Jujuy
es una provincia a l'extrem nord-oest de l'
Argentina
,
[1]
entre les fronteres amb
Xile
i
Bolivia
. L'unica provincia argentina amb la qual te frontera es
Salta
, a l'est i al sud.
Fotografia del "Cierro de los siete colores"
La provincia se situa al nord-oest
argenti
, en un relleu eminentment muntanyos. L'altura puja progressivament d'est a oest, i la zona sud-est es la mes baixa, en coincidencia amb la vall del riu San Francisco. S'hi reconeixen tres grans unitats:
- Les serres subandines
- La serralada Oriental, on destaca la Quebrada de Humahuaca
- La puna
A la zona de les serres subandines hi ha un
clima subtropical
, calid i humit. Jujuy es una de les provincies amb mes diversitat climatica de l'Argentina, ja que inclou diversos ecosistemes ("yunga", "quebrada", puna i valls).
Divisio administrativa i localitzacio de la capital de Jujuy
La provincia de Jujuy es divideix administrativament en setze departaments, que, al seu torn, es distribueixen en municipis i comissions municipals; son els seguents:
- Cochinoca
(
Abra Pampa
)
- Doctor Manuel Belgrano
(
San Salvador de Jujuy
)
- El Carmen
(El Carmen)
- Humahuaca
(Humahuaca)
- Departamento Ledesma
(
Libertador General San Martin
)
- Palpala
(
Palpala
)
- Rinconada
(
Rinconada
)
- San Antonio de Jujuy
(
San Antonio
)
- San Pedro
(San Pedro de Jujuy)
- Santa Barbara
(
Santa Clara
)
- Santa Catalina
(Santa Catalina)
- Susques
(Susques)
- Tilcara
(Tilcara)
- Tumbaya
(Tumbaya)
- Valle Grande
- Yavi
(
La Quiaca
)
Les principals ciutats son:
- San Salvador de Jujuy
(1.259 msnm)
- San Pedro de Jujuy
- La Quiaca
(3.442 msnm)
- Ciudad Perico
- Libertador General San Martin
- Ledesma
- Palpala
- Alto Comedero
- Fraile Pintado
- Caimancito
- Calilegua
- Tilcara
(2.461 msnm)
- Humahuaca
(2.939 msnm)
- El Carmen
- Monterrico
- Yuto
- Abra Pampa
(3.484 msnm)
- La Esperanza
- Palma Sola
- Santa Clara
- Purmamarca
- Casabindo
- Cochinoca
- Susques
- Santa Catalina(Jujuy)
- Pampa Blanca
- Puesto Viejo
- El Aguilar
- San Antonio de Jujuy
Pucara de Tilcara
Jujuy
Quan va comencar la conquesta espanyola, l'actual territori de Jujuy estava poblat per diversos pobles indigenes. Hi predominaven els
omaguacas
. Entre les seves parcialitats destacaven els
ocloyas
, purmamarcas, yavis, yalas, churumatas i
jujuyes
; d'aquests ultims deriva el nom de la provincia, encara que els atacamenos --especialment la parcialitad lipe-- eren predominants a la regio de la puna.
Els
omaguacas
eren una sintesi etnica de diaguitas i atacamenos amb un fort component genetic arawak. La tenac resistencia d'aquestes poblacions va dificultar primer l'avanc dels
quitxues
i despres dels espanyols.
El 1536,
Diego de Almagro
va recorrer la
puna
de Jujuy. El 20 d'agost de 1561, Juan Perez de Zurita va fundar una ciutat amb el nom de Nieva a l'actual territori de Jujuy, entre els rius Grande i
Xibi-Xibi
, pero el 1563 va ser destruida pels indis. Aquell mateix any, el rei
Felip II de Castella
va expedir una
reial cedula
que determinava els limits jurisdiccionals de la
Reial Audiencia de Charcas
dintre del
Virregnat del Peru
, que incloia la governacio de
Tucuman
.
D'aquesta manera, la va separar de
Xile
, separacio que es va completar el 1564, amb el nomenament d'un governador per a la
provincia de Tucuman, Diaguitas i Juries
, amb residencia a
Santiago del Estero
. L'actual territori de Jujuy va quedar inclos en la nova governacio.
L'ordinari d'Omaguaca, Pedro O. de Zarate, va fundar
San Francisco de la Nueva Provincia de Alava
el 13 d'octubre de 1575 a la zona anomenada Punta de Diamante, on confluien els rius que actualment travessen la ciutat, (Grande de Jujuy i
Xibi Xibi
), pero a principis del 1566 va tornar a ser destruida. La resistencia dels omahuacas o
omaguacas
, juntament amb els diaguitas, en l'anomenada guerra Calchaqui, en que participaven els pobles aborigens de Jujuy, va ser encapcalada pels cabdills Kipildor (Quipildor) i
Viltipoco
. Va ser precisament en aquesta provincia que els espanyols van tancar el cercle als "calchaquies" i van fundar el 19 d'abril de 1593, al lloc on hi ha actualment la placa Belgrano, un dilluns de Pasqua de Resurreccio, sota la invocacio del Salvador,
Don Francisco de Arganaras i Murguia
, la ciutat de
San Salvador de Velasco en la vall de Jujuy
, que va quedar definitivament establerta.
La regio va formar part del
virregnat del Peru
fins al 1776, quan la corona espanyola va crear el
virregnat del Rio de la Plata
. En subdividir-se administrativament el virregnat del Rio de la Plata, en virtut de la Reial Ordenanca d'Intendents del 28 de gener de 1782, l'actual provincia de
Jujuy
va quedar situada dintre de la governacio intendencia de
San Miguel de Tucuman
. La Reial Cedula del 5 d'agost de 1783 va suprimir la governacio intendencia de Tucuman, amb la qual cosa Jujuy, juntament amb Catamarca, Santiago del Estero, Salta, Tucuman i la puna d'Atacama, va passar a integrar la nova governacio intendencia de Salta de Tucuman, amb seu governativa a Salta.
El 1810, en el moment de la Revolucio de Maig,
Jujuy
, al costat de
Tarija
, formava la part septentrional de la intendencia de Salta de Tucuman. Des del
Peru
i l'
alt Peru
, els reialistes espanyols van emprendre onze invasions. La situacio dels patriotes americans es va tornar critica a la zona de Lipez, Tarija i Jujuy, motiu pel qual, el 1812, Manuel Belgrano, comandant l'Exercit del Nord, va dirigir l'anomenat Exodo Jujeno cap a la ciutat de Tucuman. El 24 d'agost de 1812, quan el comandant reialista, el perua Pio Tristan, va entrar a San Salvador, la va trobar destruida i deshabitada.
Durant la guerra d'independencia, Jujuy va patir onze invasions reialistes espanyoles. La primera invasio reialista a Jujuy, dirigida pels generals Nieto i Cordova, va ser el 1810; la segona invasio la va dirigir el general Pio Tristan el 1812. Per ordre de Belgrano, el poble de Jujuy va protagonitzar l'Exodo Jujeno, el 23 d'agost. El 1814 hi va haver la tercera, dirigida pels generals Pezuela, Ramirez i Talo. La quarta va ser el 1815 i la va dirigir el general Pezuela.
Entre el 1817 i el 1821, la ciutat de San Salvador de Jujuy va ser ocupada sis vegades per les tropes d'Espanya: entre el 6 de gener i el 21 de maig de 1817 (aquest any es van produir dues invasions reialistes, amb dos combats a la zona de San Pedro de Jujuy, el 15 de gener i el 18 de desembre); entre el 14 i el 16 de gener de 1818; durant tres hores el 26 de marc de 1819; entre el 28 de maig i el juny del 1820; el 15 d'abril i entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va produir la victoria de les forces de Jujuy en el combat de Leon, que es recordat com el
Dia Gran de Jujuy
. El 6 de desembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olaneta es va retirar del territori de Jujuy i va posar fi a l'onzena i ultima invasio reialista de Jujuy.
Despres de sostenir diversos conflictes territorials amb la veina provincia de
Salta
(a la qual va estar unida fins aquest any), el 18 de novembre de 1834, el tinent coronel Jose Maria Fascio va convocar un "cabildo" obert a Jujuy, que va aprovar l'autonomia i el va nomenar governador. D'aquesta manera, Jujuy va passar a ser una de les catorze provincies fundacionals de l'Argentina.
El 1836, la major part de la provincia va ser envaida per les tropes de la Confederacio Peruanoboliviana. El 17 de desembre de 1836 es produeix el reconeixement oficial de l'autonomia de Jujuy per part del govern nacional.
El 1876, una rebel·lio indigena en demanda de terres als departaments de
Rinconada
,
Cochinoca
i
Yavi
es brutalment reprimida pel govern provincial despres de ser derrotats els rebels en la batalla de Quera. El 1900, rectificacions dels limits internacionals fan que les petites poblacions d'Esmoraca i Estarca quedin dintre de territori bolivia. Pel tractat del 10 de maig de 1889 amb Bolivia, l'Argentina renunciava al seu reclam sobre
Tarija
, i
Bolivia
, en compensacio, cedia la
puna d'Atacama
, que estava en poder de
Xile
despres de la
guerra del Pacific (1879-1880)
. Aquesta maniobra boliviana atorgava a l'Argentina un territori que va formar part del
virregnat del Rio de la Plata
, pero que, de fet, estava en mans de
Xile
, i buscava forcar una guerra entre Xile i l'Argentina.
Com que Xile es va negar a lliurar els territoris cedits per Bolivia, es va decidir sotmetre la questio a l'arbitratge del diplomatic nord-america William Buchanan, que el 1899 va atorgar a l'Argentina el 75% del territori en disputa, i la resta, a Xile. Per la Llei num. 3.906 del 9 de gener de 1900 es va organitzar el
Territori dels Andes
.
Per decret del 12 de maig de 1900, el poder executiu nacional va dividir el Territori dels Andes en tres departaments administratius: el de Susques o del Nord, que limitava a l'est amb la provincia de Jujuy, la capital del qual seria el poblat de Susques; el departament de Pastos Grandes o del Centre, que limitava amb la provincia de Salta, i el departament d'Antofagasta de la Sierra o del Sud, que limitava amb la provincia de Catamarca. La provincia de Salta va cedir San Antonio de Los Cobres (aproximadament, 5.500 km²) per la llei num. 4.059 de 1902 perque fos la capital del territori, i va formar un quart departament al Territori dels Andes.
El 1943, dissolta la governacio dels Andes, Jujuy rep el departament de Susques.
Disputa de limits amb Salta
[
modifica
]
Les quatre zones per les quals hi havia diferencies limitrofes entre les provincies de
Salta
i de
Jujuy
van rebre un laude de l'Institut Geografic Militar el 12 d'agost de 1948 per a la Zona I, del 28 d'abril de 1949, per a la Zona II, del 7 d'octubre de 1952 per a la Zona III i del 12 de maig de 1953 per a la Zona IV.
A consequencia de la inundacio que hi va haver el
1957
va canviar el curs del riu Las Piedras, i els terrenys de la Colonia Agricola de Yuto de Jujuy van quedar situats al marge esquerre del nou curs, a les zones denominades La Isla i El Bolson.
A causa de disputes de jurisdiccio judicial, l'11 de marc de 1983, els governadors de Salta i Jujuy van firmar una declaracio conjunta en la qual van acordar mantenir l'
statu quo
, pel qual el limit interprovincial va continuar sent la llera historica del riu Las Piedras, anterior a la inundacio de 1957, com establia la Reial Cedula de la Corona espanyola de l'any 1797, que va aprovar la fundacio d'Ora de 1725.
La zona limitrofa en disputa es a prop de la localitat d'Urundel, al departament d'Ora, a la provincia de Salta ja al Talar, departament de Santa Barbara, a la provincia de Jujuy. A finals del
2005
, forces policials de totes dues provincies estaven apostades a la zona.
L'estructura economica es basa en les activitats primaries. Entre els cultius s'hi troben la canya de sucre i el tabac, seguits dels citrics com produccions "tradicionals" (encara que modernes, ja que daten del
segle
xx
) de la provincia.
A aixo, s'hi ha de sumar la produccio de combustibles, com petroli i gas, i la tradicional activitat minera, que explota jaciments de plom, plata, coure, or, salnitre, potassi i borax. A la serralada Oriental destaca la produccio de metalls com ferro, zinc, plata i plom, a les mines de
Zapla
i El Aguilar, i a la
puna
destaca la produccio de sal.
L'activitat comercial es concentra als voltants de la capital provincial, on hi ha la planta siderurgica de
Palpala
, i al sector oriental, a la zona de la vall del
riu San Francisco
, destaca la industria agroalimentaria.
La situacio de Jujuy es comercialment estrategica. La
Quebrada de Humahuaca
, al nord, i el
pas de Jama
, a l'oest, son dues rutes comercials practicables en qualsevol estacio de l'any, i presenten un transit intens. Els atractius paisatges i les tradicions ancestrals d'aquesta provincia argentina fan que sigui un pol turistic a escala mundial.
Entre els atractius turistics de la provincia hi ha la Llacova de Humahuaca, que es destaca per la seva bellesa paisatgistica i el seu ric patrimoni cultural. Tambe resulta interessant fer un recorregut per la zona de yunga i de puna, uns paisatges totalment diferents que van de la selva exuberant a un territori desolat. A la yunga hi ha el Parc Nacional
Calilegua
, i a la puna, la Reserva Natural Nacional
Laguna de Pozuelos
i la Reserva Provincial de la Llacuna Guayatayoc.
La
Quebrada de Humahuaca
va ser declarada l'any
2003
Patrimoni Natural i Cultural de la Humanitat
per la
UNESCO
.
Bandera provincial
[
modifica
]
La provincia de Jujuy es custodia de la primera bandera de la
Republica Argentina
, distincio que li va ser atorgada pel general
Manuel Belgrano
, que en va ser el creador.
L'emblema va ser conservat durant molts anys en diferents llocs: l'edifici de l'antic ajuntament, l'esglesia Matriu, la legislatura, fins al
20 d'abril
de
1927
es va inaugurar el salo especialment dedicat a la seva guarda i veneracio.
La Llei provincial num. 4816 del 29 de novembre de 1994 sancionada per la legislatura provincial diu:
Article 1: S'adopta la ''BANDERA NACIONAL DE LA NOSTRA LLIBERTAT CIVIL'', anomenada aixi per l'ajuntament de la ciutat de San Salvador de Jujuy en l'acta del 25 de maig de 1813 i que va ser donada aquesta ciutat i al seu poble pel general Manuel Belgrano com a BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.
Article 3: La bandera provincial sera representada en una tela blanca que reprodueix exactament l'escut que te pintat el pavello donat pel general Manuel Belgrano; no s'admeten inscripcions a la tela ni serrells afegits als contorns.
Persones il·lustres
[
modifica
]