Klezmer

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de gènere musicalKlezmer
Part de musica jueva Modifica el valor a Wikidata

El klezmer (en jiddisch : ???????) es un genere de musica asquenazita que te el seu origen en l' Europa Central i Europa de l'Est . Els elements essencials de la tradicio inclouen melodies de ball, melodies rituals i improvisacions virtuosistiques interpretades per a ser escoltades; sobretot en casaments i altres celebracions socials. [1] El genere musical incorpora elements de molts altres generes musicals, inclosa la musica otomana (especialment grega i romanesa), la musica barroca , les danses populars alemanyes i eslaves i la musica jueva religiosa. [2] Quan la musica va arribar als Estats Units , va perdre alguns dels seus elements rituals tradicionals i va adoptar elements de la big band americana i la musica popular. [3] [4] Entre els klezmers d'origen europeu que van popularitzar el genere als Estats Units als anys 1910 i 1920, hi havia Dave Tarras i Naftule Brandwein, als quals van seguir musics d'origen nord-america com Max Epstein, Sid Beckerman i Ray Musiker. [5]

Despres de la destruccio de la vida jueva a l’Europa de l’Est durant l' Holocaust , i una caiguda generalitzada de la popularitat de la musica klezmer als Estats Units, la musica es va comencar a popularitzar de nou a finals de la decada del 1970 en l’anomenat Klezmer Revival. [6] Durant els anys vuitanta i posteriors, els musics van experimentar amb formes tradicionals i experimentals del genere, llancant albums de fusio que combinaven el genere amb el jazz , el punk i altres estils. [7]

Etimologia [ modifica ]

Ensemble Klesmer Wien, 2009.

El terme klezmer prove d'una combinacio de paraules hebrees : klei , que significa "eines, estris o instruments de" i zemer , "melodia"; que porta a k'lei zemer ?????? ????? literalment " instruments musicals ". [8]

Originalment, el klezmer feia referencia als instruments musicals i, posteriorment, es va ampliar per referir-se, com a pejoratiu, als propis musics. [9] Des del segle XVI fins al XVIII, va substituir els termes mes antics com ara leyts (pallasso). [10] No va ser fins a finals del segle XX que la paraula va arribar a identificar un genere musical. Els enregistraments i escrits de principis del segle XX solen referir-se a l'estil com a musica "yiddish", tot i que a vegades tambe s'anomena musica freilech (yiddish, literalment "musica felic"). Els primers enregistraments que van utilitzar el terme "klezmer" per fer referencia a la musica van ser The Klezmorim's East Side Wedding and Streets of Gold el 1977/78, seguits per Andy Statman i Jewish Klezmer Music de Zev Feldman el 1979.

Estil [ modifica ]

El klezmer es facilment identificable per les seves melodies expressives caracteristiques, [11] que recorden la veu humana, amb riure i plorar. Aixo no es casualitat; l'estil esta destinat a imitar el hazan i el cant paraliturgic. Per produir aquest estil s’utilitzen diversos dreydlekh (una paraula yiddish per a ornaments musicals ), com ara krekhts ('sanglots').

Diversos estils musicals van influir en la musica klezmer tradicional. Potser el mes fort i durador es la musica romanesa. Els musics klezmer van escoltar i adaptar la musica tradicional romanesa, que es reflecteix en les formes de dansa que es troben al repertori de musica klezmer que havia quedat (per exemple, Horas , Doinas, Sirbas i bulgars).

La Biblia te diverses descripcions d'orquestres i levites fent musica, pero despres de la destruccio del Segon Temple l’ any 70, molts rabins van desanimar els instruments musicals. [12] Per tant, si be des d'aleshores hi ha hagut musics jueus en diferents epoques i llocs, el Klezmer va sorgir molt mes recentment. [13] El registre escrit mes antic de l'us de la paraula va ser identificat per Isaac Rivkind|he|???? ???????}} com a part d'una reunio del consell jueu de Cracovia el 1595. [14] [15] Poden haver existit fins i tot abans a Praga , ja que s'han trobat referencies a ells ja el 1511 i el 1533. [16] Va ser al 1600 quan la situacio dels musics jueus a Polonia va millorar, ja que van obtenir el dret a formar gremis ( Khevre ), i per tant a fixar els seus propis honoraris, contractar cristians, etc. [17] Per tant, amb el temps, aquesta nova forma de music professional va desenvolupar noves formes de musica i va elaborar aquesta tradicio en una amplia area de la vida jueva d'Europa de l'Est. L'auge del judaisme hassidic a finals del segle  xviii i en endavant tambe va contribuir al desenvolupament del klezmer, a causa del seu emfasi en la dansa i les melodies sense paraules com a component de la practica jueva. [18]

Processo de noces jueves medievals (data desconeguda)

Historia a Europa [ modifica ]

Klezmer a l'Europa de l'Est (1700-1930) [ modifica ]

Retrat de Pedotser (AM Kholodenko), virtuos klezmer del segle XIX

El segle  xix tambe va veure l'aparicio d'una serie de virtuosos del violi klezmer que van combinar les tecniques de violinistes classics com Ivan Khandoshkin i de violinistes populars de Bessarabia , i que van compondre peces de dansa i exhibicio que es van generalitzar fins i tot despres que els compositors havien desaparegut. [19] Entre aquestes figures hi havia Aron-Moyshe Kholodenko Pedotser , Yosef Drucker Stempenyu , Alter Goyzman Alter Chudnover i Josef Gusikov. [20] [21] [22] [23]

A diferencia dels Estats Units, on hi havia una industria discografica Klezmer robusta, a Europa es va registrar relativament menys a principis del segle XX. La majoria dels enregistraments europeus de musica jueva consistien en musica de teatre cantorial i yiddish , amb nomes unes poques dotzenes de musica klezmer. [24] Aquests inclouen peces per a violi d'artistes com Oscar Zehngut, H. Steiner, Leon Ahl i Josef Solinski; peces de flauta de S. Kosch, i enregistraments de conjunt per l'Orquestra Romanesa de Belf, l'Orquestra Rus-Jueva, l'Orquestra de Noces Jueves i l'Orquestra de Titunshnayder. [24]

Klezmer al final de l'Imperi rus i a l'era sovietica [ modifica ]

L'afluixament de les restriccions als jueus a l’ Imperi Rus , i el seu nou acces a la formacio academica i conservatoria, van crear una classe d'erudits que van comencar a reexaminar i avaluar el klezmer utilitzant tecniques modernes. [25] Abraham Zevi Idelsohn va ser una d'aquestes figures, que va intentar trobar un origen antic de l'Orient Mitja per a la musica jueva a la diaspora. [26] Tambe hi va haver un nou interes per col·leccionar i estudiar la musica i el folklore jueus, incloses les cancons yiddish, els contes populars i la musica instrumental. Una de les primeres expedicions va ser de Joel Engel , que va recollir melodies populars al seu lloc de naixement de Berdyansk el 1900. La primera figura que va recollir grans quantitats de musica klezmer va ser Susman Kiselgof, que va fer diverses expedicions al Pale of Settlement de 1907 a 1915. [27] Aviat va ser seguit per altres estudiosos com Moisei Beregovsky i Sofia Magid, estudiosos sovietics de la musica yiddish i klezmer. [28] [25] La majoria dels materials recollits en aquelles expedicions es mantenen ara a la Biblioteca Nacional Vernadsky d'Ucraina . [29]

Musics Klezmer en un casament, Ucraina, c.?1925

Beregovsky, escrivint a finals de la decada del 1930, va lamentar el poc que els estudiosos sabien sobre l'abast de la tecnica de joc i el context social dels klezmers d'epoques passades, tret de finals del segle  xix , que es podia investigar a traves de musics d'edat avancada que encara ho recordaven. [30]

La musica jueva a la Unio Sovietica, i l'us continuat de la musica klezmer, van passar per diverses fases de suport oficial o censura. La cultura musical jueva sovietica de la decada del 1920 recolzada oficialment va implicar obres basades en melodies i temes tradicionals o en satirizar, mentre que les de la decada del 1930 sovint eren obres culturals russes traduides a un context yiddish. [31] Despres de 1948, la cultura jueva sovietica va entrar en una fase de repressio, la qual cosa significa que els concerts de musica jueva, ja fossin vinculats a l'hebreu, el yiddish o el klezmer instrumental, ja no es permetien representar-se. [32] El treball academic de Moisei Beregovsky va ser tancat el 1949 i va ser arrestat i deportat a Siberia el 1951. [33] [34] La repressio es va alleujar a mitjans dels anys 50, ja que es va permetre que algunes actuacions jueves i yiddish tornessin als escenaris. [35] Tanmateix, el lloc principal del klezmer sempre ha estat els esdeveniments i casaments tradicionals de la comunitat, no l'escenari de concerts o l'institut academic; aquells locals tradicionals van ser reprimits juntament amb la cultura jueva en general, segons la politica sovietica antireligiosa. [36]

Cultura popular [ modifica ]

En la musica [ modifica ]

Mentre que les actuacions tradicionals podrien haver estat en declivi, molts compositors jueus que van tenir exit general, com Leonard Bernstein i Aaron Copland , van continuar sent influenciats pels modismes klezmerics escoltats durant la seva joventut (com ho havia estat Gustav Mahler ). George Gershwin estava familiaritzat amb la musica klezmer, i el glissando de clarinet inicial de Rhapsody in Blue suggereix aquesta influencia, encara que el compositor no va compondre klezmer directament. [37] Alguns estils de clarinet dels liders de bandes de swing jazz Benny Goodman i Artie Shaw es poden interpretar com a derivats del klezmer, aixi com el freilach swing d'altres artistes jueus de l'epoca com el trompetista Ziggy Elman .

Al mateix temps, els compositors no jueus tambe van recorrer al klezmer per buscar una font prolifica de material tematic fascinant. Dmitri Xostakovitx , en particular, admirava la musica klezmer per abracar tant l'extasi com la desesperacio de la vida humana, i va citar diverses melodies a les seves obres mestres de cambra , el Quintet per a piano en sol menor, op. 57 (1940), el Trio amb piano num. 2 en mi menor, op. 67 (1944), i el Quartet de corda num. 8 en do menor, op. 110 (1960).

Les composicions del compositor nascut a Israel Ofer Ben-Amots incorporen diversos aspectes de la musica klezmer, sobretot en la seva composicio Klezmer Concerto de 2006. La peca es per a clarinet klezmer (escrita per al clarinetista jueu David Krakauer), [38] orquestra de corda, arpa i percussio. [39]

En les arts visuals [ modifica ]

Issachar Ber Ryback - Cerimonia del casament

La figura del klezmer, com a simbol romantic de la vida jueva del segle XIX, va apareixer en les obres d'art d'un important nombre d'artistes jueus del segle XX com Anatoli Lvovich Kaplan, Issachar Ber Ryback, Marc Chagall i Chaim Goldberg . Kaplan, fent el seu art a la Unio Sovietica , va quedar forca influenciat per les imatges romantiques dels Klezmer a la literatura, i en particular a Stempenyu de Sholem Aleichem , i les va representar amb un ric detall. [40]

En el cinema [ modifica ]

  • Yidl Mitn Fidl (1936), dirigida per Joseph Green
  • Fiddler on the Roof (1971), dirigida per Norman Jewison
  • Les Aventures de Rabbi Jacob (1973), dirigida per Gerard Oury
  • Jewish Soul Music: The Art of Giora Feidman (1980), dirigida per Uri Barbash
  • A Jumpin' Night in the Garden of Eden (1988), dirigida per Michal Goldman
  • Fiddlers on the Hoof (1989), dirigida per Simon Broughton
  • The Last Klezmer: Leopold Kozlowski: His Life and Music (1994), dirigida per Yale Strom
  • Beyond Silence (1996), sobre un clarinetista klezmer, dirigida per Charlotte Link
  • A Tickle in the Heart (1996), dirigida per Stefan Schwietert [41]
  • Itzhak Perlman: In the Fiddler's House (1996), emes el 29 de juny de 1996 a Great Performances (serie de televisio PBS/WNET)
  • L'homme est une femme comme les autres (1998, dirigida per Jean-Jacques Zilbermann amb banda sonora de Giora Feidman)
  • Dummy (2002), dirigida per Greg Pritikin
  • Klezmer on Fish Street (2003), dirigida per Yale Strom
  • Le Tango des Rashevski (2003) dirigida per Sam Garbarski
  • Klezmer in Germany (2007), dirigida per Kryzstof Zanussi i C. Goldie
  • A Great Day on Eldridge Street (2008), dirigida per Yale Strom
  • The "Socalled" Movie (2010), dirigida per Garry Beitel

En la literatura [ modifica ]

Dins la literatura jueva, els klezmers es representaven sovint com una figura romantica i una mica desagradable. [42] No obstant aixo, a les obres del segle XIX d'escriptors com Mendele Mocher Sforim i Sholem Aleichem tambe van ser retratats com a grans artistes i virtuosos que van delectar les masses. [25] Els Klezmers tambe van apareixer en la literatura no jueva d'Europa de l'Est, com en el poema epic Pan Tadeusz , que representava un personatge anomenat Jankiel Cymbalist, o en les histories curtes de Leopold von Sacher-Masoch . [43] A Daniel Deronda de George Eliot (1876), el professor de musica jueu alemany es diu Herr Julius Klesmer. [44] Mes tard, la novel·la va ser adaptada a un musical yiddish per part d'Avram Goldfaden que va ser titulat Ben Ami (1908). [45]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Rubin , Joel E. New York klezmer in the early twentieth century : the music of Naftule Brandwein and Dave Tarras . Rochester, NY: Boydell & Brewer, 2020, p. 29. ISBN 9781580465984 .  
  2. ↑ Feldman , Zev. Klezmer : music, history and memory . New York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 208?10. ISBN 9780190244514 .  
  3. ↑ Rubin , Joel E. New York klezmer in the early twentieth century : the music of Naftule Brandwein and Dave Tarras . Rochester, NY: Boydell & Brewer, 2020, p. 71?4. ISBN 9781580465984 .  
  4. ↑ Feldman , Zev. Klezmer : music, history and memory . New York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 216?8. ISBN 9780190244514 .  
  5. ↑ Feldman , Walter Zev. ≪ Music: Traditional and Instrumental Music ≫. YIVO Encyclopedia . YIVO.
  6. ↑ Kirshenblatt-Gimblett , Barbara Judaism , 47, 1998, pag. 49?53.
  7. ↑ Kirshenblatt-Gimblett , Barbara Judaism , 47, 1998, pag. 54?5.
  8. ↑ Strom , Yale. ≪ The Mesmerizing Sounds of Klezmer ≫. neh.gov . [Consulta: 28 desembre 2023].
  9. ↑ ≪ About the Klezmer Revival ≫. klezmershack.com. [Consulta: 19 gener 2016].
  10. ↑ ≪ YIVO | Music: Traditional and Instrumental Music ≫. Yivoencyclopedia.org. [Consulta: 19 gener 2016].
  11. ↑ [Consulta: 11 maig 2020].  
  12. ↑ Netsky , Hankus. Klezmer: Music and Community in Twentieth-Century Jewish Philadelphia. . Philadelphia: Temple University Press, 2015, p. 19?21. ISBN 9781439909034 .  
  13. ↑ Stutchewsky , Joachim. ?????????: ?????????, ????-???? ?????????? (en hebreu). Jerusalem: Bialik Institute, 1959, p. 29?45.  
  14. ↑ Rivkind , Isaac. Pereq be-Toldot Ha-Amanut Ha-'Amamit (en hebreu). Nova York: Futuro Press, 1960, p. 16.  
  15. ↑ Feldman , Zev. Klezmer: music, history and memory . Nova York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 62?63. ISBN 9780190244521 .  
  16. ↑ Zaagsma , Gerben East European Meetings in Ethnomusicology , 7, 2000, pag. 41?47.
  17. ↑ Feldman , Zev. Klezmer: music, history and memory . Nova York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 71?73. ISBN 9780190244521 .  
  18. ↑ Netsky , Hankus Judaism , 47, 1, Winter 1998, pag. 5?12.
  19. ↑ Horowitz , Joshua. ≪9. The Klezmer Accordion≫. A: Simonett. The accordion in the Americas: klezmer, polka, tango, zydeco, and more! . Urbana: University of Illinois Press, 2012, p. 195. ISBN 9780252094323 .  
  20. ↑ Stutchewsky , Joachim. ?????????: ?????????, ????-???? ?????????? (en hebreu). Jerusalem: Bialik Institute, 1959, p. 110?114.  
  21. ↑ Rubin , Joel. New York klezmer in the early twentieth century: the music of Naftule Brandwein and Dave Tarras . Rochester, NY: Rochester University, 2020, p. 28. ISBN 9781580465984 .  
  22. ↑ Beregovski , Moshe. Jewish instrumental folk music: the collections and writings of Moshe Beregovski . Second, 2020, p. I7?I9. ISBN 9781732618107 .  
  23. ↑ Feldman , Zev. Klezmer: music, history and memory . Nova York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 149. ISBN 9780190244514 .  
  24. ↑ 24,0 24,1 Wollock , Jeffrey ARSC Journal , 28, 1, Spring 1997, pag. 36?55.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Beregovski , M. (en jiddisch) Literarisher Alamanakh "Sovetish" [Moscow], 12, 1941, pag. 412?450.
  26. ↑ Netsky , Hankus. Klezmer: Music and Community in Twentieth-Century Jewish Philadelphia. . Philadelphia: Temple University Press, 2015, p. 10?11. ISBN 9781439909034 .  
  27. ↑ Sholokhova , Lyudmila. ≪Zinoviy Kiselhof as a Founder of Jewish Musical Folklore Studies in the Russian Empire at the Beginning of the 20th Century.≫. A: Grozinger. Klesmer, Klassik, jiddisches Lied: judische Musikkultur in Osteuropa . Otto Harrassowitz Verlag, 2004, p. 63?72. ISBN 9783447050319 .  
  28. ↑ Grozinger , Elvira. "Unser Rebbe, unser Stalin ? ": jiddische Lieder aus den St. Petersburger Sammlungen von Moishe Beregowski (1892?1961) und Sofia Magid (1892?1954); Einleitung, Texte, Noten mit DVD: Verzeichnis der gesamten weiteren 416 Titel, Tondokumente der bearbeiteten und nichtbearbeiteten Lieder . Wiesbaden: Harrassowitz, 2008, p. 40?3. ISBN 9783447056892 .  
  29. ↑ Feldman , Zev. Klezmer: music, history and memory . Nova York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 24. ISBN 9780190244521 .  
  30. ↑ Beregovsky , Moishe. ≪4. Jewish Instrumental Folk Music (1937)≫. A: Slobin. Old Jewish folk music: the collections and writings of Moshe Beregovski . Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1982, p. 530?548. ISBN 081227833X .  
  31. ↑ Shternshis , Anna. Soviet and kosher: Jewish popular culture in the Soviet Union, 1923?1939 . Bloomington: Indiana University Press, 2006, p. xv-xx. ISBN 0253347262 .  
  32. ↑ Wollock , Jeffrey ARSC Journal [Annapolis, MD], 34, 1, Spring 2003, pag. 14?32.
  33. ↑ Sholokhova , Lyudmila. ≪ Beregovskii, Moisei Iakovlevich ≫. YIVO Encyclopedia . YIVO Institute. [Consulta: 8 juliol 2021].
  34. ↑ Feldman , Zev. Klezmer: music, history and memory . Nova York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 129. ISBN 9780190244514 .  
  35. ↑ Estraikh , Gennady. Yiddish in the Cold War . Londres: Routledge, 2008, p. 57. ISBN 9781351194471 .  
  36. ↑ Shternshis , Anna. Soviet and kosher: Jewish popular culture in the Soviet Union, 1923?1939 . Bloomington: Indiana University Press, 2006, p. 3?4. ISBN 0253347262 .  
  37. ↑ Rogovoy , S. The Essential Klezmer . Algonquin Books, 2000, p. 71. ISBN 978-1-56512-863-7 .  
  38. ↑ ≪ Ofer Ben-Amots: The Klezmer Concerto ≫. Bernstein Artists, Inc.. Arxivat de l' original el 6 June 2014. [Consulta: 6 juny 2014].
  39. ↑ Ben-Amots , Ofer. Klezmer Concerto . Colorado Springs: The Composer's Own Press, 2006. ISBN 978-1-939382-07-8 .  
  40. ↑ Suris , B. D.. Анатолий Львович Каплан. Anatoli? L?vovich Kaplan. . Leningrad: Khudozhnik RSFSR, 1972, p. 234?236.  
  41. ↑ Rubin , Joel. ≪ A Tickle in the Heart ≫, 15-05-2000. Arxivat de l' original el 4 April 2009.
  42. ↑ Netsky , Hankus. Klezmer: Music and Community in Twentieth-Century Jewish Philadelphia. . Philadelphia: Temple University Press, 2015, p. 9. ISBN 9781439909034 .  
  43. ↑ Feldman , Zev. ≪ Music: Traditional and Instrumental Music ≫. YIVO Encyclopedia . YIVO Institute. [Consulta: 20 juny 2021].
  44. ↑ Feldman , Zev. Klezmer: music, history and memory . New York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 60. ISBN 9780190244521 .  
  45. ↑ Heskes , Irene. Yiddish American popular songs, 1895 to 1950 : a catalog based on the Lawrence Marwick roster of copyright entries . Washington, D.C.: Library of Congress, 1995, p. xix. ISBN 0844407453 .  
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Klezmer
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Klezmer&oldid=33492387 ≫