Julia de Asensi y Laiglesia
(
Madrid
,
4 de maig
de
1859
-
Madrid
,
7 de novembre
de
1921
),
escriptora
espanyola del
Romanticisme
,
periodista
i
traductora
.
[1]
[2]
[3]
Filla del diplomatic Tomas de Asensi, va rebre en el si de la familia una formacio erudita en autors classics i contemporanis i en el domini de diverses llengues, i des de molt jove mostra interessos i habilitats literaries. Les seves primeres publicacions son en setmanaris com ara
La Lira Espanola, La Moda Elegante Ilustrada, El Autografo
y
El Folletin,
de Malaga
.
[1]
Ja quan tenia vint anys va organitzar a casa seva una tertulia literaria els diumenges a la nit a la qual acudien artistes i literats per a conversar, llegir, tocar el piano. La critica ha classificat Julia de Asensi com a pertanyent a un cert
Romanticisme
tarda i certament es va consagrar a escriure tant literatura didactica infantil i juvenil com
llegendes
i tradicions populars reelaboradas literariament a la manera de Becquer, pero usant la prosa o el vers, com va fer
Jose Zorrilla
, basades en la tradicio i en fets historics que la llegenda ha reelaborat. Les seves narracions, que en terminologia romantica anomenen llegendes, es localitzen preferiblement en l'Edat Mitjana o en l'epoca dels
Reis Catolics
, amb una tematica amorosa, centrada en la gelosia, i tambe sovint amb elements sobrenaturals o fantastics, ja siguin aparicions de la
Mare de Deu
, o be estatues animades, misteris, fantasmes, etcetera.
[1]
[3]
Moltes de les seves narracions van apareixer primer en publicacions periodiques, com
Revista Contemporania
o
El Album Ibero-Americano
(1890-1891) dirigit per
Concepcion Gimeno de Flaquer
. En ≪El caballero de Olmedo≫ torna a tractar el tema que
Lope de Vega
va trobar ja formulat literariament i inspirat en un fet historic; tambe s'inspira en un fet historic ≪El encubierto≫, que es desenvolupa en l'Espanya de
Carles V
i en la rebel·lio valenciana de la
Revolta de les Germanies
. ≪Olivia Campana≫ pren com a personatge principal el pintor holandes
Anthonis Mor
, famos pels seus retrats i que va estar uns anys a Espanya protegit per Felip II; unes altres presenten rerefons policiac, com en ≪La salvadora≫.
[3]
Les fonts d'Asensi solen ser Becquer, Zorrilla,
Fernan Caballero
o Lope de Vega, pero les seves creacions de mes forca provenen de la historia o del folklore tradicional espanyol; en les seves narracions els personatges femenins tenen iniciativa, son actius i sovint protagonistes. Com a escriptora costumista va participar en l'antologia de
Faustina Saez de Melgar
Las mujeres espanolas, americanas y lusitanas pintadas por si mismas
(1886), amb tres
articles de costums
: ≪La aristocrata devota≫, ≪La trapera≫ i ≪La pupilera≫. Publica despres
Leyendas y tradiciones en prosa y verso.
[1]
[3]
Les seves col·laboracions a la premsa van ser abundants. A mes de les ja esmentades, va publicar tambe en
El Eco de Europa, La Ilustracion Espanola y Americana, La Ilustracion de la Infancia, El Parthenon, La Ilustracion de la Mujer, Revista contemporanea, La actualidad
o
La Mesa Revuelta
, publicacio que va fundar i dirigir amb el seu germa Tomas el 1875. Quant a la literatura per a nens, va ser publicada en part a
El Camarada.
Semanario infantil ilustrado
(Barcelona: Ramon Molina, 1887-91), revista infantil de la qual va ser redactora i durant algun temps editora.
[1]
[4]
Tambe va traduir literatura de
Musset
, Lorenzo Stecchetti (pseudonim d'Olindo Guerrini),
Schiller,
Gautier
,
Lamartine
i Edgar Quinet. I va estrenar algunes peces teatrals com
El Amor y la sotana: comedia en un acto y en verso
(Madrid: Alonso Gullon, 1878), estrenada al 1878 al Teatro Martin de Madrid.
[1]
Narracions per a adults
[
modifica
]
- La siempreviva del invierno y otras narraciones.
Barcelona: Vicente F. Perello.
- El amor y la sotana.
Madrid: Alonso Gullon, 1878. (teatre)
- Tres amigas.
Madrid: Biblioteca Universal, 1880.
- Leyendas y tradiciones en prosa y verso.
Madrid: Biblioteca Universal, 1883.
- Novelas cortas.
Madrid: Biblioteca Universal, 1889.
- Herencia de sangre.
Madrid: A. Alonso, 1892.
Narracions per a nens
[
modifica
]
- Santiago Arabal.
Historia de un pobre
nino. Madrid: Fills de M.G. Hernandez, 1894.
- Auras de otono.
Cuentos para ninos y ninas. Barcelona: Antonio J. Bastinos, 1897.
- Brisas de primavera. Cuentos para ninos y ninas
.Barcelona: Antonio J. Bastinos, 1897.
- Cocos y hadas. Cuentos para ninas y ninos.
Barcelona: Bastinos, 1899.
- La mariposa
.
- Biblioteca Rosa.
Barcelona: Bastinos, 1901.
- Victoria y otros cuentos.
Boston: D. de C. Heath and Company, 1905.
- Las estaciones.
Cuentos para ninos y ninas.
Barcelona: Antonio J. Bastinos, 1907.
- Los molinos de Levante y otras narraciones.
Barcelona: Perello i Verges, 1915.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
Gonzalez Pozo
, Maria Dolores. ≪
Analisis de 'Tres amigas' (1880), novela epistolar de Julia de Asensi
≫ (en castella). Universidad de Malaga. Filologia Hispanica, curs 2016-2017. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑
≪
Julia de Asensi y Laiglesia | Real Academia de la Historia
≫. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
Diez Mendez
, Isabel ≪
"Leyendas y tradiciones" de Julia de Asensi y Laiglesia: una manifestacion mas del romanticismo rezagado
≫.
Anales de literatura hispanoamericana
, 28, 1999, pag. 1353?1386.
ISSN
:
0210-4547
.
- ↑
Diaz-Nosty
, Bernardo.
Voces de mujeres: periodistas espanolas del siglo XX nacidas antes del final de la Guerra Civil
(en castella). Renacimiento, 2020, pag. 110.
ISBN 978-84-17950-58-3
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Isabel Diez Menguez,
Julia de Asensi
(1849-1921) Madrid: Edicions del Orto, 2006.
Enllacos externs
[
modifica
]