한국   대만   중국   일본 
La Vanguardia - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

La Vanguardia

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: La Vanguardia Espanola )
Infotaula d'organitzacióLa Vanguardia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus periodic
organitzacio Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1r febrer 1881
Governanca corporativa
Seu  (2004?)
Gerent/director Jordi Juan Raja (2020?) Modifica el valor a Wikidata
Part de Grupo Godo Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc web lavanguardia.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LaVanguardia Twitter (X): LaVanguardia Instagram: lavanguardia Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

La Vanguardia es un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana . Va ser fundat el 1881 pels germans Carles i Bartomeu Godo [1] i es editat pel Grup Godo . Inicialment fou un diari en llengua castellana, fins que el 3 de maig del 2011 va introduir tambe la versio catalana. [2]

Historia [ modifica ]

Portada del primer numero de La Vanguardia, Diario politico de avisos y noticias , amb data de dimarts 1 de febrer.

Inicis [ modifica ]

La Vanguardia va ser fundada l'1 de febrer del 1881 per dos empresaris del sector del canem d' Igualada , [3] els germans Carles i Bartomeu Godo i Pie . [4] [5] Inicialment va neixer com a mitja d'expressio d'una faccio del Partit Liberal de Barcelona, que aspirava aconseguir l'alcaldia de la ciutat. Poques setmanes despres ja presentava dues edicions, una al mati i una a la tarda.

La Vanguardia es va instal·lar inicialment en un local al carrer de les Heures de Barcelona, a la portada del qual hi ha una placa commemorativa. A l'inici va sortir amb una edicio de 1000 exemplars de tirada. [6]

Amb motiu de l' Exposicio Universal del 1888 , l'1 de gener del mateix any va traslladar la seva redaccio i tallers al carrer del Marques de Barbara, 16 bis i va adaptar el format de doble pagina. Fou en aquest periode que va comencar a adquirir una dimensio considerable i intenta presentar-se com un diari plural i moderat.

El 1892 es traslladarien, un cop mes, a la Rambla dels Estudis , a tocar dels Magatzems El Siglo . En aquest espai fins i tot es va crear una sala d'exposicions de pintura i un servei telefonic on els subscriptors del diari podien escoltar operes del liceu. [7]

El periodista que va aconseguir convertir un diari partidista en el referent de la premsa independent barcelonina va ser Modesto Sanchez Ortiz , un director andalus que es va integrar plenament a la vida cultural de Barcelona. En va ser director del 1888 al 1901 , i va obrir les pagines del diari als joves artistes i intel·lectuals catalans mes destacats, incloent-hi Ramon Casas , Isidre Nonell , Santiago Rusinol i Raimon Casellas , entre d'altres. Durant aquest periode el diari tenia la redaccio a la Rambla dels Estudiants. L'any 1900 el diari publicava la primera critica d'un jove pintor anomenat Pablo Ruiz Picasso . Durant aquella epoca, La Vanguardia va comptar amb la firma de Leopoldo Alas Clarin , Unamuno i els principals escriptors de la generacio del 98 .

Trasllat a Pelai [ modifica ]

Antiga seu del diari al carrer de Pelai, actualment convertida en hotel.

El 25 d'octubre del 1903 el rotatiu es va traslladar novament, a un edifici propi , d'estil modernista, ubicat al carrer Pelai 28, i va renovar el sistema de composicio, estrenant una rotativa Koening i Bauer. Sota la direccio del mallorqui Miquel dels Sants Oliver , La Vanguardia va contractar prestigiosos col·laboradors del Diari de Barcelona , dega de la premsa continental. Va ser el primer diari espanyol que va enviar corresponsals a Paris i Berlin . En aquella epoca es va convertir, amb mes de 80.000 exemplars, en el diari de major difusio de Catalunya . Al final de 1911 van haver de comprar una nova rotativa per poder imprimir 24 pagines d'una mida superior. El 1912 es va construir al barri del Poblenou una fabrica de paper, que el 1918 tambe es va haver d'ampliar. [7]

Des de l'any 1906 Miquel dels Sants Oliver era membre preeminent de la terna directiva del diari, juntament amb Ezequiel Boixet i Alfred Opisso , fins que el 1916 va ser designat director, carrec que va mantenir fins al 1920 , any que va morir.

Gaziel [ modifica ]

A Miquel dels Sants Oliver el va succeir l'antic corresponsal de Paris, Agusti Calvet i Pascual (Gaziel) . Sota la seva direccio i amb l'empenta empresarial de Ramon de Godo i Lallana , La Vanguardia es va consolidar com el primer diari d'Espanya i un dels principals d'Europa.

El 1926 el diari comenca a publicar edicions de 48 pagines, i per aixo va haver de renovar novament tota la maquinaria d'impressio. Tambe va crear un gabinet telegrafic que el connectava amb les principals agencies del mon.

El 1929 , coincidint amb l' Exposicio Internacional , va comencar a oferir pagines amb gravat en relleu , i va instaurar d'una ampla xarxa de corresponsals. El 1931 va morir Ramon Godo, al qual va succeir el seu fill Carlos Godo Valls .

Guerra civil i franquisme [ modifica ]

El 19 de juliol del 1936 va esclatar la Guerra Civil espanyola a Barcelona i la Generalitat de Catalunya va encautar el diari. Va acabar aixi l'etapa de direccio de Gaziel , que es va exiliar. Durant aquell periode, La Vanguardia va ser el principal mitja d'expressio del Govern de la Generalitat i, despres, del Govern de la Republica. Durant la guerra, il·lustres intel·lectuals van escriure al diari, com Antonio Machado , Pere Bosch i Gimpera , Ilia Erenburg , Andre Malraux , Max Aub i Ramon J. Sender . Pauli Massip i Roca en fou director el 1937-1938.

Amb la victoria franquista, la propietat va recobrar el control financer del diari pero, degut a la censura, no podia influir en la linia editorial. [8] El diari va ser obligat a canviar la capcalera a La Vanguardia Espanola , [8] i s'imposa com a director a Luis de Galinsoga , [8] que no era de Barcelona. Tot i aixo, La Vanguardia va mantenir la seva hegemonia a la premsa catalana. La seccio d'Internacional, encapcalada pel prestigios periodista Santiago Nadal , va ser de les poques pro-aliades de la premsa espanyola durant la Segona Guerra Mundial . La direccio de Galinsoga va durar fins que Franco va decidir rellevar-lo el 1960, degut a la mobilitzacio popular en contra en el que posteriorment s'ha anomenat l' afer Galinsoga , fets esdevinguts el 1959 quan Galinsoga va protestar perque una missa s'oficiava en catala. En aquest context, Galinsoga va proferir la frase ≪todos los catalanes son una mierda≫, que va irritar la societat catalana. El 1963 el va succeir Javier de Echarri , director fins al 1966 . En aquella etapa de transicio politica, el nou director, Horacio Saenz Guerrero , va iniciar una obertura per tal d'aconseguir un diari plural i democratic. Van comencar a col·laborar firmes prestigioses, com Antoni Tapies , Ramon Trias Fargas , Joan Fuster , Baltasar Porcel o Fabia Estape , que reflectien l'espectre politic mes avancat de la societat catalana.

Restabliment democratic [ modifica ]

A partir d'aquell moment, el diari va donar suport al canvi democratic, la instauracio de la monarquia i el restabliment de la Generalitat de Catalunya . El 16 d'agost del 1978 va recuperar l'antic nom: La Vanguardia . [9]

El 1981 el diari va celebrar el primer centenari amb un profund canvi tecnologic impulsat per Javier Godo , fill de Carlos Godo Valls . Antoni Tapies va dissenyar la portada del suplement especial del centenari, i Leopold Pomes la fotografia de portada del diari, i es van imprimir 350.000 exemplars. En aquell moment el diari costava 30 pessetes.

Progressivament es van incorporar videoterminals a la redaccio i a altres departaments. El 30 de juny del 1983, sent-ne director Lluis Foix , es va publicar l'ultim exemplar amb tipografia realitzada amb plom. L'octubre del 1989, sota la direccio de Juan Tapia , La Vanguardia va culminar la reconversio tecnologica amb un nou disseny, projectat pel creatiu novaiorques Milton Glaser , autor -entre moltes altres coses- del logotip de la ciutat de Nova York . Aquell canvi va culminar amb una nova rotativa en offset color.

L'abril del 2000 Jose Antich va succeir Juan Tapia en la direccio del diari, en el marc d'un relleu generacional que va coincidir amb l'expansio del Grupo Godo . Alfredo Abian va substituir Lluis Foix com a director adjunt. Antich va reestructurar la redaccio, va ampliar la xarxa de corresponsals (a Pequin , Buenos Aires o l'Havana ) i va incorporar noves firmes a les pagines d'opinio. El 2002 es va comencar a publicar el nou suplement Cultura/s , que cada dimecres recull informacio de llibres, arts i noves tendencies.

Nova seu [ modifica ]

Artur Mas consultant el primer numero de La Vanguardia en catala

L'abril del 2004, La Vanguardia es va traslladar a l'antiga seu del Banco de Madrid , remodelada com a Torre Godo (Diagonal, 477). El novembre del mateix any, els serveis auxiliars del diari es van desplacar a les dependencies del Poblenou, [10] on hi havia la planta impressora, que actualment esta ubicada a la Zona Franca de Barcelona . [11]

Ideologia [ modifica ]

Historicament La Vanguardia ha estat identificat com el mitja mes proper a la burgesia, les elits o classes dominants de Catalunya. [12] [13] Gaziel l'anomena "l'esperit de la burgesia catalana". [14] Des de la transicio del franquisme al regim de monarquia constitucional a Espanya, la Vanguardia s'ha caracteritzat pel seu posicionament politic constitucionalista , monarquic i anti-independentista catala. Tendeix a presentar-se com un diari neutral i moderat. [15] Ha estat durant decades proper al poder tant catala com espanyol, i molt influent, tanmateix, ha perdut influencia en els darrers anys, donant suport a opcions politiques que han perdut protagonisme politic i centralitat a Catalunya. [16]

Edificis [ modifica ]

Col·laboradors destacats [ modifica ]

Directors [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ La Vanguardia ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. ↑ Godo , Javier ≪ 'La Vanguardia', una mirada al mon en dues llengues ≫. La Vanguardia , 27-02-2011.
  3. ↑ Gaziel . Historia de La Vanguardia . L'altra editorial, p. 49. ISBN 9788494508530 .  
  4. ↑ Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine .
  5. ↑ ≪ Primer numero ≫. Arxivat de l' original el 2010-03-16. [Consulta: 13 novembre 2009].
  6. ↑ Huertas , Josep Maria. Una historia de "La Vanguardia" . 1a edicio. Barcelona: Angle, marc 2006, p. 14. ISBN 8496521176 .  
  7. ↑ 7,0 7,1 ≪Historia de un periodico centenario≫. La Vanguardia , 1981.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Grupo Godo, Historia Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine .
  9. ↑ Portada del numero de 16 d'agost del 1978 de La Vanguardia
  10. ↑ ≪ "La Vanguardia" es trasllada a l'avinguda Diagonal i abandona la historica seu del carrer Pelai ≫. CCMA, 12-04-2004.
  11. ↑ ≪ Una nueva empresa impulsara el negocio de la impresion en Catalunya ≫. La Vanguardia , 24-09-2006, pag. 27.
  12. ↑ ≪ La Vanguardia ≫. Gran Enciclopedia Catalana. [Consulta: 23 febrer 2021].
  13. ↑ Huertas Claveria , Josep Maria. Una historia de 'La Vanguardia' . Angle Editorial, 2006. ISBN 9788496521179 .  
  14. ↑ Calvet, ‘Gaziel’ , Agusti. Historia de La Vanguardia . L'altra editorial, 2016. ISBN 978-84-945085-3-0 .  
  15. ↑ ≪ Un estudio ubica a La Vanguardia como el medio espanol mas neutral ≫ (en castella). La Vanguardia, 21-05-2018.
  16. ↑ ≪ Els Godo i ≪La Vanguardia≫, una nissaga i un negoci irrepetibles ≫. Nacio Digital, 26-01-2020.
  17. ↑ Jordi , Pere Antoni Torres; Marti , Josep M. Valles i. De l'idealisme a l'oblit: poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi . Cossetania Edicions, 2007. ISBN 9788497912983 .  
  18. ↑ ≪Cien anos, quince directores≫. La Vanguardia (centenario) , 1981.
  19. ↑ [1]

Bibliografia [ modifica ]

  • Magi Camps Martin : Two Editions with their Own Soul. In: Jorg Porsiel (Ed.): Machine Translation. What Language Professionals Need to Know. BDU Weiterbildungs- und Fachverlagsgesellschaft mbH, Berlin 2017, ISBN 978-3-93843-094-1 , pp. 252?257.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: La Vanguardia


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Vanguardia&oldid=32477711 ≫