L'auca del senyor
Esteve
de
Santiago Rusinol
, versio teatral, comedia en cinc actes i deu quadres, publicada a Barcelona cap a l'any 1920
L'auca del senyor Esteve
es una
novel·la
de
Santiago Rusinol
publicada el
1907
de la qual l'autor feu posteriorment una versio teatral que s'estrena amb gran exit de public i de critica el
12 de maig
de
1917
al
Teatre Victoria
de Barcelona.
[1]
[2]
[3]
La novel·la es el resultat de la fusio del quadre de costums del segle
xix
i de l'
auca
. Esta formada per 27 capitols o fragments sobre tipus i escenes del
barri de la Ribera de Barcelona
que, paral·lelament, desenvolupen cadascun dels vint-i-set dibuixos de
Ramon Casas
i els vint-i-set rodolins de
Gabriel Alomar
. La descripcio que fa de la realitat menestral li proporciona la forma que l'acosta al
costumisme
.
Aquesta obra permete a Rusinol exposar i defensar sinteticament la nova orientacio i concepcio de les relacions artista-societat que va sorgir durant el
Modernisme
.
Estructura i argument
[
modifica
]
Els vint-i-set capitols de la novel·la s'estructuren en tres parts: la primera descriu el naixement, la infantesa, l'aprenentatge i el casament de l'Estevet en el marc de la fundacio i engrandiment del negoci; la segona ens presenta l'Esteve com a model de botiguer i es en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci; la tercera part es la reconciliacio entre l'artista i la classe social a la qual pertany.
A la primera part, ≪L'Estevet≫, de dotze capitols, i a la segona, ≪l'Esteve≫, de vuit capitols, el ritme de l'obra guanya en intensitat narrativa per la diversitat d'escenes que hi apareixen. La tercera part, ≪El senyor Esteve≫, de set capitols, te un caracter mes teoric i programatic, i abraca un ambit mes general tot inserint la historia individual i familiar del senyor Esteve en un marc de la societat i de la ciutat de
Barcelona
.
Decepcio del senyor Esteve quan s'assabenta que el seu fill Ramonet vol ser artista (il·lustracio de
Ramon Casas
)
L'Auca del senyor Esteve
es una obra
modernista
en la qual es poden veure reflectits tots els valors de la societat d'aquella epoca. L'eix tematic es l'enfrontament entre l'artista i la societat, problematica que visque el mateix autor. El missatge de Rusinol a proposit de les relacions artista-societat es molt clar: el reconeixement reciproc. D'una banda, l'artista (Ramon) ha d'agrair el suport economic de la mateixa classe social; de l'altra, el reconeixement critic i conscient de la burgesia (senyor Esteve) d'estar mancada d'una dimensio espiritual, pero tambe d'haver sabut crear les condicions materials per les quals pot florir l'
art
professionalment.
La importancia historica d'aquesta obra no rau en el fet que pugui ser mes o menys autobiografica, sino en el fet que Rusinol sabe esquematitzar i essencialitzar la funcio historica d'una classe social, la burgesia, en el seu moment mes algid. El lector pot descobrir una serie de valors al voltant de la figura del senyor Esteve que al llarg del s. XIX van configurar la filosofia del sentit comu que aquest personatge encarna: seny, mesura, ordre, honradesa, puntualitat, perseveranca... El senyor Esteve esdeve simbol de la classe a la qual pertany, la burgesia catalana, de la mateixa manera que Ramonet esdeve simbol de l'artista
modernista
.
Representacions
[
modifica
]
Fotografies de l'estrena de
L'auca del senyor Esteve
l'any 1917 dins la revista
Il·lustracio Catalana
L'autor proposa una versio teatral de cinc actes, resultat d'un proces de seleccio del contingut de la novel·la que repercuteix en la figura del protagonista que es presentat amb menys ironia i mes tendresa. L'obra s'estrena el 12 de maig de 1917 amb gran exit de public i de critica (que la descrigue com el "mes gran exit del teatre catala"
[4]
) al
Teatre Victoria
de Barcelona. L'obra, dirigida per l'actor, director i empresari teatral
Josep Santpere
, celebra les 50 representacions el 18 de juny de 1917 amb una funcio a benefici de la "casa de familia" de mossen Pedregosa (a qui Santiago Rusinol havia dedicat una glossa a
L'Esquella de la Torratxa
) en la qual participaren de manera activa algunes personalitats del mon politic i cultural barceloni de l'epoca: periodistes de prestigi com
Lluis Figuerola
, els pintors Meifren i Mir, els escriptors
Julio Camba
i
Martinez Sierra
, l'advocat i politic
Amadeu Hurtado
i
Andreu Audet i Puig
, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona. La representacio, tot i que el preu de les entrades s'havia doblat per a l'ocasio, ompli el teatre de gom a gom i tingue un gran resso en la premsa de l'epoca. Les representacions es continuaren fent al Teatre Victoria fins a l'1 de juliol i es reprengueren a la tardor al
Teatre Novedades
, on va seguir gaudint d'un exit considerable. Entremig de les dues temporades, a l'estiu, L'auca del senyor Esteve es va representar a diversos indrets de la geografia catalana.
Malgrat la repressio que va patir la llengua i la cultura catalana, l'obra es va representar, no sense entrebancs, els anys del franquisme i la Transicio. Destaquen les representacions de 1956 al Gran Teatre del Liceu pel grup L'alegria que torna de l'ADB, sota la direccio de
Pau Garsaball
, el mateix any la de la companyia Orduna al
Teatre Romea
; el 1966, tambe al Teatre Romea. La de la companyia
Adria Gual
dirigida per
Ricard Salvat
, el 1978 la del Teatre de l'Envelat al Passeig del Born dirigida per
Frederic Roda i Fabregas
i el 1984 l'adaptacio de
Guillem-Jordi Graells
amb direccio de
Pere Planella
(Zitzania Teatre) al
Teatre Grec
de Montjuic.
L'auca del senyor Esteve
inaugura la Sala Gran del
Teatre Nacional de Catalunya
(TNC) i la seva
primera temporada
. L'obra es representa de l'11 de setembre del 1997 al 8 de marc del 1998 amb posada en escena i dramaturgia d'
Adolfo Marsillach
i les interpretacions entre d'altres de
Jordi Banacolocha
, i
Monica Lopez
. L'obra es torna a representar al TNC del 3 de febrer al 21 de marc de 2010 amb dramaturgia de
Pablo Ley
i
Carme Portacelli
que tambe dirigi aquesta versio de l'obra que fa un salt de 50 anys en el temps situant l'accio en temps del franquisme.
L'any 1929 s'estrena l'adaptacio cinematografica de
L'auca del senyor Esteve
dirigida per Lucas Argiles i Ruiz del Valle. El desig dels seus autors era fer una cinta de gran nivell i, per aixo, van contractar professionals de prestigi. Malgrat aixo, van rebre poc acolliment per part de la critica i del public a causa del seu muntatge antiquat, que feia perdre la gracia de la replica teatral del text de Rusinol. Rodada integrament a Barcelona, els interiors es gravaren en escenaris pintats i els exteriors a la placa del Pi, santa Maria del Mar i altres indrets de Barcelona. El 1948,
Edgar Neville
dirigi una nova versio del text de Rusinol amb el mateix titol. El 1984
Pere Planella
i
Jaume Santacana
dirigiren l'adaptacio televisiva de l'obra amb
Rafael Anglada
i
Joaquim Cardona
com a protagonistes.
Dins del marc de l'Any Rusinol Barcelona 2007, es va realitzar una exposicio al
Museu Frederic Mares
que se centra en
L'Auca del senyor Esteve
. Una seleccio de textos i imatges plasmaren els temes estretament relacionats amb la ciutat i la seva gent, com un passeig literari en un doble format, interactiu i impres, mes una presentacio escenografica en alguns casos. L'
Arxiu Historic de la Ciutat
, el mateix Museu Frederic Mares, el
Museu Picasso
, el
Museu d'Historia de Catalunya
, la
Casa Llotja
, el
Teatre Romea
i el
Convent de Sant Agusti
foren els punts d'aquesta exposicio-itinerari que va tenir lloc del 21 de marc al 30 de desembre del 2007.
[5]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
Obra de Santiago Rusinol
|
| Prosa
| | |
|---|
| Teatre
| |
|---|
| Obra postuma
| |
|---|
| Pintures
| |
|---|
| Altres
| |
|---|