한국   대만   중국   일본 
La Roda de la Fortuna - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

La Roda de la Fortuna

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La Roda de la Fortuna, dese arca major del tarot. Representacio del Tarot de Marsella

La Roda de la Fortuna (X) es el dese trumfo o arca major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomancia .

Descripcio [ modifica ]

El motiu de la carta es remunta als tarots d'inicis del segle XV, plasmant el concepte medieval de la Rota Fortunae , la roda de la deessa Fortuna . Es tracta d'un motiu comu en l' art medieval , que es pot trobar tant en manuscrits com a les grans rosasses de moltes catedrals. Caracteristicament, te quatre parts, o etapes de la vida, amb quatre reis: el de l'esquerra te l'etiqueta regnabo (regnare), el de la part superior diu regno superior (regno) i sol estar coronat, el de la dreta esta descendint i diu regnavi (he regnat) i la figura de la part inferior diu sum sine regno (estic sense regne). [1]

Un cop es coneix l'al·legoria medieval no es dificil veure el simbolisme d'aquesta carta, ja que s'hi mostra una roda de sis radis amb tres figures humanoids amb trets animals: la de la dreta sembla ascendir-hi, la de sobre esta coronada i subjecta una espasa, finalment la de l'esquerra sembla caure o descendir cap a terra. Segons el llenguatge al·legoric al que correspon, els tres personatges serien un mateix, subjecte a les variables de la fortuna: la feina o l'esforc per assolir l'exit (o qualsevol meta), el moment de plenitud i l'inevitable caiguda o oblid causat pel pas del temps. [2]

Durant d' edat mitjana la Roda de la Fortuna es representava, sovint, amb quatre reis: el que espera regnar, el que regna, el que veu el final del seu mandat i el que es lamenta i anyora el passat, desposseit ja de qualsevol poder. Miniatura del Codex Buranus , del 1230.

En algunes baralles, com la del Tarot Rider-Waite , la roda es troba inscrita amb simbols alquimics que representen els quatre elements : Terra, Aire, Foc i Aigua (que, com passa a la carta del Mag , representarien tambe els quatre colls dels arcans menors : oros, bastos, espases i copes respectivament). [3]

A la baralla de Waite es mostren tambe quatre criatures alades als cantons de la carta, que son els simbols dels quatre evangelistes (El lleo, el bou, l’home i l’aguila). Aquests quatre evangelistes tambe estan representats pels quatre signes astrologics fixos: Taure , Lleo , Escorpi i Aquari . [4] A mes, es veu una representacio del deu Anubis pujant amb la roda al costat dret, mentre que el Tifo , amb aspecte de serp, baixa per l'esquerra. Al volant, alternant-se amb les lletres T-A-R-O, hi ha les lletres hebrees ?-?-?-?, generalment transliterades com YHWH (Yahweh - hebreu per Deu). [5]

Interpretacio [ modifica ]

Un aspecte comu de la majoria d’interpretacions d’aquesta carta es l'element de canvi, especialment pel que fa a l'estatus, posicio o fortuna: com que els rics siguin pobres o els pobres s’enriqueixin. [6] [7]

Per la seva banda, per Jodorowsky indica en quin moment de la vida es troba el consultant. Si es presenta al principi d’una tirada, suggereix el tancament d’un episodi passat i l’inici d’un nou cicle, mentre que en en cas contrari pot indicar en tancament ‘un cicle complet. Per altra banda, si se situa a la part central de la tirada (o, en ocasions, al final), pot indicar tambe un bloqueig que cal superar per tal que la roda pugui seguir girant. [8]

Segons La clau pictorica del tarot d' A.E. Waite , la carta de la Roda de la Fortuna porta diverses associacions adivinatories: [9] desti, fortuna, exit, elevacio, sort, felicitat. Invertit pot significar: augment, abundancia, superfluitat.

Referencies [ modifica ]

  1. Patch , Howard Rollin. The Goddess Fortuna in Medieval Literature . Cambridge: Harvard University Press, 1927. ISBN 9780674183780 .  
  2. Couste , Alberto. El tarot o la maquina de imaginar . Barcelona: Barral, 1971, p. 224. ISBN 8421171925 .  
  3. A. E. Waite's 1910 Pictorial Key to the Tarot
  4. Douglas, Alfred: The Tarot, Gollancz, 1972
  5. Drury, Neville: The History of Magic in the Modern Age, Constable, 2000
  6. Reed, Ellen Cannon: The Witches Tarot, Llewellyn, 1989
  7. Wood, Robin:The Robin Wood Tarot, Robin Wood Publishing, 1998
  8. Jodorowsky , Alejandro. La via del Tarot . Ciudad de Mejico: Random House Mondadori, 2004, p. 611. ISBN ISBN 968-5956-99-5 .  
  9. Waite, Arthur Edward, 1857-1942. . The pictorial key to the tarot . Mineola, NY: Dover Publications, 2005. ISBN 0-486-44255-1 . OCLC   57549699 .  
Precedit per:

L'Ermita (VIIII)
Arcans majors del Tarot Succeit per:

La Forca (XI)