Justa Ballo i Salva

Biografia
Naixement	15 abril 1899 Llanca (Alt Emporda)
Mort	8 marc 1993 (93 anys) Santa Coloma de Gramenet (Barcelones)
Dades personals
Formacio	Escola de Bibliotecaries
Activitat
Ocupacio	bibliotecaria

Justa Ballo i Salva ( Llanca , 15 d'abril de 1899 ? Santa Coloma de Gramenet , 8 de marc de 1993 ) ^[1] fou una bibliotecaria catalana , que treballa la major part de la seva vida a la Xarxa de Biblioteques Populars . ^{[2] [3]}

Biografia [ modifica ]

De petita, Justa Ballo estudia en un col·legi angles de Barcelona (on va coincidir amb Merce Rodoreda ) i va tenir aixi l'oportunitat d'aprendre aquest idioma. Va treballar durant un any a la casa Singer, on portava la correspondencia en angles. Feu una estada a Madrid de dos anys, quan ja havia acabat la seva formacio de magisteri. A l' Escola de Bibliotecaries hi estudia entre 1923 i 1931 (amb una interrupcio voluntaria des de 1924 fins a 1930, quan deixa els estudis en solidaritat amb el professorat del centre que havia dimitit per l'afer del professor Dwelshauvers). Durant aquesta interrupcio, i des de 1927, va treballar com a auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres. Les practiques obligatories de la carrera de bibliotecaria les feu a la Biblioteca Popular de Vic. El 1931, el curs que acabava els estudis, li fou concedit un ajut economic per l'Escola per assistir a la 54a conferencia anual de la Library Association, a Cheltenham ( Anglaterra ). El 1933 ocupa el lloc de directora de la Biblioteca Popular de Pineda; pero ben aviat aquell mateix any va passar a treballar a la Central Tecnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exerci la seva major part de vida laboral fins que s'hi jubila com a cap el maig de 1969. ^[2]

L'hivern de 1935, quan ja treballava a la Central Tecnica de les Biblioteques Populars, obtingue una segona beca de la Generalitat per fer una estada a Anglaterra amb la finalitat d'estudiar l'organitzacio de les county libraries . Arran d'aquesta experiencia, organitza les biblioteques filials de la Xarxa i, mes tard, en crear-se el Servei de Biblioteques del Front, ^[4] fou ella qui aconsella l'equipament interior dels bibliobusos seguint probablement el model angles. Durant tots aquests anys, fou una col·laboradora excel·lent de Jordi Rubio , director de les Biblioteques Populars, que compta amb ella per a diversos projectes. Aixi per exemple, el curs 1938?1939 fou professora auxiliar de l'Escola, i l'estiu de 1938 imparti classes en un primer curs d'especialitzacio destinat a formar el personal d'unes futures biblioteques infantils. Justa Ballo havia participat molt activament en aquest projecte, pero malauradament els resultats de la guerra impediren de portar-lo a terme.

Durant la postguerra les biblioteques populars patiren molt directament els seus efectes amb la censura i la imposicio d'actes. Tanmateix, des de la Central Tecnica, Justa Ballo i la seva col·laboradora Maria Antonieta Cot feren tot el possible perque les biblioteques acollissin manifestacions de la cultura catalana ?el 1945, per exemple, ja celebraren el centenari del naixement de Jacint Verdaguer . Amb els anys, Justa Ballo assisti a diversos forums professionals: el 1955 acudi a un Congres Internacional de Biblioteques i Documentacio a Brussel·les , on presenta una comunicacio sobre la Xarxa de Biblioteques catalana, i el 1964 participa en el I Congres Nacional de Biblioteques, a Mallorca . En jubilar-se li fou concedida la medalla de plata de la Biblioteca de Catalunya . Consta tambe que tradui El conde americano , de Mark Twain (Barcelona: El Junco, 1944).

De personalitat discreta, pero no mancada d'ironia, estava dedicada per complet a la seva professio. Romangue soltera i ben independent fins que, necessitada d'assistencia, ingressa en una residencia evangelica, esglesia de la qual n'era membre.

Referencies [ modifica ]