritzat, o be, si no fos ladi, s'interposaria com una cunya entre dos blocs retics, o be, si en fos, en funcio seva hi hauria contiguitat ininterrompuda entre ladi i furla, de manera que el retoromanic no consistiria, en realitat, en tres blocs aillats entre si. Alguns estudiosos consideren el cadori una forma de
venet
amb influencia ladina, i d'altres una forma de ladi amb influencia veneta. Alhora, se'n remarca la filiacio especialment estreta amb l'
anpezan
. Quant als parlants mateixos, en les darreres decades cada cop n'hi ha mes que es reivindiquen ladins.
- finalment, els parlars de les comarques de l''
Agordin
(
Agordino
) i de
Zolt
(
Val di Zoldo
), al sud del cadori, son transicionals entre ladi i venet.
Als darrers anys, i a partir de la llei estatal 482/1999, la provincia de Belun ha acabat per reconeixer com a ladins fins a trenta-nou municipis;
[10]
no tan sols Anpezo i els dos de Fodom (Fodom i Col), sino tambe La Rocia i la totalitat de les comarques del Cador, Agort i Zolt. Amb aquestes dues darreres, el ladi ocuparia dos tercos de la provincia.
Classificacio dels dialectes
[
modifica
]
La classificacio interna dels dialectes, subdialectes i parlars ladins es molt complexa.
Hi ha dos tipus de classificacio dels dialectes del ladi.
[11]
L'una fa la divisio en
ladi anaunic
, que engloba els parlars de Non, Sol i Rabi;
ladi dolomitic
, que engloba els parlars de les valls dolomites; i
ladi cadori
, que engloba els parlars del Veneto que toquen al Friul. L'altra es de caracter territorial i divideix en:
occidental
, que inclou el ladi anaunic mes el gherdeina i el fascian;
central
, que inclou el fodom i el badiot-mareo; i
oriental
, que inclou el ladi cadori, l'anpezan i el vajonti.
Una classificacio sintetica:
- grup anaunic
- nones (
nones
, it. nones) -- a Val de Non, Val de Rabi i part de Val de Sol
- solandre (
solander
, it. solandro) -- a Val de Sol i Val de Pei
- grup dolomitic
- subgrup atesi
- badiot-mareo
-- a Val Badia y Mareo
- gherdeina
-- a Gherdeina
- gries -- a Gries, poble del municipi de Cianaciei (Val de Fascia)
- subgrup fascia
- fascian
-- a Val de Fascia
- moenat
-- a Moena
- brach
-- a Poza, Sorega i Vich
- cazet
-- a Ciampedel, Cianaciei i Mazin
- subgrup fodom
- fodom
-- a Fodom i Col
- roquia -- a La Rocia
- subgrup anpezano-cadori
- anpezan
-- a Anpezo
- comelean
(it. comeliano) -- al Cumelgu/Comelego (Cador septentrional)
- cadori (
cadorin
) estricte -- a la resta del Cador
- grup ladinovenet
- agordin
(it. agordino) -- a les valls de l'Agort/Agordin (incloent-ne la de Biois)
- zoldan
(it. zoldano) -- a la vall de Zolt
- vajonti [inclusio en debat]
[12]
Sociolinguistica
[
modifica
]
A la Ladinia Central de les cinc valls, el ladi resisteix prou be: el nombre de parlants (uns trenta mil) es mante i augmenta lleugerament; de mitjana, s'acosta al 80 % de la poblacio del territori etnic, segons el cens de 2011.
Entre els noneso-solandres, ja hem vist que no baixen de vuit mil els que es reclamen ladinofons insistentment.
Quant a la Ladinia "emergida", no hi ha xifres fiables de parlants, pero es calcula que en podrien ser uns deu mil; un terc de la poblacio total, que es essencialment autoctona.
En tot cas, el ladi es considerat llengua amenacada, per un conjunt de motius:
- el fet que es tracta d'una comunitat intrinsecament poc nombrosa;
- la continuitat ininterrompuda de la pressio assimilacionista per part de llengues estatals plenament consolidades i forca prestigioses, l'italia i l'alemany;
- la bilinguitzacio dels ladinofons, generalitzada almenys d'enca mitjan segle XX (en efecte, practicament tots els ladins saben italia, i tambe alemany els de la provincia de
Bozen
);
- la turistificacio, que ja ha minoritzat el ladi als municipis mes turistics, com ara Anpezo;
- els entrebancs administratius i ideologics a la lliure intercomunicacio del domini ladi (i, no cal dir-ho, mes encara panretic).
A banda de les publicacions normatives i de les obres literaries, es disposa d'un bon nombre de llibres escolars d'introduccio al ladi. Tambe existeixen moltes i bones
gramatiques
descriptives,
diccionaris
i analisis linguistiques. Els diversos instituts ladins han multiplicat i diversificat considerablement la produccio bibliografica ladina, en les darreres decades, i tambe produeixen material audiovisual. Hi ha dos diaris,
Die Dolomiten
, en alemany, i
Alto Adige
, en italia, que inclouen treballs en ladi. Entre les publicacions que serveixen com a fonts d'informacio sobre aspectes academics, activitats politiques i assumptes socials, hi ha
Mondo ladino
, editada per l'
Istitut Cultural Ladin
de Fascia, principalment en llengua italiana, i
Ladinia
, editada per l'
Istitut Ladin
de Val Badia, escrit en alemany en la major part. Integrament en ladi son les revistes
La usc di ladins
('La veu dels ladins'), fundada el 1949 i sota la responsabilitat de la
Union
d'enca 1972, i
Ladin!
, de l'Istituto de Borcia. A banda dels instituts ladins, diverses universitats tenen seccio dedicada especificament a estudis ladins; sobretot, a Bozen i a Austria.
A Internet es desplega una ciberladinia notable.
Panoramica historica
[
modifica
]
Ladinia Central
[
modifica
]
Durant segles, els ladins dolomitics formaren part dels
estats habsburgics
; concretament, de la provincia del
Tirol
. N'hi hague un intermedi durant el periode napoleonic, en que tot el Tirol fou transferit a
Baviera
, aliada de Napoleo. Els ladins se sumaren a la insurreccio patriotica tirolesa d'
Andreas Hofer
(1809). El 1810, per primera vegada a la historia, Ladinia fou trossejada administrativament, en esser repartida entre Baviera i el
Regne d'Italia
napoleonic. El 1813 la derrota napoleonica a la zona permete la restauracio de l'
statu quo
tradicional.
Els ladins dolomitics reberen intensament la pressio multisecular de la llengua i la cultura alemanyes, doblement presents: en la quotidianitat, en tractar-se de la llengua de les comarques veines; i tambe des del poder, com a llengua oficial d'una gran potencia, Austria, alhora que vehicle d'una de les cultures mes consolidades i prestigioses d'Europa. Les crides a l'estandarditzacio del ladi (com la primera, de Micura de Ru, el 1833) no tingueren efectes practics immediats.
Per descomptat, les autoritats austriaques eren perfectament conscients de l'existencia dels ladins, pero als censos els recomptaven entre els “italians”, llevant el de 1847.
Els ladins atenyeren notorietat internacional a partir de 1873, arran que
Graziadio Isaia Ascoli
dona a coneixer l'existencia del
retoromanic
a la romanistica internacional. Mentrestant, l'
irredemptisme italia
en reivindicava la italianitat indiscutible, juntament amb la del Trentino.
El 1890 els ladins reaparegueren al cens linguistic austrohongares.
Simptomaticament, la reivindicacio nacional ladina s'engega entre la diaspora: a partir de 1905, la
Union Ladina
d'Innsbruck crida al reconeixement i l'oficialitat de la llengua i la cultura, la normativitzacio unitaria, el reforcament de l'autoestima linguistico-cultural, la formacio d'
unions di ladins
en totes les valls i municipis, etc. Aquesta font ja no s'estroncara.
Despres d'un intent frustrat el 1906 per l'oposicio ferotge dels inevitables diputats italianistes de Viena ("I ladini sono italiani!"), finalment el 1910 els ladins foren reconeguts oficialment com a etnia
(Volkstamm)
amb llengua propia.
Durant la
Primera Guerra Mundial
les Dolomites constituiren un dels front principals de combat entre Italia i Austria-Hongria, de que la poblacio pati agudament.
Conclosa la guerra, el territori fou ocupat per tropes italianes conjuntament amb el Trentino i el Tirol fins al Brenner (Tirol del Sud); tots plegats foren annexats al Regne d'Italia el 1919, en aplicacio del
tractat de pau de Saint-Germain-en-Laye
amb Austria.
El 5 de maig de 1920, en un aplec patriotic celebrat al Pas de Gherdeina
(Jouf de Frea)
s'adopta l'actual bandera tricolor de Ladinia.
En el cens italia de 1921, com que acabaven de ser annexats i l'Estat anterior els havia reconeguts com a nacionalitat, els ladins pogueren declarar la seva llengua: n'eren 14.584. Seria l'unica vegada en moltes decades.
El
regim feixista
(1922-1943) proclama la italianitat indiscutible del ladi, alhora que en perseguia tot rastre de presencia publica.
El 1923, en concloure el periode d'administracio extraordinaria civico-militar, els territoris annexats el 1919 es reestructuren com a provincia italiana de Trento, llevat de Fodom i Anpezo, transferits a la provincia veneta de Belun. Quan, el 1927, la majoria dels territoris germanofons foren segregats de la provincia de Trento per a constituir la de Bozen, s'hi emportaren Val Badia i Gherdeina, mentre que Fascia restava sota Trento. S'havia consumat la triparticio dels ladins: una operacio transparent de divisionisme administratiu amb que promoure l'assimilacio italianista; operacio exercida, a mes a mes, pel regim feixista. Els ladins l'han denunciada i combatuda incansablement des de llavors; pero, simptomaticament, continua en vigor.
Arran de l'
Anschluss
d'Austria, Hitler i Mussolini acordaren (21 octubre 1939) de forcar els ladins a l'
opcio de ciutadania
, per derivacio dels sudtirolesos: podien triar entre restar a Ladinia com a ciutadans italians, pero comprometent-se a l'assimilacio total, o adoptar la ciutadania alemanya, traslladar-se al Reich i germanitzar-se del tot. 7.029 ladins optaren pel Reich, pero l'intercanvi poblacional fou estroncat pel desenvolupament de la
Segona Guerra Mundial
.
El pais viuria sota ocupacio nazi de 1943 a 1945.
Pel maig de 1945, encara sota ocupacio estatunidenca, es repren la reivindicacio ladina, amb un nou esclat de
unions di ladins
d'ambit comarcal o local, finalment federades el 1951 en la
Union di Ladins dla Dolomites
, de Bozen, que prendra el nom definitiu de
Union Generela di Ladins dla Dolomites
en repatriar-se a Urtijei, el 1957. Sera l'organitzacio estrategica del moviment en les decades a venir.
Hi segueixen decades de lluita pel reconeixement dels drets dels ladins envers l'Estat, les regions i les provincies, amb victories lentes, pero notables, que menen a la situacio actual. Remarquem el reconeixement de l'etnia (1951) i de la llengua (1972) per part de Bozen; la lenta entrada en l'escolaritzacio a partir de la postguerra, i a l'administracio a partir de 1989; la creacio dels instituts ladins, a partir de 1975; i, sobretot, la recent normativitzacio unitaria.
D'altra banda, la lluita contra la triparticio, i el diferend d'actitud del Tirol del Sud, han provocat multiples campanyes per la integracio de totes les valls ladines en aquella provincia: a Anpezo i Mareo el 1947, 1964, 1973, 1974, 1991 i 2007; a Fascia en 1972 i 1977; a Fodom el 1973 i 1991...
Valls noneso-solandres
[
modifica
]
Fins a l'annexio italiana de 1919, les valls noneso-solandres (Non, Sol, Rabi, Pei) tingueren la mateixa experiencia historica que la Ladinia Central, pero completament desvinculades d'aquesta per una amplia cunya germanofona. D'enca d'Ascoli la romanistica especula sobre llur possible ladinitat, que en les darreres decades han comencat a reivindicar activament, sense obtenir cap reconeixement oficial.
Ladinia belunesa
[
modifica
]
L'experiencia historica del municipi de La Rocia i de les comarques del Cador/Cumelgu, Agort i Zolt difereix substancialment de la resta dels ladins: tots aquests territoris formaren part historicament de la
Republica de Venecia
; tingueren una influencia del venet tan intensa com fou la de l'alemany sobre la resta dels ladins; i han seguit sempre la mateixa sort del
Veneto
, en que mai no han deixat d'estar enquadrats administrativament. Aixi, fou conjuntament amb el Veneto que foren incorporats a l'Estat italia, el 1866. Llur desvetllament recentissim, ja en el segle
xxi
, no sembla que tingui gaire complicitats a la Ladinia Central, on molts hi volen veure una maniobra de distraccio promoguda per les autoritats venetes amb voluntat italianista.
Mostres de la llengua
[
modifica
]
Frases comunes
[
modifica
]
| Catala
|
Dialecte gherdeina
|
Maro (Mareo)
|
Dialecte badiot
|
Dialecte fascian
|
Anpezan
|
Zoldan
|
Alie
|
Nones
|
Solandre
|
Agordin
|
| Com et dius?
|
Co es'a inuem?
|
Co astepa ennom?
|
Co ast'pa inom?
|
Co este pa inom?
|
Ce asto gnon?
|
Ke asto gnom?
|
Ke inom asto?
|
Come te clames po?
(Che gias nom po?)
|
Come te ciames po?
(Che/Chje gh'as/jas nom po?)
|
Come fa?tu de gnom? (Come te ciametu?)
|
| Quants anys tens?
|
Tan d'ani es'a?
|
Tan de agn astepa?
|
Tan de agn ast'pa?
|
Cotenc egn este pa?
|
Cuante ane asto?
|
Quainch agn asto?
|
Cotanc agn asto?
|
Canti ani gias po?
|
Quanti ani gh'as/jas po?
|
Quanti ani a?tu?
|
| Vaig cap a casa.
|
Vedi a cesa.
|
I va a ciasa
|
I va a ciesa.
|
Vae a ciasa.
|
Vado a ciasa.
|
Vade a casa.
|
Vade a ciesa.
|
Von a ciasa.
|
Von a chjasa / casa.
|
Vade / Vae a casa.
|
| On vius?
|
Ula stessa?
|
Ola virestepa?
|
Aula virest'pa?
|
Ola staste pa?
|
Agno stasto?
|
An do stasto?
|
Ula stasto?
|
En do abites?
|
'Ndo abites po?
|
Onde ?ta?tu?
|
| Visc a Trent.
|
Stei a Trent.
|
I viri a Tront
|
I viri a Trent.
|
Stae ja Trent.
|
Stago a Trento.
|
Staghe a Trento.
|
Stae a Trient.
|
Vivi a Trent. (Ston a Trent)
|
Vivi a Trent. (Ston a Trent)
|
?tae a Trent.
|
Variants ladines
[
modifica
]
- Ladin dla Val Badia (maro)
- La olp ea endo en iade afamada. Te chel veghera en corf co tignia en toch de ciajo te so bech. "Chel mo sess pa bun", s'ara ponse, y a cherde le corf: "Tan en bel che t'es! Sce to ciante e tan bel co to ciare fora, spo este dessogu to le plu bel vicel de duc."
- Ladin dla Val Badia (badiot)
- La olp e indo n iade afamada. Te chel veighera n corf che tigni n toch de ciajo te so bech. "Chel me savess bun", s'ara ponse, y a cherde le corf: "Tan bel che t’es! Sce to ciante e tan bel co to ciare fora, spo este dessigu to le plu bel vicel de duc."
- Ladin de Gherdeina (gherdeina)
- La bolp fova ino n iede arfameda. Te chela veijela n corf che ten n toch de ciajuel te si bech. "Chel me savessa bon", se ala mpensa y a cherda l corf: "Ce bel che te ies! Sce te ciantes tan bel coche te celes ora, pona ies dessegur tu l plu bel ucel de duc."
- Ladin de Fascia (fascian)
- La bolp era endo fameda. Te chela la veit n corf con n toch de formai tel bech. "Chel, ve, me saessa bon", la se peissa e la ge disc al corf: "Che bel che t’es! Se tie cianter l'e sci bel che tia parbuda dapo t’es de segur tu l piu bel anter duc i ucie."
- Ladin de Fodom (fodom)
- La volp l'eva ndavo afamada. Nte chela la veiga n corf che l se tegniva n toch de formai ntel bech. "Chel l me savessa ben bon", la s'a pense ntra de dela, e l'a clame l corf: "Cotant bel che t'es! Se tuo ciante l e bel coche ti te ciale fora, nlouta t'es segur ti l plu bel de duc canc i uciei!"
- Ladin de La Rocia
- La olp l'eiva danuof fameda. Ite chela la ve n corf che l se tegniva n toch de formai tel bech. "Chel ve me piajese begn tant", la s'a pense intra de ela e l'a ciame l corf: "Ci n bel che t'es! Se te ciante autertant begn che te verde fora, inlaota de segur t'es el pi bel di guzi!"
- Ladin de Anpezo (anpezan)
- Ra volpe r’ea danoo infamentada. Cenone ra vede un croo, che ‘l aea inze ‘l beco un toco de formei. "Chel si che el me piajarae", ra s'a pensa ra volpe, e r’a ciama el croo: "Ce un bel che te sos! Se te ciantes polito cemodo che te se vede, de seguro te sos el pi bel de dute i uziei!"
- Ladin nones
- La bolp l'era de nueu famada. 'N te chela la vet en grol con en to? de formai 'n tel be?. "Chel ve 'l me saverues bon", la 'npensa 'ntra de ela, e la ge dis al grol: "Che bel che es! Se 'l to ciantar l'e 'nzi bel come che vardes fuera, de segur es el pu bel de tut i auziei!"
- Ladin solander
- La bolp l'era amo famada. Nte quela la vet en corf con 'n toch de fromai (stavel) 'ntel bech. "Quel if, ve, el me savros bon", la pensa tra de ela, e la gh'a dit al corf: "Che bel che ses! Se 'l to cantar l'e aosi bel come che vardes for, de segur t'es 'l pu bel de tuti i auciei!"
- Ladin dla
Val et Rabi
(Rabies)
- La bolp la ero amototorno famado. Nte quelo la ve n corf con n toch et formai ntal bech. "Quel if ve elm savoro bon!", la sempenso entra de elo, e la ji dis al corf: "Che bel chje es! Se l to chjantar l fus si bel come el to vardar for del sejur sorosti ti el pu bel et tut i aucei!"
- Ladin de Falciade, de transicio al venet
- La bolp l'era danof famada. N'dant la ve? en corf, che ‘l avea inte ‘l bec en toc de formai. "Chel si che el me piasarie", la s'a pensa la bolp, e l'a ciama el corf: "Che bel che tes! Se te cante polito come che te se ve?, de segur te sarie el pi bel de duti i auzei!"
- Ladin d'Alie
- La bolp 'l era 'ndanuof famada. Chel che no le la vez 'n corf co 'n toch de formai inanter 'l bech. "Chel ve, me savese bon", pensa la bolp y 'ndant la dis al corf: "Che bel che tes! Se te ciante valif che te varde fora bel, de segur tes 'l pi bel de uzei!"
[13]
- Ladin de Zolt (zoldan)
- La bolp la era danuof afamada. Nte chela la ve 'n corf co 'n toch de formai inte 'l bech. "Chel si, ve, che 'l me savarae bon", la s'a pensa la bolp, e l'a ciama al corf: "Che bel che t'es! Se te cante polito come che te se ve, de segur te ?arae al pi bel de duti i uziei!"
- Ladin agordin de Taibon (taiboner), de transicio al venet
- La bolp la era danof famada. Chel che no le, la vet en corf poia sun pe? co 'n toch de formai 'te 'l bech. E la se di? anter de ela: "Quant che 'l me ?avarae bon!" ; e la ghe di? al corf: "Ke bel che te e! ?e te cante?e valif drio quant che t'e bel, de?egur te ?arae el pi feter anter i o?ei!"
Comparacio amb altres llengues retoromaniques
[
modifica
]
- Furla carni de Paular
- La bolp l'era di nuf famada. In che la jou un corvat, cal veva tal bec un toc di ciuc. "Chel si ca mi plasares", ala pensa la bolp, e ai di? al corvat: "Ce biel ca tu ses! Sa tu cjantes ben coma cjalati di fur, di sigur tu ses il plui biel di ducj i ucei!"
- Furla de Glemone
- La volp E jere di nuf famade. In che la ju A l'ere un corvat, cal veve in tal bec un toc di formadi. "Chel si c'A mi plasares",e a pensat le volp, e i dis al corvat: "Ce biel ca tu ses! Se tu cjantis ben come a cjalati di fur, di sigur tu ses el plui biel di ducj i ucei!"
- Romanx de la Val Mustair (antigament parlat tambe a la Val Venosta)
- La vuolp d'eira darcheu una jada fomantada. Qua ha'la vis un corv chi tgnaiva un toc chaschol in seis pical. Quai am gustess, ha'la pensa, ed ha cloma al corv: "Che bel cha tu est! Scha teis chant es usche bel sco tia apparentscha, lura est tu il plu bel utsche da tuots!"
La guilla era novament afamada. Veie un corb posat en un pi amb un boci de formatge al bec. Com el tastaria, pensa la guilla, i digue al corb: ≪ Com ets bonic! Si el teu cant es tan bonic com el teu aspecte, llavors ets el mes bell entre els ocells ≫.
- ↑
Sella
, en italia.
- ↑
Versuch einer Deutsch-Ladinischen Sprachlehre. Micura de Ru (alias Nikolaus Bacher).
- ↑
Fins al 1948, sota la denominacio de Venecia Tridentina (
Venezia Tridentina
).
- ↑
Fins al 1948, sota la denominacio de Venecia Euganea (
Venezia Euganea
).
- ↑
La provincia de Bozen es de majoria alemanya.
- ↑
Concretament, els ladinofons s'agrupen en tres pobles del municipi: Bula, Runcadic i Sureghes (en italia, Bulla, Roncadizza i Oltretorrente).
- ↑
La provincia de Trento, o Trentino, es de majoria padana (llombarda) al sector centroccidental, i de majoria veneta al sector oriental.
- ↑
La provincia de Belluno (
Belun
en venet) es de majoria veneta.
- ↑
Com remarca Valentini (2002), hi ha una diferencia de matis entre ambdos termes: "Ladin standard met l azent sun la natura formala y funzionala de chesta koine ladina; ladin dolomitan indichia plutost la posizion geografica dles Dolomites en confront a les rejonedes dl Friul y di Grijons."
- ↑
Avui trenta-vuit, per fusio dels dos de Zolt el 2016.
- ↑
L. Renzi e A. Andreose.
Manuale di linguistica e filologia romanza
. Il Mulino. P. 56-57.
- ↑
Aquest dialecte del Vajont es parla en dos municipis furlans fronterers amb Belun:
Nert e Cjas
i
Cimolais
. S'hi pot veure una forma peculiar de furla; pero com que presenta, alhora, analogies amb el dolomitic i trets d'influx venet, la seva furlanitat es discutida. Aixo dugue tots dos municipis a rebutjar la inscripcio en la llista oficial de localitats furlanofones, amb que la parla, sigui el que sigui, ha restat sense cap mena de proteccio.
- ↑
Pallabazzer Vito, Lingua e cultura ladina. Lessico e Onomastica di Laste, Rocca Pietore, Colle S. Lucia, Selva di Cadore, Alleghe. Belluno, Istituto bellunese di Ricerche Sociali e Culturali, serie “Dizionari” n. 1, 1989.
Bibliografia
[
modifica
]
- Ladin: the Ladin language education in Italy
. 2nd ed. [Barcelona?]: Mercator European Research Centre on Multilingualism and Language Learning, 2016 (Regional dossiers series) En linia:
https://www.mercator-research.eu/fileadmin/mercator/documents/regional_dossiers/ladin_in_italy_2nd.pdf
- Maurer-Lausegger, Herda. "The diversity of languages in the Alpin-Adriatic region: I, linguistic minorities and enclaves in northern Italy".
Tfs, Tidskrift for Sprogforskning
, 2, no. 1 (2004), p. 5-23. [En linia:
http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.844.8443&rep=rep1&type=pdf
]
- Valentini, Erwin.
Ladin standard: n lingaz scrit unitar per i ladins dles Dolomites
. Urtijei: Union Generela ddi Ladins dles Dolomites, 2002.
- Videsot, Gerda. "El ladi".
Anuari de l'Agrupacio Borrianenca de Cultura
, XVI, p. [209]-220. [En linia:
http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/6053/El+lad%ED.pdf?sequence=3
]
- Paul Videsott.
Ennebergisches Worterbuch
, Universitatsverlag Wagner, Innsbruck 1998,
ISBN 3-7030-0321-9
- Paul Videsott.
Ladinische Familiennamen ? Cognoms Ladins
, Universitatsverlag Wagner, Innsbruck 2000,
ISBN 3-7030-0344-8
- Paul Videsott.
Ratoromanische Bibliographie
, Bozen University Press, Bolzano, 2011,
ISBN 978-88-604-6045-5
- Rut Bernardi, Paul Videsott.
Geschichte der ladinischen Literatur
, Bozen University Press, Bolzano, 2013, 3 vol.,
ISBN 978-88-6046-060-8
- Paul Videsott.
Bibliografia ladina. Bibliographie des ladinischen Schrifttums. Bibliografia degli scritti in ladino. Bd. 1: Von den Anfangen bis 1945. Dalle origini al 1945
, Bozen University Press, Bolzano, 2013,
ISBN 978-88-6046-066-0
(con Rut Bernardi e Chiara Marcocci)
- Paul Videsott.
Vocabolar dl ladin leterar / Vocabolario del ladino letterario / Worterbuch des literarischen Ladinischen
, Bozen University Press, Bolzano, 2020,
ISBN 978-88-6046-168-1
- Paul Videsott.
Manuale di linguistica ladina
, De Gruyter, Berlin/Boston, 2020,
ISBN 978-3-11-051962-4
(con Ruth Videsott e Jan Casalicchio)
- Paul Videsott.
Les Ladins des Dolomites
, Armeline, Crozon, 2023,
ISBN 978-2-910878-47-4
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
Llengues romaniques occidentals
|
|---|
| Iberoromaniques
| |
|---|
| Occitanoromaniques
| |
|---|
| Gal·loromaniques
| |
|---|
| Retoromaniques
| |
|---|
| Padanoromaniques
| |
|---|
| |
|
|
Llengues romaniques orientals
|
|---|
| Italoromaniques
| |
|---|
| Balcoromanques
| |
|---|
|
|
Llengues romaniques insulars
|
|---|
|
|
|