Josep Maria Bulto Marques
(
Barcelona
,
1900
-
Barcelona
,
9 de maig
de
1977
) fou un
empresari
i
industrial
catala
, membre d'alta burgesia catalana amb fortuna i considerable influencia empresarial i politica. Va ser espia de
Franco
, col·laborava amb el SIFNE, el Servei d'Informacio de Fronteres de el Nord-est d'Espanya
[1]
Mori assassinat a Barcelona en un
atemptat
.
Pertanyia, per part de mare, a la quarta generacio d'industrials textils: els Marques, de
Vilanova i la Geltru
. Era president d'
Industries Marques
.
Durant els anys cinquanta va ser vicepresident del
Consorcio de Industriales Textiles Algodoneros
(CITA), i despres president del
1957
al
1961
del
Servicio Comercial de la Industria Textil Algodonera
(SECEA),
l'organisme de la patronal dels cotoners catalans integrat als sindicats verticals franquistes. Era tambe president de la
Companyia Espanyola de Motors
(CEMOTO), que fabricava les motocicletes marca
Bultaco
, i havia estat el primer president del
Banc Industrial de Catalunya
. El seu carrec mes important, pero, era el de president de la
societat anonima Cros
-des del 1965-, la gran empresa quimica catalana, amb la seu social al
Passeig de Gracia
.
Va morir el 9 de maig de 1977 en un
atemptat
, despres d'esclatar la bomba que dos militants li van enganxar al pit, sota l'amenaca de fer-la esclatar si no pagava 500 milions de pessetes.
[3]
Cap organitzacio no va reivindicar els fets, encara que tres persones de l'
Exercit Popular Catala
(EPOCA) van ser detingudes. Van ser
amnistiats
poc despres. L'empresari, que des del primer moment es va negar a pagar, va morir poques hores despres a la seva casa de
Pedralbes
des d'on tenia intencio d'acudir a la comissaria. Josep Maria Bulto era germa de Francesc Xavier Bulto (
Paco Bulto
) conegut per ser el propietari, entre d'altres, de l'empresa de motocicletes
Bultaco
.
Jaume Martinez i Vendrell
va ser condemnat el 1982 pel
Tribunal Suprem espanyol
a 36 anys de preso com a inductor dels assassinats de Josep Maria Bulto, al maig de 1977, i de l'alcalde de Barcelona
Joaquim Viola
i la seva dona, el gener de 1978, encara que no va arribar a complir la condemna, ja que encara es trobava a l'exili amb la seva muller Angels a
Paris
,
Brussel·les
i
Andorra
.
[4]
L'
Audiencia Nacional
va condemnar
Antoni Massaguer
i
Xavier Barbera
a 36 anys de reclusio major, com a autors materials de la col·locacio de l'artefacte explosiu al pit de Bulto; a un tercer processat,
Fernando Jabardo
, a 12 anys, com a complice, i a
Dolors Tubau
i
Abel Rebollo
, a 2 anys i 3 mesos cadascun, com a autors d'un delicte de col·laboracio amb bandes armades.
Carles Sastre
va ser condemnat el 28 d'octubre de 1985 a 42 anys de preso per la seva intervencio en aquest assassinat i
Montserrat Tarrago
tambe va ser condemnada a 4 anys de preso per la seva participacio, com a autora d'un delicte de col·laboracio amb bandes armades.
Bibliografia
[
modifica
]
- Cabana
, Francesc.
La burgesia emprenedora
. 1a edicio. Barcelona: Editorial Proa, 2011.
- Molinero
, Carme;
Isas
, Pere.
Els industrials catalans durant el franquisme
. 1a edicio. Barcelona: Eumo editorial, 1991.
- Dalmau
, Ferran;
Juvilla
, Pau.
EPOCA, l'exercit a l'ombra
. 1a edicio. Lleida: Edicions El Jonc, 2010 (Muixeranga).
ISBN 84-933721-8-8
.