한국   대만   중국   일본 
Klara Hitler - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Klara Hitler

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaKlara Hitler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (de) Klara Polzl Modifica el valor a Wikidata
12 agost 1860 Modifica el valor a Wikidata
Weitra Modifica el valor a Wikidata
Mort 21 desembre 1907 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Urfahr (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Leonding (1907?2012) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Esglesia Catolica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio treballadora domestica Modifica el valor a Wikidata
Familia
Conjuge Alois Hitler (1885–1903) Modifica el valor a Wikidata
Fills Adolf Hitler , Ida Hitler , Otto Hitler , Gustav Hitler , Paula Hitler , Edmund Hitler Modifica el valor a Wikidata
Pares Johann Baptist Polzl Modifica el valor a Wikidata  i  Johanna Hiedler Modifica el valor a Wikidata
Germans Therese Schmidt i Johanna Polzl Modifica el valor a Wikidata
Parents Maria Anna Schicklgruber ( sogra )
Johann Georg Hiedler (en) Tradueix ( sogre per linia masculina )
Anton Schmidt ( nebot )
Maria Koppensteiner ( neboda )
Johann Schmidt ( nebot )
Eduard Schmidt ( nebot )
Eva Braun ( nora ) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 11645 Modifica el valor a Wikidata

Klara Hitler ( Weitra ,   12 d'agost de 1860   - Urfahr ,   21 de desembre de 1907 ), de soltera Klara Polzl , fou la mare del politic Adolf Hitler .

Biografia [ modifica ]

Infancia i joventut (1860-1885) [ modifica ]

Klara Polzl va neixer en 1860 en Spital, una petita localitat al nord d'Austria. Els seus pares van ser el granger Johann Baptist Polzl i Johanna Hiedler. El matrimoni va tenir onze fills dels quals nomes van sobreviure tres a la infancia: Klara, la major, Johanna i Theresia. L'avi matern de Klara va ser Johann Nepomuk Hiedler (o Huttler, el cognom significa ≪petit propietari rural≫ i es troba en la documentacio de l'epoca amb diferents grafies) el germa del qual, Johann Georg Hiedler, s'havia casat amb Maria Anna Schicklgruber, la mare d'Alois Hitler i, per tant, avia del propi Adolf Hitler . Ates que en el registre baptismal d'Alois apareix en blanc el nom del pare, no es clar que aquest for el propi Georg sino Nepomuk, qui poc despres de morir Maria Anna es va dur Alois a viure a la seva granja. En qualsevol cas Klara i Alois estaven estretament emparentats i aquesta inseguretat sobre la identitat d'un dels seus avis va donar motiu a especulacions sobre la possible ascendencia jueva d'Adolf Hitler. [1]

Klara es va traslladar a Braunau am Inn en 1876, amb setze anys, per servir com a criada a casa del seu cosi Alois i la seva primera esposa, Anna Glassl. Alois, que tenia llavors trenta-nou anys i treballava com a funcionari de duanes, va comencar poc despres una relacio amb Franciska Matzelberger, una jove serventa amb la qual va comencar a conviure immediatament despres de separar-se d'Anna en 1880. Franciska va exigir que Klara abandones la casa i es va casar amb Alois en 1883. Van tenir dos fills. Quan, en 1884, Franciska va morir de tuberculosi, Alois va fer tornar Klara a Braunau. [2]

Matrimoni amb Alois Hitler (1885-1903) [ modifica ]

Klara es va casar amb Alois Hitler el 17 de gener de 1885 i al maig va neixer el seu primer fill, Gustav. A l'any seguent van tenir a la seva segona filla, Ida, i en 1887 a Otto, qui va morir als pocs dies de neixer. Gustav i Ida tambe van morir de difteria uns mesos despres que Otto. [3]

El monestir de Lambach , on Adolf Hitler va rebre classes de cant en 1897-1898.

El quart fill de Klara i Alois i el primer que va sobreviure a la infancia va ser l' Adolf Hitler , que va neixer a dos quarts de set de la tarda del 20 d'abril de 1889. [3] En 1892 la familia es va traslladar a Passau , ciutat de Baviera fronterera amb Austria, despres que Alois fos ascendit. Klara va donar a llum alli en 1894 a Edmund, el seu cinque fill. En Passau la familia gaudia d'una posicio acomodada, i Klara comptava amb l'ajuda d'una donzella i de la companyia de la seva germana petita Johanna. [4]

En 1894 Alois va ser traslladat de nou, aquesta vegada a Linz , pero la familia va romandre en Passau fins que al febrer de 1895 va adquirir una propietat en Hafeld, Fischlham, a quaranta-cinc quilometres de Linz . Un parell de mesos despres Klara es va reunir amb el seu marit i alli va neixer en 1896 la seva ultima filla, Paula. Finalment al novembre de 1898, despres d'instal·lar-se uns mesos en Lambach , Alois va comprar la seva ultima casa en Leonding, una localitat molt propera a Linz. [5]

El 2 de febrer de 1898 va morir de xarampio el germa petit, Edmund, deixant a l'Adolf com a l'unic descendent masculi de Alois i Klara. [6] Alois insistia que Adolf es prepares per convertir-se en funcionari i el va matricular a la Realschule de Linz, encara que el seu rendiment va ser bastant dolent. Segons el mateix Hitler, ja llavors havia expressat la seva intencio de dedicar-se a l'art, la qual cosa va provocar una epoca de tensions entre pare i fill que va acabar quan, el 3 de gener de 1903, Alois va sofrir un col·lapse i va morir. [7]

Anys finals (1903-1907) [ modifica ]

La tomba d'Alois i Klara Hitler a Leonding.

Malgrat que inicialment Klara va intentar que Adolf complis els desitjos d'Alois, de seguida va cedir davant els desitjos de l'unic fill masculi que li quedava. Degut a les males notes escolars va haver de traslladar l'Adolf a la Realschule de Steyr , on va haver d'allotjar-se per trobar-se massa lluny de casa, a uns vuitanta quilometres. Finalment, amb l'excusa d'una malaltia, Adolf va convencer a la seva mare de que no podia seguir estudiant. En aquella epoca Klara havia adquirit un comode pis en la Humboldtstrasse de Linz , on es va mudar al juny de 1905 amb la seva germana Johanna i amb els fills Adolf i Paula. [8]

En la primavera de 1906 Klara va pagar a Adolf un viatge a Viena , davant la insistencia d'ell d'estudiar-hi art. L'any seguent, malgrat l'oposicio de part de la seva familia, va comptar tambe amb una subvencio de la seva tia Johanna en el seu intent d'ingressar en l' Academia de Belles Arts de Viena . [9]

Aquell mateix any Klara va caure greument malalta i va haver de ser operada de cancer de mama en gener de 1907 . Es va fer carrec del seu tractament el metge jueu de la familia, el doctor Eduard Bloch , que va comunicar als fills de Klara que la seva mare tenia escasses probabilitats de sobreviure. Adolf va quedar molt afectat i es va fer carrec de les despeses i de les decisions sobre el tractament, pero amb tot i amb aixo va marxar a Viena al setembre per presentar-se a l'examen d'ingres en l'Academia. A finals d'octubre, Bloch el va fer cridar per avisar-li que la situacio de la seva mare era desesperada i, finalment Klara va morir a Linz el 21 de desembre de 1907. [10]

El doctor Eduard Bloch al seu despatx de Linz (1938).

Klara fou enterrada en Leonding al costat del seu marit Alois. El marc de 2012 la tomba, que era un lloc de culte per a alguns grups neonazis, va ser desmantellada i la seva lapida retirada, pel que sembla per decisio d'un descendent del primer matrimoni de Alois Hitler. [11]

Importancia en la vida d'Adolf Hitler [ modifica ]

Malgrat que Hitler va insinuar mes tard que la mort de la seva mare l'havia deixat gairebe en la pobresa, la realitat es que la bona administracio de Klara, l'ajuda de la seva tia Johanna, la pensio d'orfandat i, posteriorment, l'herencia paterna, encara que no li van proporcionar seguretat economica si el van deixar en una situacio momentaniament acomodada. [12]

Existeixen molts testimonis que documenten el profund afecte que Adolf Hitler va sentir per la seva mare. Va dur amb ell les fotografies i retrats de la seva mare fins al final, en el bunquer de la Cancelleria i, per exemple, el doctor Bloch va dir d'ell que ≪l'amor que sentia per la seva mare semblava ser el seu tret mes destacat≫. [13] En morir Klara, va afegir que en circumstancies semblants ≪no havia vist mai a ningu tan prostrat pel dolor com a Adolf Hitler≫, opinio confirmada tant pels mateixos records d'Hitler en Mein Kampf , com per la seva germana Paula. [12] Klara, una dona bondadosa i devota segons Bloch, era una mare protectora, la qual cosa contrastava amb el temperament autoritari d'Alois. Hitler recordava mes tard les seves pallisses i es molt probable que Alois estengues el maltractament a la seva dona. Sent Alois tambe bevedor, pot ser que el rebuig d'Hitler a l'alcohol fos una reaccio a aquesta experiencia. [14]

S'ha especulat de vegades, amb escas fonament, que la mort de Klara com a pacient d'un metge jueu podria haver estat una de les causes de l'antisemitisme d'Hitler. [15] Es forca improbable, en vista de les mostres d'agraiment que, com a postals i quadres pintats per ell mateix, Bloch assegura haver rebut d'Hitler. Anys mes tard, despres del Anschluss , va recorrer a Hitler per obtenir un tracte favorable, gracies al qual va aconseguir emigrar als Estats Units d'America . El doctor Bloch va morir el 1945 a Nova York . [16]

Descendencia [ modifica ]

Amb Alois Hitler va tenir sis fills:

Dels sis fills de Klara unicament Adolf Hitler i la seva germana Paula van arribar a l'edat adulta.

Referencies [ modifica ]

  1. Kershaw, 1999 , p. 28-34.
  2. Kershaw, 1999 , p. 34-35.
  3. 3,0 3,1 Kershaw, 1999 , p. 35.
  4. Kershaw, 1999 , p. 36.
  5. Kershaw, 1999 , p. 38-39.
  6. Kershaw, 1999 , p. 40.
  7. Kershaw, 1999 , p. 40-43.
  8. Kershaw, 1999 , p. 43-45.
  9. Kershaw, 1999 , p. 47.
  10. Kershaw, 1999 , p. 48-49.
  11. Gomez , Juan ≪ Desmantellada la tomba dels pares d'Adolf Hitler ≫. El Pais [Berlin], 30-03-2012.
  12. 12,0 12,1 Kershaw, 1999 , p. 49.
  13. Kershaw, 1999 , p. 37.
  14. Kershaw, 1999 , p. 35-36.
  15. Kershaw, 1999 , p. 595.
  16. Kershaw, 1999 , p. 600.

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Klara Hitler
  • Kershaw , Ian. Hitler (1889-1936) . 3a edicio. Barcelona: Edicions Peninsula, 1999. ISBN 8483072300 .   .
  • Kubizek, August. Adolf Hitler mein Jugendfreund. Leopold Stocker Verlag, Graz-Stuttgart 1953, ISBN 3-7020-0971-X .
  • Vermeeren, Marc. De jeugd van Adolf Hitler 1889-1907 en zijn familie en voorouders. Soesterberg, 2007, 420 blz. Uitgeverij Aspekt. ISBN 978-90-5911-606-1 .