Karl Mannheim
(nascut Karoly Manheim, Budapest, 27 de marc de 1893 - Londres, 9 de gener de 1947) fou un socioleg alemany influent durant la primera meitat del segle
xx
. Va ser el pare fundador de la sociologia classica, aixi com de la idea de la sociologia del coneixement. Mannheim es conegut per "Ideologia i Utopia" (1929) en que argumenta que les ideologies son representatives de la veritable naturalesa d'una societat i que, en intentar aconseguir una utopia, els dogmes de la ideologia afecten la integritat intel·lectual de les teories de la filosofia i les teories de la historia.
Karl Mannheim va neixer el 27 de marc de 1893 a Budapest, de pares jueus.
[1]
Va estudiar filosofia i literatura comparada a la Universitat de Budapest.
Durant el breu periode de la
Republica Sovietica Hongaresa
, el 1919, va impartir classes a una escola de formacio del professorat gracies al patrocini del seu amic i mentor
Gyorgy Lukacs
,
[2]
la conversio politica del qual al comunisme no va compartir.
[3]
Malgrat el fet que Mannheim no compartia la ideologia comunista, es va veure obligat a l'exili despres de l'ascens de
Horthy
com a Regent d'Hongria. Mannheim va triar l'exili a Alemanya i hi va residir entre 1920-1933.
El 1921, es va casar amb la psicologa Juliska Karolyne Lang, mes coneguda com a Julia Lang. Tot i que sovint no es prou reconeguda, Lang va col·laborar amb Mannheim en moltes de les seves obres i, juntament amb altres estudiants de Mannheim, va reunir part de les seves obres per publicar-les postumament.
[4]
Despres d'un intent infructuos d'ensenyar filosofia a Heidelberg, Mannheim va comencar a treballar el 1924 amb el socioleg alemany
Alfred Weber
, germa del conegut socioleg
Max Weber
. El 1926, Mannheim va acceptar la seva habilitacio per a la facultat de ciencies socials, satisfent aixi els requisits per impartir classes de sociologia a Heidelberg. De 1929 a 1933, va exercir de professor de sociologia i economia politica a la
Universitat Johann Wolfgang Goethe
de Frankfurt am Main.
Norbert Elias
i Hans Gerth van treballar com a ajudants seus des de la primavera de 1930 fins a la primavera de 1933.
[5]
El 1933, Mannheim va ser expulsat de la docencia degut a la legislacio antijueva i es va veure obligat a exiliar-se. Despres de fugir del regim nazi i establir-se a la Gran Bretanya, Mannheim es va convertir en professor de Sociologia a la
London School of Economics
, en el marc d'un programa d'assistencia als exiliats academics, fins a la seva mort.
El 1941, Sir Fred Clarke, director de l'Institut d'Educacio de la
Universitat de Londres
, el va convidar a ensenyar sociologia a temps parcial. El gener de 1946 va ser nomenat primer professor de sociologia a l'Institut d'Educacio, carrec que va ocupar fins a la seva mort a Londres un any despres. Durant el seu temps a Anglaterra, Mannheim va tenir un paper destacat a 'The Moot', un grup de discussio cristia del qual
T.S. Eliot
tambe va ser un membre preocupat pel paper de la religio i la cultura a la societat, convocat per J. H. Oldham.
La vida de Mannheim, caracteritzada per una migracio intel·lectual i geografica, es divideix en tres fases principals: hongaresa (fins a 1919), alemanya (1919-1933) i britanica (1933-1947). Entre els seus interlocutors mes valorats hi havia
Gyorgy Lukacs
, Oszkar Jaszi,
Georg Simmel
,
Martin Heidegger
,
Edmund Husserl
,
Karl Marx
,
Alfred
i
Max Weber
,
Max Scheler
i
Wilhelm Dilthey
. En la seva obra, va intentar sintetitzar diversos elements derivats de l'historicisme alemany, el marxisme, la fenomenologia, la sociologia i el pragmatisme angloamerica. Mannheim va morir el 9 de gener de 1947 a l'edat de 53 anys, a Londres.
Obra sociologica
[
modifica
]
Fase hongaresa (1919)
[
modifica
]
Mannheim va ser un estudios precoc i un membre acceptat de dos influents cercles intel·lectuals a Budapest. A la tardor de 1915, va ser el membre fundador mes jove del
Sonntagskreis
(cercle dominical) al costat de Bela Balazs, Lajos Fulep i
Gyorgy Lukacs
, on es van discutir una amplia gamma de temes literaris i filosofics.
[6]
Alguns debats es van centrar en l'entusiasme dels diagnostics alemanys de la crisi cultural, especialment sobre les novel·les de
Fiodor Dostoievski
i els escrits dels mistics alemanys. L'Associacio de Ciencies Socials, d'altra banda, va ser fundada per Oszkar Jaszi el 1919 i es va interessar sobretot per escrits sociologics anglesos i francesos. Els escrits hongaresos de Mannheim, sobretot la seva tesi doctoral "Analisi Estructural de l'Epistemologia", preveuen la seva futura recerca per a elaborar una "sintesi" entre aquests corrents.
Segons el socioleg Longhurst, el
Sonntagskreis
"va rebutjar qualsevol comprensio positivista o mecanicista de la societat i no estava satisfet amb la situacio politica existents a Hongria. El cami a seguir es podia fer a traves de la renovacio espiritual que comportava una revolucio en la cultura".] Els membres del grup estaven descontents amb la composicio politica i intel·lectual d'Hongria, no obstant aixo, "van rebutjar una critica marxista materialista a aquesta societat. Hongria havia de canviar a traves d'una renovacio espiritual dirigida per aquells que havien assolit un nivell important de consciencia cultural". Tanmateix, no van excloure els temes marxistes i l'obra de Mannheim es va veure influenciada pels interessos marxistes de Lukacs, ja que considerava Marx com el precursor de la sociologia del coneixement.
[7]
Fase alemanya (1919-1933)
[
modifica
]
Aquest va ser el periode mes productiu de Mannheim, ja que va passar de la filosofia a la sociologia per indagar sobre les arrels de la cultura. A la primera part de la seva estada a Alemanya, Mannheim va publicar la seva tesi doctoral "Analisi Estructural de l'Epistemologia", que tracta la seva teoria de l'estructura de l'epistemologia, les "relacions entre el conegut, el conegut i el que es coneix ... per a Mannheim. en psicologia, logica i ontologia ”. El socioleg Brian Longhurst explica que el seu treball sobre epistemologia representa l'apogeu de la seva primera fase “idealista”i la transicio cap als “problemes d'interpretacio hermeneutica dins de la cultura”.
En aquest assaig, Mannheim introdueix "el problema hermeneutic de la relacio entre el conjunt i les parts". Argumenta les diferencies entre art, ciencies naturals i filosofia "pel que fa a les afirmacions de la veritat", afirmant que la ciencia sempre intenta desaprovar una teoria, on l'art no ho fa mai i pot conviure en mes d'una visio del mon, la filosofia es troba entre els dos extrems. Mannheim planteja el "perill del relativisme", en que un proces historic produeix productes culturals.
L'ambicios intent de Mannheim de promoure una analisi sociologica integral de les estructures del coneixement va ser tractat amb sospita per marxistes i neomarxistes de l'agrupacio que despres va ser reconeguda com a l'antecedent de l'Escola de Frankfurt. Van veure la popularitat creixent de la sociologia del coneixement com una neutralitzacio i una traicio a la inspiracio marxista. Els debats entre Mannheim i
Horkheimer
es van analitzar en forums de professors, com el Kant Gesellschaft i el grup de discussio socialista cristia de Paul Tillich.
L'Institut de Horkheimer en aquell moment era mes conegut pel treball empiric que va fomentar i diversos estudiants de doctorat de Mannheim van utilitzar els seus recursos. Si be el dialeg entre Mannheim i Horkheimer te una mirada retrospectiva, els competidors contemporanis mes actius de Mannheim eren de fet altres sociolegs academics, sobretot el professor proto-feixista de Leipzig, Hans Freyer, i el promotor de la sociologia formal i la figura lider en la professio, Leopold von Wiese.
Fase britanica (1933?1947)
[
modifica
]
En la seva fase britanica, Mannheim va intentar una analisi completa de l'estructura de la societat moderna mitjancant la planificacio i l'educacio social democratiques. El primer gran treball de Mannheim publicat durant aquest periode va ser
"Man and Society in a Age of Reconstruction"
(1935), en el qual defensa un desplacament de l'ordre liberal del capitalisme del
laissez-faire
, "fundat en el cicle comercial no regulat, la democracia sense restriccions, la lliure competencia i idees d'individualisme competitiu" cap a la democracia planificada.
En "Diagnosi del nostre temps", Mannheim s'expandeix en aquest argument i expressa la seva preocupacio per la transicio de l'ordre liberal a la democracia planificada, segons Longhurst, argumentant "... l'embrionaria societat democratica planificada pot desenvolupar-se a traves de rutes democratiques o dictatorials ... tal com s'expressa a les societats totalitaries de l'Alemanya nazi i la Unio Sovietica ". El seu treball va ser mes admirat per educadors, treballadors socials i pensadors religiosos que per la petita comunitat de sociolegs britanics. No obstant aixo, els seus llibres sobre planificacio van tenir un paper important en els debats politics dels anys immediats de la postguerra, tant als Estats Units com a diversos paisos europeus.
Obres principals
[
modifica
]
- Mannheim, K. ([1922-24] 1980)
Structures of Thinking.
London: Routledge & Kegan Paul.
- Mannheim, K. ([1925] 1986)
Conservatism. A Contribution to the Sociology of Knowledge.
London: Routledge & Kegan Paul.
- Mannheim, K. (1929),
Ideologie und Utopie
- Mannheim, K. ([1930] 2001)
Sociology as Political Education
. New Brunswick, NJ. Transaction.
- Mannheim, K. (1935 (English 1940))
Man and Society in an Age of Reconstruction
. London: Routledge.
- Mannheim, K. (1936)
Ideology and Utopia
. London: Routledge.
- Mannheim, K. (1950) "Freedom, Power, and Democratic Planning." Oxford University Press
- Mannheim, K. (1971,1993)
From Karl Mannheim
. New Brunswick, NJ. Transaction.
- ↑
David Kettler i Volker Meja, "Karl Mannheim’s Jewish Question" a
Religions
2012, 3, p. 231
- ↑
Karacsony, A. (2008). "Soul-life-knowledge: the young Mannheim's way to sociology",
Studies in East European Thought.
60 (1/2), pp. 97-115.
- ↑
Longhurst, Brian (1989).
Karl Mannheim and the Contemporary Sociology of Knowledge
, Nova York: St Martins Press, pp. 1-197.
- ↑
Sica, Alan. "Social Thought: From the Enlightenment to the Present." pp. 433-441. Pennsylvania State University.
- ↑
Bernd-Rainer Barth, Helmut Muller-Enbergs:
Biographische Datenbanken: Kuckhoff, Greta
Bundesunmittelbare Stiftung des offentlichen Rechts.
Wer war wer in der DDR?
, 5th edition, Volume 1 Ch. Links Verlag, Berlin (2010).
ISBN 978-3-86153-561-4
(alemany)
- ↑
Mary Gluck (1985)
Georg Lukacs and His Generation, 1900-1918
. Cambridge, Mass.: Harvard University Press. pp. 14?16
- ↑
Ryan, Michael. "Karl Mannheim",
Encyclopedia of Social Theory
, pp. 469.
Enllacos externs
[
modifica
]