한국   대만   중국   일본 
Josefina Huguet i Salat - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Josefina Huguet i Salat

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJosefina Huguet i Salat

Josefina Huguet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 21 setembre 1871 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 10 novembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Conservatori Superior de Musica del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio Soprano coloratura
Veu Soprano Modifica el valor a Wikidata

Instrument Veu Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 3682306 Modifica el valor a Wikidata

Josefina Huguet i Salat ( Barcelona , 21 de setembre [1] de 1871 - Barcelona, 10 de novembre de 1950 [2] ) fou una soprano lleugera o coloratura catalana . [3] Tambe va ser coneguda amb el seu nom italianitzat Giuseppina Huguet [4] o Josefina Huguet de Arnold . Fou la primera soprano catalana que va enregistrar un disc d'opera. [5] [6]

Trajectoria [ modifica ]

Era filla de Bartomeu Huguet i Vidal (vers 1850-1907), [7] sabater, i de Ramona Salat Escoletas (vers 1850-1923), ambdos naturals de Verdu , a la comarca d' Urgell , pero establerts a Barcelona.

Estudia a Barcelona amb el mestre Bonet, [8] i el 1888 debuta al Liceu , on interpreta el paper de Micaela a Carmen , de Bizet i, seguidament, el mateix any, va cantar La favorita ( Donizetti ) junt amb el tenor navarres Julian Gayarre . [9] En aquest escenari va actuar repetidament, al comencament fent papers secundaris i mes endavant com a protagonista absoluta. [10] [11]

Es a mitjan anys 1890, quan el seu nom comenca a sortir a les portades de les revistes il·lustrades i adquirir una presencia internacional. El 1892 va cantar al Teatro Colon de Buenos Aires i un any despres al Real de Madrid. Debuta al Teatro alla Scala de Mila el 1895 amb Lakme . [4] La fama coincidi l'any seguent ( 1896 ) amb el paper d'Ofelia a l'opera Hamlet , d' Ambroise Thomas , i va assolir un gran prestigi internacional. [10] Va assolir un triomf grandios. A instancies del public va haver de repetir totes les peces i especialment l'aria de les campanetes entre aclamacions. Tota la premsa fou unanime en considerar que feia molts anys que no s'havia sentit a Mila una soprano lleugera tan notable com la Huguet. [12] [11]

Aquell mateix any es va guanyar el prestigi addicional d'haver triomfat a la Academy of Music de Nova York . Tenia un repertori molt ampli: La Sonnambula , Lucia di Lammermoor , Don Giovanni , Il Barbiere de Siviglia , Hamlet , Falstaff , La traviata , Faust , Carmen , Manon , La Boheme , Rigoletto , Romeo et Juliette , Dinorah , entre altres. Segons la critica, la Huguet ≪tenia una veu d'or≫, una execucio perfecta, un estil molt depurat i molta forca dramatica. El diari El Nacional de Buenos Aires afirmava que era materialment impossible que existis una gola mes privilegiada que la que anomenaven ≪gola Huguet≫. El seu fraseig i el so empastat eren tambe caracteristics. A mes gaudia d'una bellesa i simpatia que la feia agradable a tothom. [10]

El 1898 realitza una brillant gira pels teatres imperials de Russia , cantant a Varsovia , Kharkiv , Tiflis i Buak . [13] S'especialitza en papers de coloratura i dramatics. Segurament fou aquest merit el que li valgue ser escollida per la discografica His Master's Voice (HMV), el 1903 per enregistrar a Mila I Pagliacci sota la direccio del mateix compositor Ruggero Leoncavallo (1857-1919). Va ser la primera soprano catalana a tenir aries enregistrades per HMV. [4] Actua per tot el mon i en total va gravar un centenar de discs, a traves dels quals es pot comprovar que la Huguet era una especialista en papers de coloratura i dramatics. Aquestes gravacions les feia paral·lelament als concerts. [10] [14] [3]

A partir de 1903 es va instal·lar a Barcelona. El 1908 es va retirar de la vida concertistica, pero va continuar enregistrant fins al 1910. Va fundar una escola de cant, on va formar nous cantants al llarg de quaranta anys. [3] [10]

Vida personal [ modifica ]

Es va casar amb Jorge Brown-Arnold, que fou el seu representant [15] i era fill del militar argenti Prudencio Arnold. El 1896 Josefina Huguet enviuda; es va casar en segones nupcies amb Antoni Bacigalupi a Gracia l'any 1919. [16] [17]

Referencies [ modifica ]

  1. Registre Civil de Barcelona, Naixements 1871 ≫. Web FamilySearch. [Consulta: 21 setembre 2019].
  2. Necrologicas ≫ (pdf) (en castella). La Vanguardia , 11-11-1950, pag. 12.
  3. 3,0 3,1 3,2 Josefina Huguet i Salat ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  4. 4,0 4,1 4,2 Sole , Marta ≪Tres dives de cognom sospitos≫. Sapiens , octubre 2020, pag. 84.
  5. Roger Alier al programa d'Enric Calpena En Guardia el 12 d'octubre de 2010 parlant sobre les grans dives de l'opera.
  6. Josefina Huguet Salat ≫. Patrimoni Musical Catala. [Consulta: 30 juliol 2021].
  7. Registre de defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1907, numero de registre 1711.
  8. Sanmarti i Esteban , Clara. ≪ 630 Josefina Huguet Salat ≫. Diccionari biografic de dones , 02-10-2010. Arxivat de l' original el 2 de novembre 2020. [Consulta: 14 d’octubre 2020].
  9. Puiggari , Joan ≪ Teatro del Liceo Il Barbier di Sivigulia.?Carmen ≫ (pdf). La Vanguardia , 17-12-1888, pag. 3.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Josefina Huguet Salat ≫. Diccionari Biografic de Dones . Barcelona: Associacio Institut Joan Lluis Vives Web ( CC-BY-SA via OTRS ).
  11. 11,0 11,1 Martinez , Mari Luz. ≪ Josefina Huguet ≫. Institut del Teatre. Enciclopedia de les Arts Esceniques Catalanes. [Consulta: 30 juliol 2021].
  12. Deliliers Triunfo artistico ≫ (en castella). La Vanguardia , 12-02-1892, pag. 5, col.2.
  13. Noticias ≫ (pdf) (en castella). La Vanguardia , 12-05-1898, pag. 2, col.2.
  14. 30. Josefina Huguet, soprano ≫. Barcelona: Aria Recording.
  15. Expediente relativo a la contratacion de la soprano espanola Josefina Huguet para realizar diversas funciones en el Teatro Real de Madrid ≫ (en castella). PARES - Archivos espanoles, 1893. [Consulta: 21 juliol 2020].
  16. Notas locales ≫. La Vanguardia , 22-06-1896, pag. 1.
  17. Cronica ≫. La Publicitat , 17-09-1919, pag. 6.

Bibliografia [ modifica ]

  • Alier i Aixala , Roger . ≪El Gran Llibre del Liceu≫. A: Avinoa, Xose (dir.). Historia de la Musica Catalana, Valenciana i Balear . vol. 12. Barcelona: Edicions 62, 1999.  
  • Casares, Emilio (dir. i ed.) (2002). Historia de la Musica Espanola e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.
  • Casares, Emilio; Torrente, Alvaro (eds.) (2005). La opera en Espana e Hispanoamerica. Madrid: ICCMU, Coleccion Musica Hispana. Textos Estudios.
  • Hernandez Girbal, Florentino (1997). Otros cien cantantes espanoles de opera y zarzuela (s.XIX y XX) Madrid: Editorial Lira.
  • Martin de Sagarminaga, Joaquin (1997). Diccionario de cantantes liricos espanoles. Madrid: Acento Editorial.
  • Mata, Francesc Xavier; Daufi, Xavier (1988). L'opera catalana de la A a la Z. Barcelona: AVUI.
  • Sanmarti Esteban , Clara. ≪Compositores i Interprets≫. A: Sanmarti, Carme; Sanmarti, Montserrat (eds.). Catalanes del ix al xix . Vic: Eumo Editorial, 2010 (Capsa de Pandora). ISBN 978-84-9766-383-0 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Josefina Huguet i Salat