Juan Crisostomo Jacobo Antonio de Arriaga y Balzola
(
27 de gener
de
1806
?
17 de gener
de
1826
) fou un
compositor
basc
.
[1]
Nascut a
Bilbao
, son pare, Juan Simon de Arriaga, organista a
Berriatua
, li va ensenyar els fonaments de la musica. El seu talent el va portar a convertir-se en alumne de
Faustino Sanz
, acreditat violinista. Als onze anys ja compon i representa obres en les societats musicals de Bilbao, fins al punt que, per la seua precocitat, amb posterioritat va rebre el qualificatiu del "
Mozart
Espanyol" o "Mozart Basc".
Als quinze anys son pare decideix que continue la seua formacio en el
Conservatori de Paris
, on estudia violi amb
Pierre Baillot
, harmonia amb
Francois-Joseph Fetis
i contrapunt amb
Luigi Cherubini
. Va ser nomenat professor auxiliar de Fetis el 1824. Va morir a Paris amb 19 anys, segons sembla d'una malaltia pulmonar.
La seua obra, de la qual nomes s'havien editat els quartets, va caure en l'oblit fins que a finals del
Segle XIX
, dins del moviment del
nacionalisme
musical espanyol i basc, es va convertir en un mite mes pel seu immens potencial que per les seues obres acabades. En la seua nativa
Bilbao
es va construir un teatre amb el seu nom i es va alcar un monument en el seu honor. La seua musica no presenta trets de la tradicio musical espanyola i mes aviat se la pot relacionar amb
Haydn
i amb el primer
Beethoven
. Despres de la seua mort, amb alguns informes de Fetis com a unic material biografic confiable, la historia de la vida d'Arriaga va ser mitificada i se li va voler trobar semblances amb Mozart, com ara que va naixer exactament 50 anys despres i va portar el mateix nom (Juan Crisostomo, com Joannes Chrysostomus Wolfgangus), encara que la coincidencia no es estranya, ja que per aquesta epoca se solia batejar els xiquets amb el nom del sant del dia del seu naixement i la festivitat de Sant Joan Crisostom se celebrava el 27 de gener. Tambe se li va trobar una precocitat semblant, perque tocava el violi als 3 anys i va compondre la seua primera opera als 13.
- Quarteta que el pare d'Arriaga va escriure amb el seu puny i lletra a la partitura de
Nada y Mucho
, obra per a quintet de corda, guitarra, trompa i piano, composta als 11 anys:
- Nada y mucho a la verdad
- vale aquesta pequenez,
- nada, por lo que en si es
- mucho, para tierna edad
- (No res i molt en veritat,
- val aquesta petitesa,
- no res, pel que en si es
- molt, per a minsa edat.)
Poques son les obres musicals d'Arriaga que han sobreviscut fins avui, pero tot i la seua prematura mort entre elles s'inclou l'obertura de la seua opera en dos actes
Els esclaus felicos
, el llibret de la qual va ser obra del celebre dramaturg
Luciano Francisco Comella
. Encara que Arriaga la va completar, l'obertura es l'unic que ha quedat d'ella. Va compondre a mes una
Simfonia en Re
en la qual les tonalitats de re major i de re menor s'alternen tan equilibradament, que no se la pot considerar ni en una ni en una altra tonalitat i, com a uniques obres publicades en vida, tres quartets de corda, que son les seves obres mes conegudes.
Obra religiosa
[
modifica
]
- Audi benigne
- Missa a quatre veus
(perduda)
- Salve Regina
(perduda)
- Et vitam ventura
, Fuga per a vuit veus (perduda)
- Stabat Mater
, Motet per a dos tenors, baix i orquestra (1822)
- O salutaris", Motet per a dos tenors, baix i orquestra de corda
(1823)
Obra instrumental
[
modifica
]
- No res i molt
, OP. 1, (octet) (1817)
- Obertura nonetto
, per a petita orquestra, OP. 2 (1818)
- Patria
, Himne per a cor i orquestra, OP. 3 (1819)
- Cantabres nobles
Himne per a cor i orquestra', OP. 4 (1819)
- Marxa militar
Per a banda (1819)
- Romanca
, per a piano (1819)
- Tema variat en quartet
, OP. 17 (1820)
- Obertura per a orquestra en re major
, OP. 20 (1821)
- Variacions sobre el tema de "L'hongaresa"
, per a violi amb acompanyament de baix ad libitum, OP. 22 (1821)
- Variacions sobre el tema de "L'hongaresa"
, per a quartet de corda, OP. 23 (1822)
- Tres estudis o capritxos
, per a piano (1822)
- Tres quartets (1823)
- Quartet de corda num. 1 en re menor
- Quartet de corda num. 2 en La Major
- Quartet de corda num. 3 en Mi bemoll major
- Simfonia en Re per a gran orquestra (c.1824)
Obres vocals i dramatiques
[
modifica
]
- Edip
, aria per a tenor i orquestra. Escena liricodramatica
- Erminia
. Cantata liricodramatica per a soprano i orquestra, basada en un episodi del poema "
Jerusalem alliberada
", de
Torquato Tasso
.
- Els esclaus felicos
,
opera
en dos actes (1820)
- Ma tante aurore
, Duo per a tenor, baix i orquestra. Escena liricojocosa
- Medea
, aria per a soprano i orquestra. Escena liricodramatica
- Agar en el desert
, cantata liricodramatica per a soprano, tenor i orquestra (1825-1826)
Bibliografia
[
modifica
]
- (castella)
Gomez, J.A.,
Juan Crisostomo Arriaga (1806-1826)
, Tesi doctoral, Universitat d'Oviedo, 1990.
- (castella)
Ruiz Jalon, S., Juan Crisostomo de Arriaga, Caixa d'estalvis biscaina, Bilbao, 1979.
- (castella)
Sagardina, A., El compositor Juan Crisostomo de Arriaga, Bilbao, 1956.
- (castella)
Figuerido, C., El Arte y la mente del musico Juan Crisostomo de Arriaga, Junta de cultura de Biscaia, Bilbao, 1948.
- (castella)
Eresalde, J., Los esclavos felices. Opera de J.C. Arriaga. Antecedents, comentari, argument i algunes noticies bibliografiques, Impremta Mayli, Bilbao, 1935.
Enllacos externs
[
modifica
]