Linia Maginot
Eponim	Andre Maginot
Dades
Tipus	Linia de defensa
Construccio	1928
Caracteristiques
Material	formigo armat
Activitat
Gestor/operador	Exercit frances

La linia Maginot , anomenada aixi en honor del Ministre de Guerra frances Andre Maginot , es una linia de fortificacions construida per Franca al llarg de les seves fronteres amb Belgica , Luxemburg , Alemanya , Suissa i Italia , entre 1928 i 1940.

Com a resposta a l'experiencia francesa en la Primera Guerra Mundial , la linia Maginot es va construir abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial , despres que la Conferencia Locarno dones lloc a un ≪esperit de Locarno≫ fantastic i optimista. Els experts militars francesos van exaltar a la linia com una obra de ≪genialisme≫ que dissuadiria l'agressio alemanya, ja que retardaria una forca invasora el temps suficient perque les tropes franceses es poguessin mobilitzar i contraatacar a traves de Belgica.

De vegades, el terme ≪Linia Maginot≫ es refereix a tot el sistema, pero mes sovint s'utilitza per a les defenses contra Alemanya (es a dir, les del teatre d'operacions nord-est), mentre que les defenses contra Italia a vegades es coneixen com la ≪Linia alpina≫ (al teatre d'operacions sud-est). A aquests dos grups s'afegeixen les fortificacions de Corsega ( Organitzacio defensiva de Corsega ), Tunisia ( Linia Mareth ), i Ile-de-France ( Linia Chauvineau ).

La linia Maginot era impermeable a la majoria de les formes d'atac, inclosos els bombardeigs aeris i el foc del tanc , i tenia ferrocarrils subterranis com a suport; tambe oferia unes bones condicions de vida a les tropes guarnides, amb aire condicionat i menjadors per a la seva comoditat. ^[1] Al llarg de la frontera franc-alemanya, la linia consistia en un obstacle de filferro d'arc practicament continu, defensat per un tir creuat de metralladores i la cobertura del foc de l' artilleria , tot protegit per fortificacions amb capes gruixudes de formigo armat i blindatge .

La missio d'aquestes fortificacions era originalment protegir el territori frances d'un atac sobtat, deixant temps perque l'exercit completes la seva mobilitzacio . No obstant aixo, va resultar estrategicament ineficac durant la Batalla de Franca ; encara que es va utilitzar durant els combats de maig i juny de 1940 , aquestes fortificacions no van impedir la derrota francesa, fins al punt que l'expressio ≪Linia Maginot≫ es va convertir en sinonim d'una defensa que es considera inviolable pero que es revela ineficac. ^[2] En lloc d'atacar directament, els alemanys van envair els Paisos Baixos i Belgica , traspassant la linia pel nord. Els oficials francesos i britanics ja havien previst aixo en el pla Dyle ; quan Alemanya va envair els Paisos Baixos i Belgica, van dur a terme plans per formar un front agressiu per tallar l'avanc alemany en Belgica i connectar-lo amb la linia Maginot. No obstant aixo, la linia francesa era feble a prop del bosc de les Ardenes , regio amb un terreny accidentat que es va considerar improbable que els alemanys el poguessin travessar. L'exercit alemany va aprofitar aquest punt feble per dividir el front defensiu franc-britanic. ^[3] Les forces aliades al nord es van veure obligades a evacuar a Dunkerque , deixant les forces al sud incapaces de muntar una resistencia efectiva a la invasio alemanya de Franca . ^[4]

Reutilitzada parcialment durant l' ocupacio alemanya , especialment durant la lluita de 1944-1945 , es van rehabilitar diverses fortificacions despres de la guerra en el context de l'inici de la guerra freda . Actualment, la part principal de la linia ha quedat abandonada, pero alguns elements han sigut conservats per les associacions.

Denominacio [ modifica ]

La linia deu el seu nom a Andre Maginot , ministre de la Guerra frances del 3 de novembre de 1929 fins al 17 de febrer de 1930, que va obtenir el vot al desembre de 1929 de la llei que permetia financar les regions fortificades.

• 
  Andre Maginot , Ministre de la Guerra en el moment de la votacio dels credits necessaris per a les fortificacions
• 
  Emblema de les unitats de la linia Maginot, que representa un cano que surt d'una tronera , per sota d'una torreta , tot coronat amb el lema ≪No es passa≫ heretat de la Primera Guerra Mundial

Per a l' exercit frances de l'epoca, la designacio oficial era ≪fortificacio permanent≫ o ≪regions fortificades≫. El terme ≪Linea Maginot≫ es va originar a la premsa , on va comencar a utilitzar-se a partir de 1935, assumit pel ministre de la Guerra Jean Fabry l'agost de 1935 en la inauguracio del monument Maginot prop de Verdun .

Arquitectura [ modifica ]

Estructura general [ modifica ]

La linia Maginot es un dispositiu complex que s'escalona en profunditat en diferents nivells des de la frontera.

La linia no es va dissenyar de manera homogenia i, en general, la seva implementacio no es va fer segons els projectes originals per raons basicament pressupostaries. En les parts mes coherents amb els projectes inicials (en particular, el sector de Thionville ), hi havia quatre parts diferenciades:

• la ≪linia de posts avancats≫ , destinada sobretot a detectar un atac sobtat i retardar-lo durant un temps mitjancant dispositius planificats (camins minats , barreres, etc.) per permetre a la linia principal de resistencia tenir mes temps per a ficar-se en estat d'alerta.
• la ≪linia principal de resistencia≫ es troba a uns dos quilometres darrere dels posts avancats i estava escombrada per una linia de tir de les metralladores de les casamates i la cobertura del foc d'artilleria dels gros ouvrages . Es va materialitzar mitjancant una doble xarxa de filferro d'arc i rails antitancs al llarg de la frontera, gairebe de forma continua des del Mar del Nord fins a Suissa .

La xarxa de filferro d'arc era de 12,5 metres d'amplada i consistia en sis fileres d'estaques en forma de cua de porc d'un metre d'alcada, que suportaven el filferro formant ones, amb ganivetes afuades plantades al terra que sobresortien 20 cm per sobre del sol. El paper de la xarxa de filferro era aturar a la infanteria atacant perque les metralladores poguessin aniquilar-la.

La xarxa de rails es componia de seccions de rails de tres metres enterrades verticalment i formant sis fileres de profunditat, que sobresortien entre els 60 cm fins als 1,3 m per sobre del sol. El seu paper era detenir els vehicles assaltants per a ser destruits pels canons antitancs .

• Els ≪ refugis d'intervals ≫ estaven destinats a garantir la proteccio d'una part de les tropes de lluites a l'aire lliure. Son, de fet, barraques subterranies equipades nomes per combatre de prop.
• La ≪rereguarda del front≫ contenia tots els equips d'assistencia logistica : xarxa telefonica i electrica , camins i vies ferries militars de 0,60 m i vies derivades del sistema Pechot , diposits de municions , casernes per al descans, posts de comandament, etc.

• 
  Xarxa de filferro d'arc amb ganivetes afuades plantades al terra, davant de l'entrada de l' ouvrage de l'Immerhof
• 
  Xarxa de rails antitancs, davant de l' ouvrage de l'Hochwald

Casamates i bunquers [ modifica ]

La barrera de foc de metralladora es realitzava en flancs (creuant foc des dels flancs) des dels bunquers d'infanteria, teoricament construits cada 1200 metres (el rang util de les metralladores). L'armament principal, que consistia en metralladores bessones (una disparava mentre l'altra es refredava), es va completar a partir de 1934 amb canons antitancs (de 47 mm o 37 mm ). Es van adaptar els ouvrages (estructura formada per un conjunt de blocs ) a aquesta linia, amb blocs d'infanteria utilitzats com bunquers i blocs- torreta equipats amb una torreta de metralladores o amb armes mixtes (que incloien metralladores i cano antitancs Hotchkiss 25 mm) utilitzats a les casamates .

Les casamates anomenades ≪ casamates d'interval ≫, per diferenciar-les de les casamates dels ouvrages , estaven disponibles en diversos models segons el terreny i la data de construccio:

• les casamates CORF , construides entre 1929 i 1930, tenen una o dues troneres , simples (en un sol costat) o dobles (a banda i banda);
• les casamates CORF blindades , construides entre 1931 i 1934, tenen una mes campanes per metralladores (algunes combinen la campana JM i la ranura JM );
• les casamates CORF ≪nous fronts≫ , construides entre 1934 i 1935, podien ser simples, dobles o blindades, a mes de tenir campanes per a armes mixtes (i algunes fins i tot van rebre una torreta per a una arma mixta i un morter );
• els bunquers MOM , construits entre 1935 i 1940, molt menys protegits i mes petits, amb models molt variats: STG (Seccio Tecnica d'Enginyeria), FCR (fortificacio de camp reforcat), RFM (regio fortificada de Metz), RFL (regio fortificada de Lauter), 1a, 2a, 20a i 7a RM (regio militar), etc.

• 
  Casamata CORF simple, la casamata de Rountzenheim Sud
• 
  Casamata CORF simple, en Ravin-de- Crusnes
• 
  Bunquer STG en el bosc de Cattenom
• 
  Bunquer en el bosc de Mortzwiller
• 
  Bunquer MOM per a metralladora, prop d' Œutrange

Blocs i entrades [ modifica ]

Un ouvrage de la linia Maginot es un conjunt de blocs (construccions de formigo armat) a la superficie connectats per galeries subterranies . El nombre d'aquests blocs i, per tant, la mida de cada ouvrage depen de la seva missio, el terreny i dels diners disponibles per a la seva construccio.

En general, hi ha blocs destinats a ser utilitzats com a punts d'entrada de la tropa (denominats ≪entrada d'homes≫), o per a municions i material (≪entrada de municions≫). De vegades aquests dos blocs s'agrupen en un (≪entrada mixta≫) per raons practiques (especialment per als ouvrages de muntanya) o per a petits ouvrages sense artilleria (en aquest cas l'entrada de municions no es util).

Aquestes entrades permeten accedir a la xarxa de galeries subterranies que connecten els diferents elements de l' ouvrage . De fet, els ouvrages Maginot estan enterrats, generalment a 30 metres de profunditat, per tal d'estar prou protegits i ser tan invisibles com sigui possible. Tan sols els blocs d'entrada i els blocs de combat son visibles des de l'exterior d'un ouvrage . Les entrades als ouvrages sempre es troben a la part ben posterior dels blocs actius, de vegades diversos quilometres per als ouvrages simples. D'aquesta manera, un ouvrage pot tenir diversos quilometres de galeries (uns deu per als mes grans), pero tot depen de la seva ubicacio geografica. En aquest cas, els trens de via estreta amb traccio electrica permetien transportar el material i municions als blocs de combat.

• 
  Entrada de municions
• 
  Entrada d'homes
• 
  Passadis
• 
  Galeria
• 
  Estacio i ferrocarril electric

Galeries subterranies [ modifica ]

Sota terra es poden trobar casernes amb habitacions per a la tropa, una cuina, una infermeria que a vegades tenia un bloc quirurgic , una sala de filtres (amb filtres d'aire per al cas d'un atac amb gas ), una central electrica amb fins a quatre generadors (tot dins de l' ouvrage funcionava amb electricitat ), diposits d'aigua, diposits de combustible i de vegades un magatzem principal de municions (conegut com el magatzem M1). Tots aquests organs estan a prop de les entrades a l'estructura i estan connectats per la galeria als blocs de combat.

• 
  Habitacio per a la tropa
• 
  Cuina
• 
  Infermeria
• 
  Bloc quirurgic
• 
  Sala de filtres
• 
  Central electrica
• 
  Generador electric
• 
  Magatzem de municions
• 
  Sala de comandament
• 
  Central telefonica
• 
  Taller mecanic

Blocs de combat [ modifica ]

Al costat dels blocs de combat , hi ha en cadascun un post de comandament, magatzems de municions (M2 sota el bloc i M3 prop de les armes) i l'armament de l' ouvrage . Aquests blocs de combat es distribueixen en una area prou gran per limitar l'eficacia dels bombardeigs; almenys hi ha una separacio de 50 metres entre cadascun. Hi ha diversos tipus de blocs de combat:

• Blocs utilitzats com a casamates d'infanteria o de caponeres , armats amb una o dues troneres mixtes per a metralladores bessones o per canons antitancs.
• Blocs amb torreta d'infanteria, armats amb una torreta per metralladores o una torreta mixta (per metralladores i canons antitancs).
• Blocs utilitzats com casamates d'artilleria, armats amb troneres per a canons de 75 mm, morters de 81 mm o de 135 mm.
• Blocs amb torreta d'artilleria, armats amb una torreta per a dues peces de 75 mm, de 81 mm o de 135 mm.
• Blocs que serveixen d'observatori, equipats amb campanes d'observacio ( campana VP i campana VDP ).

Elements complementaris [ modifica ]

Des de la frontera fins a la part posterior de la linia hi havien: posts avancats a la frontera, cases fortes (al bosc de les Ardenes i a Wissembourg ), barreres, observatoris (CORF o de campanya), refugis d'intervals, posts de comandament, posicions d'artilleria (emplacament de peces i refugis de formigo), ferrocarrils militars (per subministrar municions a les estructures mes grans), carreteres estrategiques (al llarg de la linia i connectant les entrades), diposits de municions, cables electrics i telefonics enterrats, caixes d'interruptors, posts de transformacio, casernes de seguretat, etc.

Equipament [ modifica ]

Per evitar que es retiressin les armes per reforcar l'exercit de maniobra (els forts francesos van ser desarmats aixi el 1915), l'armament de la linia es especifica de la fortificacio (sobre afusts especials). El baix nombre d'armes es compensa per les altes cadencies de tret, el tiroteig previ i l'organitzacio del subministrament de municions.

Armes d'artilleria [ modifica ]

L' artilleria sota formigo de la linia estava formada per un total de 343 peces d'artilleria ^[5] i es limitava a tres calibres , 75, 81 i 135 mm:

• El cano de 75 mm ; un cano derivat del cano de 75 mm model 1897 , el calibre base de l'artilleria francesa, que es va adaptar a la fortificacio en diferents versions. Es l'arma principal de l'artilleria, sota la forma de 70 canons obus de tir tens ^{[Nota 1]} dins de les casamates (models 1929, 1932, 1933), 30 de tir corb ^{[Nota 2]} dins de les casamates (model 1931, nomes als Alps) i 68 de tub escurcat dins les torretes (amb la torreta de 75 mm R model 1932 o la torreta de 75 mm model 1933 ).
• El morter de 81 mm model 1932 , a rao de 86 dins de les casamates i 42 dins de les torretes, s'utilitzaria per matar als enemics propers.
• El llancabombes de 135 mm model 1932 , a rao de 9 dins de les casamates i 34 dins de les torretes, s'utilitzaria per destruir les trinxeres amb un tir corbat.

• 
  Cano de 75 mm dins de la casamata (bloc 2 de l' ouvrage de Saint-Ours Haut )
• 
  Morter de 81 mm dins de la casamata (bloc 2 de l' ouvrage de Saint-Ours Haut )

Armes d'infanteria [ modifica ]

La major part de l'armament es componia de metralladores i fusells metralladors , complementat amb canons antitancs :

• Parelles de metralladores Reibel de 7,5 mm per a metralladores bessones ; es van col·locar 61 en torretes, diversos centenars en casamates i 179 en campanes ( campana JM ). Aquesta es l'arma basica de la linia.
• Fusell metrallador de 7,5 mm model 1924/29 D ; es van muntar mes de mil a l'interior de campanes ( campana GFM ) i casamates. El fusell metrallador servia per a la defensa propera.
• El cano antitancs de 47 mm ; nomes es trobava a l'interior de les casamates. Aquest cano era capac de perforar a una bona distancia qualsevol blindatge dels tancs de l'epoca.
• El cano antitancs de 37 mm ; tambe es trobava nomes dins de les casamates, que deu la seva presencia nomes al fet que es menys voluminos que l'anterior.
• L' arma mixta es un trio (agermanament de tres metralladores) d'un cano antitancs de 25 mm i dues ametralladoras de 7,5 mm; es van muntar en 72 campanes ( campana JM modificada o campana AM ), en 12 torretes (model per a dues armes mixtes, torreta derivada directament de la torreta de 75 mm R model 1905 dels forts de Sere de Rivieres ), i fins i tot en casamates.
• La metralladora de 13,2 mm model 1930 ; es van instal·lar 86 a les casetes al llarg del Rin (que servien per destruir els vaixells) i als Basses-Vosges (on no hi havia prou espai per a un cano antitanc).
• El morter de 60 mm model 1931 (derivat del morter Brandt ); es van muntar en una campana especial blindada (la campana LG ) destinada nomes a una defensa propera (malgrat que es van construir aquestes campanes, mai van rebre el seu armament).
• El morter de 50 mm model 1935 ; destinat a completar l'armament de les campanes GFM , es van muntar 14 en casamates i 7 en torretes .
• El llancagranades ; que permetia que les granades caiguessin a l'exterior, a la fossa diamant .

Es pot veure que l'armament de la linia Maginot es basa en metralladoras i en el fusell de 75 mm, que va ser molt eficac en la Primera Guerra Mundial , i va tornar a mostrar tot el seu valor a la linia Maginot; per exemple, una torreta de 75 mm R model 1932 podia disparar a una cadencia de 30 trets per minut, a mes de tenir una precisio formidable gracies als plans de foc preestablerts.

• 
  Metralladores bessones muntades en una tronera segellada amb una tremuja ( ouvrage de l'Immerhof )
• 
  Interior d'una casamata , amb metralladores bessones en posicio i el cano antitancs penjat en un rail ( ouvrage de Schoenenbourg )

Formigo i blindatge [ modifica ]

Per a la proteccio d'armes i tropes es va utilitzar ampliament el formigo armat ; es necessitaven desenes de milers de metres cubics de formigo i tones de barres d' acer per a la construccio d'un ouvrag e, incloent les lloses i parets exposades que tenen 3,5 metres d'espessor. La proteccio de formigo es pot complementar amb reforcos (blindatges d'acer) en totes les obertures. Hi ha, doncs, dos tipus de proteccions per a metralladores i peces d'artilleria: casamates i torretes. Una casamata es pot utilitzar per disparar des d'una tronera en una de les facanes (casamata simple) o en dues facanes (casamata doble), pero l'angle de foc es limitat, mentre que una torreta eclipsable permet disparar a 360°, pero es mes vulnerable sota un foc d'artilleria.

Pero tambe s'utilitzava blindatges per protegir les peces d'artilleria i d'infanteria. El conjunt es va basar en l'experiencia de la lluita al voltant dels forts de Verdun el 1916 , per la millora de les fortificacions anteriors. Aquests blindatges es poden dividir en quatre categories: portes (blindades i sovint estanques), troneres (segellades per tremuges ), campanes i torretes.

Campanes [ modifica ]

Els blindatges fixos anomenats ≪campanes≫ van ser col·locats sobre lloses de formigo i servien per a una proteccio propera o per a l'observacio. Podien equipar-se amb binocles , diferents tipus de periscopis o armes d'infanteria segons el model de la campana. S'afegien ≪xampinyons≫ que servien com a presa d'aire. Hi ha sis tipus de campanes:

• Campanes per a observacio i fusells metralladors (generalment anomenada campana GFM , models 1929 i 1934); les mes comunes perque es van instal·lar mes de mil exemplars (1.011 del Tipus A i 109 del Tipus B). ^[6]
• Campanes per a metralladores bessones ( campana JM model 1930); es van instal·lar 179. ^[7]
• Campanes per a armes mixtes ( campana AM model 1934); es van posar 72 al seu lloc, ^[8] mentre que es van transformar 146 campanes JM (en 1940 es van convertir el 80%). ^[9]
• Campanes per a llancagranades ( campana LG ); es van instal·lar 75, pero sense el seu armament. ^[10]
• Campana per a observacio amb periscopi ( campana VP ); es van instal·lar 20. ^[10]
• Campana per a observacio directa i amb periscopi ( campana VDP ); es van instal·lar 64. ^[11]

• 
  Campana GFM
• 
  Campana JM
• 
  Campana AM
• 
  Campana LG
• 
  Campana VP
• 
  Campana VDP

Torretes [ modifica ]

Els blindatges mobils anomenats ≪torretes eclipsables≫ eren capacos d'amagar-se sota terra per protegir l'armament, deixant nomes visible una tapa d'acer especial de 300 a 350 mil·limetres de gruix (depenent del model). En la posicio de tir, la torreta puja aproximadament un metre, alliberant aixi les finestres de tir. Pot girar 360° i ofereix l'avantatge de ser molt compacte per a una potencia de foc molt alta (cadascuna te dues armes). Es van instal·lar un total de 152 torretes, de vuit models diferents:

• 21 torretes de 75 mm model 1933 .
• 12 torretes de 75 mm R model 1932 .
• 1 torreta de 75 mm R model 1905 (instal·lada a l' ouvrage del Chesnois ).
• 17 torretes de 135 mm model 1932 .
• 21 torretes de 81 mm model 1932 .
• 61 torretes de metralladora model 1935 .
• 12 torretes per dues armes mixtes (a partir de torretes de 75 mm model 1905 modificades).
• 7 torretes per una arma mixta i un morter model 1935 .

• 
  Torreta de 75 mm model 1933 (bloc 8 de l' ouvrage de Metrich ); quatre metres de diametre amb una part mobil de 130 tones
• 
  Torreta de 75 mm R model 1932
• 
  Torreta de 135 mm model 1932 (bloc 6 de l' ouvrage de Rochonvillers )
• 
  Torreta de 81 mm model 1932 (bloc 4 de l' ouvrage de Latiremont )
• 
  Torreta per dues armes mixtes
• 
  Torreta de metralladora model 1935

Tropes [ modifica ]

Unitats i suport [ modifica ]

La linia Maginot requereix unitats especialitzades per servir com a tripulacio per als ouvrages i casamates, aixi com tropes d'interval:

• els regiments d'infanteria de fortalesa (RIF);
• els batallons alpins de fortalesa (BAF);
• els regiments d'artilleria de posicio (RAP) ;
• els regiments d'artilleria mobil de fortalesa (RAMF) ;
• els batallons d'enginyers de fortalesa (BGF).

Tambe hi ha altres unitats especialitzades adherides a les tropes de fortalesa:

• regiments d'artilleria pesada sobre via de ferrocarril i grups de reconeixement (GR) de la zona fortificada;
• batallons de metralladores, d' enginyers de les regions fortificades, de sapadors de ferrocarrils i peoners ;
• companyies autonomes de fortalesa, de guardia republicana mobil ( guardies fronterers ), de parc d'enginyeria, d' electromecanics de fortalesa, de telegrafistes , de radio , d'auxiliars de mineria, d'inundacions, d'automobils del quarter general ( tren ), i d' aeroestacio ;
• destacaments columbofilics , grups operatius ( intendencia ), grups sanitaris , grups d'observacio aeria i seccions d'exploradors.

Finalment, a mes de les unitats especifiques de fortalesa, la linia Maginot tambe esta coberta per les grans unitats de l'exercit de maniobra:

• el 1r Grup d'exercits ( 1r , 2n , 7e , i 9e exercit, BEF ); del sector fortificat de Flandes fins al sector fortificat de Montmedy ;
• el 2n Grup d'exercits ( 3r , 4t i 5e exercit); del sector fortificat de Crusnes fins al sector fortificat del Baix Rin ;
• el 3r Grup d'exercits ( 8e exercit); del sector fortificat de Colmar fins al sector fortificat del Jura ;
• l' exercit dels Alps ( 6e exercit); del sector fortificat del Roine fins al sector fortificat dels Alps Martitims .

Per a la porcio de Sedan fins a Nica , aixo va representar 28 divisions d' infanteria desplegades al lloc el 10 de maig de 1940, ^{[Nota 3]} incloses 3 divisions als Alps, amb un suport proper de 20 divisions mes, ^{[Nota 4]} aixi com els grups de batallons de tancs , artilleria pesada dels Cossos d'exercit, la reserva d'artilleria, les unitats de cavalleria , esquadrilles de caces , bombarders i de reconeixement de la Forca Aeria , etc.

Comandaments en temps de pau [ modifica ]

Les tropes de les fortificacions ( ouvrages , casamates o bunquers), les tropes d'interval (infanteria, artilleria, enginyers, unitats de reconeixement i guardies fronterers) i els diversos serveis (tren, sanitat, intendencia, etc), son agrupats per arees geografiques sota les ordres d'un dels 24 sectors fortificats (o defensius en el cas dels menys desenvolupats) que formaven la linia.

La divisio dels comandaments es va fer el 1928, segons els limits de les regions militars i les seves subdivisions: ^{[Nota 5]}

• 1a regio militar ( QG a Lilla ): sectors de Flandes , de Lilla , de l' Escalda i de Maubeuge ;
• 2a regio militar (QG a Amiens ): sectors de les Ardenes i de Montmedy ;
• 6a regio militar (QG a Metz ): sectors de Crusnes , de Thionville , de Boulay i de Faulquemont ;
• 20a regio militar (QG a Nancy ): sectors de Sarre , de Rohrbach , dels Vosges , d' Haguenau i del Baix Rin ;
• 7a regio militar (QG a Besancon ): sectors de Colmar , de Mulhouse , d' Altkirch , de Montbeliard i del Jura ;
• 14a regio militar (QG a Lio ): sectors del Roine , del Delfinat i de Savoia ;
• 15a regio militar (QG a Marsella ): sector dels Alps Maritims i Organitzacio defensiva de Corsega . ^[14]

A mes, s'uneixen la regio fortificada de Belfort (sectors de Mulhouse, Altkirch i Montbeliard, que desapareix durant la mobilitzacio), i la regio fortificada del sud de Tunisia (sobrenomenada la ≪ linia Mareth ≫).

Dues ≪regions fortificades≫, la de Metz (sectors de Crusnes, Thionville, Boulay i Faulquemont) i la de Lauter (sectors de Rohrbach, Vosges i Haguenau) cobreixen la frontera nord d' Alsacia i de Lorena .

Desplegament en temps de guerra [ modifica ]

Com a resultat de la mobilitzacio general (del 2 de setembre de 1939) i la declaracio de guerra (el dia 3, a les 17h), els sectors fortificats i defensius es van posar sota el comandament de les unitats ( exercits , cos d'exercits i divisions ) que les cobrien. Durant l'hivern de 1939-1940 es va reorganitzar el comandament de les fortificacions del nord-est; ^{[15] [16]} les regions fortificades es van dissoldre per a convertir-se en cos d'exercit de fortalesa (CAF), ^{[Nota 6]} les seccions menys potents es van convertir en divisions d'infanteria de fortalesa (DIF).

Aixi, al comencament de l'ofensiva alemanya del 10 de maig de 1940, les fortificacions franceses depenien de les grans unitats de maniobra:

• 7e exercit : SF de Flandes;
• BEF (britanic) : SF de Lilla;
• 1r exercit : SF de l'Escalda, i 101e DIF (antic SF de Maubeuge);
• 9e exercit : 41e CAF (destacament de l'exercit de les Ardenes), i 102e DIF (SD de les Ardenes);
• 2n exercit : SF de Montmedy;
• 3r exercit : 42e CAF (SF de Crusnes), SF de Thionville, SF de Boulay, i SF de Faulquemont;
• 4t exercit : SF de Sarre;
• 5e exercit : SF de Rohrbach, 43e CAF (SF dels Vosges), SF d'Haguenau, i 103e DIF (SF del Baix Rin);
• 8e exercit : 104e DIF (SF de Colmar), 105e DIF (SF de Mulhouse) i 44e CAF (SD d'Altkirch i SF de Montbeliard);
• 6e exercit : SD del Roine, SF de Savoia, SF del Delfinat i SF dels Alps Maritims.

Es mantenen independents: el 45e CAF (SF del Jura), l'Organitzacio defensiva de Corsega i la regio fortificada del sud de Tunisia.

Construccio [ modifica ]

Concepcio [ modifica ]

La concepcio de la linia Maginot durant la decada del 1920 i la seva realitzacio en la decada del 1930 va sorgir directament de la Primera Guerra Mundial . De fet, aquesta guerra va agreujar la situacio demografica de Franca, que va quedar molt desfavorida respecte a Alemanya; en cas d'una nova guerra, seria necessari estalviar al maxim la ≪sang francesa≫. A mes, Franca va sofrir una gran destruccio que va afectar a les grans ciutats, les terres agricoles fertils i les principals conques industrials. Per evitar aixo, calia garantir la integritat del territori nacional.

Aquestes noves fortificacions tenien aixi diverses missions en cas de guerra:

• economitzar les tropes i compensar el buit demografic causat per la Primera Guerra Mundial;
• evitar un atac sorpresa d'Italia o Alemanya ^{[Nota 7]} i permetre mobilitzar l'exercit frances sota cobertura;
• protegir les conques mineres i industrials d'Alsacia i Lorena;
• servir de base per a un possible contraatac;
• obligar els alemanys a passar per Belgica o Suissa, obligant per una part al Regne Unit (el garant de Belgica) a lluitar contra Alemanya, i per una altra banda moure'ls a una zona de lluita fora de Franca (aquesta estrategia forma part del pla Dyle ).

Els primers projectes de la linia Maginot van neixer amb la creacio, el 1925, de la Comissio de Defensa de les Frontereres (CDF), que va crear els primers projectes. Aquesta organitzacio va ser reemplacada el 1927 pel Comite Organitzador de les Regions Fortificades (CORF), que tenia els plans elaborats i proposats al ministre de Guerra. El CORF es componia d'oficials d'enginyeria i artilleria, amb el seu president el inspector general d'enginyeria, qui es primer el general Fillonneau, a partir de gener de 1929, i fins a 1935 el general Belhague .

Despeses de la construccio [ modifica ]

Els primers treballs van comencar prop d'Italia, perque el feixisme italia en aquella epoca era mes amenacador que la republica alemana . Les primeres pedreres es van obrir al setembre de 1928 als Alps (per a l' ouvrage de Rimplas ) i despres en 1929 al nord-est ( Rochonvillers , Hackenberg i Hochwald ).

L'aprovacio dels credits al desembre de 1929 (Llei de Maginot) per a financar un programa de fortificacio de cinc anys (de 1930 fins a 1934) van ser de 2,9 miliards de francs de l'epoca (1,6 miliards d' euros del 2010), ^{[Nota 8]} que va pujar a 3,4 miliards gracies als fons addicionals. A causa de la crisi economica i la inflacio constant, la despesa s'ajusta al maxim, el que es reflecteix en la qualitat de les construccions: molts plans d' ouvrages son revisats pel CORF, molts elements son ajornats (en el millor dels casos) o eliminat (en el pitjor dels casos). La construccio de la primera fase es activa fins a 1933, quan es completa la construccio dels principals ouvrages .

El 1934, despres de l'aprovacio d'una nova llei de programa d'1,275 miliards de francs, ^{[Nota 9]} s'obren una serie de pedreres al Sarre frances i al voltant de Montmedy cara a Belgica. El CORF es dissol el 1935. El 1936, despres de la crisi de Renania per Hitler i les reivindicacions de Mussolini sobre Nica , s'assignen fons addicionals per cobrir tota la frontera. Aquest treball es porta a terme sota l'autoritat dels comandants de cada regio militar i sota el control dels inspectors generals enginyers (general Hure (1936-1938), Griveaud (1938-1939) i Philippe (1939-1940)), pero aquestes construccions no tenen la mateixa eficacia que les primeres i moltes no es van poder completar al maig de 1940.

El resultat es que la part mes solida de la linia es dete en la vora de les Ardenes, zona que alguns experts, com el mariscal Petain (heroi de Verdun , comandant en cap de l'exercit 1918-1931 i ministre de la Guerra a 1934), van jutjar que era ≪impenetrable≫ per a les tropes mecanitzades, de la mateixa manera que el Mosa i el Canal Albert ho era a Belgica.

En total, la linia Maginot va costar mes de 5 miliards de francs entre 1930 i 1936, que representen aproximadament l'1,6% del pressupost estatal durant aquest periode. ^[18] Durant el periode d'entreguerres , altres paisos europeus tambe van modernitzar el seu sistema de fortificacions, com la linia Sigfrid (Alemanya), el mur alpi (Italia), la linia Stalin (Russia), la linia Bene? ( Txecoslovaquia ), el reducte nacional (Suissa), la linia d'aigua (Paisos Baixos), i les fortaleses i fortificacions belgues ( Forts de Lieja i Linia KW ).

La linia Maginot del nord-est [ modifica ]

La frontera franco-belga [ modifica ]

El 1927, el CORF va considerar que la defensa del nord s'havia de fer en territori belga (llavors aliat). Entre 1931 i 1934 nomes es van construir unes quants casamates d'infanteria als boscos de Raismes (dotze casemates CORF) ^{[Nota 10]} i de Mormal (tretze casamates). A partir de 1934, es van arranjar les seccions ≪nous fronts≫ dels sectors fortificats de l'Escalda (dues casamates CORF i un petit ouvrage : Eth ) i Maubeuge (set casamates i quatre petits ouvrages : Les Sarts , Bersillies , La Salmagne i Boussois ).

El retorn a la neutralitat de Belgica el 14 d'octubre de 1936 va conduir a la construccio d'un front continu al llarg de la frontera entre 1937 i 1940, format per casamates STG ^{[Nota 11]} i una serie de petits bunquers MOM . ^{[Nota 12]}

La regio fortificada de Metz [ modifica ]

La regio fortificada de Metz es una de les dues arees mes completa de la linia; per una banda, a causa de la historia de la ciutat de Metz, la presencia de les industries del ferro i l' acer , i per l'altra perque es una de les primeres regions on es va comencar a construir la linia.

• 
  Vista en enfilada de les troneres per a canons de 75 mm (bloc 6 de l' ouvrage de Latiremont )
• 
  Torreta de 135 mm eclipsada (bloc 9 de l' ouvrage de Hackenberg )

La regio es subdivideix en quatre sectors:

• El sector fortificat de Crusnes es del tipus ≪nous fronts≫ amb 3 grans ouvrages ( Fermont , Latiremont i Brehain ), 4 petits ( Ferme-Chappy , Mauvais-Bois , Bois-du-Four i Aumetz ), i una serie de 35 casamates d'interval .
• El sector fortificat de Thionville es el sector mes fortificat de tota la linia, l'unic que s'ha construit completament segons el pla, amb 7 grans ouvrages ( Rochonvillers , Molvange , Soetrich , Kobenbusch , Galgenberg , Metrich i Billig ), 4 petits ( Immerhof , Bois-Karre , Oberheid i Sentzich ) i 17 casamates .
• El sector fortificat de Boulay esta format per una poderosa part occidental, pero la part oriental es incompleta. En total, hi ha 4 grans ouvrages ( Hackenberg , Mont-des-Welches , Michelsberg i Anzeling ), 11 petits ( Coucou , Hobling , Bousse , Berenbach , Bovenberg , Denting , Village-de-Coume , Annexe Sud de Coume , Annexe Nord de Coume , Coume i Mottenberg ), i 17 casamates.
• El sector fortificat de Faulquemont es d'un tipus ≪nous fronts≫ incomplet, amb 5 ouvrages petits ( Kerfent , Bambesch , Einseling , Laudrefang i Teting ), i 8 casamates.

La bretxa del Sarre [ modifica ]

El 1935, el Territori de la Conca del Sarre va ser reincorporat a Alemanya despres d'un plebiscit , ^{[Nota 13]} d'aqui la creacio del sector defensiu del Sarre, depenent de la 20a regio militar, perque no hi havia res entre la regio fortificada de Metz i la del Lauter. A falta d'un pressupost, es va construir, entre 1939 i 1940, una linia de casamates del tipus STG protegides amb zones inundades artificialment (aquest sector es conegut com la ≪linia Maginot aquatica≫ ).

El 15 de marc de 1940, el sector va canviar el seu nom per convertir-se en el sector fortificat del Sarre , depenent del 4t exercit .

La regio fortificada del Lauter [ modifica ]

La regio fortificada del Lauter deu el seu nom al curs d'aigua que marca la frontera entre Wissembourg i el Rin . La regio, que te 70 km d'amplada, es divideix en tres sectors:

• El sector fortificat de Rohrbach es compon de 2 grans ouvrages ( Simserhof i Schiesseck ), 3 petits ( Welschhof , Rohrbach i Otterbiel ), i 25 casamates d'interval.

• El sector fortificat dels Vosges , que es beneficia de la proteccio dels relleus, es menys poderos que els seus veins, amb 2 grans ouvrages ( Grand-Hohekirkel i Four-a-Chaux ), 1 petit ( Lembach ), i 33 casamates.

• El sector fortificat d'Haguenau te la seva part poderosa a la part occidental amb 2 grans ouvrages ( Hochwald i Schœnenbourg ), pero la seva dreta es una simple linia de casamates fins al Rin, amb un total de 54 casamates.

La linia del Rin [ modifica ]

L'encreuament del Rin (mes o menys 200 m d'ample) esta prohibit amb la construccio de dues linies de defensa a principis de 1930. D'una banda, una primera linia de casamates CORF a la vora del marge esquerre del riu (≪linia de la riba≫), d'altra banda, una segona linia una mica mes enrere, composta per bunquers MOM i casamates CORF (≪linia de refugi≫). A partir de 1931, es va iniciar la construccio d'una tercera linia (coneguda com la ≪linia dels poblets≫), tambe formada per casamates CORF.

El total consta de 85 casamates CORF d'infanteria, complementats per una multitud de bunquers MOM, pero sense cap tipus d'artilleria. El conjunt es divideix en tres sectors de nord a sud:

• Sector fortificat del Baix Rin ,
• Sector fortificat de Colmar ,
• Sector fortificat de Mulhouse .

Frontera franco-suissa [ modifica ]

En el cas d'un atac alemany des de Suissa , el Comite va preveure en 1926 la construccio d'una poderosa regio fortificada del Rin fins al Jura , davant de la placa fortificada de Belfort ; la hipotesi es va considerar inversemblant i la construccio es va retardar i despres es va abandonar. La remilitaritzacio de la regio de Renania (el 7 de marc de 1936) pels alemanys va conduir a l'enfortiment dels forts Sere de Rivieres al voltant de Belfort i la construccio d'una linia de casamates STG en arc de cercle a 12 km de Basilea . ^{[Nota 14]} La regio fortificada de Belfort va ser reemplacada per dos sectors defensius a partir de setembre de 1939 ( SF Altkirch i SF Montbeliard ).

El departament de Doubs , a la frontera franco-suissa, esta molt fortificat (7 casamates STG i, sobretot, bunquers MOM), confiant en el relleu del Jura , prop de Doubs , i en els antics forts de Sere de Rivieres ( SF Jura ).

La linia Maginot del sud-est [ modifica ]

La defensa natural dels Alps [ modifica ]

En comparacio amb la linia Maginot del nord-est, la linia Maginot del sud-est (alpina) s'organitza de manera diferent. De fet, el terreny muntanyos dels Alps facilita la defensa. Per a un exercit, es mes dificil avancar entre les muntanyes altes que per les grans planes del nord-est de Franca. Per tant, les estructures de la linia Alpina es configuren per bloquejar importants punts de pas (passos i punts d'acces a les valls) i no en una linia continua. No es, com al nord-est, una linia de foc continua, sino una barrera puntual solida, ja sigui en accio frontal o en flanqueig.

• 
  L'entrada a l' ouvrage de Saint-Ours Haut , tipic dels grans ouvrages dels Alps
• 
  Entrada a l' ouvrage del Col-de-la-Moutiere . L'estructura metal·lica que hi ha a sobre de la porta permet l'acces quan la neu cobreix el bloc

Tanmateix, es pot observar que aquestes grans ouvrages estan menys armats (l'artilleria pesada es practicament impossible d'instal·lar a la muntanya) i fins i tot alguns manquen de sistemes de filtracio d'aire contra els gasos de combat (un atac amb gas en altitud practicament no te efecte). La part sud-est de la linia Maginot se subdivideix en quatre sectors:

El sector fortificat de Savoia [ modifica ]

Organitzat al voltant de Bourg-Saint-Maurice i de la vall de la Mauriena , el sector fortificat de Savoia se centra principalment a defensar l'acces a la vall de la Mauriena al voltant de Modane , en particular amb el grans ouvrages del Sapey , de Saint-Gobain , de Saint-Antoine , del Lavoir i del Pas-du-Roc , els petits ouvrages de l' Arrondaz i de les Rochilles , aixi com diversos posts d'avancada .

La defensa de Bourg-Saint-Maurice es va limitar a uns petits ouvrages d'infanteria ( Versoyen , Chatelard i Cave-a-Canon ), coberts per antics forts.

El sector fortificat del Delfinat [ modifica ]

Concentrats al voltant de Briancon i a la vall de l'Ubaye , els ouvrages del sector del Delfinat van barrar els importants punts de pas cap a Briancon ( coll de Montgenevre , coll de l'Echelle ) i d'entrada a la vall de l'Ubaye ( coll de Larche , punts d'acces a la vall de la Stura...).

Al voltant de Briancon trobem el gran ouvrage del Janus , aixi com els petits ouvrages del Col-de-Buffer (inacabat), del Col-du-Granon (tambe sense acabar), dels Aittes i del Gondran E .

La posicio de la vall de l'Ubaye es la mes important, amb 3 grans ouvrages ( Roche-la-Croix , Saint-Ours Haut , i Restefond (inacabat per la seva altitud, mes de 2700 m, el mes alt de la linia)), 5 petits ouvrages ( Plate-Lombarde , Saint-Ours Bas , Col-de-Restefond , Granges-Communes , i Col-de-la-Moutiere ), i el post d'avancada de Larche.

El sector fortificat dels Alps-Maritims [ modifica ]

El sector fortificat dels Alps-Maritims (SFAM) completa la linia des del coll de la Bonette fins a la mar Mediterrania a Menton , allargant-se per les valls dels rius Tinee i Vesubie , al voltant de Sospel , per acabar als peus de Cap Martin , a prop de Menton. Aquesta zona fortament protegida tanca tots els acces al llarg d'aquestes valls.

Es poden trobar els seguents ouvrages (de nord a sud): Col-de-Crous , Col-de-la-Valette , Fressinea , Rimplas (el primer ouvrage de la linia Maginot, iniciat el 1928), Valdeblore , inacabat), Valdeblore , Serena (inacabat), Col-du-Caire-Gros (inacabat), Col-du-Fort (inacabat), Gordolon , Flaut , Baisse-Saint-Verant (inacabat), Plan-Caval (inacabat), La Beole , Col-d'Agnon , La Dea , Col-de-Brouis , Monte-Grosso , Champ-de-Tir-de-l'Agaisen , Agaisen , Saint-Roch , Barbonnet , Castillon , Col-des-Banquettes , Sainte-Agnes , Col-de-Garde , Mont-Agel , Roquebrune , Croupe-du-Reservoir , i Cap-Martin .

Aquestes diferents fortificacions es completen amb 16 post d'avancada (els mes meridionals son Collet-du-Pilon i Pont-Saint-Louis ).

Us durant la Segona guerra mundial [ modifica ]

La mobilitzacio de 1939 [ modifica ]

La primera missio de la linia es evitar un atac sobtat durant la mobilitzacio (que dura 15 dies), per la qual cosa ha d'estar operativa amb totes les seves forces abans de la declaracio de guerra . Com a consequencia, els ouvrages es posen en ≪alerta≫ ^{[Nota 15]} quan la situacio internacional es torna tensa, es a dir, que els ouvrages i les casemates estan ocupades en una hora pel personal actiu (≪Pas A≫, format per tropa de lleva i per professionals) i la meitat de l'armament es posa en servei. Aquest va ser el cas de marc a abril de 1936 ( crisi de Renania ), de marc a maig de 1938 ( Anschluss ), de setembre a octubre de 1938 ( crisi dels Sudets ) i del 21 d'agost de 1939 ( crisi del corredor de Danzig ). La propera mesura es l' ≪alerta reforcada≫ , corresponent al reforc dels reservistes fronterers (≪Pas B1≫), que permet que en un dia es posi operatiu tot l'armament. A aquesta ordre la segueix l' ≪ordre de seguretat≫ , corresponent a la retirada dels reservistes no fronterers assignats a les unitats de fortalesa (≪Pas B2≫) i l'ocupacio dins de tres dies de totes les posicions amb forces de guerra. A continuacio, s'inicia l' ≪ordre de cobertura general≫ , ^{[Nota 16]} es a dir, la retirada de tots els reservistes assignats a les unitats actives que permeten l'establiment dins de sis dies de 25 divisions al llarg de la frontera.

Aquesta mobilitzacio parcial ja s'havia iniciat entre el 23 de setembre de 1938 fins al 6 d'octubre del mateix any. El 24 d'agost de 1939, es va ordenar l'alerta reforcada juntament amb el dispositiu de seguretat. ^[19] El 25 d'agost, Alemanya va decretar la mobilitzacio general per al dia 26. El dia 27 a mitjanit va comencar l'aplicacio de la cobertura general. L'1 de setembre, despres de l' atac alemany a Polonia , es va decidir la mobilitzacio general francesa, aplicable a partir de la mitjanit del 2 de setembre; la frontera amb Alemanya es va tancar i els habitants de la zona fronterera son evacuats (sobretot Estrasburg ). El 3 de setembre de 1939, Franca va declarar la guerra a Alemanya.

La Guerra de Broma [ modifica ]

Durant els primers dies de la guerra, les forces franceses i la Wehrmacht alemanya van romandre en les seves respectives posicions, a diversos quilometres de la frontera. Del 9 al 21 de setembre de 1939, es van utilitzar a l' ofensiva Saar el 4t i 5e Exercit frances, inclosos alguns elements d'infanteria de fortalesa.

Els ouvrages no intervenen, per manca d'objectius a destruir, a excepcio d'algunes torretes per donar suport als cossos francs (per part dels ouvrages Simserhof , Grand Hohekirkel , Four-a-Chaux i Hochwald ) .

Maig de 1940 [ modifica ]

El 10 de maig de 1940, la Wehrmacht va passar a l'ofensiva a traves de Luxemburg , Belgica i els Paisos Baixos . El seu eix principal evita els sectors mes poderosos de la linia Maginot, deixant enrere la posicio avancada de Longwy (de l'11 al 13 de maig, eventualment evacuada pels francesos) abans de penetrar pel sector defensiu de les Ardenes (a Montherme ) i la zona fortificada de Montmedy (a Sedan ) del 13 al 15 de maig.

Les fortificacions al nord-oest d'aquest trencament van ser capturades amb l'avanc alemany: primer el sector de Maubeuge (16 i 23 de maig), despres el sector de l'Escaut (de 22 a 27 maig) i finalment el sector de Flandes (durant la batalla de Dunkerque , del 25 de maig al 3 de juny). Aquestes diverses arees estaven feblement fortificades i no contenien ouvrages d'artilleria: les casamates son ocupades rapidament per les tropes alemanyes, mentre que alguns ouvrages d'infanteria ( Les Sarts , Bersillies , La Salmagne , Boussois i Eth ) es van rendir despres de la seva neutralitzacio amb trets contra les espitlleres i amb la destruccio de les entrades d'aire i dels sistemes de ventilacio.

Hi ha un cas concret, l' ouvrage de La Ferte , que es troba al final del sector de Montmedy; es tracta d'un petit ouvrage d'infanteria aillat (dos blocs, amb set campanes i una torreta), que van ser destruides per peoners alemanys armats amb explosius (del 17 al 19 de maig), i la tropa de l' ouvrage va morir asfixiada.

• 
  Casamata abandonada despres del bombardeig d'una de les seves parets
• 
  Policies alemanys (OrPo) posant davant la facana d'una casamata destruida
• 
  Campana GFM de l' ouvrage de La Ferte , marcada pels impactes d'obusos
• 
  Torreta per dues armes mixtes arrancada del seu lloc per una carrega explosiva ( ouvrage de La Ferte )

Juny de 1940 [ modifica ]

Els dies 5 i 9 de juny, els exercits alemanys van tornar a fer front al Somme i a l' Aisne . El 12 de juny, les tropes franceses a Lorena van haver d'abandonar el sud per evitar el seu encerclament. ^{[Nota 17]} Al mateix temps, es va ordenar al grup d'exercits C alemany (Heeresgruppe C) d'atacar de front els sectors mes febles de la linia Maginot a Alsacia-Lorena , es a dir, entre els rius Saar i Rin . L'atac es troba amb un dispositiu afeblit perque, al contrari del del pla de defensa inicial, es va retirar una part de les tropes d'interval, que hauria de protegir l'area entre les fortificacions, per evitar que es vegin envoltades per l'enemic.

• En el Saar (Operacio Tiger) , l' 1er Exercit alemany va atacar la primera linia de casamates STG el 14 de juny. El 15 van prendre les dues linies, despres de l'evacuacio de tropes d'interval franceses durant la nit del 14 al 15. Les forces alemanyes es van desplegar a la part posterior dels ouvrages de Lorena durant el 17 de juny, i es va cancel·lar l'evacuacio dels ouvrages .
• Al Rin (Operacio Kleiner Bar) , el 7e Exercit alemany va establir caps de pont a la riba esquerra, entre Rhinau i Neuf-Brisach , el 15 de juny, just abans que els francesos fossin evacuats (el 17 de juny), fet que els va permetre prendre Colmar . El 19, els alemanys van ocupar Belfort . Les tropes franceses es van retirar cap al sud, pero finalment es van rendir entre el 21 i 25 de juny. Els ouvrages van quedar envoltats, cosa que va permetre als alemanys atacar-los amb mes facilitat.

El 19 de juny, els alemanys van aconseguir un avanc en el sector dels Vosges , malgrat els trets de l' ouvrage del Four-a-Chaux . El dia 20, va ser el torn de les casamates de l'altipla d' Aschbach , que van resistir gracies al suport de l'artilleria de l' ouvrage de Schœnenbourg . Les casamates, i especialment els ouvrages , van ser bombardejats per stukas i artilleria pesada (l'ouvrage de Schœnenbourg va rebre l'impacte de 160 bombes, 50 obusos de 420 mm i 33 obusos de 280 mm) ^[20] En altres zones, els alemanys es van limitar principalment a disparar contra les parets posteriors i contra les espitlleres dels blocs, que, despres de diverses hores de trets, finalment van perforar el formigo i l'acer de les campanes.

Al sector de Faulquemont , l' ouvrage del Bambesch es atacat el dia 20 per un cano de 88 mm , que penetra el bloc 2 i provoca la rendicio de l' ouvrage . El 21, va ser el torn de l' ouvrage del Kerfent (que va acabar amb el bloc 3 perforat pels obusos de canons de 88 mm), mentre que l' ouvrage de l'Einseling va poder repel·lir els atacs gracies al suport dels morters de 81 mm de l' ouvrage de Laudrefang . Aquest ultim, aixi com l' ouvrege de Teting , seran fortament disparats fins a la conclusio de l' armistici . ^[21]

• 
  Facana d'una casamata destruida pels obusos alemanys (bloc 2 de l' ouvrage del Bambesch )
• 
  Campana GFM del bloc 2 de l' ouvrage del Kerfent , destruida pels obusos dels canons de 88 mm i 37 mm alemanys el 21 de juny de 1940

Al sector de Crusnes , els ouvrages de la Ferme-Chappy i de Fermont son atacats el dia 21. Despres d'un bombardeig previ amb artilleria pesada ( 210 mm Krupp i 305 mm ?koda ), el bombardeig per stukas i els trets del canons de 88 mm son contestats amb els trets de l' ouvrage de Latiremont (es van disparar 1577 obusos en un dia). ^[22]

En el sector de Boulay , l' ouvrage del Michelsberg va ser atacat el 22 de juny, pero els tret dels ouvrages veins ( Hackenberg i Mont-des-Welsches ) netegen rapidament les rodalies. ^[23]

Al sector de Rohrbach , despres de la rendicio del 21 de l' ouvrage de l'Haut-Poirier (bloc 3 travessat per un obus perforador de 150 mm), tambe es rendeix l' ouvrage del Welschhof el 24 de juny (amb el bloc 1 destruit). ^[24]

L' armistici entre Franca i Alemanya es va signar el 22 de juny de 1940, pero va entrar en vigor a partir del 25 de juny a les 0:35h, despres d'haver signat un armistici entre Franca i Italia (el 24 de juny a la tarda). Els alemanys van prendre possessio dels ouvrages del nord-est del 26 de juny fins al 2 de juliol, els italians els del sud-est, i les tropres francees van ser empresonades. Els plans dels ouvrages son lliurats als alemanys

El front italia [ modifica ]

Els sectors fortificats del sud-est depenien en temps de pau de la 14a i 15a regio militar (Quarter General a Lio i Marsella). Van ser posats en alerta al mateix temps que els del nord-est, el 22 d'agost de 1939. L'endema es van cridar els reservistes de les unitats de fortalesa. La mobilitzacio general va comencar el 2 de setembre, portant en quinze dies el 6e Exercit frances (tambe conegut com l'Exercit dels Alps), a qui es va encomanar la defensa de la frontera sud-est, fins a la seva grandaria maxima. Les tropes van ocupar les seves posicions davant del regne d'Italia amb el qual la Republica Francesa no estava en guerra. Aquesta situacio va continuar fins a la declaracio de guerra d'Italia a Franca i el Regne Unit el 10 de juny de 1940. Des del primer dia d'hostilitats, tots els ponts i tunels dels passos van ser destruits pels enginyers . Els italians van retardar el seu atac degut a la tardana cobertura de neu de la temporada. L'ofensiva va comencar el 20 de juny, malgrat el mal temps (prohibint el bombardeig aeri).

• 
  Mapa de la batalla de Franca entre el 13 i 25 de juny de 1940. El front italia es troba al sud-est
• 
  Torretes del mont Chaberton destruides per l'artilleria

Al sector de Savoia , els atacs del Corpo d'Armato Alpino a Tarentesa ( Operacio Bernardo : els colls de la Seigne i del Petit Sant Bernat ) i del 1r Corpo d'Armata a Maurienne ( Coll del Mon Cenis ) son bloquejats pels posts avancats i l'artilleria del ouvrage fins a l'armistici.

Al sector del Delfinat , el 4t Corpo d'Armata , que intentava ocupar Briancones , va quedar bloquejat al coll de Montgenevre ; el 21 de juny, quatre morters francesos de 280 mm neutralitzen el fort italia del mont Chaberton (on hi havia vuit torretes d'artilleria que bombardejaven l' ouvrage del Janus ). A la vall d'Ubaye , el 2n Corpo d'Armata ( Operacio Maddalena ) va ser detingut just despres del coll de Larche pels posts avancats recolzats pel trets dels ouvrages de Saint Ours Haut i Roche-la-Croix .

A la part muntanyosa del sector dels Alps-Maritims , els posts avancats no van ser gaire preocupants i rapidament van ser eliminats pels trets dels ouvrages ( Rimplas i Flaut ). Els atacs son mes greus al llarg de la costa a partir del 14 de juny, a causa de l'absencia de neu ( Operacio Riviera , liderada pel 15e Corpo d'Armata ): els punts de suport al llarg de la frontera van d'haver de ser evacuats el 22, una part de Menton va ser presa pels italians, pero aqui tambe es van resistir els posts avancats francesos gracies al foc de suport dels ouvrages (especialment els de Mont-Agel i de Cap-Martin ) i les bateries d'interval.

L' armistici del 24 de juny de 1940 entre Italia i Franca es signa a Roma , amb aplicacio a partir del 25 de juny a les 0:35 h. Les fortificacions del sud-est es troben a la zona d'ocupacio italiana a Franca i son evacuades (amb part de l'equipament) abans del 5 de juliol. ^[25]

L'ocupacio alemanya [ modifica ]

Com a consequencia de l'armistici, el nord-est queda ocupat per l'exercit alemany, que mante petits grups de presoners de guerra a la zona per assegurar el desminatge , el manteniment i per l'explicacio del funcionament dels equips. A principis de 1941, els serveis de propaganda nazi van organitzar algunes reconstruccions filmades de la lluita de 1940: bombardeigs pesats, foc contra les espitlleres i assalt amb llancaflames . ^{[Nota 18]}

A partir de l'estiu de 1941, es van iniciar operacions per recuperar part del armament i equips per a equipar les fortificacions alemanyes (inclos el mur Atlantic ) o ser emmagatzemades. Es retirat:

• tot l'armament d'infanteria ( fusells metralladors , metralladores bessones , armes mixtes i canons antitancs de 47 , 37 i 25 mm);
• dues torretes per a canons de 75 mm, una torreta de metralladores , vuit torretes per a dues armes mixtes i sis torretes per a una arma mixta i un morter ; ^{[Nota 19]}
• setze campanes AM , vint-i-set campanes GFM i dues campanes LG ;
• la majoria de les torretes desmontables que es trobaven en els intervals;
• la major part de l'estoc de municions (projectils de 75 mm i 81 mm que es podien utilitzar per a peces alemanyes i romaneses, i de 135 mm que servien per a explosius o mines);
• la major part dels grups electrogens (es van trobar uns quants a les bases dels submarins);
• els instruments optics (senyalitzacio i observacio), els equips de transmissio, cables i aparells electrics;
• totes les xarxes ferroviaries (excepte al voltant d'alguns ouvrages ).

• 
  Visita de l' ouvrage de l'Hackenberg pel Generalleutnant Kurt Daluege
• 
  El bloc 1 de l' ouvrage del Four-a-Chaux , testimoni dels experiments alemanys; es va provar gas explosiu dins del bloc

A partir de 1944, despres dels bombardeigs estatunidencs d'Alemanya i Franca, es van tornar a utilitzar alguns ouvrages , tres de les quals s'havien transformat, per servir en cas de necessitat, en posts de comandament subterrani per a l' estat major ( Rochonvillers , Molvange i Soetrich ), altres dos com a diposits ( Mont-des-Welsches per al Reichspost , i Simserhof per a la Kriegsmarine ), i cinc mes com a fabriques d'armes ( Metrich , Hackenberg , Michelsberg , Anzeling i Hochwald ). Aquestes fabriques estaven ubicades al magatzem de municions dels ouvrages i treballaven els presoners o els deportats sovietics.

Els combats de 1944-1945 [ modifica ]

Despres de la derrota alemanya a l'agost de 1944 durant la batalla de Normandia , l' OKW va ordenar la rehabilitacio de les fortificacions al llarg de les fronteres occidentals del Reich , ^[26] no nomes la linia Sigfrid , sino tambe les d' Alsacia-Mosel·la (territoris annexats al juliol de 1940): ^{[Nota 20]} els antics forts al voltant de Metz i de Thionville (que formen ≪l'arsenal de Metz-Thionville≫), i els elements de la linia Maginot.

Les forces estatunidenques van arribar a Lorena a principis de setembre de 1944; es tractava d'elements del 3r exercit del general Patton que son bloquejats davant de Metz fins a principis de novembre ( batalla de Metz ). Alguns elements de la linia son utilitzats pels alemanys per retardar l'avanc estatunidenc, els altres son sabotejats . El 15 de novembre de 1944, la 90a ID son rebutjats pels tirs del bloc 8 de l' ouvrage de l'Hackenberg (tres canons de 75 mm en casamates servits per elements de la 19a VGD ); el bloc es neutralitzat el dia 16 per un cano autopropulsat de 155 mm , que va perforar la facana, i va ser ocupat el 19. El 25, les casamates i els ouvrages del sector fortificat de Faulquemont defensades per alguns elements de la 36a VGD alemanya son preses per la 80a ID estatunidenca despres d'un bombardeig amb un cano antitancs autopropulsat de 90 mm (especialment contra el bloc 3 de l' ouvrage del Bambesch ). El 7 de desembre, les casamates del sector fortificat del Sarre entre Wittring i Achen son preses per assalt per la 12a AD i la 26a ID . ^[27]

• 
  Facana del bloc 8 de l' ouvrage de l'Hackenberg , destruida pels obusos estatunidencs als novembre de 1944
• 
  Tropes estatunidenques inspeccionat les fortificacions en 1944 (bloc 11 de l' ouvrage de l'Hochwald )

A Alsacia , la major part de la plana va ser alliberada al novembre de 1944, excepte la bossa de Colmar . Ates que les casamates a la riba esquerra del Rin son inutils per als alemanys, son sistematicament neutralitzades. Al nord d'Alsacia, es el 7e Exercit estatunidenc del general Patch que ha de trencar; el seu XV Corps ha de passar per la regio de Bitche , on la defensa es molt mes forta. La 44a ID es fa carrec de l' ouvrage del Simserhof del 13 al 19 de desembre de 1944, i la 100a ID de l' ouvrage del Schiesseck del 17 al 21; despres de molts bombardeigs amb obusos i bombes, i despres dels tirs dels tancs Destroyers contra les espitlleres (bloc 5 del Simserhof), ^[28] les excavadores (M4 Dozer-Tanks) van cobrir amb terra els ouvrages i la infanteria va llancar atacs la part superior contra les guarnicions alemanyes de la 25a PGD . Els estatunidencs van inutilitzar rapidament els diferents blocs.

Totes les operacions ofensives son suspeses despres de les contraofensives alemanyes a les Ardenes i al nord d'Alsacia . La preocupacio es tal que el general Charles Griveaud es cridat per informar als estatunidencs sobre com posar-los fora de perill o per utilitzar-los; finalment, les forces estatunidenques son evacuades d'Alsacia. Durant aquesta nova ocupacio, de gener a marc de 1945, els alemanys van sabotejar sistematicament les casamates i els ouvrages que encara s'estaven reparant ( Hochwald i Schœnenbourg ). Finalment, la 100a ID estatunidenca va recuperar la regio de Bitche durant l' Operacio Undertone els dies 15 i 16 de marc de 1945 ( Alliberament de Bitche ).

La Guerra Freda [ modifica ]

Despres de la guerra, l'exercit frances va reconstruir la linia, que ja no era operacional a causa d'una part pels dany soferts durant els combats de 1940 i 1944, i per altra part pel desmantellament (en benefici del Mur Atlantic ) i pels experiments. A partir de marc de 1946, despres de l'inventari, els enginyers militars van dur a terme una restauracio parcial (a partir de peces de recanvi) per a alguns casos, mentre que per a altres es van prendre mesures de conservacio (neteja i tancament).

A partir de 1949, l'inici de la Guerra Freda i la creacio de l' OTAN davant l'amenaca sovietica van impulsar l'acceleracio de la rehabilitacio de la linia Maginot (prioritzant els generadors i les torretes d'artilleria). El 1950 es va crear una organitzacio de fortificacions: el Comite Tecnic de Fortificacions ( Comite Technique des Fortifications , CTF). A mes de la rehabilitacio, el Comite necessitava modernitzar la linia, incloent projectes per protegir contra l'explosio d' armes nuclears , desenvolupar nou material ( missils antitancs , substituir els fusells de 75 mm per fusells de 105 mm), millora de les campanes, millors xarxes de transmissio, instal·lacio de camps de mines, entrada d'aire a traves de les roques, etc.).

En el marc teoric del dispositiu de rereguarda de les forces de l'OTAN, els francesos van dissenyar tres ≪espigons fortificats≫, rehabilitats amb prioritat entre 1951 i 1953: espigo de Rochonvillers (Rochonvillers, Brehain, Molvange i Immerhof), espigo de Bitche (Simserhof, Schiesseck, Otterbiel i Grand-Hohekirkel), i espigo d'Haguenau (Four-a-Chaux, Lembach, Hochwald i Schœnenbourg). Es van planificar altres tres espigons com a prioritat secundaria: espigo de Crusnes (Fermont i Latiremont), espigo de Thionville (de Soetrich fins a Billig), i espigo de Boulay (d'Hackenberg fins a Dentig). Les obres no es van limitar a aquests espigons; son rehabilitats els ouvrages del sud-est (Alps), es repara la zona inundada del sector de Sarre (estanys, embassaments i dics), i es reparen molts ouvrages que van ser destrossat pels obusos. Com faltava una part de l'armament, es rellanca la produccio dels diferents models a partir de 1952. ^{[Nota 21]}

Es van transferir dos ouvrages a la Forca Aeria francesa per fer bases de radar : Mont-Agel el 1954 (en 1960 es va convertir en la Base Aeria 943 de Roquebrune-Cap-Martin) i Hochwald el 1956 (en 1960 es va convertir en la Base Aeria 901 de Drachenbronn).

Conversio a museu [ modifica ]

Abandonament [ modifica ]

El 1960, tots els treballs es van aturar i els projectes van ser cancel·lats. Els ouvrages van ser abandonats de forma gradual a partir de 1964 perque ≪no tenien cap paper que jugar en els plans de l'OTAN≫ ; ^[29] la distensio i els missils nuclears utilitzats com a elements de dissuasio (l'explosio de la primera arma nuclear francesa es va produir al febrer de 1960) fan que les fortificacions de la linia siguin obsoletes.

L'exercit frances va abandonar els ouvrages (excepte Hochwald, Rochonvillers, Molvange i Soetrich), i va comencar a vendre els terrenys (primera venda de casemates el 1970, venda de l'ouvrage d'Aumetz el 1972, del Mauvais-Bois el 1973, etc.). La majoria de les casamates i blocs tenen la seva ferralla, i en general son vandalitzats i saquejats (sobretot els cables de coure ), d'aqui l'enterrament d'algunes entrades.

En el cas de l' ouvrage de Rochonvillers , les instal·lacions subterranies van ser utilitzades per l'OTAN des de 1952 fins a 1967 com a post de comandament del Grup Central de l'Exercit (CENTAG), abans que es transformes en un post de comandament subterrani per al 1r Exercit frances; es van protegir les entrades d'atacs NBQ , es van modernitzar les fabriques i els quarters, el magatzem de municions es va transformar en un centre operatiu, i es van col·locar antenes a la part superior. Al maig de 1997, es va desmantellar el post de comandament. ^[30]

Restauracio i obertures al public [ modifica ]

Si alguns ouvrages continuen sent propietat de l'exercit, la majoria han estat adquirits per municipis o es propietat privada .

Avui en dia, diverses associacions s'han encarregat de determinats ouvrages i els han restablert, obrint aixi al public una part de la historia francesa poc coneguda fins ara. Alguns ouvrages estan oberts gairebe tots els dies, d'altres nomes en determinats dies. Els principals ouvrages oberts al public son, d'oest a est i de nord a sud:

• l' ouvrage de La Salmagne , a Vieux-Reng ;
• l' ouvrage de La Ferte , a La Ferte-sur-Chiers ; ^[31]
• l' ouvrage de Fermont , a Montigny-sur-Chiers ;
• l' ouvrage de l'Immerhof , a Hettange-Grande ;
• l' ouvrage del Bois-Karre , a Boust ; ^[32]
• l' ouvrage del Galgenberg , a Cattenom ; ^[32]
• l' ouvrage del Hackenberg , a Veckring ;
• l' ouvrage del Bambesch , a Bambiderstroff ;
• l' ouvrage del Simserhof , a Siersthal ;
• l' ouvrage de Rohrbach (≪fort Casso≫), a Rohrbach-les-Bitche ;
• una seccio de la ≪ linia Maginot aquatica ≫, ^[33] a Barst ;
• l' ouvrage del Four-a-Chaux , a Lembach ;
• l' ouvrage de Schœnenbourg , a Ingolsheim ;
• l' ouvrage de Saint-Gobain , a Modane ;
• l' ouvrage del Gondran E , a Montgenevre ;
• l' ouvrage dels Aittes , a Cervieras ;
• els ouvrages de Saint-Ours Haut , Saint-Ours Bas i de Roche-la-Croix , a Val-d'Oronaye ;
• l' ouvrage de Sainte-Agnes , a Santa Anha ;
• l' ouvrage de Cap-Martin a Roquebrune-Cap-Martin .

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Els oblidats de la linia Maginot (documental)
• Fort Hackenberg (frances)
• Molvange (frances)
• Cartografia de la infraestructura de la linia Maginot (frances)
• Wiki de la linia Maginot (frances)
• Informacio turistica sobre com viatjar per la linia Maginot amb bicicleta (frances)