L·L
Caracter	Ŀ ( majuscula ) ŀ ( minuscula )
Tipus	trigraf d'escriptura llatina

La ela geminada ⟨ l·l ⟩ es un ≪grup de lletres modificat≫ del catala que representa el so (sempre intervocalic) de la ela doble o ela prolongada, pronunciat en dues sil·labes diferents ?en realitat, es tracta de dos sons [?.?], que en AFI tambe es poden representar com a [?ː]. El signe ⟨ l·l ⟩ tambe es fa servir en belseta , una varietat dialectal de l' aragones . Es representa amb dues eles amb un punt volat al mig.

Funcio i naturalesa [ modifica ]

L'us del punt volat (tambe anomenat punt alcat ) te com a finalitat diferenciar aquest grup de lletres respecte del digraf ⟨ ll ⟩ , que representa el fonema lateral palatal /?/. Acompleix, per tant, una funcio diacritica. Tot i que a vegades el signe ⟨ l·l ⟩ ha estat qualificat de digraf , en rigor no ho es, perque aquest grup de lletres no representa un sol fonema, sino dos d'heterosil·labics (per be que iguals). D'aqui que l'esborrany de la nova gramatica normativa de l'IEC digui que es un ≪grup de lletres modificat≫ i no l'inclogui en la llista de digrafs del catala. ^[1]

Us [ modifica ]

La ela geminada es troba, sobretot, en mots cultes (presos directament del llati o del grec) que ja tenien doble ela (com, per exemple, al·licient , cel·lula , col·laborar , col·leccio , col·loqui , excel·lent , il·legal , il·lusio , il·lustre , intel·ligent , medul·la , mil·limetre , sol·licitar , etc.). En la major part dels casos, hom pronuncia col·loquialment aquests mots amb l simple, perque han entrat modernament en el llenguatge corrent per via de l'escola castellana, i en castella el grup s'ha simplificat; pero en els pocs casos en que el cultisme ha arribat al poble en catala (com en cel·la , col·legi , col·locar o destil·lar ), es conserva la pronuncia genuina amb ela geminada o prolongada, ^[2] especialment en el catala balear , on aquesta sequencia es mante prou forta (com es pot sentir, per exemple, en el mot al·lot o en l'us del sufix diminutiu -el·lo i variants) i on s'anomena parlar bleda el fet de deixar de pronunciar-la (a banda del defecte consistent a no velaritzar la ela). Les secessionistes Normes del Puig rebutgen la grafia ⟨ l·l ⟩ , tot i que no es cert que en valencia no es pronuncii la ela geminada o, almenys, no manco que en el catala oriental central . En catala septentrional s'ou en mots com tranquil·la .

Les dues eles pertanyen a dues sil·labes diferents i, en cas d'haver-se de dividir un mot en dues ratlles diferents, el guionet es posa en substitucio del punt volat o alcat.

Com tots els diacritics, no es fa cabal del punt volat de la ela geminada en ordenar alfabeticament un mot. En cas de coincidencia amb un mot de grafia similar, te preferencia el mot amb ll . Per exemple cella s'ordena abans de cel·la .

D'acord amb la normativa ortografica, es pot dir, orientativament, que s'escriu ⟨ l·l ⟩ en els casos seguents: ^[1]

1. Quan a un radical comencat per l s'adjunta algun dels prefixos seguents:
   • al- (variant de a- no verbalitzador ni negatiu): al·literacio , al·lusio
   • col- (var. de con- ): col·lateral , col·lineal
   • il- (var. de in- ): il·limitat , il·logic
   • sil- (var. de sin- ): sil·laba , sil·lepsi , sil·logisme
2. En els formants cultes seguents:
   • al·lo- ‘altre’: al·lomorf , al·lopata , al·lotrop
   • cal·li- ‘bell': cal·ligrafia , cal·ligrama
   • gal·l(o)- ‘de la Gal·lia’: gal·licisme , gal·loroma
   • fil·l(o)- ‘fulla’: fil·lofag , fil·loxera , clorofil·la
   • mil·l(i)- ‘mil': mil·lenari , mil·lesim (pero mile , miler , milenar )
3. En general, en derivats cultes de radicals acabats en -ll :
   • al·liaci ( cf. all ), axil·la ( cf. aixella ), capil·lar ( cf. cabell ), cristal·li ( cf. cristall ), gal·linaci ( cf. gall ), lul·lia ( cf. Llull ), metal·lic ( cf. metall ), sigil·lar ( cf. segell ). Empero, s'escriu l en casos com anular ( cf. anell ), consiliari ( cf. consell ), filial ( cf. fill ), foli ( cf. full ).
4. En alguns mots derivats de radicals acabats en -l :
   • argil·lifer ( cf. argila ), caramel·litzar ( cf. caramel ), constel·lacio ( cf. estel ), nul·la ( cf. nul )
5. En general, en les terminacions seguents:
   • -el·la(r) : aquarel·la , caravel·la , carretel·la , franel·la , mortadel·la , novel·la , parcel·la , passarel·la , varicel·la ; apel·lar , cancel·lar , debel·lar , flagel·lar ; Marcel·la . Empero, s'escriu l en el sufix col·lectiu -ela ( clientela , parentela ) i en mots com biela , candela , cautela , esquela , estela , gasela , mistela , mostela , pamela , sarsuela , sequela , tutela ; arrelar , gelar , pelar , velar
   • -il·la(r) : goril·la , pupil·la , sibil·la , til·la ; mamil·lar , maxil·lar , papil·lar ; cavil·lar , destil·lar , oscil·lar , titil·lar , vacil·lar ; Priscil·la . Empero, s'escriu l en el formant -fil ‘amic’ ( bibliofila , cinefila ) i en mots com anguila , argila , barrila , fila , lila , pila , tequila , vila ‘poble’ ( cf. vil·la ‘casa’), Camila ; anihilar , espavilar , jubilar , mutilar , ventilar , vigilar
   • -el·lo : borratxel·lo , xarel·lo , xitxarel·lo (pero pomelo )
6. En els noms propis i toponims seguents: Al·la , Apel·les , Apol·lo , Apol·linar , Apol·loni , Aquil·les , Avel·li , Avel·lina , Brussel·les , Cal·limac , Cal·liope , Camil·la , Caracal·la , Ciril·la , Columel·la , Compostel·la , Dolabel·la , Domitil·la , Escil·la , Fal·lopi , Gal·la , Gal·lies , Gal·lie , Gal·lipoli , Il·liria , Marcel·la , Marcel·li , Mortadel·lo , Mosel·la , Priscil·la , Priscil·lia , Sal·lusti , Tertul·lia i Tul·li .

Finalment, cal dir que, en catala, la sequencia fonica [?.?] no es exclusiva del grup de lletres ⟨ l·l ⟩ , sino que tambe s'han de pronunciar aixi (co es, amb assimilacio) els mots de caracter patrimonial amb ⟨ tl ⟩ , com ametla , batle , bitla , bitlo-bitlo , espatla , guatla , guatlera , motle , rotlana , rotle , rutla , vetlar , etc. ?es tracta, en general, de mots propis dels parlars balears i valencians?; en catala central se solen escriure amb ⟨ tll ⟩ els etims llatins dels quals tenien D'L, G(I)L, J'L o T'L. En canvi, en els mots cultes (presos directament de mots que ja en llati o grec tenien ⟨ tl ⟩ ), hom recomana de pronunciar-los, en registres formals, amb [d.?]: atlantic , Atlantida , atles , atleta , etc. Entre mots en contacte (p. ex.: xico t l eto ), o entre els radicals d'un mot compost, la pronuncia amb assimilacio o sense varia segons la rapiditat del discurs o el registre emprat.

Historia [ modifica ]

En catala antic s'utilitzava la grafia ⟨ ll ⟩ per a representar els sons de ela geminada, igual que en llati . Posteriorment, el fonema lateral palatal /?/, que no existia en llati, va passar a representar-se tambe amb ⟨ ll ⟩ . Davant aquesta confusio, alguns optaren per separar graficament les eles de la ela doble mitjancant l'us del guionet. En la llengua parlada, la interferencia del castella (que molt sovint simplifica els grups consonantics) va iniciar una tendencia (que encara avui continua) a canviar la ela geminada en ela simple, simplificacio que alguns escriptors i gramatics traslladaren, fins i tot, a la llengua escrita ?si be es cert que alguns ho feren, simplement, pel rebuig a emprar el guionet per a separar les dues eles?.

En la moderna codificacio ortografica, l' Institut d'Estudis Catalans va decidir que era convenient restablir la doble ela etimologica, perque es corresponia amb la pronuncia mes genuina i, demes, facilitava la intercomprensio d'un idioma a un altre (inclos l'angles, llengua tecnica moderna per excel·lencia) en el cas dels texts cientifics. En consequencia, calia representar de manera diferent la ela geminada de la ela palatal (perque, si no, hom podria cometre l'error de lectura consistent a pronunciar amb /?/ mots que s'han de pronunciar amb ela prolongada). Pompeu Fabra va rebutjar la grafia ⟨ l-l ⟩ , amb guionet, perque aquest signe donava al mot l'aparenca de mot compost. Mossen Antoni M. Alcover s'hi mostra d'acord i proposa al Ple de l'IEC la grafia ⟨ l·l ⟩ , amb el punt volat com a marca diacritica, que tenia una certa extensio d'us a comencaments del segle XX i, a Mallorca, ja en el segle  xix . I, aixi, segons la norma 7 de les Normes ortografiques de 1913, ≪mentre no es convingui a representar la l palatal altrament que amb el simbol ll , la l doble sera escrita intercalant un punt alcat entre les dues l ≫.

Aquesta norma, en principi provisional (ates que, d'entrada, com en llati, ⟨ ll ⟩ seria el simbol mes adequat per a la representacio de la doble ela etimologica, mentre que caldria trobar un altre simbol per a representar /?/), va esdevenir definitiva, car mai no es va convenir a representrar /?/ amb una grafia distinta de ⟨ ll ⟩ (i aixo que aquest digraf es considerat, per alguns, de certa influencia castellana), com haurien pogut esser ⟨ ł ⟩ i ⟨ ył ⟩ (com havia proposat Fabra inicialment; si be, en aquell moment, aqueixes grafies eren tipograficament complicades), o be ⟨ yl ⟩ (que, invertint-ne les lletres, seria ⟨ ly ⟩ , paral·lel a ⟨ ny ⟩ , com proposava Melcior Cases el 1903) o, fins i tot, ⟨ lh ⟩ (com en occita i en portugues). El canvi no es feu, entre altres raons, perque hauria topat amb molta oposicio (pensem, per exemple, en tots els noms propis que, com Llucmajor , Llucia o Lledo , comencen per ⟨ ll ⟩ i que haurien hagut de canviar de grafia) i perque, tanmateix, la inercia de l'escola en castella hauria forcat la lectura amb /?/ dels mots escrits amb ⟨ ll ⟩ etimologica. ^{[2] [3] [4] [5]}

Tipografia [ modifica ]

Segons Pompeu Fabra , ≪les dues l que representen una l doble han d'anar ben juntes, gairebe tant com les dues l que componen la ll ≫. Fabra propugnava l'us d'una sola peca tipografica per a compondre els tres signes, perque fent-ho amb tres peces la distancia entre les dues l resulta massa gran. ^[4] En la decada del 1920 , ja s'incloia la ela geminada d'una sola peca en les matrius tipografiques . ^[6]

Alguns fabricants de maquines d'escriure , com ara Olivetti , van incloure al teclat una tecla, ⟨ ·l ⟩ o ⟨ l· ⟩ , que permetia, juntament amb una ela estandard addicional, d'aproximar-se als requisits tipografics de Fabra per a escriure la ela geminada. ^[7]

Forca tipografies digitals incompleixen els requisits tipografics de la ela geminada. Del seu us s'obtenen textos en que el ritme entre espais i mots es veu alterat per l'excessiu espai entre les eles de la ela geminada.

Algunes families tipografiques digitals, pero, son especificament respectuoses amb els requisits de la ela geminada. En son un exemple la familia Farrerons Serif, ^[8] de Josep Patau i Linux Libertine G, ^{[9] [10]} de Nemeth Laszlo.

Codificacio i us en l'ambit informatic [ modifica ]

El 1985, en l'ambit de les maquines d'escriure electriques, va tenir lloc la primera homologacio de teclats on s'incloia una tecla directa amb l'anomenada ela geminada escapcada (una sola ela seguida d'un punt volat), per a poder compondre la ela geminada amb dos caracters picats en dues pulsacions (ela escapcada i ela). ^[11] En la mateixa homologacio, es descrivia la introduccio de la ela geminada de tres caracters, mitjancant un punt alcat que no requeris ser manipular amb el carro. ^[11] Per al punt volat s'utilitza el caracter · (amb el codi U+00B7, representat · o · en HTML). Es incorrecte l'us d'altres caracters separadors, com el caracter ? (amb el codi U+2022, representat • o • en HTML), perque es considerat poc estetic i esta reservat a la funcio de separador de llistes, o be un punt ( ⟨ l.l ⟩ ) o un guionet ( ⟨ l-l ⟩ ), sovint usats en substitucio quan la tipografia no permet el punt volat.

El 1991, el consorci Unicode va homologar la ela geminada escapcada, anomenada Ldot ( Latin capital letter L with middle dot ) i ldot ( Latin small letter l with middle dot ), amb els codis U+013F i U+0140 (en HTML , Ŀ i ŀ ): Ŀ i ŀ . Empero, la ela geminada escapcada fou derogada el 1993 arran de l'homologacio amb les normatives europees. ^[6] A partir de la versio 5 d'Unicode, es mante la ela geminada escapcada per compatibilitat amb ISO/IEC 6937 (definit en els codis ASCII estes 241 i 237), ^[12] pero indicant que la representacio preferent es amb una ela seguida d'un punt volat. ^[13]

En la practica, la ela geminada escapcada no ha tingut cap incidencia en els teclats d'ordinador, car en l'ambit informatic la ela geminada se sol compondre amb tres caracters (picats en quatre pulsacions en un teclat QWERTY espanyol): L , punt volat ( ? Maj + 3 ) i L . Amb tot, el resultat habitual es un espaiat que no es correspon amb la tipografia recomanada per Fabra. Alguns tipografs fan us de funcions avancades de la tipografia digital de manera que l'aspecte visual de la sequencia ≪ela, punt volat, ela≫ segueixi les recomanacions de Pompeu Fabra. ^{[14] [10]}

El 2005 , es va aprovar la creacio del domini .cat . En aquest domini, es permet el registre de noms amb un punt volat per a fer la ela geminada amb tres caracters. En registrar un domini amb ela geminada ( ⟨ l·l ⟩ ), el domini .cat ofereix gratuitament un domini addicional alternatiu on el punt volat es substituit per un guionet ( ⟨ l-l ⟩ ). ^[15]

El 2007, es va habilitar la sequencia ⟨ l·l ⟩ al domini .es , juntament amb les vocals accentuades, la c i la n . ^[16]

El desembre de l'any 2009 el domini .eu habilita els caracters fora de l' ASCII dels alfabets llati, ciril·lic i grec. ^[17] Des d'aleshores, es possible registrar dominis .eu amb la sequencia ⟨ l· ⟩ (ela seguida de punt volat) gracies a la compatibilitat amb el caracter ŀ (caracter U+0140 d' Unicode ). ^[18]

L'any 2015 Twitter habilita l'us del punt volat en les etiquetes dels missatges d'aquesta xarxa social. ^[19]

La l·l en altres alfabets [ modifica ]

El signe de la ela geminada es exclusiu del catala escrit, pero pot ser necessari representar-lo en altres alfabets o llenguatges. Per exemple en la llengua de signes o en l'alfabet braille.

• En llengua de signes catalana , la ela geminada es fa amb una sequencia de 3 signes, corresponents als signes de la L, el punt i la L. ^[20]
• En alfabet braille catala , la ela geminada es fa amb 3 caixetins, corresponents a dues eles (caixetins 123 ?) separats per un caixeti 5 ?. Es a dir: ??? ^[21]
• L' alfabet Morse no te cap codi especific per a la ⟨ l·l ⟩ , tampoc per al punt volat . L'alternativa es emprar el codi de la L, el punt i la L: ^[22] .-.. .-.-.- .-..
• En l' aragones belseta

Curiositats [ modifica ]

• El joc linguistic Scrabble te una fitxa exclusiva per a la ela geminada, amb un valor facial de 10 punts. No es pot jugar amb dues fitxes L.

• El mot mes breu amb ela geminada es al·le , un hidrocarbur . ^[23] El Gran diccionari de la llengua catalana tambe inclou ol·li , un truc per a elevar una planxa de neu o un monopati. ^[24]

• La sola paraula que combina la C i la l·l es el mot fal·lac (i alguns dels seus derivats). ^[25]

• Podem trobar diversos mots amb doble ela geminada en diferents diccionaris. El mots al·lotel·lo (noiet, xiquet, minyonet), bal·liqui-bal·loqui (pronunciacio balear de 'barliqui-barloqui' cf. pal·lar<parlar),, tal·laral·la , tal·larel·la , tal·li-tal·lena , tal·lot-tal·lera , tol·lo-tol·lo i tral·la-tral·lera tenen entrada propia al diccionari Alcover-Moll . El mot col·legiel·lo apareix en l'entrada col·legi del mateix diccionari. ^[25] Els mots al·lopol·len , cristal·lofil·lic i gal·lionel·la tenen entrada propia en la versio web del GDLC . ^{[26] [27] [28]} Tambe podem trobar els mots tal·la-tal·lera i tol·le-tol·le en el DIEC2 i altres diccionaris.
• La diada de Sant Jordi de l'any 2015 s'inicia la comercialitzacio d'un paquet que, mitjancant uns adhesius i un programa, permet d'adaptar el teclat de l'ordinador. En aqueix teclat modificat, la ≪l·l≫ te una tecla propia, situada entre la tecla ? Maj esquerra i la tecla Z . ^[29]

Paronimies [ modifica ]

Atesa la grafia i la pronuncia de la ela geminada, podem trobar tres tipus de paronimies .

1. Segons la pronuncia, paronims ≪l·l≫/≪L≫. En aquests casos, poden arribar a ser homofons .
   • afil·le / afil·la (privat/-da de fulles) i afile / afila (del verb afilar )
   • al·le ( hidrocarbur ) i ale
   • al·legant (gerundi del verb al·legar ) i elegant
   • al·locucio i elocucio
   • al·ludir i eludir
   • anul·lar (verb) i anular (amb forma d'anell)
   • cal·la (planta) i cala
   • cel·la i cela (del verb celar )
   • col·lador (qui podia fer col·lacions) i colador (sedas o estri per a colar)
   • col·lar (donar col·lacio) i colar
   • gal·la (de la Gal·lia), tambe Gal·la , i gala (ostentacio)
   • Pal·les i pales (plural de pala)
   • Tertul·lia i tertulia (assistent a una tertulia)
   • vil·la (casa) i vila (poble)
2. Segons la grafia, paronims ≪l·l≫/≪LL≫. En aquests casos la pronuncia es diferent.
   • afil·le / afil·la (privat/-da de fulles) i afille / afilla (del verb afillar )
   • apel·lar i apellar
   • armil·lar i armillar
   • cal·la (planta) i calla (del verb callar )
   • camamil·la i camamilla
   • cal·losa (terme botanic) i callosa (femeni de callos )
   • castel·la / -ana i castella /- ana
   • cel·la i cella
   • col·lador (qui podia colar) i collador (estri per a collar)
   • col·lar (donar col·lacio) i collar
   • estel·lar i estellar
   • fal·lera i fallera
   • fontanel·la i fontanella
   • gal·linaci i gallinaci
   • il·legibilitat i illegibilitat
   • mul·la i mulla (del verb mullar )
   • novel·la i novella
   • pal·la (impala) i palla
   • Pal·les i palles (plural de palla )
   • pastorel·la i pastorella
   • pol·len i pollen (del verb pollar-se )
   • prunel·la i prunella
   • ral·li i ralli (del verb rallar )
   • revel·lir i revellir
   • Sul·la i sulla
3. Segons la grafia, paronims ≪l·l≫/≪L-L≫. En aquests casos, poden arribar a ser homofons .
   • col·la (del verb col·lar , donar col·lacio) i col-la (forma imperativa del verb coldre seguida del pronom femeni la )

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Punt volat
• N·h i s·h de l' occita gasco
• Digraf

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: L·L

• Projecte de normalitzacio tipografica de la ela geminada Arxivat 2013-07-14 a Wayback Machine .
• La ela geminada fa cent anys , article a Nacio Digital

Vegeu L·L en el Viccionari , el diccionari lliure. Viccionari