Aquest article podria incomplir els  criteris generals d'admissibilitat . Milloreu-lo  amb  referencies  que demostrin que es tracta d'un tema admissible o be podria entrar en un  proces d'esborrament  o  fusio . (2023)

Ko?evje

Riu Rin?a al centre de la ciutat
Localitzacio
45° 38′ 35″ N, 14° 51′ 34″ E  /  45.642961°N , 14.859383°E  / 45.642961; 14.859383
Capital de	Ko?evje
Poblacio humana
Poblacio	8.151 (2020) (576,45 hab./km² )
Geografia
Superficie	14,14 km²
Altitud	465 m-471 m
Identificador descriptiu
Codi postal	1330
Fus horari	UTC+01:00 , hora estandard UTC+02:00 , horari d'estiu
Prefix telefonic	01
Lloc web	kocevje.si

Ko?evje (pron. Ko-txeu-ye) [k??t?eːuj?] (alemany: Gottschee ) es una ciutat d' Eslovenia , capital del municipi homonim al sud del pais. Es la localitat mes gran de la regio de Ko?evsko (o Ko?evska) situada entre els rius Krka i Kolpa . El terme tambe fa referencia a l'antic comtat de Gottschee i la seva poblacio de llengua germanica . Actualment es conegut pels seus espessos boscos i els animals que els poblen, entre els quals podem trobar-hi ossos, alguns dels quals varen ser traslladats als Pirineus catalans com a part d' un programa de reintroduccio de l'os en aquesta serralada. Entre el segle  xiv i el final de la Segona Guerra Mundial , Ko?evje va ser un enclavament linguistic alemany, on es parlava un dialecte bavares anomenat Gottscheerish o Granish.

L'any 2020 te 8151 habitants. ^[1]

Historia [ modifica ]

Les restes romanes i preromanes son practicament inexistents en aquest indret. Densos boscos ocupaven la zona, la qual cosa, unida a l'escassetat d'aigua, expliquen que l'explotacio agricola i forestal no es dugues a terme fins que els comtes de Ortenburg van fundar Gottschee a la fi del segle XIV. Inicialment amb colons de les terres dels Ortenburg a Carintia i el Tirol i de les diocesis de Salzburg , Brixen i Freising . Els nouvinguts van talar els boscos i van establir ciutats i pobles. L'area que van ocupar havia estat un punt estrategic en la defensa del Sacre Imperi des del segle IX i per tant hi havia un nombre elevat de fortificacions. La primera aparicio del nom de la ciutat en un document es de l'1 de maig de 1363, on hi apareix com Gotsche, en un escrit del patriarca de Aquilea , Ludovico della Torre.

A causa de les incursions otomanes (que van comencar en 1469), l'emperador Frederic III va ordenar la construccio d'un assentament fortificat protegit per un fossat en una corba del riu Rin?a. Gottschee va rebre el titol i el segell de ciutat l'any 1471 (civitas Gotsche). Els carrers a l'interior de la fortificacio seguien un tracat ortogonal. Al segle  xvi es va construir una muralla de proteccio que va ser enderrocada el segle  xviii , al mateix temps que s'omplia el fossat.

El 1507, Ko?evje va passar a les mans del baro Georg Thurn, la crueltat del qual va provocar una revolta popular l'any 1515. Despres d'aquests fets, les terres van passar per diverses mans fins que van ser adquirides per la familia Auersperg (Turjak). Durant els segles  xvi i xvii , diverses plagues i incendis van assolar la poblacio.

En 1803 es va iniciar l'extraccio dels diposits de lignit de les muntanyes veines. No obstant aixo, l'explotacio vaig tenir una vida molt curta, perque el duc Guillem d'Auersperg, propietari de les mines de Dvor na Krki (?u?emberk), va decidir que el carbo que s'extreia no era apropiat per als forns de les seves ferreries. Poc despres es va inaugurar una fabrica de maons, a causa de la qual cosa es va tornar a extreure carbo local de baixa qualitat perque proporciones el combustible dels forns de coccio. El 1844 una nova serradora es va servir tambe del lignit per obtenir el vapor amb que fer funcionar la seva maquinaria; i el 1850 es van poder establir una fabrica de cervesa i una de vidre, gracies a aquest material. La fabrica de cervesa, anomenada Perless va ser adquirida l'any 1911 per la Cerveseria Union , una de les cerveseries mes famoses d'Eslovenia.

Els habitants van comencar a emigrar als Estats Units cap a 1870. No obstant aixo, la major onada d'emigrants va partir despres de la Segona Guerra Mundial.

En 1918, amb la fi de la monarquia dels Habsburg, Gottschee va entrar a formar part del nou Regne de Iugoslavia . D'aquesta manera, els habitants de la zona van passar de formar part de l'etnia governant de l' Imperi Austrohongares a ser una minoria en un Estat eslau .

En el periode immediatament anterior a la Segona Guerra Mundial, mentre que alguns dels dirigents de la comunitat s'havien afiliat al partit nazi i sol·licitaven l'ajuda d' Alemanya i la repatriacio, la major part de la poblacio s'havia integrat al nou Estat, convertint-se en una societat bilingue i establint relacions amb els veins eslovens . Despres de la invasio de Iugoslavia per les potencies de l'Eix i la reparticio d'aquesta en zones d'influencia, la regio de Ko?evje va ser assignada a la Italia de Mussolini. La propaganda nazi va acabar imposant-se i el VoMi va preparar la "reinstal·lacio", es a dir el canvi d'ubicacio, des de la zona italiana que es va denominar el Triangle de Rann , una regio en la confluencia dels rius Krka , Sotla i Sava , sota control alemany.

Per a fer lloc als nous arribats, a partir de novembre de 1941, 46.000 eslovens del Triangle de Rann van ser deportats a l'est d'Alemanya per a la seva germanitzacio obligatoria o per a fer-hi treballs forcats. Poc despres, les autoritats nazis van prometre als habitants de Gottschee un passaport del Reich i el bescanvi de les seves granges de la zona de Ko?evje per altres d'una grandaria igual o superior a la regio del Triangle de Rann. Els primers a traslladar-s'hi van arribar a les noves llars poc despres de la partida dels eslovens, els qui es van quedar van sofrir la pressio del VoMi i es va establir una data limit, el 31 de desembre de 1941 per a finalitzar el moviment de tots dos grups.

Des del moment de la seva arribada fins al final de la guerra, els colons germanics van ser assetjats pels partisans de Tito . L'Administracio nazi va haver de dedicar tropes i recursos a la proteccio dels nouvinguts. Mentrestant, els eslovens deportats van ser portats a camps a Saxonia , Silesia i altres punts d'Alemanya i forcats a treballar en granges alemanyes o en la industria entre 1941 i 1945 . Els camps van ser alliberats per tropes estatunidenques i sovietiques al final de la guerra. Els supervivents van tornar a les seves llars.

Ko?evje es tambe el lloc on despres de la guerra, Tito i els partisans van executar milers de Domobranci , la Guardia Territorial eslovena , i les seves families llancant-los en fosses carstiques i tancant-los en coves que despres segellaven amb explosius.

Apunts geografics [ modifica ]

La ciutat de Ko?evje es travessada pel riu Rin?a

El llac Ko?evje de es d'origen artificial, sorgit d'una explotacio minera de carbo entre els anys 1973 i 1978. Ocupa una area de 39 hectarees i arriba als 40 metres de profunditat.

La muntanya al costat de la qual hi ha la ciutat de Ko?evje, s'anomena Ko?evska gora (Muntanya de Ko?evje) i compta amb mes d'un cim que supera els 1000 metres: Slovenski vrh 1040 m, Ledenik 1068 m, Mestni vrh 1022 m in Suhi hrib 1004 m.

La natura forma part essencial de la vida de la poblacio de Ko?evje i de la regio de Ko?evsko. Moltes de les activitats turistiques i de recreacio de la zona hi estan vinculades

Referencies [ modifica ]