|
Per a altres significats, vegeu ≪
Alcora
≫.
|
L'Alcora
es un municipi
valencia
, capital de la comarca de l'
Alcalaten
, a la
provincia de Castello
.
El municipi esta situat en un terreny accidentat en la
Serra de l'Alcora
, a la vora del riu homonim.
Te un clima mediterrani sec, amb una temperatura mitjana anual de 16 °C.
Des de
Castello de la Plana
s'accedix a l'Alcora a traves de la carretera
CV-16
i, posteriorment, la
CV-190
.
Municipis limitrofs
[
modifica
]
Limita amb les poblacions de
Llucena
,
Figueroles
,
Costur
,
Sant Joan de Moro
,
Castello de la Plana
,
Onda
,
Ribesalbes
i
Fanzara
, totes de la provincia de Castello.
La presencia humana mes antiga es remunta a l'
edat de bronze
, si be es tracta de restes poc significatives. Es a partir de la
cultura iberica
quan l'Alcora presenta una relativa abundancia de jaciments, entre els quals destaquen els poblats de Montmira i el Tossal de les Foies.
[1]
La
dominacio romana
va deixar tambe la seua empremta en les partides de Montmira, la Pereta i, sobretot en la de Santa, on hi ha vestigis d'un gran assentament rural d'epoca imperial al costat del cami dels Bandejats, que unia la zona prelitoral amb les terres altes de l'interior, i l'origen preroma sembla mes que provat. En la partida de Santa tambe s'han trobat diverses
lapides
sepulcrals amb
epigraf
llati, fins a un total de 8, algunes de les quals foren citades pel princep Pius de Savoia en el segle
xviii
. Tambe en Santa es trobaren, l'any
2004
, les termes romanes.
[1]
Els vestigis de la presencia musulmana son relativament abundants, entre els quals hi ha el
Castell de l'Alcalaten
, que dona nom a la comarca. Igualment musulma es l'origen del toponim, ja que
alcora
significa 'alqueria'; de fet, al centre historic de la poblacio es conserven alguns elements urbanistics i arquitectonics d'innegable origen islamic.
El
24 de juliol
de
1233
la fortalesa i territoris de l'
Alcalaten
son conquistats per les hosts de
Ximeno II d'Urrea
,
[2]
i el
31 de desembre
de
1305
s'atorga
carta de poblament
a l'Alcora. Per ella, En
Joan Ximenez de Urrea
, cinque descendent directe de Ximeno II d'Urrea, dona a poblar la "pobla de l'Alcora d'Alcalaten", segons fur i costum d'
Arago
, a 11 cavallers i membres de la noblesa amb la condicio de portar-hi 110 pobladors mes, i reservant part de les terres per als moros que volgueren quedar-se a la vila.
[3]
A partir de la concessio de la carta de poblament, la poblacio va creixent en grandaria, en detriment de la vila del castell de l'Alcalaten. En
1306
,
Jaume el Just
concedi privilegi a la "vila nostra de les Alcores" per a celebrar mercat els dimecres,
[4]
que encara es mante. El
31 de desembre
de
1336
Joan Ximenez de Urrea
concedi un llegat per a la sustentacio i construccio de l'esglesia de l'Alcora.
[1]
Carta pobla d'Alcora
L'any
1418
es una data d'especial significacio historica per a la comarca de l'
Alcalaten
, ja que, segons Concordia signada pels municipis de
Llucena
i l'Alcora, s'acorda entre ambdos el repartiment de les terres del castell de l'Alcalaten i la destruccio de la fortalesa i el poblat adjunt.
[1]
Els habitants de l'Alcora, a mes de dedicar-se a l'
agricultura
, treballen l'
argila
en les
cantereries
. El comte d'Aranda, intel·ligent, gran observador dels seus regnes, va fixar l'atencio en els 24 forns de
canters
i altres objectes d'
obra
, situats a l'Alcora. Com la terra era de tan bona qualitat, va aprofitar-ho per a crear la famosa
ceramica de l'Alcora
. A la fi del segle
xviii
, la vila rep la visita de dos insignes erudits de l'epoca. En
1788
es el princep Pius de Savoia, qui localitza 6 inscripcions sobre pedres de cronologia romana. En
1792
el botanic
Antoni Josep Cavanilles
, en el seu recorregut cientific per l'antic
Regne de Valencia
, arriba a l'Alcora i la troba en plena puixanca a consequencia de l'activitat ceramista que s'inicia en
1727
("
las fabricas de loza y porcelana le han dado nueva vida
").
[1]
Entre
1811
i
1813
durant la
Guerra del Frances
, les tropes franceses saquegen la localitat i reprimixen la resistencia contra la invasio. Acabada la guerra, en
1818
, el Duc d'Hijar va cedir els seus drets senyorials a la Corona.
[1]
Durant la
primera guerra carlina
, despres de la
presa carlina de Morella
el
26 de gener
de
1838
,
[5]
el
21 de marc
s'hi van
enfrontar les tropes
del general isabeli
Gaetano Borso di Carminati
i del carli
Ramon Cabrera
al forti de Sant Cristofol, i l'enfrontament acaba amb la dispersio de les forces carlines.
[6]
Durant la
tercera Guerra Carlina
, l'Alcora es l'escenari de nous combats. Els principals enfrontaments tenen lloc en Sant Cristofol el
14 de juny de 1874
[7]
i el
26 de maig de 1875
. Ambdos van suposar derrotes per als carlins, que es replegaren cap a
Llucena
i
Vilafermosa
, la qual fon alliberada pels exercits dels generals Chacon i Montenegro. Pel seu suport a la causa carlina, l'Alcora perdra en
1876
la capitalitat del partit judicial, la qual va passar a
Llucena
per haver sigut fidel al govern constituit.
[1]
L'Alcora fon fonamentalment agricola fins a
1960
, i quasi exclusivament industrial a partir d'eixa data. El desenvolupament industrial, centrat en la industria
taulellera
i la rajola, te el seu origen historic en la
Real Fabrica de Loza i Porcellana
del Comte d'Aranda, fundada en
1727
. Si be des d'un principi la manufactura del comte fabrica rajoles, no deixa de ser una produccio escassa i per encarrec. Sera a principis del segle
xx
quan comencara el desenvolupament de la rajola amb caracter purament industrial. La gran crisi de
1931
actuara de forma implacable sobre el sector ceramic: en
1936
nomes quedaven 3 de les 9 fabriques inventariades pocs anys arrere.
[1]
Despres de la
Guerra Civil espanyola
es reprengue lentament l'activitat fabril, i nomes a partir dels
anys 60
del segle XX es produira la veritable eclosio industrial.
[1]
Politica i Govern
[
modifica
]
Composicio de la Corporacio Municipal
[
modifica
]
El Ple de l'
Ajuntament
esta format per 17
regidors
. En les
eleccions municipals de 26 de maig de 2019
foren elegits 9 regidors del
Partit Socialista del Pais Valencia
(PSPV-PSOE), 5 del
Partit Popular
(PP) i 3 de Mes l'Alcora (Mes).
Des de
2017
, l'
alcalde
de l'Alcora es Samuel Falomir Sancho, del
PSPV-PSOE
.
[12]
A data de 2022, l'Alcora tenia 10.468 habitants (
INE
).
[14]
La poblacio de fet dels anys 1857 i 1860 sols te una funcio orientativa.
 |
El grafic que hauria de sortir aqui esta desactivat temporalment per motius tecnics.
|
L'Alcora es coneguda internacionalment per la seua
ceramica
. La fabrica va ser fundada en
1727
per Buenaventura Pedro d'Alcantara Jimenez de Urrea, nove comte d'Aranda,
[15]
en terres de la seua propietat. Este noble, que havia visitat les fabriques franceses de ceramica de
Marsella
, Nevers i Moustiers, va intentar aportar els processos de fabricacio europeus i renovar la tradicional manufactura espanyola. Amb la desaparicio de la casa d'Aranda, en
1798
, la fabrica va entrar en una etapa de decadencia.
Es distingixen tres etapes en la industria ceramista alcorina: en la primera, des de 1727 fins a mitjans del segle
xviii
, la ceramica de l'Alcora duu dibuixos de pintors provencals;
[15]
en la segona etapa, fins a la darreria del mateix segle, s'imita la
porcellana de Saxonia
[15]
i la fabrica ocupava a 360 obrers;
[15]
en la tercera etapa, fins a mitjans del segle
xix
, la fabrica experimenta la decadencia.
[15]
En l'actualitat, la industria taulellera de l'Alcora competix amb la d'altres localitats de la provincia. Esta activitat comporta una important industria auxiliar i complementaria.
Quant a l'
agricultura
, que es de seca, te menor interes economic, i hi predomina el cultiu de l'
ametler
i l'
olivera
. En els seus
almasseres
s'elabora un
oli d'oliva
d'excel·lent qualitat.
Monuments religiosos
[
modifica
]
Ermitori del Calvari
- Ermita de Sant Cristofol
. Es del segle
xvii
i te una torre quadrada als peus, costat epistola, i una portada d'arc pla i rematada per un
fronto
decoratiu. La planta es d'una sola nau rectangular, dividida en cinc trams. Cor alt als peus. Ocul d'il·luminacio en facana. Interessant panoramica. Fon un forti
carli
.
Esglesia de Sant Miquel (La Foia, Alcora)
Calvari
. Situat cronologicament en el
segle
xvi
o
xvii
, es anterior a l'Ermitori, construit en
1698
. L'ermita es va reformar en
1774
per a ampliar i tancar el recinte.
- Esglesia Parroquial
. Fon construida en diverses etapes amb dues facanes, l'una als peus renovada en
1901
i l'altra l'antiga facana
renaixentista
, al costat de l'epistola amb portada en forma de retaule que conte tres
fornicules
de petxina. Te
volta de creueria
estrelada i nervis de pedra. En les claus de l'absis i volta,
florons
barrocs policromats i daurats.
- Esglesia de Sant Joaquim
i Santa Anna
(Araia, L'Alcora). Ermita construida en 1873, es el centre del llogaret d'Araia, en el terme municipal de l'Alcora.
Esglesia de Sant Miquel (La Foia, l'Alcora)
Esglesia de Sant Miquel
(la Foia, L'Alcora). Ermita situada al llogaret de la Foia, en el terme municipal de l'Alcora. Conserva un paviment ceramic interessant, amb la representacio de l'Hortus Conclussus, del segle
xviii
, procedent de la Real Fabrica de Pisa i Porcellana del Comte d’Aranda.
- Ermitori del Salvador
. Construit en el
segle XIII
, presenta un del pocs exemples del romanic tarda a la provincia de Castello.
Monuments civils
[
modifica
]
Castell de l'Alcalaten
i ermitori del Salvador
Termes romanes de Santa (L'Alcora)
Poblat Iberic de Montmira
. Es tracta d'un
tossal
completament envoltat per vessants escarpats, i al costat d'un curs d'aigua de relativa importancia en l'antiguitat, com demostren els nombrosos jaciments localitzats a les seues ribes. El jaciment ocupa tota la superficie del cim del monticle. L'existencia de restes arqueologiques en Montmira es coneguda des de poc despres de la
guerra civil
; pero no sera fins a
1990
quan s'inicia el projecte arqueologic actualment en marxa. Els mes de 210 m² excavats han permes documentar part del sistema defensiu de l'assentament (la muralla) i diversos recintes pertanyents a la trama urbanistica del poblat (habitacions i habitatges).
- Castell de l'Alcalaten
. Fortalesa medieval, construida entre els segles
x
i
xiii
. De planta triangular dispersa, el recinte principal esta envoltat per un cami de ronda, i disposa d'aljub i d'un despoblat. L'entrada es fa per migdia i te dues torrasses i una muralla emmerletada tipus
barbacana
.
Llocs d'interes
[
modifica
]
Festes i costums
[
modifica
]
- Festes del Crist
. Se celebren en la segona quinzena d'
Agost
, en honor del Santissim Crist del Calvari (copatro de l'Alcora).
- L'Alba
. Es, sens dubte, l'element definitori per excel·lencia del
folklore
local mes pur, la celebracio popular mes important del cicle festiu d'
hivern
. La seua interpretacio es un costum molt antic, documentat a partir del
segle
xvii
. Constituix una preciosa manifestacio popular amb un ritme musical molt peculiar. Es una sintesi musical complexa, barreja de
jota
aragonesa i albada valenciana. S'interpreta la
Nit de Nadal
per a enaltir la maternitat de Maria Santissima i el naiximent del
Jesus infant
en l'interior de l'esglesia parroquial de l'Assumpcio i davant del public present. La composicio instrumental esta formada per corda de rondalla (guitarres,
guitarrons
,
bandurries
, etc.). En percussio destaquen la
pandereta
, les
castanyoles
i el
triangle
. Hi actuen tambe dos
clarinets
, alt i baix. L'interpret es un solista o cantador que es renova cada any i que va acompanyat d'un
cor
nombros, format en general cantadors veterans.
- Fogueres de Sant Antoni
. La
Recua Arriera
constituix una joia mitologica que subsistix al pas del temps. La Recua s'escenifica anualment per la festivitat de Sant Antoni Abat. En el seu conjunt representa els carros de
muls
que en el segle
xviii
, s'aventuraven pels camins d'
Espanya
per a vendre la ceramica que naixia dels forns de la
Real Fabrica del Comte d'Aranda
. Composta per un nombre indeterminat d'acemiles, entre sis i nou, hi destaca el
guia
, personatge que encapcala la comitiva i cap de l'expedicio, auxiliat per dues o tres ajudants que, generalment, son membres de la mateixa familia.
- Setmana Santa
. La Setmana Santa alcorina data del
segle
xvi
, epoca en que n'era rector el venerable en Juan Bautista Bertran, qui va fundar la
Confraria del Dolc Nom i Purissima Sang de Jesus
. L'any 1981, en Jose Luis Esteban Lopez va fundar la Seccio Interna de Tambors i Bombos, tradicio del
baix Arago
, dintre de la
Germandat del Santissim Crist del Calvari de la Vila de l'Alcora
, creada per un grup de
jovens
alcorins a l'any 1975. Esta tradicio
tamborinera
es va expandir des de l'Alcora per tota la
provincia de Castello
, en pobles com ara
Betxi
,
Moncofa
,
Castello de la Plana
,
Benicarlo
i
Almassora
, entre altres. A mes, l'Alcora compta amb la
Confraria de Jesus de Natzaret
, fundada l'any 1980, que vist amb la tunica dels antics Cavallers de Sant Sepulcre de 1947 (tunica morada com el capirot i esclavina blanca) i la
Confraria de la Mare de Deu dels Dolors
?fundada l'any 1982?, totalment femenina i que substituix les antigues Majorals en la seua atencio a la imatge de la Mare de Deu.
Rompida de la Hora
[
modifica
]
Declarada
Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat
per la
UNESCO
, Festa d'Interes Turistic i Be d'Interes Cultural, te lloc el
Divendres Sant
a les 12 del migdia, on despres del silenci, mes de 1.000 tambors i bombos oculten el so de les campanes en un gran baluern percudit, simultani i compassat. Te doble significat: religios, simbolitzant el cataclisme de la Terra que la biblia narra despres de la mort de Crist; social, simbolitzant la diversitat de la humanitat, a traves de les diferents tuniques de colors, unida i sense prejudicis, demanant per la pau i la convivencia en un mateix toc. A mes, en els ultims anys, els fons recaptats amb articles promocionals van destinats a diverses ONG.
L'acte comenca en la Placa d'Espanya, on despres del silenci un personatge celebre fa el toc d'honor que marca l'inici a la resta de tamboriners i bombistes. Despres d'uns 15 minuts tocant en la placa, es partix en processo pels carrers del nucli antic de la localitat fins a arribar a la Placa de l'Esglesia, on finalitza l'acte i es torna al silenci de dol del Divendres Sant fins a la vesprada, amb les processons de les diverses confraries.
Festa del Rotllo
[
modifica
]
Declarada Festa d'Interes Turistic, es sens dubte una de les celebracions mes importants de l'Alcora en honor del miracle del patro de la vila, Sant Cristofol (pronunciat
"Sant Cristafol"
en la varietat diatopica local).
El
Dilluns de Pasqua
, l'Alcora quadruplica la poblacio i es vist de festa i alegria per a acollir, com cada any i des de temps immemorials, tots els xiquets que acudixen a participar en la "Romeria d'Infants", considerada l'unica romeria d'Espanya on els protagonistes son els xiquets, i per al posterior repartiment dels rotllos.
La tradicio popular marca l'inici d'esta romeria en el segle
xviii
, quan una terrible
sequera
assolava els cultius de l'Alcora. Els precs i oracions no bastaven per a aconseguir invertir la situacio meteorologica. El Consell Municipal va determinar enviar una ambaixada de xiquets, menors de set anys, a l'ermita mes alta del terme municipal, Sant Cristofol, a fi que des d'alli, molt mes prop del cel, feren arribar les supliques a Deu. Al cap d'uns dies una formidable pluja va regar els camps i va salvar les collites. Per aixo i en senyal de gratitud, una veina va donar al poble uns sacs de
farina
, amb els quals es van elaborar uns rotllos amb llavors que es van repartir entre tots els xiquets.
- ↑
En les eleccions de 2015
Compromis per Alcora
obtingue 3 regidors i
Canviem Entre Tots
n'obtingue 1. En les eleccions de 2019 aquestes formacions s'integraren en la plataforma Mes l'Alcora (Mes) i n'obtingueren 3.
- ↑
Tambe participaren a les eleccions municipals de 2019:
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
(Cs) (249 vots, 4,46%) i Alternativa Independent per l'Alcora (Aipla) (240 vots, 4,30%).
- ↑
Cs perde el regidor obtingut el 2015.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
1,6
1,7
1,8
≪
Alcora: La seua historia
≫. Ajuntament de l'Alcora. Arxivat de l'
original
el 2013-10-20. [Consulta: 19 maig 2013].
- ↑
Balaguer
, Victor.
Historia de Cataluna y de la Corona de Aragon
(en castella). vol.2. Salvador Manero, p. 332.
- ↑
Carta pobla d'Alcora, atorgada per Joan Ximenez d'Urrea en favor dels seus habitants
, 31 de desembre de 1305.
- ↑
Andreu Valls
, Guillermo.
Archivos de la provincia de Castellon inventariados por D. Luis Revest Corzo en 1925
(en castella). Sociedad Castellonense de Cultura, 1965, p. 19.
- ↑
≪
Morella i Cabrera
≫. Ajuntament de Morella. Arxivat de l'
original
el 2016-03-05. [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑
de Sotto
, Serafin Maria.
Historia organica de las armas de infanteria y caballeria espanolas
(en castella). vol.11. D. B. Gonzalez, 1857, p. 196.
- ↑
Balbas
, Juan A.
El libro de la provincia de Castellon
(en castella). Editorial MAXTOR, 2003, p. 572-573.
ISBN 8497615999
.
- ↑
Redaccio ≪
Samuel Falomir, investido alcalde de l'Alcora por mayoria absoluta
≫.
castellonplaza.com
, 15-06-2019 [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑
Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya
. ≪
Resultats provisionals - Eleccions locals 2019
≫. Arxivat de l'
original
el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑
Junta Electoral de Zona de Castello ≪
Relacion de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019
≫ (pdf) (en castella).
Butlleti Oficial de la Provincia de Castello
.
Diputacio Provincial de Castello
[Castello], 56, 30-04-2019, pag. 1-3. 1868-2019-U [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑
Ara
. ≪
Eleccions municipals 2019. Resultats a l'Alcora
≫, 26-05-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑
≪
Samuel Falomir gana la alcaldia de l’Alcora con mayoria absoluta
≫ (en castella), 28-05-2023. [Consulta: 23 juny 2023].
- ↑
Direccio d'Analisi i Politiques Publiques de la Presidencia. Generalitat Valenciana. ≪
Banc de Dades Municipal. l'Alcora. Historic de Govern Local
≫.
Portal d'informacio ARGOS
. [Consulta: 17 juny 2019].
- ↑
≪
Instituto Nacional de Estadistica
≫. [Consulta: 9 marc 2023].
- ↑
15,0
15,1
15,2
15,3
15,4
Cuco
, Josepa
;
Gregori
, Joan
;
Llop
, Francesc.
Bosc i Muntanya, Industria tradicional, Comerc i serveis
. Valencia:
Institucio Alfons el Magnanim
, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum).
ISBN 84-00-06083-0
.
pg. 105-106
Enllacos externs
[
modifica
]