Situacio de la regio de la Manxa respecte a Espanya
La Manxa
(en
castella
La Mancha
) es una regio de la
Meseta
Sud de la
peninsula Iberica
, que forma part de la comunitat autonoma de
Castella - la Manxa
. El seu territori compren part de les provincies d'
Albacete
,
Ciudad Real
,
Conca
i
Toledo
.
A la Manxa hi ha les comarques de:
Campo de San Juan
,
Campo de Calatrava
,
Campo de Montiel
,
Mesa de Ocana
,
Manxa Alta de Toledo
,
La Manchuela
,
Mancha de Cuenca
,
Los Llanos
i la
Foia d'Almansa
.
Molins de vent
tipics de la Manxa a
Campo de Criptana
La Manxa es un territori pla i semiarid d'escassa vegetacio, composta principalment de grans extensions de conreus de cereals i d'
alzines
aillades. Els antics
molins de vent
destaquen dramaticament en el paisatge de cels oberts i horitzons infinits. Va servir d'escenari a
Miguel de Cervantes
per escriure la seva novel·la universal
Don Quixot de la Manxa
(1605), que va immortalitzar aquestes terres.
Al cor de la Manxa hi ha els parcs naturals de Las
Lagunas de Ruidera
i el de Las
Tablas de Daimiel
, de vital importancia per les aus migratories.
Gastronomia de la regio
[
modifica
]
Un plat de
gachas manchegas
amb un vi de la regio al fons
Migas manxegues
La Manxa es considerada unes de les zones
vinicoles
mes extenses del mon i compta amb diferents
denominacions d'origen
, entre les quals cal destacar:
La Manxa
,
Valdepenas
,
Ucles
i
La Manchuela
El
formatge manxego
, reconegut arreu del mon, compta amb denominacio d'origen. Aquest formatge es prepara amb
llet
d'
ovella
feta prendre amb flor de card, de pasta premsada i no cuita. Te un color blanc groguenc i de sabor suau o fort segons el grau de maduracio.
Entre els productes alimentaris de la Manxa tambe cal destacar altres productes tipics com l'
all
negre de
Las Pedroneras
(ajos morados de Las Pedroneras)
i els
xampinyons
.
Les
gachas
manxegues o
gachas de almorta
son un plat ancestral de la zona de la Manxa en el que un dels ingredients principals es la farina de
guixa
(Lathyrus sativus)
. Tradicionalment les
gachas manchegas
es mengen directament de la paella amb una cullera tot just despres de treure-les del foc.
La farina de guixa te una certa toxicitat i el seu abus pot produir una malaltia denominada
latirosi
o latirisme, afeccio de paralisis muscular, degut a sa composicio. Conte certs
aminoacids
que poden causar problemes neurotoxics en les persones en les quals la ingestio d'aliments preparats amb guixa forma part de la dieta regular.
[1]
El gaspatxo manxec no te res a veure amb la famosa sopa freda andalusa. Es prepara amb
tortes de gaspatxo
, tortes rodones i planes fetes amb farina de
blat
i aigua sense
llevat
. Les tortes tallades a trossos es barregen amb un guisat de
perdiu
,
colom
,
llebre
o
conill
.
[2]
Les
migas
manxegues son un plat elaborat. Els ingredients son pa, alls, pebrot vermell sec, xorico, cansalada,
oli d'oliva
, aigua i sal. El pa es talla molt fi i allargat i es deixa a remullar la nit abans en aigua amb alls i sal, cobrint-ho tot amb un drap de cuina perque no quedi sec per fora. El pa es fregeix l'endema amb oli molt calent i alls, donant-li voltes continuament perque no s'enganxi a la paella. Preparar aquestes migues es un autentic art.
[3]