Juan de la Cierva y Codorniu

Biografia
Naixement	(es) Juan de la Cierva 21 setembre 1895 Murcia (Espanya)
Mort	9 desembre 1936 (41 anys) Croydon Airport (Anglaterra) (en)
Causa de mort	Accident aeri
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Vocal de la Junta per a l'Ampliacio d'Estudis i Investigacions cientifiques 1926 ?
Dades personals
Formacio	Colegio Nuestra Senora del Pilar Institut San Isidro de Madrid
Activitat
Ocupacio	inventor , enginyer , politic
Membre de	Reial Academia de Ciencies i Arts de Barcelona
Altres
Titol	Condado de la Cierva (es) (1954?)
Pare	Juan de la Cierva y Penafiel
Germans	Ricardo de la Cierva y Codorniu
Parents	Isidoro de la Cierva y Penafiel ( oncle patern ) Piedad de la Cierva ( nebots valencians segons )
Premis (1935)   Gran Creu del Merit Naval amb distintiu blanc (1933)   Medalla Elliott Cresson (1932)   Medalla d'Or de l'Aire de la FAI (1931)   Medalla John Scott   Membre de la Royal Aeronautical Society   Medalla Daniel Guggenheim

Juan de la Cierva y Codorniu ( Murcia , 21 de setembre de 1895 - Croydon , Anglaterra , 19 de desembre de 1936 ) fou un enginyer de camins, canals i ports i aviador espanyol. Es conegut per ser l'inventor de l' autogir , aparell precursor de l'actual helicopter .

Era fill de l'advocat, politic i empresari Juan de la Cierva y Penafiel i de Maria Codorniu Bosch, i des de ben petit ja mostrava interes per les exhibicions aeries que es realitzaven com a espectacle. La familia va viure a Murcia i posteriorment es varen traslladar a Getafe .

L'autogir [ modifica ]

Juntament amb dos companys, Jose Barcala, antic company d'estudis, i Pablo Diaz, fill d'un fuster, va fundar la societat BCD, les sigles corresponien amb les inicials dels seus tres cognoms, que va ser pionera en el desenvolupament aeronautic dins d'Espanya. Gracies a la seva capacitat, el 1912 , quan nomes tenia 16 anys, Juan de la Cierva va aconseguir construir i fer volar un avio bipla, que va rebre la designacio BCD-1 , ^[1] que va ser anomenat el Cangrejo , amb el frances Mauvais com a pilot i amb passatgers a bord. ^[2]

Juan de la Cierva va construir a Madrid el 1920 el seu primer autogir, el Cierva C.1 . A diferencia de l'avio que te les ales fixades al fuselatge, l'autogir inventat per de la Cierva tenia les ales fixades a un rotor . En aquest primer model elemental fa servir tan sols un fuselatge, rodes i un estabilitzador vertical d'un monopla frances Deperdussin de 1911, sobre el qual va muntar dos rotors de quatre pales contrarrotatoris coronats per una superficie vertical destinada a proporcionar control lateral, la planta motriu era un motor Le Rhone de 60 cavalls. L'aparell no va arribar a volar, ja que el rotor inferior girava a menys velocitat de la prevista, i l'efecte giroscopic i l'asimetria de la sustentacio van fer bolcar l'aparell. A aquest primer autogir varen seguir dues construccions tambe fallides, el C.2 i el C.3 , en que l'inventor va intentar, infructuosament, resoldre el problema de la diferencia de sustentacio entre la pala que avanca i la que retrocedeix. No obstant aixo, a les proves del C.2 es van aconseguir alguns salts d'uns dos metres, el que apuntava a la viabilitat de l'invent. L'asimetria de la sustentacio del rotor no es resoldria plenament fins al prototip C.4 , en el qual la Cierva va incloure la seva revolucionaria idea d'articular les pales del rotor en la seva arrel.

Els primers assajos del model C.4 construit conforme als nous principis van ser novament infructuosos. Per a la seva definitiva resolucio, la Cierva va realitzar una completa serie d'assajos en el tunel de vent de circuit tancat de l'aerodrom de Cuatro Vientos (obra d'Emilio Herrera), per aquell temps el millor d'Europa. El nou aparell corregit es va provar amb exit el gener de 1924 , i va arribar una velocitat maxima de 100 km/h, bastant modesta, pero reveladora de les possibilitats de l'autogir, que ja havia superat les proves d'insensibilitat a la perdua de velocitat (era capac de volar correctament a molt baixes velocitats) i de poder prendre terra verticalment.

El 18 de setembre de 1928 va creuar el Canal de la Manega amb l' autogir , en nomes vint minuts. ^{[3] [4]}

La comercialitzacio de l'autogir va comencar el 1931 . ^[5] El 1934 va recorrer la distancia que separa la peninsula Iberica de les illes britaniques. ^[4]

Va morir en un accident d'aviacio, el 9 de desembre de 1936 , quan es va estavellar l'avio de linia amb el que viatjava de Londres a Amsterdam en una missio per aconseguir municio per al bandol nacional a la Guerra Civil espanyola . ^[6]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Beca Juan de la Cierva

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Juan de la Cierva y Codorniu