La
Libia italiana
(
italia
:
Libia italiana
;
arab
:
????? ?????????
,
L?biy? al-I??liyya
) va ser una colonia del
Regne d'Italia
que formava part de l'Africa Septentrional Italiana.
[2]
La Libia italiana havia de formar part del projecte de la
Gran Italia
: la linia taronja mostra les arees d'Europa i del nord d'Africa que s'havien d'incloure el 1940, tras una eventual victoria dels aliats. En verd, les arees ocupades pels italians el novembre del 1942 amb la part interna del desert.
A les ultimes decades del segle
xix
les principals potencies europees havien colonitzat la quasi totalitat del continent africa. La
conferencia de Berlin
de
1884
, havia organitzat el repartiment colonial de l'
Africa
, deixant el que es consideraven les millors zones sota el control de les potencies de primer ordre. El Regne d'Italia, que no gaudia d'aquest estatus, havia quedat al marge de la reparticio colonial.
Italia es va procurar a ella mateixa un imperi colonial al territori libi envaint-ho el 1912, aprofitant aixi la proximitat amb la peninsula italiana i la debilitat de l'
Imperi Otoma
. Libia havia romas, fins a aquest moment, i a causa del desconeixement dels seus potencials recursos per part de les nacions colonials europees, sota el control mes o menys directament de l'Imperi Otoma, sense tenir una major rellevancia des del punt de vista geoestrategic.
La presencia italiana es va fiancar amb l'arribada al poder de
Benito Mussolini
al Regne d'Italia (1922). Tanmateix, aixo va portar aparellat l'increment dels problemes derivats del regim colonial. Malgrat l'extremada pobresa de la major part del territori, el govern italia va intentar l'assentament de colons italians, especialment de
Sicilia
i el sud d'Italia.
Families senceres viatjaven a la recerca d'un millor esdevenidor, esperancats per la promesa de rebre terres gratuites per part de l'estat. Pero aquestes terres no eren les millors i malgrat la proximitat amb Italia, eren completament diferents, ja que eren zones desertiques o semidesertiques. Les terres mes aptes per al conreu es troben al litoral mediterrani, per la qual cosa les poblacions natives van ser desplacades per forca per donar les seves terres als colons. Aixo va provocar conflictes amb la poblacio autoctona, que van acabar el 1931, data en que els
beduins
sanusi van abandonar la resistencia enfront dels
italians
. El cap dels sanusi era el xeic Sidi Idris, que va rebre el titol d'emir de Cirenaica amb sobirania sobre l'oasi de
Kufra
.
Creacio de Libia italiana
[
modifica
]
El governador
Italo Balbo
, ≪creador≫ de Libia el 1934.
El 1934 el governador
Italo Balbo
va unir les dues colonies italianes de
Tripolitania
i
Cirenaica
, creant l'anomenada ≪Libia italiana≫, els limits de la qual corresponien a l'actual
Libia
-en 1935 li va ser afegida la
Franja d'Aouzou
-. Balbo va fer prosperar a la seva colonia assentant molts colons italians en
vil·les
i ciutats construides per a ells: el 1938 i el 1939 va fer arribar els nomenats
Ventimilli
, o sigui 20.000 colons italians que es van establir a diverses dotzenes de noves colonies agricoles.
[3]
El 1940 n'hi havia quasi 120.000 Italians a Libia, es a dir el 13% del total de la poblacio. Balbo va crear noves petites ciutats per al desenvolupament agricola del nord de Libia per part d'aquests colons italians i algunes tambe per als arabs locals.
[4]
Amb Balbo van ser realitzades infraestructures fonamentals per a Libia, com la carretera de la costa des de
Tunisia
fins a
Egipte
, 400 km de ferrocarrils, ports i hospitals, etc. Tot aquest progres es va estancar amb l'inici de les hostilitats entre el
Regne d'Italia
i
Gran Bretanya
al juny de 1940. Balbo va ser l'unic cap feixista que es va oposar a l'alianca de
Mussolini
amb
Hitler
i que es va oposar tambe, fins a la seva mort accidental -dubtosa per a alguns-, a l'entrada en guerra d'Italia.
Durant la
Segona Guerra Mundial
, es van deslliurar crucials batalles en terra libia, com la de Tobruk, que en gran part van decidir la sort de la guerra en el seu teatre europeu. Despres d'un atac italia al Regne d'Egipte el 1940, els contraatacs britanics van requerir la intervencio de forces alemanyes. El famos
Afrika Korps
, manat pel
general Rommel
, va combatre amb els italians contra aliats dirigits per
Montgomery
. L'any 1943 els Italo-alemanys van ser finalment derrotats i les tropes de l'
Eix
expulsades de la costa nord-africana. En el periode postbel·lic la major part de Libia va quedar sota administracio britanica, llevat de la zona de
Fezzan
, controlada per
Franca
.
El 1947 Italia es va quedar sense colonies a causa del Tractat de Pau despres de la Segona Guerra Mundial i aixi va perdre la Libia italiana. Per a la comunitat italiana va comencar un dificil periode en el qual es va reduir la seva consistencia considerablement. El 1970 el dictador libi
Muammar al-Gaddafi
va expulsar els ultims 20.000 italians de Libia.
Divisio administrativa
[
modifica
]
La Libia italiana va ser dividida en quatre provincies i un territori militar:
La capital administrativa de tota la Libia italiana, on residia el governador, era Tripoli.
La comunitat italiana a Libia
[
modifica
]
La comunitat italiana a Libia va ser petita inicialment a causa de la guerrilla arab entre 1912 i 1922. Amb l'arribada de Mussolini al poder va comencar a creixer el nombre d'italians a Libia i l'any 1940 eren quasi 120.000, concentrats a la costa.
|
Dels 22.530 italians del 2004 constituien, en la seva majoria, treballadors de la
industria petroliera
italiana amb nacionalitat asiatica, que eran registrats per les autoritats libies com ≪italians≫.
Despres de la derrota italiana molts italians van emigrar de Libia. Els ultims 20.000 van ser expulsats el 1970. Ara queden a Libia solament uns pocs centenars de vells colons italians, concentrats a
Tripoli
i
Bengasi
.
| Any
|
Italians
|
%
|
Hab. Libia
|
Referencia
|
| 1936
|
112.600
|
13,26%
|
848.600
|
Enciclopedia Geografica Mondiale K-Z, De Agostini, 1996
|
| 1939
|
108.419
|
12,37%
|
876.563
|
Guida Breve d'Italia Vol. III, C.T.I., 1939
|
| 1962
|
35.000
|
2,1%
|
1.681.739
|
Enciclopedia Motta, Vol. VIII, Motta Editore, 1969
|
| 1982
|
1.500
|
0,05%
|
2.856.000
|
Atlante Geografico Universale, Fabbri Editori, 1988
|
| 2004
|
22.530
|
0,4%
|
5.631.585
|
L'Amenagement Linguistique dans le Monde
Arxivat
2009-04-26 a
Wayback Machine
.
|