La Roda de la Fortuna, dese arca major del tarot. Representacio del
Tarot de Marsella
La
Roda de la Fortuna (X)
es el dese
trumfo
o
arca major
en les baralles de
tarot
i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la
cartomancia
.
El motiu de la carta es remunta als tarots d'inicis del segle XV, plasmant el concepte medieval de la
Rota Fortunae
, la roda de la deessa
Fortuna
. Es tracta d'un motiu comu en l'
art medieval
, que es pot trobar tant en manuscrits com a les grans
rosasses
de moltes catedrals. Caracteristicament, te quatre parts, o etapes de la vida, amb quatre reis: el de l'esquerra te l'etiqueta
regnabo
(regnare), el de la part superior diu
regno
superior (regno) i sol estar coronat, el de la dreta esta descendint i diu
regnavi
(he regnat) i la figura de la part inferior diu
sum sine regno
(estic sense regne).
[1]
Un cop es coneix
l'al·legoria
medieval no es dificil veure el simbolisme d'aquesta carta, ja que s'hi mostra una roda de sis radis amb tres figures humanoids amb trets animals: la de la dreta sembla ascendir-hi, la de sobre esta coronada i subjecta una espasa, finalment la de l'esquerra sembla caure o descendir cap a terra. Segons el llenguatge al·legoric al que correspon, els tres personatges serien un mateix, subjecte a les variables de la fortuna: la feina o l'esforc per assolir l'exit (o qualsevol meta), el moment de plenitud i l'inevitable caiguda o oblid causat pel pas del temps.
[2]
Durant d'
edat mitjana
la Roda de la Fortuna es representava, sovint, amb quatre reis: el que espera regnar, el que regna, el que veu el final del seu mandat i el que es lamenta i anyora el passat, desposseit ja de qualsevol poder. Miniatura del
Codex Buranus
, del 1230.
En algunes baralles, com la del
Tarot Rider-Waite
, la roda es troba inscrita amb simbols alquimics que representen els
quatre elements
: Terra, Aire, Foc i Aigua (que, com passa a la carta
del Mag
, representarien tambe els quatre colls dels
arcans menors
: oros, bastos, espases i copes respectivament).
[3]
A la baralla de Waite es mostren tambe quatre criatures alades als cantons de la carta, que son els simbols dels
quatre evangelistes
(El lleo, el bou, l’home i l’aguila). Aquests quatre evangelistes tambe estan representats pels quatre signes astrologics fixos:
Taure
,
Lleo
,
Escorpi
i
Aquari
.
[4]
A mes, es veu una representacio del deu
Anubis
pujant amb la roda al costat dret, mentre que el
Tifo
, amb aspecte de serp, baixa per l'esquerra. Al volant, alternant-se amb les lletres T-A-R-O, hi ha les
lletres hebrees
?-?-?-?, generalment transliterades com YHWH (Yahweh - hebreu per Deu).
[5]
Interpretacio
[
modifica
]
Un aspecte comu de la majoria d’interpretacions d’aquesta carta es l'element de canvi, especialment pel que fa a l'estatus, posicio o fortuna: com que els rics siguin pobres o els pobres s’enriqueixin.
[6]
[7]
Per la seva banda, per
Jodorowsky
indica en quin moment de la vida es troba el consultant. Si es presenta al principi d’una tirada, suggereix el tancament d’un episodi passat i l’inici d’un nou cicle, mentre que en en cas contrari pot indicar en tancament ‘un cicle complet. Per altra banda, si se situa a la part central de la tirada (o, en ocasions, al final), pot indicar tambe un bloqueig que cal superar per tal que la roda pugui seguir girant.
[8]
Segons
La clau pictorica del tarot
d'
A.E. Waite
, la carta de la Roda de la Fortuna porta diverses associacions adivinatories:
[9]
desti, fortuna, exit, elevacio, sort, felicitat. Invertit pot significar: augment, abundancia, superfluitat.
- La Roda de la Fortuna (X)
-
Disseny de l'arca per al llibre de
Court de Gebelin
,
Du Jeu des Tarots
(1781).
-
-
Tarot Visconti-Sforza
, entre 1440 i 1470.
-
Tarot d'
Oswald Wirth
, 1889.
-
Tarot de Jean Dodal
, entre 1701 i 1715.
-
Tarot d'
Etteilla
, cap a 1890.
-
Tarot de Besancon
, cap a 1820 ?1830.
-
Disseny de l'arca per al llibre de
Papus
Le Tarot Divinatoire. Le Livre des Mysteres et les Mysteres du Livre. Clef du tirage des cartes et des sorts. Avec la reconstitution complete des 78 lames du Tarot Egyptien et de la methode d'interpretation. Les 22 arcanes majeurs et les 56 arcanes mineurs
(1909).
- ↑
Patch
, Howard Rollin.
The Goddess Fortuna in Medieval Literature
. Cambridge: Harvard University Press, 1927.
ISBN 9780674183780
.
- ↑
Couste
, Alberto.
El tarot o la maquina de imaginar
. Barcelona: Barral, 1971, p. 224.
ISBN 8421171925
.
- ↑
A. E. Waite's
1910
Pictorial Key to the Tarot
- ↑
Douglas, Alfred: The Tarot, Gollancz, 1972
- ↑
Drury, Neville: The History of Magic in the Modern Age, Constable, 2000
- ↑
Reed, Ellen Cannon: The Witches Tarot, Llewellyn, 1989
- ↑
Wood, Robin:The Robin Wood Tarot, Robin Wood Publishing, 1998
- ↑
Jodorowsky
, Alejandro.
La via del Tarot
. Ciudad de Mejico: Random House Mondadori, 2004, p. 611.
ISBN ISBN 968-5956-99-5
.
- ↑
Waite, Arthur Edward, 1857-1942.
.
The pictorial key to the tarot
. Mineola, NY: Dover Publications, 2005.
ISBN 0-486-44255-1
.
OCLC
57549699
.