Kır?ehir
(antiga
Kirsheri
, ortografia antiga
Kirshehir
) que vol dir 'Vila de les Estepes' es una ciutat de
Turquia
capital de la
provincia de Kır?ehir
, i del districte de Kır?ehir, a l'
Anatolia
central, a la vora del riu Kilic Ozu afluent del
Kızılırmak
(classic
Halis
). Al cens del 2000 apareix amb 105.826 habitants la ciutat i 121.947 el districte, i al del 2008 amb 101.333 la ciutat i 118.412 el districte.
[1]
El 1950 tenia 14.168 habitants. A 15 km de la vila hi ha un pont de 13 arcs construit per un visir seljucida anomenat Izz al-Din Muhammad el 1248 i al costat un caravanserrall de 1268 construit per l'emir seljucida de Kır?ehir Nur al-Din Djabral ibn Baha al-Din Djada. Tambe prop de la poblacio hi ha algunes fonts termals.
La zona ja estava poblada en temps dels
hitites
quan la conca de Kır?ehir era coneguda com a "
Ahhiyuwa
". Aquesta regio fou despres la
Capadocia
. La poblacio hauria portat el nom de
Parnassos
o
Mikissos
pero aquest suposat nom antic (
Macissos/Macissus
, tambe
Mocissos/Mocissus
i
Mokissos
) es discutit, igual que el nom roma d'Orient de
Justiniapolis
que li hauria estat donat per haver estat reconstruida per l'emperador
Justinia I
(527-565) i hauria conservat fins vers 1071 quan els turcs la van batejar "Ciutat de les Estepes" (o dels Prats).
?ehr
deriva del persa
shahr
(???) que vol dir ciutat.
La historia segura comenca amb els seljucides que van ocupar la zona despres de la
batalla de Mantziciert
de
1071
. Va estar en mans dels
danishmendites
i del
Soldanat de Rum
, que se la van disputar; el 1178 l'emirat de
Danishmend
(o de
Sivas
) fou annexionat pel sulta de
Konya
(Rum) que la van conservar fins al final de la dinastia el 1302. Va quedar llavors sota administracio dels governadors
il-kanides
d'Anatolia. S'hi va encunyar moneda mongola fins al 1328. Per aquest temps l'historiador
Mustawfi
la descriu com una gran vila amb un bon clima i amb edificis sagrats, amb uns ingressos locals considerables.
Despres (vers 1330, va passar a Eretna i va canviar algunes vegades de mans amb diversos emirs.
Kaykubad I
va ocupar el principat dels
mangudjequides
i va concedir (com a compensacio) Kır?ehir a Malik Muzaffar ibn Bahram Shah Malik, conegut per Malik Ghazi, que hauria restaurat la madrassa que porta el seu nom, suposadament ja fundada el 1246. Altres construccions d'aquesta epoca (segle
xiii
-XIV) son la madrassa de Nur al-Din Djabrail ibn Baba al-Din Djadja datada el 1272 (avui dia la gran mesquita de la ciutat), el Malik Ghazi Kumbedi, la Lale Djami (Mesquita de la Tulipa), la
turbe
del xeic Sulayman-i Turkomani, la
turbe
del poeta Ashik Paixa (mort el 3 de novembre de 1333), net de Baba Ilyas, fundador de la confraria del babais i cap de la revolta dels dervixos de 1242
[2]
i el santuari d'Akhi Ewran.
Fou ocupada finalment pel sulta
Baiazet I
. Quan aquest fou derrotat el juliol del
1402
a
batalla d'Ankara
per
Tamerla
, aquest la va cedir a l'
emir de Karaman
, pero va canviar diverses vegades de mans abans de retornar als otomans definitivament. Al comencament del segle
xvi
pertanyia a l'emir de
Dhu l-Kadr
que fou incorporat de fet per
Selim I
el 1515 quan era governada per Shah Rokh, fill de l'emir de Dhu l-Kadr
Ala al-Dawla Bozkurt
, i poc despres era erigit en capcalera d'un
sandjak
dins de l'
eyalat
de Karaman.
Fins al canvi administratiu de 1864 va pertanyer a Karaman i en aquest any va passar al
vilayat
d'Ankara. El 1924 fou elevada a vilayat (provincia) quan els antics sandjaks foren convertits tots en vilayats (i els antics vilayats suprimits); pero el 30 de maig de 1954 es va suprimir, i el territori fou repartit entre les provincies d'Ankara i Yozgad i la de nova creacio de Nev?ehir (on va quedar la ciutat de Kır?ehir). Tres anys despres la provincia era restablerta (1957).
Enllacos externs
[
modifica
]