De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Khodja
(
Khoja
) o
Khwadja
es un titol d'origen persa, inicialment donat als mestres i savis, i a ministres i eunucs. Sota els
samanides
s'hi afegia "buzurg" (gran) i designava al cap de la burocracia; posteriorment fou assignat als visirs, escriptors, rics i comerciants. A l'
Asia central
els khoja eren els descendents dels califes, de rang per darrere dels sayyids, descendents del Profeta; els Khoja Sayyid Ata eren els que podien provar la seva descendencia, mentre que els Khoja Jubayri eren els que no podien justificar la descendencia pero mantenien una tradicio de respecte i coneixement. Els
khoges
com a grup van arribar a dominar part del
Turquestan
el segle
xviii
pero foren eliminats pels xinesos.
A
Egipte
a l'edat mitjana es donava als grans comerciants estrangers i progressivament es va estendre als estrangers en general. A l'
Imperi Otoma
es donava als ulemes i en plural (
khwadjegan
) a una categoria de funcionaris. A l'
India
va designar als
ismailites
nizarites seguidors de l'
Aga Khan
. A la moderna
Turquia
, el nom d'hodja (ortografia actual
hoca
) s'aplica als religiosos professionals i sovint als professors.
Alguns personatges que van portar aquest titol
[
modifica
]
Vegeu tambe:
Khoges
i
Khwadja-i Djahan
