Immanuel Kant

Biografia
Naixement	(de) Emanuel Kant 22 abril 1724 Konigsberg (Regne de Prussia)
Mort	12 febrer 1804 (79 anys) Konigsberg (Regne de Prussia)
Sepultura	Catedral de Konigsberg
Dades personals
Religio	Luteranisme
Formacio	Universitat de Konigsberg (1740–) Collegium Fridericianum (en) (1732–)
Activitat
Camp de treball	Epistemologia , metafisica i etica
Ocupacio	filosof , pedagog , professor d'universitat , matematic , escriptor , fisic , bibliotecari , antropoleg , filosof del dret
Periode	Filosofia del s. XVIII
Ocupador	Universitat de Konigsberg
Membre de	Academia de Ciencies de Russia ( membre honorari ) (1794?) Academia Prussiana de les Ciencies (1787?)
Moviment	Idealisme alemany i Il·lustracio
Professors	Martin Knutzen i Johann Gottfried Teske
Alumnes	Jacob Sigismund Beck , Christian Jakob Kraus , Johann Gottlieb Fichte i Marcus Herz
Influencies	David Hume , George Berkeley , Christian Wolff , Jean-Jacques Rousseau , Francis Hutcheson , Isaac Newton , Plato , Johannes Nikolaus Tetens , Michel de Montaigne , Rene Descartes , Gottfried Wilhelm Leibniz , John Locke , Nicolas Malebranche i Baruch Spinoza
Obra
Obres destacables (1781) Critica de la rao pura (1783) Prolegomens a tota metafisica futura que puga presentar-se com a ciencia (1784) Resposta a la pregunta: Que es la Il·lustracio? (1785) Die Metaphysik der Sitten (1785) Fonamentacio de la metafisica dels costums (1788) Critica de la rao practica (1790) Critica del judici (1793) La religio dins dels limits de la mera rao
Estudiant doctoral	Anton Friedrich Justus Thibaut , Marcus Herz , Johann Gottlieb Fichte i Karl Leonhard Reinhold
Familia
Conjuge	cap valor
Pares	Johann Georg Kant   i  Anna Regina Kant (en)
Signatura

Immanuel Kant [AFI: ??m?n???l ^[1] ?k?ant?] ( Konigsberg , 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804 ) ^[2] fou un destacat filosof prussia . Fill d'un modest guarnicioner , Immanuel Kant fou educat en el pietisme . El 1740 , entra en la Universitat de Konigsberg , la seva ciutat natal, com a estudiant de teologia , i hi fou alumne de Martin Knutzen , que l'introdui en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, aixi mateix, l'interes per les ciencies naturals, en particular per la mecanica de Newton . Al llarg de la seva vida, Kant no va arribar a allunyar-se mai mes d'un centenar de quilometres de la seva ciutat natal, per la qual cosa la seva existencia va transcorrer practicament a la seva ciutat natal mateixa. L'unica excepcio fou quan va residir uns mesos a Arnsdorf , on treballa com a preceptor, activitat a la qual es va dedicar per guanyar-se la vida despres de la mort del seu pare ( 1746 ).

Despres de doctorar-se en la Universitat de Konigsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en aquest centre la docencia i, el 1770 , despres de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una catedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment en fou nomenat professor ordinari de logica i metafisica . Atret per la teologia i, despres, per la matematica i la fisica de Newton, es gradua i ensenya en la universitat.

En la seva primera epoca es dedica als problemes de les ciencies, en relacio amb els sistemes de Leibniz i de Wolff; feu diversos cursos de geografia i elabora una teoria sobre l'origen del sistema solar, recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace . La dissertacio De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770) inicia el seu periode critic, en que, apartant-se de la filosofia leibnizianowolffiana i incorporant elements de l' empirisme de David Hume , ana elaborant el seu sistema, que exposa en les seves obres principals, entre les quals es poden destacar Kritik der reinen Vernunft ( Critica de la rao pura , 1781; edicio corregida, 1787), ^[3] Kritik der praktischen Vernunft ( Critica de la rao practica , 1788), Kritik der Urteilskraft ( Critica del judici , 1790), i l'important Opus postumum (escrit entre el 1796 i el 1803, que no fou publicat, pero, integrament fins al 1938). ^[3] Maxim exponent de la Il·lustracio i pensador extraordinariament influent en els segles  xix i xx , Kant feu balanc del saber del seu temps i es pregunta per que la filosofia, entesa com a metafisica, no havia encara empres el "cami segur d'una veritable ciencia", a diferencia de la fisicomatematica newtoniana. La resposta a aquesta questio constitueix el contingut de la Critica de la rao pura . ^[3]

La vida que va portar ha passat a la historia com a paradigma d'existencia metodica i rutinaria. Es conegut el seu costum de fer un passeig vesperti, diariament a la mateixa hora i amb identic recorregut, fins al punt que arriba a convertir-se en una especie de senyal horari per als seus conciutadans; es conta que l'unica excepcio es va produir el dia en que la lectura de l' Emile , de Rousseau , el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts.

Biografia [ modifica ]

Immanuel Kant va neixer a Konigsberg , Prussia oriental , actualment a l'enclavament de Kaliningrad , a Russia . Era el quart d'onze fills, pero nomes quatre n'arribaren a l'edat adulta. Va ser batejat com 'Emanuel', pero es canvia el nom a 'Immanuel' despres d'aprendre hebreu . ^[4] Va passar tota la vida dins o als voltants de la seva ciutat natal, la capital de Prussia oriental en aquella epoca, sense viatjar mai mes enlla de 150 km de Konigsberg. ^[5] El seu pare, Johann Georg Kant (1682-1746), era un artesa alemany de Memel , en aquell temps la ciutat mes al nord-est de Prussia (actualment Klaip?da , a Lituania ). Sa mare, Anna Regina Reuter (1697-1737), nascuda a Nuremberg , era filla d'un fabricant escoces de cadires de muntar. ^[6] L'avi havia emigrat d' Escocia fins a la Prussia oriental, i son pare encara escrivia el nom de la familia amb la grafia "Cant". ^[7]

Formacio i primeres obres [ modifica ]

En la seva joventut, Kant va ser un estudiant constant, tot i que no espectacular. Va creixer en una llar pietista , que posava emfasi en una intensa devocio religiosa, la humilitat personal i una interpretacio literal de la Biblia . Per tant, Kant rebe una educacio estricta, punitiva i disciplinaria, que impulsava l'ensenyament del llati i la religio per sobre de les matematiques i les ciencies . ^[8]

Des del primer moment, Kant va mostrar gran aplicacio en els seus estudis. Primer l'enviaren al Collegium Fridericianum i despres, a l'edat de 16 anys, es va matricular en la Universitat de Konigsberg, el 1740. ^[9] Va estudiar la filosofia de Leibniz i Wolff amb el professor Martin Knutzen , un racionalista que tambe estava familiaritzat amb els desenvolupaments de la filosofia i la ciencia britanica del seu temps i que va introduir Kant en la nova fisica matematica de Newton . Tambe va prevenir el jove alumne respecte de l' idealisme , vist negativament per tota la filosofia del segle  xviii i, fins i tot, despres de la creacio de la teoria de l'idealisme transcendental, Kant va refutar l'idealisme en la segona edicio de la seva obra principal, La critica de la rao pura .

L'infart del seu pare i la seva posterior mort el 1746 va interrompre els seus estudis. Kant esdevingue professor particular als petits pobles al voltant de Konigsberg, pero continua amb les seves recerques academiques. El 1749, publica la seva primera obra filosofica, Gedanken von der Wahren Schatzung der lebendigen Krafte ('Meditacions sobre la veritable estimacio de les forces vives'). Publica moltes mes obres sobre temes cientifics, i arriba a ser professor universitari el 1755. El tema de les seves llicons era la metafisica , que va ensenyar durant gairebe quaranta anys, fins i tot despres de la seva ruptura amb la metafisica. El manual del curs estava escrit per A. G. Baumgarten, autor del terme estetica en el seu sentit ja modern.

Filosof i cientific [ modifica ]

En l'obra Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels ('Historia general de la natura i teoria del cel', 1755), Kant dissenya la hipotesi de la nebulosa protosolar , i va deduir correctament que el sistema solar es forma d'un gran nuvol de gas , d'una nebulosa . D'aquesta manera, intentava explicar l'ordre del sistema solar, anteriorment vist per Newton com quelcom imposat per Deu des del comencament. Kant tambe va deduir correctament que la Via Lactia era un gran cumul d'estrelles, formada aixi mateix a partir d'un nuvol giratori. A mes, va suggerir la possibilitat que altres nebuloses podien ser igualment grans discs d'estrelles distants, similars a la Via Lactia, cosa que va donar origen a la denominacio d' "universos illa" a les galaxies, terme en us fins ben entrat el segle  xx .

Des d'aquest moment, Kant es concentra en temes cada vegada mes filosofics, tot i que continuaria escrivint sobre temes de ciencies al llarg de la seva vida. En els inicis dels anys 1760, Kant concep una serie d'importants obres de filosofia: Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figuren erwiesen ('La falsa subtilesa de les quatre figures del sil·logisme'), una obra sobre logica , publicada el 1762 . L'any seguent, van apareixer dos llibres mes: Versuch, den Begriff der negatives Große in der Weltweisheit einzufuhren ('Assaig per introduir el concepte de magnituds negatives en la filosofia') i Der einzig mogliche Beweisgrund zu einer Demonstration des Daseins Gottes ('L'unic fonament possible d'una demostracio de l'existencia de Deu'). El 1764, Kant escriu Beobachtungen uber das Gefuhl des Schonen und Erhabenen ('Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim') i va quedar segon, despres de Moses Mendelssohn , en un concurs de l'Academia de Berlin amb la seva obra Untersuchung uber die Deutlichkeit der Grundsatze der naturlichen Theologie und Moral ('Sobre la nitidesa dels principis de la teologia natural i de la moral').

El 1770 , a l'edat de 45 anys, Kant fou nomenat finalment professor de logica i metafisica a la Universitat de Konigsberg. Escrigue la seva Dissertacio inaugural , De mundi sensibilis atque intelligibilis manera et principiis , en defensa d'aquest nomenament. Aquesta obra va veure l'aparicio de molts temes centrals de la seva obra madura, incloent-hi la distincio entre les facultats del pensament intel·lectual i la receptivitat sensible. Ignorar aquesta distincio significaria cometre l'error de la subrepcio, un concepte legal del dret roma i, com diu en l'ultim capitol de la dissertacio, la metafisica tan sols progressara evitant l'error.

El silenci i l'evolucio cap a la critica [ modifica ]

A l'edat de 46 anys Kant era un conegut erudit i un filosof cada vegada mes influent. S'esperava molt d'ell. Com a resposta a una carta del seu alumne Markus Herz, Kant va arribar a reconeixer que en la Dissertacio inaugural no havia aconseguit explicar prou be la relacio i connexio entre les nostres facultats intel·lectuals i les sensibles. Tambe va reconeixer que David Hume el va despertar del somni dogmatic, al voltant del 1770. Kant no va publicar cap treball de filosofia en els seguents onze anys.

Dedica la seva decada silenciosa a treballar en una solucio als problemes plantejats. Tot i ser amant de la companyia i la conversa, s'ailla, malgrat els intents dels seus amics de treure'l de l'aillament. El 1778, en resposta a una d'aquestes peticions d'un antic alumne, Kant escriu: ^[10]

Quan Kant va sortir del seu silenci el 1781 el resultat va ser la Critica de la rao pura ( Kritik der reinen Vernunft ). Tot i que avui sigui reconeguda unanimement com una de les mes importants obres de la historia de la filosofia, fou ignorada en el moment de la seva publicacio inicial. El llibre era llarg, mes de 800 pagines en l'edicio original en alemany, i escrit en un estil sec i academic. Va ser objecte de poques ressenyes, les quals, a mes, no concedien importancia a l'obra. La seva densitat el feia un "os dur de rosegar" , enfosquit per "... tota aquesta feixuga teranyina" , segons el va descriure Johann Gottfried Herder en una carta a Johann Georg Hamann . ^[11]

Aixo contrasta intensament amb l'elogi que Kant havia rebut per obres anteriors, com l'esmentada memoria del 1764 i altres opuscles que van precedir la primera obra critica. Aquests tractats ben rebuts i llegibles n'inclouen un sobre el terratremol de Lisboa de 1755 , que fou tan popular que es venia per pagines. ^[12] Abans del seu gir cap a la critica, els seus llibres es venien be, i quan publica Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim , el 1764, s'havia convertit en un autor popular d'un cert renom. ^[13] Kant es va decebre amb la recepcio de la primera critica. Reconeixent la necessitat d'aclarir el tractat original, escrigue Prolegomen zu einer jeden kunftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten konnen ('Prolegomens a tota metafisica futura') el 1783, com un resum dels seus principals punts de vista. Tambe va animar el seu amic Johann Schultz a publicar un breu comentari sobre la Critica de la rao pura .

La reputacio de Kant augmenta gradualment durant la decada del 1780 , gracies a una serie d'obres importants: l'assaig Beantwortung der Frage: Was ist Aufklarung? ('Resposta a la pregunta: Que es la Il·lustracio?') del 1784, Grundlegung zur Metaphysik der Sitten (' Fonamentacio de la metafisica dels costums' ) del 1785, la seva primera obra sobre filosofia moral, i Metaphysische Anfangsgrunde der Naturwissenschaft ('Principis metafisics de la ciencia natural') l'any 1786. Pero el reconeixement final de Kant arriba des d'una font inesperada. El 1786 Karl Leonhard Reinhold comenca a publicar una serie de cartes sobre la filosofia kantiana. En aquestes cartes, Reinhold emmarcava la filosofia de Kant com una resposta a la principal controversia intel·lectual de l'epoca: la disputa sobre el panteisme . Friedrich Heinrich Jacobi havia acusat el recentment mort Gotthold Ephraim Lessing , un distingit dramaturg i assagista filosofic, de spinozisme . Aquesta acusacio, equivalent a la d' ateisme , fou desmentida rotundament per Moses Mendelssohn , amic de Lessing, i entre ells va sorgir una amarga disputa publica. La controversia, gradualment, va escalar fins a convertir-se en un debat general sobre els valors de la Il·lustracio i de la racionalitat en si mateix. Reinhold mantenia en les seves cartes que la Critica de la rao pura de Kant podia resoldre aquesta disputa defensant l'autoritat i els limits de la rao. Les cartes de Reinhold foren ampliament llegides i van fer de Kant el filosof mes famos de la seva epoca.

Darrers anys i mort [ modifica ]

Kant publica una segona edicio de la Critica de la rao pura el 1787, revisant en profunditat les primeres parts del llibre. La majoria de les seves obres posteriors se centraren en altres arees de la filosofia. Continua ampliant la seva filosofia moral , especialment en Kritik der praktischen Vernunft ('Critica de la rao practica'), el 1788, coneguda com la segona Critica ; i tambe en Metaphysik der Sitten ('La metafisica dels costums'), del 1797. Kritik der Urteilskraft ('Critica del judici'), la tercera Critica , escrita l'any 1790, aplicava el sistema kantia a l' estetica i la teleologia . Tambe escrigue alguns assaigs una mica populars sobre historia, religio, politica i altres temes. Aquestes obres foren ben rebudes pels contemporanis de Kant i van confirmar la seva posicio preeminent en la filosofia del segle  xviii . Hi havia diverses revistes dedicades unicament a defensar i criticar la filosofia kantiana. Pero, malgrat el seu exit, les tendencies filosofiques es movien en una altra direccio. Molts dels deixebles mes importants de Kant (incloent-hi Reinhold, Beck i Johann Gottlieb Fichte ) transformaren la posicio kantiana en formes d'idealisme cada vegada mes radicals. Aixo marca l'aparicio de l' idealisme alemany. Kant s'oposa a aquests desenvolupaments i va denunciar publicament Fichte en una carta oberta, el 1799. ^[14] Va ser un dels seus ultims actes filosofics. La salut de Kant, delicada des de feia molt de temps, empitjora, i va morir a Konigsberg el 12 de febrer del 1804, murmurant la paraula ≪Es ist gut≫ ('Esta be') abans d'expirar. ^[15] La seva inacabada obra final, el fragmentat Opus Postumum , fou (com el seu titol suggereix) publicada despres de la seva mort.

Llegendes i reconeixement [ modifica ]

Han sorgit algunes creences populars pel que fa a la vida de Kant. Sovint s'afirma, per exemple, que Kant madura tardanament, que nomes es va convertir en un filosof important als seus cinquanta i tants anys despres de rebutjar els seus punts de vista anteriors. Tot i que es cert que Kant va escriure les seves millors obres relativament tard, hi ha una tendencia a infravalorar les seves obres anteriors. Els estudis recents sobre Kant han dedicat mes atencio a aquests escrits "pre-Critica" i s'hi ha reconegut una certa continuitat amb les seves obres madures.

Molts dels mites comuns sobre les peculiaritats personals de Kant s'enumeren, expliquen i refuten en la introduccio del traductor angles Goldthwait de l'obra de Kant. ^[16] Sovint se soste que Kant va viure una vida molt estricta i previsible, cosa que porta a la historia sovint repetida que els seus veins posaven els rellotges en hora quan feia el seu passeig diari. ^[17] De nou, aixo es cert nomes en part. Mentre va ser jove, Kant era una persona molt sociable i un apassionat dels convits durant la major part de la seva vida. No es casa mai. Unicament en una epoca mes avancada de la seva vida, la influencia del seu amic, el comerciant angles Joseph Green, feu que Kant adoptes un estil de vida mes regular. ^[18]

Entre 1879 i 1881, es van recollir diners per construir una capella a manera de monument. La tomba de Kant es troba fora de la catedral de Konigsberg -actualment Kaliningrad-, al riu Pregolia , i es un dels pocs monuments alemanys conservats pels sovietics despres que conquerissin i annexessin la ciutat el 1945. La tomba original de Kant fou enderrocada per les bombes russes a comencaments d'aquell any. Una replica d'una estatua de Kant, situada davant la Universitat, fou donada per una entitat alemanya el 1991. Els noucasats en porten flors a la capella, com van fer abans al monument de Lenin.

A prop de la tomba, hi ha una placa amb aquesta inscripcio en alemany i rus, presa de la "Conclusio" de la Critica de la rao practica : ≪Dues coses omplen l'anim amb una admiracio i una veneracio sempre renovades i creixents, com mes sovint i continuadament reflexionem sobre aquestes: el cel estelat sobre mi i la llei moral dins meu≫. El que va dir Immanuel Kant abans de morir va ser "Es ist gut", que significa 'Esta be'.

El pensament de Kant [ modifica ]

Influencies [ modifica ]

Kant va integrar en el seu pensament les aportacions de nombrosos filosofs anteriors, fent sovint una sintesi de corrents contraposats com el racionalisme i l' empirisme , entre d'altres.

De Plato , rescata el dualisme ontologic i epistemologic, i identifica un mon amb l'abast del sensible, com feia Plato amb el mon terrenal, pero afirmant que es l'unic que es pot coneixer, a diferencia de l'autor grec, el qual pensava que l'autentic coneixement era precisament aquell que no estava limitat pels sentits. De Plato tambe repren el caracter abstracte de les idees metafisiques.

D' Aristotil aprofita l' hilemorfisme , i afirma que les dades de la sensibilitat son materia del coneixement, que forneixen les formes a priori , tant de l'espai i el temps com posteriorment de l'enteniment. Extrapola aquesta dualitat a l'ambit moral, contraposant les etiques materials a la formal (la seva). Reformula les categories d'Aristotil que identifiquen les maneres de ser, i les relaciona amb la ciencia com feia el pensador classic.

S'alinea explicitament amb Copernic per explicar el seu canvi de paradigma: si Copernic considerava que s'havia de canviar el centre del model de cosmos, Kant pren el subjecte com a centre de l'acte de coneixer i no l'objecte, com la tradicio anterior.

Les tres idees basiques del noumen son l'anima, el mon i Deu, i es una continuacio de les tres substancies de Descartes (tot i que el frances anomenava jo o ment l'anima). D'ell i d'altres racionalistes, pren el paper predominant de la rao per arribar a un coneixement veritable (com altres coetanis de la Il·lustracio ).

De Hume , hereta el rebuig cap al caracter cientific de la metafisica, ja que aquesta disciplina no es basa en dades que provenen dels sentits i per tant comprovables. Aquesta importancia de l'experiencia, ja reivindicada pels empiristes, l'allunya dels idealistes purs.

Origen del criticisme i preguntes kantianes [ modifica ]

Segons Kant, si no sabem que es la rao, no tenim cap possibilitat de determinar com han d'actuar i de viure els essers humans. Kant fa notar que ni el racionalisme ni l' empirisme n'han resolt el problema: el racionalisme ens aboca al dogmatisme i l'empirisme a l' escepticisme . Per tant, l'unica posicio valida es el criticisme : cal sotmetre la rao humana a la critica, cal determinar quines son les possibilitats i els limits del coneixement.

La rao ha de definir les formes d'actuar i de viure de les persones. Kant anomena aquestes ocupacions els interessos essencials de la rao i n'assenyala tres en forma de pregunta:

• Que puc saber? (pregunta epistemologica)
• Que he de fer? (pregunta etica)
• Que puc esperar? (pregunta religiosa)

Pero totes aquestes se'n resumeixen en una sola pregunta, el veritable proposit de Kant: que es l'esser huma?

El gir copernica en el coneixement [ modifica ]

Kant parteix del convenciment que, a la metafisica, li cal un canvi metodologic, un gir copernica com el de la fisica:

Les condicions de possibilitat de la ciencia [ modifica ]

Totes les ciencies expressen els seus continguts en judicis, pero un judici cientific ha de complir dues condicions:

• Que augmenti el nostre coneixement.
• Que tingui validesa universal i necessaria.

Considerant que els judicis son una atribucio d'un P a un S, tenim:

En contra de l'opinio general, que considerava analitics a priori els judicis de la matematica i sintetics a posteriori els de la fisica, Kant afirma que ambdues ciencies es fonamenten en judicis sintetics a priori , perque el nostre coneixement sobre les coses (sintesi) s'ha d'ajustar a les condicions del coneixement ( a priori ).

La impossibilitat de la metafisica com a ciencia [ modifica ]

Reprenent la questio inicial, Kant conclou que les matematiques i la fisica son ciencies perque poden resoldre questions formulant judicis sintetics a priori i fonamentar empiricament els seus enunciats. La metafisica, pel fet d'ocupar-se de les idees transcendentals de la rao, de les quals no tenim gens d'experiencia, esdeve impossible com a ciencia. Considerant que les idees de la rao pura son il·lusions inevitables, es pregunta si tenen cap funcio, i arriba a la conclusio que tenen una funcio reguladora:

• Assenyalant els limits que les ciencies no poden traspassar.
• Oferint una explicacio global de la veritat.

Tambe assenyala que la rao pura te un us practic en la moral.

L'esser huma, subjecte moral autonom [ modifica ]

La Critica de la rao practica constitueix la resposta de Kant a la pregunta "que he de fer?" i tracta els temes relacionats amb l' etica . Distingeix dos tipus d'imperatius morals (normes que orienten l'esser huma en l'eleccio dels seus actes dins l'exercici de la seva llibertat): els hipotetics i els categorics. Els primers en son els habituals de la majoria de propostes etiques, son normes concretes que s'han de seguir si es vol aconseguir l'objectiu ultim, com per exemple els manaments judeocristians, base de la conducta per a assolir la salvacio de l' anima .

Kant proposa un imperatiu categoric , que no depen de cap postulat i que fa referencia al deure . Es una norma general aplicable a qualsevol situacio i que es basa en la premissa seguent: fes allo que voldries que esdevingues una llei universal d'actuacio. Seguint aquest imperatiu, l'esser huma esdeve autonom, ja que no depen de voler aconseguir uns determinats fins, o be de normes dictades per institucions externes, sino unicament de la seva rao, que analitza cada cas per veure si cal fer una cosa o una altra.

El deisme i el teisme [ modifica ]

Els critics han posat en evidencia la relacio entre la concepcio religiosa de Kant i el deisme ^[19] mentre que altres autors han demostrat que la religio moral de Kant es mou des del deisme al teisme . ^{[20] [21]} Tambe s'ha subratllat que Kant en la seva obra Die Religion innerhalb der Grenzen der bloßen Vernunft (La religio dins dels limits de la rao pura) ha reduit allo religios a la rao pura, la religio a la moral i aquesta al cristianisme. ^[22]

Obra [ modifica ]

En el pensament de Kant, sol distingir-se un periode inicial, denominat precritic , que es caracteritza per la seva afeccio a la metafisica racionalista de Wolf i el seu interes per la fisica de Newton. El 1770 , despres de l'obtencio de la catedra, s'obri un lapse de deu anys de silenci durant els quals escomet la tasca de construir la seva nova filosofia critica, ^[23] despres que el contacte amb l' empirisme esceptic de David Hume li permetes, segons les seves propies paraules, ≪despertar del somni dogmatic≫.

El 1781 , s'obre el segon periode de l'obra kantiana, en apareixer finalment la Critica de la rao pura ( Kritik der reinen Vernunft ), en la qual tracta de fonamentar el coneixement huma i fixar-ne, aixi mateix, els limits; el gir copernica que pretenia imprimir a la filosofia consistia a concebre el coneixement com a transcendental, es a dir, estructurat a partir d'una serie de principis a priori imposats pel subjecte que permeten ordenar l'experiencia procedent dels sentits; resultat de la intervencio de l'entesa humana son els fenomens, mentre que la cosa en si (el noumen ) es per definicio incognoscible.

Pregunta fonamental en la seva Critica es la possibilitat d'establir judicis o enunciats sintetics (es a dir, que afigen informacio o coneixement), a diferencia dels analitics , en els quals no es transmet coneixement nou. Aquestes categories es divideixen a mes en a priori , quan l'enunciat de la veritat es independent de la prova de l'experiencia (amb valor universal, no contingent), la possibilitat de les quals per a les matematiques i la fisica va aconseguir de demostrar, pero no per a la metafisica, perque aquesta no aplica les estructures transcendentals a l'experiencia, de manera que les seves conclusions queden sense fonament; aixi, el filosof pot demostrar, al mateix temps, l'existencia i la no-existencia de Deu , o de la llibertat , amb raons valides per igual.

El sistema va ser desenvolupat per Kant en la seva Critica de la rao practica , en que estableix la necessitat d'un principi moral a priori , anomenat imperatiu categoric , derivat de la rao humana en el seu vessant practic; en la moral , l'individu ha d'actuar com si fos lliure, tot i que no siga possible demostrar teoricament l'existencia d'aquesta llibertat. El fonament ultim de la moral procedeix de la tendencia humana cap a aquesta, i te l'origen en el caracter al seu torn noumenic de l'esser huma.

Kant va tractar d'unificar ambdues Critiques en una tercera, la Critica del judici , que estudia l'anomenat gaudi estetic i la finalitat en el camp de la natura . Quan en el fi interve l'esser huma, el judici es estetic; quan el fi esta en funcio de la natura i el seu ordre peculiar, el judici es teleologic. En ambdos casos, cal parlar d'una desconeguda arrel comuna, vinculada a la idea de llibertat.

Malgrat el seu caracter fosc i hermetic, els texts de Kant van operar una revolucio en la filosofia posterior, els efectes de la qual arriben fins a l'actualitat.

Obres destacades [ modifica ]

• Historia general de la naturalesa i teoria del cel ( Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels , 1755)
• Primera edicio de la Critica de la rao pura (1781) ^[24] ( Kritik der reinen Vernunft ) ^[25]
• Prolegomens a tota metafisica futura que puga presentar-se com a ciencia ( Prolegomena zu einer jeden kunftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten konnen , 1783)
• Fonamentacio de la metafisica dels costums ( Grundlegung zur Metaphysik der Sitten , 1785)
• Principis metafisics de la ciencia natural ( Metaphysische Anfangsgrunde der Naturwissenschaft , 1786)
• Segona edicio de la Critica de la rao pura (1787) ^[26] ( Kritik der reinen Vernunft ) ^[27]
• Critica de la rao practica ( Kritik der praktischen Vernunft , 1788) ^[28]
• Critica del judici ( Kritik der Urteilskraft , 1790)
• Sobre el fracas de tots els intents filosofics en la Teodicea (1791) Trad. Goncal Mayos (UB)
• La religio dins dels limits de la mera rao ( Die Religion innerhalb der Grenzen der blossen Vernunft , 1793) ^[29]
• Per a la pau perpetua ( Zum ewigen Frieden, ein philosophischer Entwurf , 1795) ^[30]
• El conflicte de les facultats ( Der Streit der Fakultaten , 1798) ^[31]
• Els seus ultims escrits no publicats son recollits amb el titol Transicio des dels primers fonaments metafisics de la ciencia natural a la Fisica , i publicats en 1888 . El 1920 , es van publicar com a Opus postumum

Altres obres ^[32] [ modifica ]

• Gedanken von der wahren Schatzung der lebendigen Krafte (1746)
• Neue Erhellung der ersten Grundsatze metaphysischer Erkenntnisse ; Tesi Doctoral: Principiorum primorum cognitionis metaphysicae nova dilucidatio (1755)
• Monadologia Physica (1756)
• Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figuren (1762)
• Der einzig mogliche Beweisgrund zu einer Demonstration des Daseins Gottes (1763)
• Versuch den Begriff der negativen Großen in die Weltweisheit einzufuhren (1763)
• Beobachtungen uber das Gefuhl des Schonen und Erhabenen (1764)
• Uber die Krankheit des Kopfes (1764)
• Untersuchungen uber die Deutlichkeit der Grundsatze der naturlichen Theologie und der Moral (1764)
• Traume eines Geistersehers ( Sobre Emmanuel Swedenborg ) (1766)
• De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis ( Dissertacio inaugural ) (1770)
• Uber die verschiedenen Rassen der Menschen (1775)
• Prolegomena zu einer jeden kunftigen Metaphysik (1783)
• Beantwortung der Frage: Was ist Aufklarung? (1784) ^[33]
• Idee zu einer allgemeinen Geschichte in weltburgerlicher Absicht (1784)
• Grundlegung zur Metaphysik der Sitten (1785)
• Metaphysische Anfangsgrunde der Naturwissenschaft (1786)
• The Science of Right (1790)
• Metaphysik der Sitten (1797)
• Anthropologie in pragmatischer Hinsicht (1798)
• Logik (1800)
• Uber Padagogik (1803))
• Opus Postumum (1804)

La Critica de la rao pura [ modifica ]

Aquesta obra constitueix la resposta de Kant a la pregunta: que puc saber? En aquesta, es planteja si la metafisica pot treballar com una ciencia, pero aixo comporta una questio previa: quines son les condicions que fan possible que un coneixement es pugui considerar cientific?

El coneixement es transmet amb judicis o proposicions sobre la realitat. Aquestes proposicions poden ser sintetiques o analitiques, segons si el predicat es dedueix o no del subjecte. Aixi, "un triangle te tres costats" es un enunciat analitic, perque la informacio de "tres costats" ja es pot deduir del subjecte "triangle", no aporta informacio nova ni pot contradir-se. En canvi, "aquest jersei es verd" es un judici sintetic, ja que la dada sobre el color no pot ser inferida a partir del fet de ser un jersei, ja que n'hi ha de diverses tonalitats. Les proposicions sintetiques poden admetre un altre estat de coses, son contingents, mentre que les analitiques en son necessaries. La majoria de judicis sintetics depenen de les dades obtingudes pels sentits, mentre que els judicis analitics son purament de rao, d'analisi semantica dels conceptes que els formen.

Una altra divisio es entre judicis a posteriori (dependents de l' experiencia ) i judicis a priori . Tot i que la majoria de judicis sintetics son a posteriori i els analitics a priori , hi pot haver enunciats sintetics a priori , que serien l'autentic coneixement, ja que s'aportaria informacio nova sense necessitat de contrast amb l'experiencia.

A banda de dividir els judicis en aquestes classificacions, Kant en aquesta obra estudia les condicions perque puguin formar-se aquests judicis. I aqui realitza una sintesi entre empiristes i racionalistes, perque afirma que, fins i tot, per a realitzar afirmacions sobre la realitat amb els sentits cal la intervencio de conceptes racionals, a priori , i per tant se'n complementen. En efecte, per a poder copsar les dades que provenen de la percepcio calen unes categories mentals, que actuen a manera d'esquema de comprensio i catalogacio d'aquestes dades. Per exemple, per a poder veure una taula i a sobre un boligraf s'ha de posseir el concepte previ d'espai, de limit i de quantitat, per tal de concebre objectes separats.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Wilhelm Windelband .
• Antropologia filosofica .
• Adan Zabellewicz .

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites
	Viquitexts

• Dossier Kant, a cura de Ramon Alcoberro (textos en catala i en castella).
• Lectura del proleg de la Critica de la rao pura .
• http://en.wikisource.org/wiki/Author:Immanuel_Kant. Wikisource (en angles).
• Dossier Kant de Goncal Mayos Arxivat 2009-05-14 a Wayback Machine . (UB) i Comentari de la polemica sobre teodicea de Kant i Leibniz Arxivat 2009-03-20 a Wayback Machine ..
• Article sobre l'imperatiu categoric de Jose Vicente Mestre Chust en Suite101 (castella) Arxivat 2009-10-11 a Wayback Machine ..
• Centre internacional " Kant-Valencia " a la Universitat de Valencia.