Mercat de la Boqueria
Dades
Tipus	Mercat cobert
Construccio	1836
Caracteristiques
Estil arquitectonic	neoclassicisme arquitectura del ferro modernisme catala
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa	el Raval (Barcelones)
Localitzacio	la Rambla, 91
41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 20″ E  /  41.38194°N , 2.17211°E  / 41.38194; 2.17211
Be cultural d'interes local
Data	18 novembre 2000
Id. IPAC	40469
Id. Barcelona	1181
Lloc web	boqueria.info

El Mercat de la Boqueria , popularment conegut com la Boqueria , es troba a la placa porxada de Sant Josep, al costat de la Rambla de Barcelona , i esta catalogat com a be cultural d'interes local . ^{[1] [2]}

Te una superficie de 2.583 m² amb mes de 300 parades que ofereixen una gran varietat de productes casolans i exotics, tant als compradors particulars com als restauradors de la ciutat. Es el segon mercat mes gran de Catalunya, despres del mercat de Sant Antoni , el mes variat en oferta alimentaria, i tambe el mes visitat pels turistes. ^[3]

Descripcio [ modifica ]

La placa porxada de Sant Josep ve delimitatda per un conjunt d'edificis de planta baixa, entresol, pis principal, dos pisos i terrat transitable. En les facanes orientades a la Rambla, presenten grans portals a llindanats a la planta baixa i balcons correguts amb volada de pedra a l'entresol i el principal. Aquests balcons son tancats amb barrots de forja profusament ornamentats. Les obertures d'aquestes facanes presenten dimensions decreixents pis rere pis, sempre emmarcades amb muntants i llindes de pedra i tancades per balcons simples i ampitadors en el tercer i quart nivell respectivament. Pel que fa a la resta, els murs es presenten revestits amb morters decorats a quarterons fins a l'alcada del cornisament superior, ornat a base de mensules . ^[2]

Des de la Rambla, el mercat presenta dos accessos laterals (inscrits dins de dos arcs de mig punt que abracen la planta baixa i l'entresol) i l'acces principal, en forma de carrer. Els dos accessos laterals estan adscrits als eixos definits pel gran portic que envolta tot el mercat, englobant dins d'una columnata els portals interiors de la planta baixa i els balcons ampitadors de l'entresol dels immobles. Els portics son coberts per voltes rebaixades que se sostenen sobre llurs columnes d' ordre jonic gegant. Al seu torn, dites columnes sostenen un entaulament motllurat que serveix de basament a les baranes de terracota de la coberta del portic, que actua al mateix temps com eixida del pis principal dels immobles. ^[2]

La placa definida per les columnates joniques es coberta amb un sistema de pilars i jasseres de gelosia de ferro colat i una encavallada tipus polonceau, formant cinc naus paral·leles. L'extrem de la nau central afrontat a La Rambla va ser monumentalitzat amb un arc de ferro i vitralls de colors sobre unes bases d'obra revestides de trencadis construit el 1913 per l'arquitecte Antoni de Falguera . Aquest arc soste, per mitja d'unes garlandes de flors obrades amb ferro forjat , un antic escut de Barcelona compres dins d'un cercle, tambe de vitralls de colors. ^{[4] [2]}

Historia [ modifica ]

Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, pero te els seus origens a l'aire lliure, davant el Portal de la Boqueria , ^[5] a l'esplanada del Pla de la Boqueria, on les venedores ambulants i les pageses de les rodalies (hortes de Sant Antoni , de Sant Pau i de Sant Bertran i mes endavant dels pobles veins) ^[6] s'hi instal·laven fora de les muralles amb la finalitat de vendre els seus productes, per a estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.

A principis del segle  xix , la Rambla des del carrer del Carme fins al de la Petxina tenia tota l'amplada que avui dia te al davant del palau de la Virreina . El mercat se situava a l'espai entre les cases i els arbres, dividit en sectors ben diferenciats segons el producte que es venia. Molts venedors obsequiaven amb una flor per la compra d'algun producte d'alimentacio, i aqui hi trobem l'origen de les actuals floristes. Mes tard tambe s'hi va afegir la venda d'animals, sobretot ocells.

El 1586, els carmelites descalcos (anomenats ≪els josepets≫ per ser els difusors de l'advocacio de Sant Josep) fundaren el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat. El dia de Sant Jaume del 1835, va ser incendiat durant una manifestacio, juntament amb la resta de monestirs que hi havia a la Rambla. Al solar es va construir una placa amb grans columnes voltada de porxos , projectada per l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila. ^[7] Es va decidir traslladar-hi el mercat de manera temporal, pero finalment en va ser l'emplacament definitiu. Les obres de cobriment es van iniciar el dia de Sant Josep de 1840. Amb l'aterrament de l'antic convent de Santa Maria de Jerusalem l'any 1868, s'autoritza l'aixecament de coberts provisionals a la placa de la Gardunya (proces que va perdurar fins al 1885). ^[7] La coberta metal·lica actual es va inaugurar el 1914.

L'ultima modificacio va ser l'any 2000, ^[8] que va motivar l'enderroc de Can Rapau . El 2015 es va inaugurar una altra que afectava sobretot la placa de la Gardunya. ^[9]

Homes i dones del mercat [ modifica ]

El 31 de marc de 1987, com cada mati, el gastronom Ramon Cabau Guasch hi va apareixer. Semblava baix d'anim i va lliurar una flor a cadascun dels seus amics del mercat; va parlar amb diversos d'ells, hi va donar una darrera volta i, poc despres de les nou, va demanar un got d'aigua. Va ingerir una pindola de cianur i va morir alla mateix. El dia del seu enterrament va ser acomiadat per milers de comerciants i clients del popular mercat barceloni. ^[10]

El mercat de la Boqueria es testimoni del treball de milers de dones que han estat venent, comprant i proveint per a l'empresa, gremi, taller o familia per a la qual treballaven. ^[6] En l'actualitat hi ha mes de 300 establiments, on la majoria han estat regentades per dones. En general ocupen oficis com a peixateres, carnisseres, fruiteres, forneres, floristes, herbolaries, venedores de verdures, de fruits secs, de llegums, entre d'altres. ^[6]

La placa Galdrich, coneguda popularment com la placa de les pageses, es troba a ma dreta de l'interior del mercat. ^[6]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mercat de la Boqueria

• ≪ Mercat de la Boqueria ≫. Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Historic i Artistic dels municipis catalans . Fundacio per a la Difusio del Patrimoni Monumental Catala.
• ≪ Guia tematica Biblioteca ETSAB: Mercat de la Boqueria ≫. UPCommons .