Els
kazakhs
son un poble de llengua
kazakh
que habita principalment al
Kazakhstan
.
[1]
Tant els kazakhs com els
uzbeks
descendeixen de les hordes del mongol
Jotxi
, fill de
Genguis Kan
. Un dels seus fills fou
Xiban
, els successors del qual van formar dues linies el
1428
, la dels
kans
de
Sibir
(encapcalada per Ibak) i la linia dels uzbeks d'
Abu l-Khayr Khan
,
kans de Bukhara
i
Samarcanda
. Joci va tenir altres fills, i un d'ells va ser l'avantpassat de Djanibeg i de Karai, que governaven una horda del
1468
al
1488
i que va originar l'horda dels kazakhs.
El terme
kazak
(
kazakh
) apareix per primer cop al segle
xiv
en el sentit d'independent o rodamon. Al
segle
xv
, el nom
kazak
designava els territoris timurides als pretendents al tron, en oposicio als sobirans legitims, que junt amb el seu grup de partidaris portaven una vida d'aventurers o de bandits; tambe es va comencar a aplicar a grups nomades que se separaven del seu senyor i parents, i entraven en conflicte amb l'estat; mes tard,
kazak
va agafar el sentit de 'nomada' en oposicio als sedentaris (
sart
) a l'Asia central. Va esdevenir una denominacio politica per acabar sent una designacio etnica aplicada a grups tribals de la confederacio uzbek que havien abandonat Abu l-Khayr Khan i havien emigrat a les estepes del nord-est del Turquestan, a allo que avui dia es el Kazakhstan; foren el nucli de la poblacio del territori, pero es van barrejar amb els turcs i mongols locals.
El kan Kasim (1509-1518) fou especialment poderos. Tot i algunes derrotes infligides al segle
xvi
pels mongols en alianca amb els uzbeks, els kazakhs van mantenir un important estat nomada fins al temps de Tawakkul o Teukkel Khan (1580-1598) que, en temps del kan de
Transoxiana
Abd Allah ibn Iskandar, va poder fer encara algunes incursions i, fins i tot, ocupar la poblacio de
Taixkent
. Les ciutats de Taixkent i
Fergana
van estar en les seves mans, especialment la primera, pero a vegades sota sobirania dels uzbeks, que no passava de ser nominal. Fergana (
Khokand
) es va independitzar durant aquell segle. La divisio en tres hordes es va consolidar al llarg del segle
xvii
i era una realitat al final, encara que nomes hi havia un kan.
El kan Tauke o Tyawka (1680-1715) fou el darrer que va governar efectivament sobre tots els kazakhs com a kan de tres hordes que s'havien anat format, i en cadascuna de les quals tenia un representant.
[2]
El 1694, va rebre una ambaixada russa a la ciutat de
Turkestan
(o Turkistan) i el 1698 una ambaixada
calmuc
. Al segle seguent, el poble kazakh es va fraccionar en tres hordes (anomenades en kazakh com a
djuz
, que vol dir 'cent'). L'horda principal (
ulus djuz
) ocupava la part oriental de les estepes; la petita (
kishi djuz
) la part occidental; i la tercera horda o mitjana (
orta djuz
) ocupava la part central.
Les lluites amb els
calmucs
van forcar les tres hordes dels kazakhs a acostar-se a
Russia
. Les negociacions per la submissio de les tres hordes a Russia el 1717 van fracassar. El
1723
, els calmucs van ocupar
Sayram
, Taixkent i Turkestan. Per un temps, el kan de l'Horda Petita fou reconegut com a sobira per les altres dues hordes i l'acord fou segellat amb el sacrifici d'un cavall blanc, pero la divisio efectiva va persistir. El 1730, el kan Abu l-Khayr de l'Horda Petita va signar un tractat pel qual es va declarar, junt amb el seu poble, com a subjecte de Russia, que de fet nomes va tenir efecte a la part nord. El 1740, el tractat es va estendre a les altres dues hordes. El tractat fou renovat diverses vegades i despres al segle
xix
. El 1799, Taixkent va passar al
kanat de Kokand
. El 1801, una part dels kazakhs de la Petita Horda (uns 5.000) foren establerts a la riba dreta del
riu Ural
(Yaik) fins al
Volga
, sota la direccio de
Bukey
o
Bukei
(
Buqei
o
Bokei
), i van formar l'
Horda de Bukey
(anomenada pels russos
Horda Interior
). L'horda va existir fins al
1845
, quan el carrec de kan fou abolit i l'administracio encarregada a un consell provisional d'oficials russos.
[3]
Fins al 1847, quan els russos es van establir solidament al
Sirdaria
, no es va aconseguir un domini efectiu en les estepes dels kazakhs. La part oriental va quedar inclosa en el govern de
Siberia
i l'occidental en el govern d'
Orenburg
. Es van dictar el 1822 i el 1868 reglaments per al govern dels kazakhs. Fins i tot, despres de l'abolicio del titol de kan dels kazakhs el
1824
, els descendents de
Genguis Kan
van constituir una noblesa i una aristocracia local (anomenada pels kazakhs
ak suyek
, que vol dir 'os blanc'), que exercia una considerable influencia, pero la seva autoritat havia estat destruida per les disposicions del govern rus. Una rebel·lio kazakh va durar del 1824 al 1837. El cap kazakh Kenesari es va revoltar contra les autoritats de Siberia i Orenburg des del 1842 a les muntanyes d'Ala Taw fins al 1847; altres revoltes es van produir fins al 1873, instigades pel seu fill Sadik (Siddik); un germa d'aquest, Ahmad, va escriure una biografia del seu pare i del seu germa publicada a Taixkent el 1889. En el segle
xix
, els uzbeks de
Khiva
i
Khokand
van conquerir les estepes del sud i les van colonitzar; l'arribada dels russos va parar aquest proces.
Per evitar la confusio dels
kazaks
turcs amb els
kosaks
eslaus (cosacs), el nom dels quals te el mateix origen (pero en la pronunciacio polonesa i ucrainesa), els primers foren anomenats
kirguis
fins al
1924
, mentre que els verdaders kirguis foren anomenats
kara kirguis
.
El
1867
, es va formar el
govern general del Turquestan
(
Turquestan rus
) i el 1882 el
govern de les Estepes
.
Semireche
va formar part, inicialment, del segon govern, pero despres va passar al primer. El 1920, els kazakhs i calmucs o oirats van intentar formar una alianca (anomenada
Unio Kazakh-Oirat
), que va tenir una curta vida. El
26 d'agost
del
1920
, es creava la
Republica Socialista Sovietica Autonoma Kirguis
(anomenada per la poblacio el
Kazakhstan
) dins de la
Republica Federativa Socialista Sovietica Russa
. El
15 de juny
del
1925
, fou rebatejada
Republica Socialista Sovietica Autonoma Kazakh
, sempre dins la RFSS Russa. El
5 de desembre
del
1936
fou elevada a
Republica Socialista Sovietica Kazakh
.
Llista de kans kazakhs
[
modifica
]
Kans de la Gran Horda o Horda Vella o Horda Major
[
modifica
]
- Seccio dependent de l'Horda Mitjana
- Seccio de Taixkent
- Yolbars Khan
o Zholbarys Khan, 1723-1740
- Tiul Khan
(Tuyul) 1740-1741, a la part rural 1741-vers > 1749
- Kusiak bi 1741-1758? (governador dzungar)
- Ocupacio xinesa 1758-1760
- Quatre seccions independents (Kukca, Shaykantawr, Sibzar i Besh-Aghac) 1760-1784
- Yunus Khan
, cap de Shaykantawr fins a 1784, domina tot Taixkent 1784 - 1799?
- Sultan Khoja
(fill) vers 1799 - 1809 (Taixkent a Kokand 1809)
- Tozay Khan (a Turkestan) vers 1809-1814 o 1815
- A Khokand 1814 o 1815
- Seccio independent
- Suyuk Khan (Siuk) vers 1819
- Sultan Ali (fill)
- Kans de l'Horda Mitjana
Abu l-Khayr Khan
de l'Horda Petita, fou
generalissim
en les tres hordes (1718-1729)
- Kans de l'Horda Petita o Menor o Jove
- Abu l-Khayr Khan
1718 - 1748 (tambe a l'Horda Mitjana)
- Nurali Khan
(al nord) 1748 - 1786 (+1790)
- Batyr Khan
o Batir Khan (al sud) 1748 - 1785
- Yesim Khan I o Ishim Khan I 1790 - 1791 (fill de Nurali, no reconegut per Russia)
- Erali Khan
o Yerali Khan 1791 - 1794
- Yeixim Khan
II o Ishim Khan II 1796 - 1797
- Aixuvak Khan
o Aishuak Khan 1797 - 1805
- Jantiura Khan
o Zhantore Khan (al nord) 1805 - 1809
- Karatai Khan
(al sud) 1806 - 1816 (no reconegut per Russia, kan unic de fet 1809-1812)
- Xirgazy Khan
o Sergazy Khan 1812 - 1824
- Aryngazy I (al sud) 1816 - 1821 (no reconegut per Russia)
- Divisio en tres seccions tribals, de fet com a districtes russos des de 1821/1824-1869 (districtes russos sota governadors russos despres del 1869)
- Kenesary Khan
1841 - 1847 kan rebel (tambe a l'Horda Mitjana)
- Horda de Bukey (Horda Interior)
- Bukey Khan
1801 - 1815 (kan des del 1812).
- Shighai 1815 - 1823.
- Jangher 1823 - 1845.
- Isatai Tamanov 1836 - 1837 (rebel).
- Consell provisional 1845-1876.
- Arbre genealogic dels kans kazakhs
- [4]
- ↑
Lozano Martin
, Antonio M.;
Rakiesheva
, Botagoz ≪
Identidad etnica y socio-linguistica: Conflictos multietnicos en Kazajistan
≫.
Revista de Paz y Conflictos
, 8, 2015, pag. 134. Arxivat de l'
original
el 2017-09-13 [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑
Al morir Kaip el 1718, poc despres de pujar al poder, cada Horda va elegir el seu kan
- ↑
el 1876 aquest territori fou agregat a l'
oblast d'Astracan
- ↑
History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century
, per Henry Hoyle Howorth, publicat per Longmans, Green and Co, Londres, 1880.
Bibliografia
[
modifica
]
- R. Grousset,
L'empire des steppes
, Paris 1952