Josep Maria Bulto Marques

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Bulto )
Infotaula de personaJosep Maria Bulto Marques
Biografia
Naixement 1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 9 maig 1977 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Homicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio empresari Modifica el valor a Wikidata
Familia
Germans Paco Bulto Modifica el valor a Wikidata
Parents Ignasi Bulto ( nebot )
Alvaro Bulto ( nebot )
Oriol Puig Bulto ( nebot )
Joan Soler Bulto ( nebot )
Manuel Soler ( besnebot )
Sete Gibernau ( besnebot )
Miki Arpa ( besnebot )
Ines Sagnier i Munoz ( cunyada ) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Maria Bulto Marques ( Barcelona , 1900 - Barcelona , 9 de maig de 1977 ) fou un empresari i industrial catala , membre d'alta burgesia catalana amb fortuna i considerable influencia empresarial i politica. Va ser espia de Franco , col·laborava amb el SIFNE, el Servei d'Informacio de Fronteres de el Nord-est d'Espanya [1]

Mori assassinat a Barcelona en un atemptat .

Trajectoria [ modifica ]

Pertanyia, per part de mare, a la quarta generacio d'industrials textils: els Marques, de Vilanova i la Geltru . Era president d' Industries Marques . [1] Durant els anys cinquanta va ser vicepresident del Consorcio de Industriales Textiles Algodoneros (CITA), i despres president del 1957 al 1961 del Servicio Comercial de la Industria Textil Algodonera (SECEA), [2] l'organisme de la patronal dels cotoners catalans integrat als sindicats verticals franquistes. Era tambe president de la Companyia Espanyola de Motors (CEMOTO), que fabricava les motocicletes marca Bultaco , i havia estat el primer president del Banc Industrial de Catalunya . El seu carrec mes important, pero, era el de president de la societat anonima Cros -des del 1965-, la gran empresa quimica catalana, amb la seu social al Passeig de Gracia . [1]

L'atemptat [ modifica ]

Va morir el 9 de maig de 1977 en un atemptat , despres d'esclatar la bomba que dos militants li van enganxar al pit, sota l'amenaca de fer-la esclatar si no pagava 500 milions de pessetes. [3] Cap organitzacio no va reivindicar els fets, encara que tres persones de l' Exercit Popular Catala (EPOCA) van ser detingudes. Van ser amnistiats poc despres. L'empresari, que des del primer moment es va negar a pagar, va morir poques hores despres a la seva casa de Pedralbes des d'on tenia intencio d'acudir a la comissaria. Josep Maria Bulto era germa de Francesc Xavier Bulto ( Paco Bulto ) conegut per ser el propietari, entre d'altres, de l'empresa de motocicletes Bultaco .

Jaume Martinez i Vendrell va ser condemnat el 1982 pel Tribunal Suprem espanyol a 36 anys de preso com a inductor dels assassinats de Josep Maria Bulto, al maig de 1977, i de l'alcalde de Barcelona Joaquim Viola i la seva dona, el gener de 1978, encara que no va arribar a complir la condemna, ja que encara es trobava a l'exili amb la seva muller Angels a Paris , Brussel·les i Andorra . [4]

L' Audiencia Nacional va condemnar Antoni Massaguer i Xavier Barbera a 36 anys de reclusio major, com a autors materials de la col·locacio de l'artefacte explosiu al pit de Bulto; a un tercer processat, Fernando Jabardo , a 12 anys, com a complice, i a Dolors Tubau i Abel Rebollo , a 2 anys i 3 mesos cadascun, com a autors d'un delicte de col·laboracio amb bandes armades. [5] Carles Sastre va ser condemnat el 28 d'octubre de 1985 a 42 anys de preso per la seva intervencio en aquest assassinat i Montserrat Tarrago tambe va ser condemnada a 4 anys de preso per la seva participacio, com a autora d'un delicte de col·laboracio amb bandes armades. [6]

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Cabana, 2011 , p. 269.
  2. Molinero i Isas, 1991 , p. 20-21.
  3. L'assassinat de Josep Maria Bulto ≫. CatalunyaEnNegre.Wordpress.com, 10-05-2011. [Consulta: 2 maig 2012].
  4. 1979 Detencio de Jaume Martinez Vendrell, Lluis Montserrat i altres companys ≫. Llibertat.cat. [Consulta: 7 novembre 2017].
  5. Dalmau i Juvilla, 2010 , p. 168-169.
  6. Dalmau i Juvilla, 2010 , p. 172.

Bibliografia [ modifica ]

  • Cabana , Francesc. La burgesia emprenedora . 1a edicio. Barcelona: Editorial Proa, 2011.  
  • Molinero , Carme; Isas , Pere. Els industrials catalans durant el franquisme . 1a edicio. Barcelona: Eumo editorial, 1991.  
  • Dalmau , Ferran; Juvilla , Pau. EPOCA, l'exercit a l'ombra . 1a edicio. Lleida: Edicions El Jonc, 2010 (Muixeranga). ISBN 84-933721-8-8 .