De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Josep Santa-Maria i Gelbert
(
Tolosa
,
10 de juny
de
1812
-
Barcelona
,
29 de desembre
de
1867
)
[1]
fou un politic catala.
Fou militant del
Partit Progressista
com el seu pare, Domenec Santamaria i Serra (1781-1857), natural de
Berga
,
i d'Isabel Gelbert, natural de
Puigcerda
. Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions a
Corts Espanyoles
de 1836 en substitucio d'
Antoni Puig i Blanch
, pero no li van permetre prendre'n possessio per ser menor d'edat i fou substituit per Josep Soler i Espalter.
[
cal citacio
]
Un any despres, el 1837, va ser detingut i deportat a
Mallorca
, acusat d'haver participat en la
bullanga
del mes de maig a Barcelona.
El 1843 esdevingue comandant de la
Milicia Nacional
i redactor del diari
El Constitucional
, alhora que formava part de la direccio col·legiada de l'Ajuntament de Barcelona i presidia la Junta d'Enderrocament de les Muralles. Tambe fou un dels pocs regidors que es queda a la ciutat durant la
jamancia
.
El 1846 es llicencia en dret a la
Universitat de Barcelona
i de 1855 a 1858 va exercir com a jutge de pau. Des del 1850 va ser candidat per Lleida a les Corts Espanyoles, pero no fou escollit.
[
cal citacio
]
Fou alcalde de Barcelona de juliol del 1858 a abril del 1863.
Durant el seu mandat ,va aconseguir per decret reial del 1858 que Barcelona no fos placa de guerra (llevat el
castell de Montjuic
i la
Ciutadella
), que s'enderroques la muralla que unia la Ciutadella amb el mar i que l'
Eixample de Barcelona
fos il·limitat. Tambe exigi competencia municipal sobre el terreny de les antigues muralles i zones militars, aixi com l'enderrocament de la Ciutadella, la qual cosa reclama el 1862 pero que no es faria fins al 1869, quan es van tornat a la ciutat els seus terrenys. Se'l considera decisiu en la restauracio dels
Jocs Florals de Barcelona
i en l'establiment del
Pla Cerda
(1859). Despres de la caiguda del govern de
Leopoldo O'Donnell
, va deixar el carrec i va ser substituit per
Joan Baptista Madremany
, que fins aleshores havia estat secretari del
governador civil
Ignasi Llasera i Esteve
.
Va ocupar l'alcaldia fins que fou nomenat governador civil de les Illes Balears i fou substituit per Valenti Cabello, funcionari del govern civil</ref> A les eleccions a
Corts Espanyoles
de 1865 fou elegit diputat per
Lleida
dins les llistes de la
Unio Liberal
.
[7]
- Lladonosa Giro
, Vicent;
Santa-Maria Batllo
, Gloria ≪
Els Santamaria a Torregrossa
≫.
Mascanca: revista d’estudis del Pla d’Urgell
, 11, 2020, pag. 67-82.
- Santa-Maria Batllo
, Gloria ≪
La politica municipal de Josep Santa Maria-alcalde de Barcelona, 1858-1863
≫.
Barcelona Quaderns d'Historia
. Ajuntament de Barcelona, 10, 2004, pag. 219-234.
- Santa-Maria Batllo
, Gloria.
Barcelona 1843. Progressisme versus muralles
. Quaderns del Seminari d'Historia de Barcelona. Ajuntament de Barcelon, maig 2005.
- Santa-Maria Batllo
, Gloria ≪
Ocupacio d’aturats per la crisi del coto en obres publiques d’eixample a Barcelona, 1861-1865
≫.
Barcelona Quaderns d'Historia
. Ajuntament de Barcelona, 14, 2008, pag. 207-228.
- Santa-Maria Batllo
, Gloria.
Decidir la ciutat futura. Barcelona 1859
.
Museu d'Historia de Barcelona
, 2009.
- Santa-Maria Batllo
, Gloria ≪
El cami municipalista vers la metropoli. Noticia biografica de l'alcalde Josep Santa-Maria (1812-1867)
≫.
Cerda i Barcelona. La primera metropoli
.
Museu d'Historia de Barcelona
, 2010, pag. 81-88.