|
Per a altres significats, vegeu ≪
Khokand
≫.
|
Kokand
|
|
|
|
|
|
|
|
| Estat
| Uzbekistan
|
|
| Regio
| provincia de Fergana
 |
|
|
|
|
| Capital de
| |
|---|
|
| Poblacio
| 252.731
(2020)
(6.318,28
hab./km²
)
|
|---|
| Idioma oficial
| uzbek
|
|---|
|
| Superficie
| 40 km²
|
|---|
| Altitud
| 409 m
|
|---|
|
| Codi postal
| 150700
|
|---|
| Fus horari
| |
|---|
|
|
|
|
| Data
| 18 gener 2008
|
|---|
| Identificador
| 5291
|
|---|
|
|
|
|
|
| Lloc web
| kokand.uz
|
|---|
Kokand
,
Khokand
o
Qo'qon
es una ciutat de l'est de l'
Uzbekistan
, situada a l'extrem sud-occidental de la
vall de Fergana
, vora el riu
Sokh
, i es la capital de la
regio de Fergana
. Te una poblacio de 180.000 habitants, segons l'estimacio del
2005
. Apareix sovint com a Khokand o Khukand, de l'etimologia popular Khuk-kand, 'Vila del porc senglar'. Es un centre manufacturer de
fertilitzants
, productes quimics, maquinaria i productes alimentaris i textils de
coto
.
Kokand esta emplacat a la cruilla de les dues carreteres principals de la vall de Fergana, l'una que en direccio nord-oest travessa les muntanyes cap a
Taixkent
, i l'altra que travessa la vall i que arriba fins a
Khudjand
(
Tadjikistan
) a l'oest, i fins a
Andijan
a l'est. Per tot plegat, Kokand es el principal centre de comunicacions de la vall de Fergana.
Kokand existeix des de, com a minim, el segle
x
, quan era coneguda com a
Khavakend
i estava situada en una ruta de
caravanes
entre l'
India
i la
Xina
. Fou destruida pels
mongols
al segle
xiii
.
De
1571
a
1626
, el kanat va formar part de
l'Emirat de Bukhara
fins que va esdevenir independent a mitjan segle
xviii
, i va tenir una epoca de maxima puixanca a la decada dels anys
1820
i
1830
.
La ciutat actual es va desenvolupar a l'entorn d'un fort construit el
1732
a l'emplacament d'una altra antiga fortalesa anomenada Eski-Kurgan. Des de vers el
1740
va esdevenir la capital d'un
kanat
uzbek (el
kanat de Kokand
), que va arribar fins a
Qyzylorda
a l'oest i a
Bixkek
(al
Kirguizstan
) al nord-est. Kokand fou el principal centre religios de la vall de Fergana durant el kanat. En una epoca va tenir mes de 300 mesquites.
El
1875
, Kokand fou presa pels
russos
del general
Mikhail Skobelev
i el 1876 el govern rus va dissoldre el
kanat de Kokand
, que fou inclos al govern general del Turkestan Rus sota el general Kaufman. En canvi, es permetia al kanat de
Khiva
i a l'emirat de Bukhara continuar existint com a
protectorats
.
El 1916 les poblacions de l'antic kanat van tenir un paper essencial en les revoltes antirusses quan es va intentar d'enrolar a l'exercit els no russos com a treballadors (durant la
Segona Guerra Mundial
). Enfonsat el regim tsarista en abdicar el tsar el
27 de febrer
de
1917
la regio fou el centre del moviment islamista per l'autonomia del Turquestan, mentre els oficials tsaristes formaven el
Comite del Turquestan
i els revolucionaris (principalment russos i treballadors del ferrocarril russos i ucrainesos) establien soviets que triomfaven a
Taixkent
(
3 de maig
de
1917
). Els musulmans no estaven representats per cap dels dos grups i van formar a Taixkent la
Conferencia Extraordinaria de Tots els Musulmans
, que va reclamar l'autonomia dins la republica federal de Russia. Despres de la Revolucio d'octubre (novembre) els bolxevics van prendre el control del Soviet de Taixkent. A Kokand els musulmans eren mes radicals que a Taixkent i el desembre de 1917 el IV Congres Islamic regional declarava l'autonomia del Turquestan amb seu a la ciutat de
Fergana
(que havien tornat a anomenar Kokand), sota la direccio de
Mustafa Chakayev
, amb el nom de "Govern Provisional del Turquestan Autonom", pero conegut generalment com a "Govern de Kokand" de la ciutat on tenia seu. El govern responia a la crida de
Lenin
als musulmans de revoltar-se contra el tsar i a la promesa de l'autonomia, pero tenia poca influencia fora de la
vall de Fergana
, a la resta del Turquestan Rus (domini directe) i als kanats de
Bukhara
i
Khiva
. La seva bandera fou partida en horitzontal vermell sobre blau amb mitja lluna i estrella blancs al centre. Aquesta bandera pretenia ser del Turquestan musulma i no del kanat de Kokand, la bandera del qual havia estat oblidada.
El 24 de gener de 1918 els musulmans de l'Idel-Ural amb centre a Orenburg proclamaven la independencia (despres els seguiren els tatars -mes tard azeris- del Caucas a la primavera). El gener de 1918 el soviet de Taixkent, que no seguia les directrius de Lenin, declarava que el govern de Kokand-Fergana era contrarevolucionari i amenacava el govern provisional de la ciutat. Els musulmans van apel·lar al Soviet de
Petrograd
demanant ajut pero el delegat, Josif Stalin, els va abandonar. Els bolxevics de Taixkent van atacar Kokand (
30 de gener
), defensada per una milicia musulmana, que fou assetjada, i el
20 de febrer
era ocupada i uns cinc mil musulmans van ser massacrats. Molts dels que van sobreviure van marxar a altres parts de la vall que es van revoltar; el Soviet de Taixkent va confiscar el coto de la vall i provoca la generalitzacio de l'aixecament (abril). El 30 d'abril l'antic
Turquestan Rus
esdevenia la
Republica Sovietica Autonoma del Turquestan
(dins de la Republica Federal Sovietica de Russia), mentre els revoltats passaven a donar suport als
basmatxis
.
La ciutat, altre cop amb el nom de Fergana, fou part de la Republica Sovietica Autonoma del Turquestan; va agafar el nom de Kokand el
1920
i el de Fergana es va donar a l'antiga
Nova Marghilan
que des de 1907 a 1920 s'havia anomenat
Skobelev
(del general tsarista
Mikhail Skobelev
). Kokand fou incorporada el 1925 a la
Republica Socialista Sovietica de l'Uzbekistan
dins de l'
oblast
de Fergana. El palau del kan Khudayar va esdevenir Museu municipal. El 1970 la ciutat tenia 133.000 habitants.
Llocs d'interes
[
modifica
]
El palau en ruines de l'ultim
kan
,
Khudayar Khan
(
1871
), s'alca al centre de Kokand. A la ciutat tambe hi ha diverses mesquites i mausoleus reials.