El
Teatre Reial de la Moneda
(en
frances
:
Theatre de la Monnaie
, en
neerlandes
:
Koninklijke Muntschouwburg
(de Munt) es el
teatre d'opera
de la ciutat de
Brussel·les
, capital de
Belgica
i seu de la companyia lirica i ballet de la ciutat.
Aquest teatre es una de les cases d'opera mes grans d'Europa. Entre 1982 i 1992 va estar dirigida pel polemic Gerard Mortier, sent succeit per Bernard Foccroulle i Peter de Caluwe. Va ser la seu del Ballet del Segle XX creat i dirigit per
Maurice Bejart
que va ser el mestre de ball del teatre entre 1960 i 1981. Quan Bejart va deixar el teatre per un conflicte amb Mortier, el director va contractar al coreograf Mark Morris que hi va treballar entre 1988 i 1991.
L'edifici actual es el tercer aixecat en el predi, la seva facana data de 1818 amb alteracions realitzades el 1855 i el 1986.
El primer teatre va ser construit el 1700 pels venecians Paolo i Pietro Bezzi, en un terreny on s'encunyaven monedes i d'aqui es va originar el seu nom. La primera representacio d'acord amb els arxius va ser
Atys
de
Jean-Baptiste Lully
. Durant el segle
xviii
va ser considerada la segona casa d'opera en repertori frances despres de Paris, especialment durant el govern del princep Alexandre de Lorena, patro de les arts.
El teatre original.
Cap al 1795 durant l'ocupacio de les forces de la
Revolucio francesa
, el teatre es va convertir en una institucio governamental, el cos de ball va ser abolit i la seva importancia va disminuir considerablement. Quan
Napoleo
el va visitar, va ordenar reemplacar el vell edifici per un de monumental que es construeix el 1818.
Es un teatre neoclassic dissenyat pel frances Louis Damesme inaugurat al maig de 1819 amb l'opera
La Caravane du Caire
del compositor belga
Andre Gretry
. Un nou periode de floriment va beneficiar el teatre amb l'actuacio d'estrelles com
Maria Malibran
i un nou cos de ball dirigit per Jean-Antoine Petipa, pare del celebre
Marius Petipa
.
La Monnaie tindra un rol fonamental en la formacio del regne de Belgica quan el 1830 es va representar al teatre l'opera de
Daniel-Francois Auber
La muda de Portici
prohibida pel rei Guillem III. Al moment de l'aria "Amor sagrat de la patria", l'audiencia es va aixecar i va sortir al carrer a empenyer als holandesos fora de la ciutat, desencadenant l'inici d'un moviment que portaria a la independencia de Belgica d'Holanda.
L'incendi del teatre de Damesne en 1855.
El 21 de gener de 1855 un incendi destrueix el teatre deixant intactes nomes el portic i les parets exteriors. El nou edifici construit per Jose Poelaert es inaugurat el 1856. El 1985, es modernitza la sala i van restituir els seus colors originals. Vandenhove va crear un concepte arquitectonic nou per a l'entrada i va sol·licitar a dos artistes americans una contribucio, d'aquesta manera,
Sol LeWitt
va dissenyar el pis en forma de ventall en marbre blanc i negre i Sam Francis, va pintar un triptic muntat al sostre.
Despres de la renovacio de 1986, la gran sala principal conserva l'aspecte creat per Joseph Poelaert amb una capacitat per a 1.152 localitats i cinc pisos.
Es una de les mes belles i tradicionals d'Europa amb elements neobarrocs i neoclassics- en vermell i or.
Operes estrenades en el teatre
[
modifica
]
- ↑
Le Guide musical: revue internationale de la musique et de theatres lyriques
. 1897, volumen 43; pag. 370.
Enllacos externs
[
modifica
]