De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Koprulu Fazıl Mustafa Pa?a
(
1637
-
1691
) fou un
gran visir otoma
. Era fill del gran visir
Koprulu Mehmed Pa?a
(mort el 1661) i germa del gran visir
Koprulu Fazıl Ahmed Pa?a
(mort el 1666). Va ocupar diversos carrecs administratius menors.
Era a
Khania
durant el setge al final del qual la ciutat va caure en mans del seu germa (
1669
). El
20 de juny
de
1880
fou nomenat sete visir a peticio del seu cunyat el gran visir
Kara Mustafa Pa?a
; va exercir alguns carrecs militars i el 1881 ascendi a sise visir, i cinque visir el 1683. Tot seguit fou nomenat governador de l'
eyalat d'Ozi
(incloent
Nicopolis
= Ozu). Executat el seu cunyat Kara Mustafa Pasha (desembre de 1683) pel seu fracas al segon setge de
Viena
, va perdre el seu carrec a la guardia de la sultana en favor d'un altre general, pero ascendir a quart visir i el 1684 a tercer visir. El 1685 fou nomenat comandant militar de
Quios
i despres va ocupar dos altres comandancies militars. El moti de l'exercit (setembre de 1687) va portar al carrec de gran visir (dia
17 de setembre
) al seu cunyat
Koprulu Damadı Abaza Siyavu? Pa?a
. El
7 d'octubre
Koprulu Fazıl Mustafa Paixa fou cridat a
Istanbul
com a segon visir i
caimacan
, perque
Mehmet IV
esperava que l'ajudaria a salvar el tron, pero no hi estava disposat i va participar en la seva deposicio el
8 de novembre
de
1687
; pero va perdre el favor de l'exercit quan va voler restablir la disciplina; encara que el nou sulta
Solima II
el va salvar de moment finalment fou exiliat al comandament de
Boghaz
i de fet fou condemnat a mort pero el
Shaykh al-Islam
es va negar a ratificar la condemna. Poc despres fou enviat a
Khania
i el 1688 a
Quios
.
Davant la mala marxa de la guerra contra la Lliga Santa els ulemes van recomanar al sulta que Koprulu Fazıl Mustafa Pasha fos nomenat gran visir.. Fou cridat a
Edirne
el
25 d'octubre
de
1689
i el
10 de novembre
rebia el nomenament. Va fer una crida a l'aixecament de la moral, va prendre mesures a favor dels contribuents suprimint alguns impostos extraordinaris (entre els quals un sobre les begudes que incitava als cristians a donar suport a la Santa Lliga) i l'hivern va fer preparatius per una campanya militar l'any seguent. El
13 de juliol
de
1690
va sortir d'Edirne i va conquerir Pirot (
10 d'agost
), el fort de Musa Pasha i la fortalesa de
Nish
(
9 de setembre
despres de 23 dies de setge). Va decidir llavors avancar sobre
Belgrad
(contra el consell dels seus oficials) i va ocupar
Semendria
despres de 3 dies de setge el
27 de setembre
i Belgrad despres de 8 dies (
8 d'octubre
); destacament enviats des de Belgrad van ocupar Boghur-Delen, i restablir el domini otoma a
Orsova
, a la vora del
Danubi
, pero van fracassar a
Osijek
. El
4 de novembre
de
1690
va retornar a Istanbul i per tot el cami va posar terres en cultiu, va donar medis als pagesos, va recollir els que havien estat expulsats pels austriacs i va alliberar als presoners sense res a canvi. Durant l'hivern va sufocar la revolta d'
Egipte
i la de
Xipre
, i va reformar el cos dels
genissers
, i la guardia imperial,, reduint les despeses sense afectar el servei.
El 1691 proposa enviar un general al
Regne d'Hongria
i ell supervisar des de la capital, pero es va considerar preferible que marxes ell mateix al front. Estava a punt de sortir el maig pero el sulta estava molt malalt i una faccio pretenia restaurar a Mehmet IV; va prendre mesures per aturar el pla i va sortir d'Edirne el
15 de juny
deixant instruccions estrictes: si el sulta moria el seu germa Ahmet l'havia de succeir. Efectivament el
22 de juny
Ahmet II
va pujar al tron i el va confirmar com a gran visir. Aquest va arribar a Belgrad el
20 de juliol
, va creuar el
Sava
i va trobar als austriacs a
Petrovaradin
; els austriacs van avancar pero aviat van retrocedir i el gran visir els va empaitar sense esperar als tatars de
Crimea
; els otomans van agafar posicions a la vora del fort de
Szalankemen
, pero el general austriac, per temor a no trobar-se entre otomans i tatars, va lliurar batalla (19 d'agost de 1691). L'ala esquerra turca es va enfonsar pero el gran visir va anar a restablir la situacio i quan ja ho aconseguia va morir d'una bala perduda, i la seva mort va portar la confusio i a la derrota otomana (Batalla de Slankamen. El
30 d'agost
de
1691
el va succeir
Arabadji Ali Paixa
.
Bibliografia
[
modifica
]
