El
Kanat de Kazan
(
tatar
: Qazan xanlı?ı/Казан ханлыгы;
rus
: Казанское ханство,
transliteracio
:
Kazanskoe khanstvo
) fou un estat medieval
tatar
que ocupava el territori de l'antiga
Bulgaria del Volga
entre
1438
i
1552
. El kanat ocupava els actuals
Tatarstan
,
Mari El
,
Txuvaixia
,
Mordovia
, parts d'
Udmurtia
i
Baixkortostan
; la capital era la ciutat de
Kazan
i estava centrar en aquesta ciutat i al riu
Volga
en la confluencia amb el Kama, amb l'islam com a religio d'estat i amb cultura turanica.
Fou fundat el
1419
per
Ulugh Muhammed
, fill de
Jalal al-Din Khan
i net de
Toktamish
, quan es desintegra el
Kanat Kiptxak
i s'enfronta als russos. Una teoria alternativa suggereix que, a finals del
segle
xiv
o principis del
xv
, els antics territoris de
Bulgaria del Volga
(Kazan Ulus o Ducat de Kazan dins de l'
Horda d'Or
) van aconseguir gaudir d'una relativa independencia. El principat era autonom i era governat per una dinastia
bulgara
. Ulugh Muhammed va usurpar el tron amb ajuda de la noblesa local. Hi ha signes que la transferencia de poder fou finalitzar sota el mandat del fill de Muhammed,
Mahmudek Khan
, el
1445
.
El
1438
,
Ulugh Muhammed
va assetjar
Moscou
i va destruir
Kolomna
. El seu fill, Maxmud Khan o
Mahmudek Khan
, quan encara era princep, el 1445, va fer presoner a
Basili II de Moscou
, al que despres va alliberar; reorganitza les restes de l'antic Qiptxaq al voltant de la vila de Kazan, on hi havia un reieto anomenat Ali Beg, al que va expulsar (1445). El 1446 Ulug fou mort pel seu fill Maxmud o Mahmudek (1446-1462) que va obligar els seus germans Kasim (Qasim) i Yakub a refugiar-se a Moscovia, on Qasim (1445-1462) va rebre del Gran Princep de Moscou la vila de Gorodok, anomenada despres Kassimov, on hi formara un estat clientelar dels russos (vegeu
Kanat de Kassimov
). Kazan fou reconstruida i feta capital el 1446 i el kanat esdevindra una petita potencia local molt temuda pels russos.
Els seus successors, Khalil (1462-1467) i Ibrahim (1467-1479), s'hagueren d'enfrontar a Moscou; el segon els va derrotar i es va apoderar de Viatka el 1468, pero el 1469 els russos van contraatacar i assetjaren Kazan, obligant el Khan a alliberar tots els presoners russos; pero no aconseguiren imposar Kasim com a kan, qui comptava amb el suport dels quatre
karaci-begs
, liders de les quatre principals tribus tatars (?irin, Barin, Arghin i Kipcak).
S'iniciara un periode de crisi i enfrontaments interns amb l'Horda dels Nogais, i els kanats d'Astracan i de Crimea per la supremacia. La crisi fou continuada per Ali o Ilham, (1479-1487), fill i successor d'Ibrahim. Ilham fou deposat el 1487 pel seu germa i
Muhammad Amin
(1487-1496), refugiat a Russia. Aquest es presenta a Kazan amb un exercit rus i la rendi despres de tres setmanes de setge. Ali Ilham fou desterrat a
Vologda
, i Muhammad es va coronar Khan.
El
1495
, Muhammad Amin fou expulsat de la ciutat per una incursio dels tatars de
Siberia
, dirigits pel kan Mahmud, fill d'Ibak, pero aquests foren expulsats per la poblacio despres que fossin derrotats pels russos el 1496, de manera que cedi el tron a Abdul Latif (1496-1502), germa petit de Muhammad Amin, qui s'haura d'enfrontar als Giray de
Crimea
per la supremacia dels tatars. Els rebels foren recolzats pels quatre liders tribals, que tradicionalment controlaven la successio al tron i altres afers d'estat i no estaven satisfets amb l'acord del 1496. L'arribada del siberia fou fatal pels liders tribals, que van veure Abdul Latif imposat per Moscou. El
1502
Abdul Latif fou cridat a Moscou, que instal·la novament al tron a Muhammad Amin, cosa que mostrava el control rus dels afers tatars. D'antuvi, Amin es mostra fidel a la seva alianca amb Moscou, pero el
1505
es va revoltar, mata i saqueja els mercaders russos que havien anat a la fira anyal de Kazan i el
1506
va vencer l'exercit rus prop de
Nijni Novgorod
. El
1507
aconsegui un tractat de pau amb un equilibri de forces que reconeixia la seva independencia.
Muhammad Amin va morir el
1518
, i amb ell es va extingir la linia d'Ulugh Muhammad, ja que Abdul Latif havia mort el
1517
. Aixo encetaria un periode d'anarquia marcada per les lluites ininterrompudes entre els partidaris de l'orientacio russa i el "partit nacional", sostingut pels
kans de Crimea
i
Nogai
, de manera que els candidats se succeiren durant els seguents trenta anys.
El
1519
Basili III de Moscou
aconsegui imposar Shah Ali (1519-1521), kan de Kassimov (fill de Awliyar Khan de Sibir) que al cap de dos anys fou expulsat per la noblesa tatar, la qual va demanar al kan de Crimea
Mehmed I Giray
la designacio del seu germa
Sahib I Giray
(1521-1524), mig germa per part de mare de Muhammad Amin. Plegats organitzaren una expedicio a Moscovia i saquejaren les regions de Moscou, Nizhni Novgorod i Riazan, van fer centenars de milers de presoners que foren venuts a Kaffa com a esclaus; pero fracassarien en l'assalt a les fortaleses de Moscou i Riazan.
A la mort el
1523
de
Mehmet Girai
,
Sahib I Girai
va tornar al kanat de Crimea i va deixar com a kan a Kazan al seu nebot
Safa Giray
(
1524
-
1530
), de 13 anys. Aleshores la pressio russa era mes lleu, no en forma d'expedicions de represalia sino en avenc lent i sistematic.
Moscou
, per tal d'arruinar Kazan, hi prohibi als mercaders russos de treballar-hi, i funda una gran fira anyal al monestir de Sant Macari, que s'acabaria imposant; l'aparicio d'un centre comercial rival a la llarga sera la causa del seu declivi.
El 1523 els russos construiren la fortalesa de Vasilsursk, a la confluencia del
Volga
. El
1530
el kan fou destituit pel partit rus, i substituit per Jan Ali (ex kan de Kassimov), tambe fill d'Awliyar Khan d'
Astracan
, i mig germa de Shah Ali, pero fou mort en una revolta provocada pels partidaris de Giray el
1535
.
Safa Girai
fou reposat en el tron, i s'hi mantindria fins al 1546, frustrant els esforcos russos per restablir llur sobirania. Durant aquest temps mantingue estretes relacions amb Crimea, de qui en depenia en bona part.
El
1546
Safa Giray fou deposat temporalment per Shah Ali de Kassimov, pero recupera el tron amb ajut de Crimea, i el mantingue fins a la seva mort el 1549. Durant la fi del regnat va fer una gran purga entre la noblesa, afavorint el trencament de vincles amb
Moscovia
. Fou el darrer gran governant del kanat.
A la seva mort, la seva vidua Suyun Beke actua com a regent del seu fill
Utemish Giray
o
Otemish Giray
(1549-1551), de 12 anys; els russos, pero, el
1551
ocuparen el kanat i forcaren els nobles locals a acceptar el lideratge de Shah Ali de Kassimov (1551-1552) sota termes molt durs, mentre Otemish era deportat a Moscou i batejat com a Alexandre, on hi mori el
1566
. Shah Ali, alhora, fou expulsat de Kazan per una revolta popular que oferi el tron a
Yadigar Muhammad
, de la dinastia dels kans d'
Astracan
. Fou el darrer governant independent, ja que no va poder impedir que el
2 d'octubre
del
1552
Ivan IV de Russia
Groznij
(
Ivan el Terrible
) obligues a Kazan a rendir-se despres d'un setge.
[1]
La ciutat fou arrasada i saquejada pels russos. El kan va abdicar i va fugir a
Crimea
. La revolta d'Ali Akran no va reeixir i el
1555
la xarxa de fortaleses russes va fer impossible qualsevol intent i la rebel·lio es va acabar el
1556
. Les millors terres foren requisades i distribuides entre nobles i monestirs russos. El
1555
es va fundar un arquebisbat i mes tard una seu metropolitana. Al final del segle el tatars musulmans s'havien reduit enfront als convertits i als finesos (kryashens, tatar
kryash
), si be els tatars cristians van conservar l'us de la llengua propia. La noblesa expropiada es va reconvertir al comerc i va acabar sent la forca dirigent de la nacio tartara a partir de
Caterina II de Russia
.
Llista de kans de Kazan
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]