L'estrangulador de Rillington Place
(titol original en angles:
10 Rillington Place
) es una pel·licula britanica dirigida per
Richard Fleischer
, del 1971. El film explica la historia de l'assassi en serie "
John Christie
" a
Londres
durant els
anys 1940
. Ha estat doblada al catala.
[1]
Durant la
Segona Guerra Mundial
, John Christie es un guardia urba que aprofita el seu lloc per donar confianca les seves victimes i abusar-ne despres. Convenc aixi una coneguda, Muriel Eady, de curar el seu refredat gracies a un aparell d'inhalacio de la seva invencio que ha connectat en un tub a gas. Tan aviat com l'ha adormit, la viola i despres l'escanya. Enterra llavors el seu cos al jardi.
Alguns anys despres de la guerra, Christie viu jubilat amb la seva dona al 10 Rillington Place. Timothy Evans es canvia de casa amb la seva dona Beryl i el seu bebe Geraldine a un pis superior. La parella discuteix sovint i Christie els hi ha de recordar de vegades. Beryl queda aviat embarassada i, com Timothy no te els mitjans de criar un altre nen, pensa seriosament a avortar. La parella en parla a Christie que els declara que ja ha seguit cursos de medicina i que podria practicar l'
avortament
a un preu minim. Aconsegueix convencer Beryl despres Timothy que acaba donant el seu assentiment.
El dia convingut, Christie adorm Beryl amb el seu aparell d'inhalacio, la viola despres la mata. Quan Timothy torna del seu treball al vespre, li diu que hi ha hagut complicacions i que Beryl es morta. Com Timothy es un ingenu amb un quocient intel·lectual molt baix, aconsegueix convencer-lo que la policia el podria acusar d'homicidi, a mes l'avortament es prohibit. Li aconsella fugir i deixar-lo disposar del cos.
Timothy s'instal·lara amb els pares a
Cardiff
pero el remordiment el rosega. Torna doncs a la policia i declara haver matat accidentalment la seva dona i haver amagat el seu cos a una boca de claveguera davant el seu immoble. La policia no hi troba el cos pero comenca a escorcollar el 10 Rillington Place. En la
cambra dels mals endrecos
del pati, troba el cos de Beryl Evans i de la seva filla Geraldine. Els dos han estat assassinats.
Quan s'assabenta de la mort de Geraldine, acusa de seguida John Christie d'haver-los assassinat pero la policia no ho creu. En el proces que se'n segueix, Christie testimonia contra ell. L'advocat de la defensa intenta demostrar que aquest testimoni no es molt recomanable fent destacar el seu passat. Evans es desgraciadament condemnat a mort i penjat algun temps mes tard.
Despres de la mort d'Evans, la dona de Christie anuncia al seu marit que se separa. Ell la mata despres amagant el seu cos sota el terra de l'apartament. Llavors, ataca algunes prostitutes refent el mateix cop que amb Muriel Eady. El 1953, curt de diners, ven els seus mobles i abandona el seu domicili. Mentrestant, els nous arrendataris del 10 Rillington Place descobreixen els cadavers als murs del pis. Recercat per la policia britanica, Christie acaba sent interceptat per un
bobbie
prop de
Putney Bridge
.
[2]
Al voltant de la pel·licula
[
modifica
]
- La pel·licula ha estat rodada en la verdadera Rillington Place de
Londres
a qui s'havia donat el nom de Rusten Mews despres el
tema Christie
. Tanmateix, es al numero 6 i no al numero 10 on ha calgut fer el rodatge. Un any despres de l'estrena de la pel·licula, el carrer ha estat enderrocat per fer lloc a la
Westway
, una autopista urbana.
Premis i nominacions
[
modifica
]
- Nominacions
Enllacos externs
[
modifica
]