L

	En altres projectes de Wikimedia :
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

L
	;
	;
Caracter	L ( majuscula ) ; Unicode: 004C ; ; l ( minuscula ) ; Unicode: 006C ; ; Ｌ ( majuscula , Taula de caracters Unicode ) ; Unicode: FF2C ; ; ｌ ( minuscula , Taula de caracters Unicode ) ; Unicode: FF4C ; ; ⓛ ( majuscula ) ; Unicode: 24C1 ; ; ⓛ ( minuscula ) ; Unicode: 24DB ; ; ?? ( majuscula ) ; Unicode: 1F11B ; ; ⒧ ( minuscula ) ; Unicode: 24A7 ; ; ?? ( majuscula ) ; Unicode: 1F15B ; ; ?? ( majuscula ) ; Unicode: 1F17B ; ; ?? ( majuscula ) ; Unicode: 1F13B ; ; ℓ ( minuscula , Letterlike Symbols (en) ) ; Unicode: 2113 ; ; ? ( majuscula , Formularis de numeros ) ; Unicode: 216C ; ; ? ( minuscula , Formularis de numeros ) ; Unicode: 217C ;
Tipus	lletra de l'alfabet llati i lletra consonant
Part de	alfabet polones , alfabet de l'esperanto , alfabet breto , alfabet eslovac , alfabet turc , alfabet azeri , alfabet italia , alfabet frances , alfabet fines , Alfabet internacional africa , Alfabet africa de referencia , Alfabet de les lengues nacionals de Benin , alfabet pannigeria , alfabet txec , alfabet angles , alfabet llati , Versio dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017 , alfabet alemany i alfabet leto
Codi	.-.. ( codi Morse ) ; Lima ( Alfabet fonetic de l'OTAN ) ; L ( Braille ASCII )

≪ ELA ≫ redirigeix aqui. Vegeu-ne altres significats a ≪ Esclerosi lateral amiotrofica ≫.

La L es la dotzena lletra de l' alfabet catala i novena de les consonants . El seu nom es ela , ^[1] el ^[2] o ele . ^[3]

Historia [ modifica ]

La lletra L deriva del semitic i va ser adaptada pels semites d'un simbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semitica.

El seu origen grafic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era basto (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglific egipci ( `wt )

Proto-semitica (L)

Fenicia (L)

Etrusca (L)

Grega ( lambda )

Fonetica [ modifica ]

En catala representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l' alfabet fonetic internacional [?] , encara que hi ha tendencia a substituir-la per castellanitzacio per una lateral aproximant alveolar sonora [l] . ^[4]

Quan n'hi ha dues de seguides, llavors fa el digraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor . Antigament tambe podia representar aquest ultim so si anava sola a comencament de mot.

Per a distingir el so lateral palatal del digraf ll [?] del so de la ela geminada [?.?] (p.ex; ≪cella≫ i ≪cel·la≫), s'escriu un punt alcat , o volat, entre les dues eles.

Significats de la lletra L [ modifica ]

Bioquimica : en majuscula simbol de la leucina .
Fisica : en majuscula simbol del nombre leptonic
Matematiques : en els nombres romans te el valor de 50 . Sol indicar la longitud
Unitats : en minuscula es el simbol del litre , unitat de volum .
Vehicles : Si es de color blanc sobre fons verd indica que un conductor es novell; sobre fons blau indica vehicle en practiques a traves d'una escola; en fons vermell, en practiques en un vehicle privat. A les matricules, indica procedencia de Luxemburg i, abans, de Lleida
Al textil indica talla gran
Es el nom d'un llenguatge de programacio

Lletres similars i simbols relacionats [ modifica ]

LL , digraf usat en catala i altres llengues
L·L , ela geminada , usada en catala .
Ŀ , ela amb punt volat , usada en catala (obsoleta).
Ĺ , ela amb accent agut , usada en l' eslovac .
Ł , ela barrada usada en polones .
Ļ , ela amb ogonek , usada en leto
Ľ , ela amb anticircumflex , usada en eslovac.
Ḷ , ela amb punt inferior, usada en asturlleones .
Ɫ , ela amb titlla al mig, usada en l'alfabet AFI
Л , ela de l' alfabet ciril·lic .
?, lletra lamed de l' alfabet hebreu .
Λ , lletra lambda de l' alfabet grec .
￡ , simbol de la lliura esterlina .
? , simbol de la lira italiana , usat abans de l' euro .

Referencies [ modifica ]

↑ ≪ "Ela" segons l'AVL ≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
↑ ≪ "El" segons l'AVL ≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
↑ ≪ "Ele" segons l'AVL ≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
↑ Guia de correccio fonetica Arxivat 2009-02-02 a Wayback Machine ., de Gabriel Bibiloni .

Viccionari

[1] ≪ "Ela" segons l'AVL ≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].

[2] ≪ "El" segons l'AVL ≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].

[3] ≪ "Ele" segons l'AVL ≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].

[4] Guia de correccio fonetica Arxivat 2009-02-02 a Wayback Machine ., de Gabriel Bibiloni .

[1]

[2]

[3]

[4]