Justi I el Vell
(en
llati
Flavius Iustinus
) (c.
450
-
1 d'agost
de
527
) va ser
emperador roma d'Orient
des de l'any
518
fins al
527
i el fundador de la
dinastia justiniana
.
Va neixer en un llogaret anomenat Tauresium, a prop de Bederiana, a la provincia de
Dardania
. Aquesta provincia pertanyia a la diocesi de la
Dacia
que, junt amb la de
Macedonia
, formaven la prefectura pretoriana d'
Il·liria
. Era fill de pagesos
i de jove va arribar a
Constantinoble
fugint de les invasions barbares. Es va allistar a l'exercit, i gracies a les seves qualitats, va ascendir rapidament dins la jerarquia militar, fins a convertir-se en comandant de la guardia de palau de l'emperador
Anastasi I
.
Ascens al tron
[
modifica
]
Com que Anastasi no tenia fills el primer ministre, l'eunuc Amanci (Amantius), volia que el successor fos un personatge de nom Teodat que estava sota el seu control; per aixo va posar molts diners en la causa i en va donar a Justi per tal d'aconseguir que la guardia dones el seu suport a Teodat. Justi, pero, va utilitzar aquests diners per aconseguir el seu propi nomenament, i a la mort d'Anastasi fou proclamat emperador el
10 de juliol
del
518
, quan tenia ja 68 anys. Poc despres va afegir al seu nom el cognom d'Anici probablement despres de ser adoptat per un membre d'aquesta familia. La seva pujada al poder va enfurismar a Amanci que va conspirar amb Teodat per assolir el tron; descoberts i acusats de traicio i
heretgia
, van ser decapitats amb altres participants en el complot.
Primers anys de govern
[
modifica
]
Justi, que era un militar sense els coneixements ni la preparacio necessaria per a governar l'estat bizanti (sense estudis i probablement analfabet
), va saber envoltar-se de consellers de confianca. El
519
va adoptar mesures contra els
eutiquians
i va fer un acord amb el papa
Hormisdes I
que va comportar la pau entre les dues esglesies, la qual va durar forca temps. Algunes fonts indiquen que l'artifex d'aquest acostament va ser la seva esposa, l'emperadriu
Eufemia
.
El
520
va adoptar com a fill el seu nebot i un dels seus assessors, Flavi Pere Sabaci, a qui va donar el seu nom, i per aixo ha passat a la historia amb el nom de
Justinia
. Encara que d'acord amb les opinions de l'historiador
Procopi
sovint s'ha comentat que Justinia va regir els destins de l'Imperi ja en vida del seu oncle, es probable que aixo no fos del tot cert, ja que nomes va ser investit com a successor mesos abans de la mort de Justi. Un detall que mostra el poder decisori de Justinia es que el 520 es va gastar 3.700 peces d'or durant una celebracio.
Vitalia i Teodoric
[
modifica
]
En aquesta epoca, el got
Vitalia
, famos per la seva guerra contra Anastasi i que exercia com a consol i
magister militum
, fou convidat a un banquet durant el qual fou traidorament assassinat en presencia de l'emperador i del seu nebot. Vitalia era sostingut per la faccio anomenada els Verds, mentre la dels Blaus donava suport a Justi. Com a consequencia de l'assassinat, els Verds es van revoltar i els disturbis van durar mes de dos anys fins que el
522
Teodot, que acabava de ser nomenat prefecte de la ciutat, va pacificar
Constantinoble
.
Tambe en aquell mateix temps va esclatar un conflicte diplomatic amb
Teodoric el Gran
, rei dels
ostrogots
a Italia, que reclamava el perque Justi encara seguia nomenant consols, una dignitat que corresponia al governant de Roma. Justi va renunciar prudentment a seguir exercint aquest privilegi, i aixi Teodoric l'any
522
va nomenar consols a Simmac (Symmachus) i Boeci (Boethius).
Guerra amb Persia
[
modifica
]
Tambe va esclatar un conflicte amb
Persia
per la regio de la
Lazika
, l'antiga
Colquida
. El rei de Persia va proposar a Justi adoptar al seu fill Anushirwan o Cosroes, que despres fou rei de Persia, per garantir l'amistat dels dos imperis, pero el
questor
Procle va convencer a Justi de no acceptar. Aixo va provocar una tensio que desemboca en una guerra, iniciada quan el rei d'Iberia Gurguen es va posar sota la proteccio bizantina.
Els perses van envair
Iberia
i Justi va enviar a la zona un exercit dirigit per Sittes i
Belisari
, que fou la primera vegada que va actuar com a general, pero no va tenir exit. Belisari fou nomenat governador de la fortalesa de
Dara
a l'
Eufrates
entre Mesopotamia i Siria, i l'historiador Procopi en fou el seu secretari. La guerra amb els perses va durar uns anys i va acabar sense uns resultats decisius per cap de les dues parts.
Darrers anys
[
modifica
]
El
525
un terrible terratremol i el desbordament dels rius van destruir nombroses ciutats:
Antioquia
,
Edessa
,
Anazarbe
,
Pompeiopolis
i altres van quedar en ruines; tambe varen patir destrosses
Corint
i
Dirraquion
a Europa. La mes afectada fou Antioquia que fou destruida al mateix temps pel foc i l'aigua. Justi va invertir una gran suma en la reconstruccio sobretot d'Antioquia.
El mateix any 525, Justi va derogar una llei que prohibia als membres de la classe senatorial contreure matrimoni amb una dona de classe inferior, la qual cosa va provocar un gran escandol. Gracies a aquest edicte, Justinia va poder casar-se amb
Teodora
, una antiga actriu i artista de circ; d'altra banda, la derogacio d'aquesta norma va contribuir a diluir les antigues diferencies de classe de la societat romana.
El
526
la seva salut va comencar a minvar, i va nomenar formalment successor a Justinia l'
1 d'abril
del
527
. Va morir l'1 d'agost d'aquell mateix any. La ciutat d'
Anazarbe
fou rebatejada amb el nom de Justinopolis el
525
, en honor seu. Fou enterrat a l'esglesia d'Eufemia junt amb la seva dona Eufemia, una dona analfabeta com ell, que mai va participar en els afers publics, i que havia pagat la construccio de l'esglesia.
- Un pastor got
- Justi I
Flavi Anici (450-527, emperador 518-527)
- Biglenza, llatinitzat Vigilancia (Vigilantia), casada amb Istocos llatinitzat Sabati (
Sabatius
)
- Justinia I
Flavi Anici (483-565, emperador 527-565, adoptat per Justi I el 520), casat amb Teodora, no va deixar fills legitims.
- Vigilancia, casada amb Dulcissim
- Justi II
Flavi Anici, conegut com a Trax (Thrax), emperador el 565; mort el 578, casat amb Sofia, neta de l'emperadriu Teodora
- Just (mort jove)
- Arabia (1) casada amb Biduri, o Baduari o Baduari (2)
- Biduri, o Baduari o Baduari (2), curopalata, casat amb Arabia (1)
- Marcel
- Praejecta, casada amb el patrici Areobinde, i despres amb Joan, Nebot de l'emperador Anastasi.
- Un fill de nom desconegut
- Baraides
- Just
- Germa
, Patrici i gran general, mort el 541; casat amb Pessara i despres amb Matasunta filla d'Eutaric reis dels ostrogots i de la reina Amalasunta I
- Justi
, consol, executat per Justi II entre 568 i 572
- Justinia
, gran general
- Justina, esposa de Joan (nebot de Vitalia)
- Germa Postum
Bibliografia
[
modifica
]
- Ruiz-Domenec
, J. E.
;
Hernandez de la Fuente
, D.
;
Garcia
, J. C. ≪Byzantium: De erfenis van het Romeinse Rijk≫ (en neerlandes).
National Geographic
, 2022.
- Baynes
, Norman Hepburn;
Moss
, Henry St. Lawrence Beaufort.
Byzantium: An Introduction to East Roman Civilization
. Clarendon Press, University of Michigan, 1961.
- Chapman
, H. John.
Studies on the Early Papacy
. Kennikat Press, University of Michigan, 1971.
ISBN 0-8046-1139-4
.
- Collins
, Ross William.
A History of Medieval Civilization in Europe
. Ginn and company, 1936.
- Hodgkin
, Thomas.
Theodoric the Goth: The Barbarian Champion of Civilisation
. G.P.Putnam's Sons, University of Michigan, 1891.
- Norwich
, John Julius.
Byzantium: The Early Centuries
. Nova York: Viking, 1988.
- Pullan
, Leighton.
From Justinian to Luther: A.D. 518-1517
. The Clarendon press, University of Michigan, 1930.
- Taylor
, Hobart Chatfield.
Charmed Circles: A Pageant of the Ages from Apasia's Day to Ours
. Houghton Mifflin company, 1935.
- Young
, George Frederick.
East and West Through Fifteen Centuries: Being a General History from B.C. 44 to A.D. 1453
. Longmans, Green and Co., 1916.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari