Justa i Rufina

Justa i Rufina
Biografia
Grup	duet de germans
	Justa ( Sevilla , 268 - Sevilla , 287). Santa ( 17 de juliol ) Rufina ( Sevilla , 270 - Sevilla , 287). Santa ( 17 de juliol )
Naixement	268 i 270 ; Sevilla (Andalusia)
Mort	287 ; Sevilla
Sepultura	Sevilla, reliquies a Alcala de los Gazules; restes traslladades al segle VIII al Monestir de Las Huelgas (Burgos); hi ha tradicions que situen els cossos a Santa Justa d'Ubiarco (Cantabria) i a Prats de Mollo
Activitat	( Floruit : segle III )
verges i martirs
Celebracio	Esglesia Catolica Romana , Esglesia Ortodoxa
Canonitzacio	Antiga
Pelegrinatge	Sevilla
Festivitat	19 de juliol (a Sevilla, el dia 17 de juliol)
Iconografia	Les dues juntes, amb atuells de terrissa als peus, o trossos d'una escultura trencada; amb palmes de martiri; amb la Giralda al mig; per separat, amb palma i atuells de terrissa; amb un lleo
Patro de	Prats de Mollo (Vallespir), Malgrat de Mar (Maresme); Sevilla , Oriola , Huete , Payo de Ojeda (Palencia); terrissaires

Justa i Rufina van ser dues germanes nascudes a Sevilla el 268 i el 270, mortes martirs el 287. Son venerades com a santes per l' Esglesia Catolica i l' Ortodoxa . La seva festivitat se celebra el 19 de juliol.

Vida i tradicions [ modifica ]

Justa i Rufina van ser germanes, nascudes a Hispalis : Justa el 268 i Rufina el 270 . Eren de familia modesta i amb conviccions cristianes, dedicada als oficis de la terrissa .

Era costum a la ciutat celebrar un cop l'any una festa pagana en honor de Venus , rememorant la mort d' Adonis . S'anava pels carrers demanant almoines per a la festa. En arribar la comitiva a la casa de Justa i Rufina, aquestes no van voler participar en la festa pagana, contraria a la seva fe, i van esmicolar la figura de la deessa, provocant l'enuig dels romans pagans.

El prefecte de Sevilla, Diogenia, va ordenar empresonar-les i les va incitar a deixar la fe cristiana, amenacant-les amb el martiri. Les santes s'hi negaren i van patir diversos turments. Veient que no donaven resultat, va ordenar tancar-les a una cel·la fosca, on van patir gana i set. Havent sobreviscut, van ser condemnades a anar caminant descalces fins a la Sierra Morena i, en haver-ho aconseguit, de retorn a Hispalis van ser tancades de nou perque hi morissin d'inanicio. La primera a morir va ser Justa, de la qual van llencar el cos a un pou --despres va ser recuperat pel bisbe Sabi.

Tot i la mort de sa germana, Rufina no va voler abandonar la seva fe i va ser condemnada a les besties de l'amfiteatre. El lleo, pero, s'hi va amansir i va llepar les mans de la santa. El prefecte, llavors, va manar decapitar Rufina i cremar-ne el cos. Sabi, despres sant, tambe en recolli les restes i les enterra juntament amb les de sa germana, l'any 287 . Altres versions diuen que Sabi aconsegui treure en secret el cos de Justa del pou en que havia estat llencat i li dona sepultura en el cementiri que els cristians tenien en aquell lloc i que avui porta el nom de Prado de Santa Justa i on resta ubicada l'estacio central de ferrocarrils de Sevilla, Santa Justa.

Veneracio [ modifica ]

El rei Ferran III de Castella el Sant els dedica una esglesia i un monestir, aixecat sobre les presons en les que varen patir martiri. L'arquebisbe Rodrigo Jimenez diu que al seu temps els cossos de les santes foren traslladats al Monestir de Santa Maria de Las Huelgas de Burgos .

Van ser canonitzades i proclamades patrones de Sevilla i dels gremis de terrissaires . Tambe son patrones d' Oriola (on la llegenda diu que s'hi aparegueren com a dos estels sobre la serralada d'Oriola anunciant la conquesta cristiana de la ciutat musulmana), de Payo de Ojeda ( Palencia ), Maluenda , Villanueva del Rebollar i de Huete (Conca). Tenen temples a Lisboa , Daroca , Badajoz , Mondonedo i d'altres punts.

A Sevilla son les protectores de la Giralda i la Catedral , ja que es creu que gracies a elles els dos edificis no van caure a consequencia dels terratremols de 1504, 1655 i 1755. Per aixo, se solen representar amb la Giralda al mig, palmes com a simbol del martiri i amb atuells de terrissa per la seva professio.

D'aquestes dues santes, la festa de les quals se celebra el 19 de juliol , el Martyrologium Hieronymianum nomes n'esmenta la primera, pero als martirologis historics ( Les martyrologes historiques , 176-177) tambe s'anomena Rufina, d'acord amb les actes llegendaries. En The Catholic Cyclopedia (XIII, 221) s'afirma que no hi ha cap dubte de que ambdues santes son martirs historiques de l'Esglesia Espanyola.

Devocio a Catalunya [ modifica ]

Les santes son patrones de Prats de Mollo (Vallespir), on se'n conserven reliquies. La seva presencia al Pirineu, com la d'altres sants, es deu als trasllats que van dur-se a terme durant l'ocupacio musulmana de la peninsula.

La llegenda popular desenvolupada a Catalunya, sense cap fonament historic, les fa naturals de Barcelona o Camprodon , amb una botiga d'atuells de terrissa. Van descobrir que un vei seu taverner aigualia el vi: van fer passar la beguda per un sedas i van veure que el vi quedava al colador i l'aigua queia al gibrell de sota. Fugint del taverner, es van refugiar a Prats de Mollo.

Tambe son patrones de Malgrat de Mar .