- En aquest
nom japones
, el
cognom
es
Kuroda
.
Kuroda Kiyotaka
(japones: ?田?隆) (
Shinyashiki
,
16 d'octubre
de
1840
-
Toquio
,
23 d'agost
de
1900
), tambe conegut com a
Kuroda Ryosuke
(
?田了介
,
Kuroda Ryosuke
?
)
, va ser un politic
japones
de l'
era Meiji
i segon
Primer ministre del Japo
des del
30 d'abril
de
1888
fins al
25 d'octubre
de
1889
.
Primers anys
[
modifica
]
Va neixer en una familia de
samurais
que servia el
daimio
del
clan Shimazu
, a la localitat de
Kagoshima
, a l'illa de
Ky?sh?
.
El
1862
, Kuroda va estar involucrat en l'
Incident de Namamugi
, on els samurais de
Satsuma
van matar un britanic que es va negar a aturar-se en la processo del daimy?. Aixo va conduir a la
Guerra anglosatsuma
en 1863, on Kuroda va tenir una participacio important. Despres de la guerra, va anar a Edo, on estudiaria
artilleria
.
En tornar a Satsuma, Kuroda es va convertir en un membre actiu de l'
alianca Satch?
(Satsuma-
Ch?sh?
), que buscava el derrocament del
shogunat Tokugawa
. Posteriorment va ser lider militar a la
Guerra Boshin
, i es va fer famos per derrotar
Enomoto Takeaki
, el qual s'havia enfrontat a Kuroda a la
batalla de Hakodate
. Anys mes tard, i a causa de la impressio causada en el combat, Kuroda demanara que es perdoni la vida d'Enomoto, que havia estat empresonat.
Carrera politica
[
modifica
]
Despres de la instauracio del
govern Meiji
, Kuroda es va convertir en un diplomatic que tractaria l'assumpte de
Karafuto
, territori reclamat per Japo i l'
Imperi Rus
a
1870
. Nervios per l'expansio russa a l'est, Kuroda va tornar a Toquio i va demanar el rapid establiment d'un assentament japones en aquesta regio. En
1871
va viatjar a
Europa
i als
Estats Units
per un periode cinc mesos i despres del seu retorn al Japo en 1872, va ser l'encarregat de la colonitzacio de
Hokkaid?
.
El
1874
va ser nomenat director de l'
Oficina de Colonitzacio de Hokkaid?
, i va organitzar un pla d'assentament tipus militar-colonialista a l'illa en companyia d'ex-samurais i soldats retirats que poguessin treballar com a grangers i forces militars locals. Va ser promogut posteriorment a
Tinent General
a l'
Exercit imperial japones
. Kuroda va convidar experts en agricultura d'altres paisos (
o-yatoi gaikokujin
) que tinguessin un clima similar a Hokkaido, i amb ells van aprendre metodes de collita i produccio reeixits en aquest terreny.
Signatura del
Tractat de Ganghwa
a
1876
.
Kuroda va viatjar a
Corea
a
1875
i va negociar el
Tractat de Ganghwa
a
1876
. Despres, en
1877
va ser enviat com a part de la forca que reprimiria la
Rebel·lio de Satsuma
. A
1878
, es va convertir en lider del
Domini de Satsuma
, despres de l'assassinat de
Toshimichi ?kubo
.
Poc abans d'abandonar el carrec a Hokkaido, Kuroda es va convertir en la figura central de l'escandol de l'Oficina de Colonitzacio de Hokkaid? en
1881
.
Va ser nomenat
Ministre d'Agricultura i Comerc
el
1887
.
Primer Ministre
[
modifica
]
Es va convertir en el segon
Primer Ministre del Japo
, despres d'
Ito Hirobumi
a
1881
. Durant el seu govern, va coordinar la promulgacio de la
Constitucio de Meiji
, pero, va estar involucrat en la controversia dels
tractats desiguals
, va haver de renunciar a
1889
despres de la publicacio de la proposta de part del seu ministre d'exteriors
Okuma Shigenobu
.
Va exercir el carrec de
Ministre de Comunicacions
a
1892
, en el segon gabinet d'It?. A
1895
es va convertir en un
genr?
, i president del
Consell Privat
. Va morir d'una
hemorragia cerebral
el
1900
.
- Austin, Michael R.
Negotiating with Imperialism: The Unequal Treaties and the Culture of Japanese Diplomacy
. Harvard University Press (2006).
ISBN 0-674-02227-0
- Jansen, Marius B.
Emergence of Meiji Japan, The (Cambridge History of Japan)
. Cambridge University Press (2006).
ISBN 0-521-48405-7
- Jansen, Marius B.
The Making of Modern Japan
. Belknap Press; nova edicio (2002).
ISBN 0-674-00991-6
- Keane, Donald.
Emperor Of Japan: Meiji And His World, 1852-1912
. Columbia University Press (2005).
ISBN 0-231-12341-8
- Sims, Richard.
Japanese Political History Since the Meiji Renovation 1868-2000
. Palgrave Macmillan.
ISBN 0-312-23915-7
Enllacos externs
[
modifica
]