Juan Maria de Araluce Villar

Biografia
Naixement	24 juny 1917 Santurtzi (Biscaia)
Mort	4 octubre 1976 (59 anys) Sant Sebastia (Guipuscoa)
Causa de mort	Homicidi i homicidi  ( Assassination of Juan Maria de Araluce Villar (en) )
Procurador a Corts 11 novembre 1971 ? 4 octubre 1976 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 7 febrer 1969 ? 15 novembre 1971 ←  Antonio Epelde Hueto Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Diputat General de Gipuscoa 7 febrer 1969 ? 4 octubre 1976 ←  Antonio Epelde Hueto ? Javier Aizarna Azula  →
Dades personals
Religio	Catolicisme
Formacio	Universitat de Deusto
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupacio	notari , politic , voluntari requete
Partit	Unio Nacional Espanyola
Carrera militar
Rang militar	tinent
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Familia
Fills	Maite Araluce
Premis (2018)   Gran Creu de l'Orde de Reconeixement Civil a les Victimes del Terrorisme (1976)   Gran Creu del Merit Naval amb distintiu blanc (1976)   Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catolica (1972)   Gran Creu de l'Orde del Merit Civil

Juan Maria de Araluce Villar ( Santurtzi , Biscaia , 24 de juny de 1917 - Sant Sebastia , Guipuscoa , 4 d'octubre de 1976 ) va ser un notari espanyol , Conseller del Regne , president de la Diputacio de Guipuscoa i procurador en Corts durant dues legislatures, des del 7 de febrer de 1969 fins al seu assassinat el 4 d'octubre de 1976. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Durant la Guerra Civil espanyola forma part de les files del requete , combatent en l'aviacio de caca i es va llicenciar amb el grau de Tinent pilot. ^[2]

Va estudiar Dret en la Universitat de Deusto , doctorant-se en la Universitat de Madrid . Notari el 1944, va guanyar la placa de Tolosa el 1947. Va exercir despres a Errenteria .

President de la Diputacio de Guipuscoa el 1969 substituint Antonio Epelde Hueto . ^[3]

Membre de la Diputacio Permanent de les Corts Espanyoles des del 16 de desembre de 1969. ^[4]

Membre del Consell del Regne , un dels dos consellers electius, triats per votacio pels grups de procuradors d' Administracio Local .

Vicepresident del Grup Parlamentari Regionalista , liderat per Laureano Lopez Rodo i promotor d' Union Nacional Espanola liderada per Gonzalo Fernandez de la Mora . Promotor de la Comissio d'Estudi d'un Regim especial per a Guipuscoa i Biscaia, incloent la restitucio del Concert Economic.

Segons testimoni posterior del general Saenz de Santamaria, aleshores cap d'Estat Major de la Guardia Civil, en l'anomenada Operacio Reconquista , que comptava amb les benediccions dels estaments superiors incloent Fraga (ministre de Governacio) i Arias Navarro (President de Govern). ^{[6] [7]} i merce la qual es van orquestrar els fets de Montejurra de 1976 n'hi estaven implicats Antonio Maria de Oriol y Urquijo , llavors president del Consell d'Estat ; el general Angel Campano, director de la Guardia Civil (en el despatx de la qual es va gestar l'operacio); Jose Maria Araluce Villar, president de la Diputacio de Guipuscoa, i Jose Ruiz de Gordoa, governador civil de Navarra. ^[8]

Parlamentari [ modifica ]

Procurador en les Corts durant el franquisme , triat com a representant de la Diputacio de Guipuscoa en la IX Legislatura de les Corts Espanyoles (1967-1971) . ^[9] Per cobrir la seva vacant no es van convocar noves eleccions en aplicacio del que es disposa en l'article 14 del Reglament de les Corts de 17 de novembre de 1971.

Atemptat [ modifica ]

El 4 d'octubre de 1976 , fou crivellat a trets en el portal de casa seva quan arribava al migdia a dinar. En l'atemptat moren tambe el seu xofer, Jose Maria Elicegui Diaz i tres policies d'escorta: Agent Alfredo Garcia Gonzalez, Inspector Luis Francisco Sanz Flores i Sotsinspector Antonio Palomo Perez. ^[10] El seu fill gran, Juan Maria, de 24 anys, llicenciat en Filosofia i Lletres , confirma que practicament la familia presencia l'atemptat. ^[11]

Poques hores despres de cometre's l'atemptat. ETA militar en reivindicava l'autoria a traves de trucades telefoniques anonimes a diversos mitjans de comunicacio donostiarres. ^[12]

Referencies [ modifica ]