Josefina Huguet i Salat
(
Barcelona
,
21 de setembre
[1]
de
1871
- Barcelona,
10 de novembre
de
1950
[2]
) fou una
soprano
lleugera o coloratura
catalana
.
[3]
Tambe va ser coneguda amb el seu nom italianitzat
Giuseppina Huguet
[4]
o
Josefina Huguet de Arnold
. Fou la primera soprano catalana que va enregistrar un disc d'opera.
[5]
[6]
Era filla de Bartomeu Huguet i Vidal (vers 1850-1907),
[7]
sabater, i de Ramona Salat Escoletas (vers 1850-1923), ambdos naturals de
Verdu
, a la comarca d'
Urgell
, pero establerts a Barcelona.
Estudia a Barcelona amb el mestre Bonet,
[8]
i el
1888
debuta al
Liceu
, on interpreta el paper de Micaela a
Carmen
,
de
Bizet
i, seguidament, el mateix any, va cantar
La favorita
(
Donizetti
) junt amb el tenor navarres
Julian Gayarre
.
[9]
En aquest escenari va actuar repetidament, al comencament fent papers secundaris i mes endavant com a protagonista absoluta.
[10]
[11]
Es a mitjan anys 1890, quan el seu nom comenca a sortir a les portades de les revistes il·lustrades i adquirir una presencia internacional. El 1892 va cantar al
Teatro Colon
de Buenos Aires i un any despres al
Real
de Madrid. Debuta al
Teatro alla Scala
de
Mila
el 1895 amb
Lakme
.
[4]
La fama coincidi l'any seguent (
1896
) amb el paper d'Ofelia a l'opera
Hamlet
,
d'
Ambroise Thomas
, i va assolir un gran prestigi internacional.
[10]
Va assolir un triomf grandios. A instancies del public va haver de repetir totes les peces i especialment l'aria de les campanetes entre aclamacions. Tota la premsa fou unanime en considerar que feia molts anys que no s'havia sentit a Mila una soprano lleugera tan notable com la Huguet.
[12]
[11]
Aquell mateix any es va guanyar el prestigi addicional d'haver triomfat a la
Academy of Music
de
Nova York
. Tenia un repertori molt ampli:
La Sonnambula
,
Lucia di Lammermoor
,
Don Giovanni
,
Il Barbiere de Siviglia
,
Hamlet
,
Falstaff
,
La traviata
,
Faust
,
Carmen
,
Manon
,
La Boheme
,
Rigoletto
,
Romeo et Juliette
,
Dinorah
, entre altres. Segons la critica, la Huguet ≪tenia una veu d'or≫, una execucio perfecta, un estil molt depurat i molta forca dramatica. El diari
El Nacional
de Buenos Aires afirmava que era materialment impossible que existis una gola mes privilegiada que la que anomenaven ≪gola Huguet≫. El seu fraseig i el so empastat eren tambe caracteristics. A mes gaudia d'una bellesa i simpatia que la feia agradable a tothom.
[10]
El 1898 realitza una brillant gira pels teatres imperials de
Russia
, cantant a
Varsovia
,
Kharkiv
,
Tiflis
i
Buak
.
[13]
S'especialitza en papers de coloratura i dramatics. Segurament fou aquest merit el que li valgue ser escollida per la discografica
His Master's Voice
(HMV), el
1903
per enregistrar a Mila
I Pagliacci
sota la direccio del mateix compositor
Ruggero Leoncavallo
(1857-1919). Va ser la primera soprano catalana a tenir aries enregistrades per HMV.
[4]
Actua per tot el mon i en total va gravar un centenar de discs, a traves dels quals es pot comprovar que la Huguet era una especialista en papers de coloratura i dramatics. Aquestes gravacions les feia paral·lelament als concerts.
[10]
[14]
[3]
A partir de 1903 es va instal·lar a Barcelona. El 1908 es va retirar de la vida concertistica, pero va continuar enregistrant fins al 1910. Va fundar una escola de cant, on va formar nous cantants al llarg de quaranta anys.
[3]
[10]
Vida personal
[
modifica
]
Es va casar amb Jorge Brown-Arnold, que fou el seu representant
[15]
i era fill del militar argenti Prudencio Arnold. El 1896 Josefina Huguet enviuda; es va casar en segones nupcies amb Antoni Bacigalupi a Gracia l'any 1919.
[16]
[17]
- ↑
≪
Registre Civil de Barcelona, Naixements 1871
≫. Web FamilySearch. [Consulta: 21 setembre 2019].
- ↑
≪
Necrologicas
≫ (pdf) (en castella).
La Vanguardia
, 11-11-1950, pag. 12.
- ↑
3,0
3,1
3,2
≪
Josefina Huguet i Salat
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
4,0
4,1
4,2
Sole
, Marta ≪Tres dives de cognom sospitos≫.
Sapiens
, octubre 2020, pag. 84.
- ↑
Roger Alier al programa d'Enric Calpena
En Guardia
el 12 d'octubre de 2010 parlant sobre les grans dives de l'opera.
- ↑
≪
Josefina Huguet Salat
≫. Patrimoni Musical Catala. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑
Registre de defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1907, numero de registre 1711.
- ↑
Sanmarti i Esteban
, Clara. ≪
630 Josefina Huguet Salat
≫.
Diccionari biografic de dones
, 02-10-2010. Arxivat de l'
original
el 2 de novembre 2020. [Consulta: 14 d’octubre 2020].
- ↑
Puiggari
, Joan ≪
Teatro del Liceo Il Barbier di Sivigulia.?Carmen
≫ (pdf).
La Vanguardia
, 17-12-1888, pag. 3.
- ↑
10,0
10,1
10,2
10,3
10,4
≪
Josefina Huguet Salat
≫.
Diccionari Biografic de Dones
. Barcelona:
Associacio Institut Joan Lluis Vives
Web (
CC-BY-SA
via
OTRS
).
- ↑
11,0
11,1
Martinez
, Mari Luz. ≪
Josefina Huguet
≫. Institut del Teatre. Enciclopedia de les Arts Esceniques Catalanes. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑
Deliliers
≪
Triunfo artistico
≫ (en castella).
La Vanguardia
, 12-02-1892, pag. 5, col.2.
- ↑
≪
Noticias
≫ (pdf) (en castella).
La Vanguardia
, 12-05-1898, pag. 2, col.2.
- ↑
≪
30. Josefina Huguet, soprano
≫. Barcelona: Aria Recording.
- ↑
≪
Expediente relativo a la contratacion de la soprano espanola Josefina Huguet para realizar diversas funciones en el Teatro Real de Madrid
≫ (en castella). PARES - Archivos espanoles, 1893. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑
≪
Notas locales
≫.
La Vanguardia
, 22-06-1896, pag. 1.
- ↑
≪
Cronica
≫.
La Publicitat
, 17-09-1919, pag. 6.
Bibliografia
[
modifica
]
- Alier i Aixala
, Roger
. ≪El Gran Llibre del Liceu≫. A: Avinoa, Xose (dir.).
Historia de la Musica Catalana, Valenciana i Balear
. vol. 12. Barcelona: Edicions 62, 1999.
- Casares, Emilio (dir. i ed.) (2002). Historia de la Musica Espanola e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.
- Casares, Emilio; Torrente, Alvaro (eds.) (2005). La opera en Espana e Hispanoamerica. Madrid: ICCMU, Coleccion Musica Hispana. Textos Estudios.
- Hernandez Girbal, Florentino (1997). Otros cien cantantes espanoles de opera y zarzuela (s.XIX y XX) Madrid: Editorial Lira.
- Martin de Sagarminaga, Joaquin (1997). Diccionario de cantantes liricos espanoles. Madrid: Acento Editorial.
- Mata, Francesc Xavier; Daufi, Xavier (1988). L'opera catalana de la A a la Z. Barcelona: AVUI.
- Sanmarti Esteban
, Clara. ≪Compositores i Interprets≫. A: Sanmarti, Carme; Sanmarti, Montserrat (eds.).
Catalanes del
ix
al
xix
. Vic: Eumo Editorial, 2010 (Capsa de Pandora).
ISBN 978-84-9766-383-0
.
Enllacos externs
[
modifica
]