 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Jose Marcelo Salas Melinao
(
Temuco
, 24 de desembre de 1974) es un reconegut
futbolista
xile
, ara retirat, que va jugar professionalment a Xile,
Argentina
i
Italia
entre mitjans dels anys 90 i finals dels 2000. Va vestir les samarretes del
Universidad de Chile
(en dues etapes),
River Plate
(en dues etapes),
Lazio
i
Juventus de Tori
.
Amb 37 gols en 70 aparicions, Salas es el golejador historic de la
seleccio xilena
. D'acord amb el ranquing elaborat per la
Federacio Internacional d'Historia i Estadistica de Futbol
(IFFHS), Marcelo Salas es el millor davanter i el segon millor futbolista de la historia de Xile, despres el defensa
Elias Figueroa
. Aquesta evidencia estadistica coincideix amb les designacions fetes pel diari
El Mercurio
, el 2008, com a millor davanter i segon millor jugador de la historia del pais.
El seu comiat oficial va tenir lloc el 2 de juny de 2009 a un partit d'homenatge celebrat a l'
Estadio Nacional de Xile
.
Primera Divisio
[
modifica
]
Va debutar professionalment el 10 d'abril de 1993, en un partit per la
Copa Xilena
davant
Colchagua
. L'aficio universitaria li va donar el sobrenom de "Matador" causa de la seva sang freda a l'hora de definir basada en un dels senzills del grup musical
Los Fabulosos Cadillacs
, que en aquesta epoca estava de moda.
En l'equip blau va aconseguir dos titols del
campionat xile
(1994 i 1995), i peca fonamental en l'atac de l'equip universitari. En tres temporades va deixar en clar la seva qualitat golejadora, convertint 74 gols. El 13 marc 1996 va completar 100 partits amb la samarreta de la Universidad de Chile. A mes, el 1996 arriba a jugar la semifinal de la
Copa Libertadores d'America
, on Universidad de Chile va ser eliminada per
River Plate
despres d'un polemic arbitratge.
Aixo va ser suficient perque el mateix River Plate i
Boca Juniors
, equips argentins rivals entre si, s'interessessin en ell, i l'equip dels milionaris qui finalment el va adquirir a 2,6 milions de dolars, una xifra inedita per un davanter
xile
. El seu traspas no va ser en va i de pas va trencar el prejudici que als jugadors xilens els anava malament a l'Argentina. El 30 setembre 1996 marca el seu primer gol amb la casaca de River en el classic davant Boca Juniors a
La Bombonera
.
Va aconseguir tres campionats argentins (
Apertura
1996,
Clausura
1997 i Apertura 1997), mes la
Supercopa Sud-americana
, el mateix any 1997. A mes, va ser escollit el millor futbolista de la temporada a l'Argentina i
futbolista sud-america
de l'any el 1997.
El 1998, va fitxar per la
Lazio
d'
Italia
, que va pagar l'enorme xifra de 17,5 milions de dolars, on tindria com a companys d'equip a astres com
Pavel Nedv?d
,
Alessandro Nesta
i
Christian Vieri
, entre altres figures, conformant un dels millors equips en la historia d'aquest club. Debuta per la Lazio a la
Supercopa d'Italia
davant la
Juventus FC
el 29 d'agost de 1998. Amb Salas en l'equip, els exits en el futbol italia van tornar, despres de 25 anys, a la Lazio amb dues Supercopes italianes (1998 i 2000), una
Lliga italiana
(2000), una
Recopa d'Europa
(1999) i una
Supercopa d'Europa
, aconseguida el mateix any 1999, amb un gol del "Matador".
El 2001 va signar per la Juventus, despres de pagar el club 25 milions d'euros per ell, la que fins ara es la transferencia mes cara d'un jugador
xile
. No obstant aixo, la seva estada a
Tori
es va truncar a causa d'un trencament de lligaments en el seu genoll dret davant el
Bolonya FC
valida per la lliga italiana, de manera que va jugar pocs partits en l'equip de la
Vecchia Signora
. Tot i aixi, el seu equip va guanyar de nou la Lliga italiana, el 2002 i 2003.
El 2003 seria l'any del seu retorn a l'Argentina en qualitat de prestec a River Plate amb el qual arriba a la final de la Copa Sud-americana 2003. A la final, River Plate va caure davant el
Cienciano
del Peru, pero en la mateixa temporada aconsegueix un nou titol: el Clausura
argenti
. L'11 de maig de 2004 marca el gol numero 200 de la seva carrera, va ser amb la samarreta de River davant el
Santos Laguna
de
Mexic
per la Copa Libertadores d'America.
El 2005, va tornar al club dels seus amors:
Universidad de Chile
, convertint-se en el capita i lider indiscutible de l'equip, amb qui arriba a dues finals sense poder guanyar el trofeu, al Clausura de 2005 contra
Universidad Catolica
i l'Apertura del 2006 contra
Colo-Colo
. A l'Apertura de 2007 es va mantenir allunyat de l'activitat, tornant per al Clausura del mateix any, recuperat fisicament i amb una nova nominacio per a una gira europea de la seleccio xilena.
El dia 28 de novembre de 2008 va anunciar la seva retirada del futbol professional despres del partit del 23 de novembre on Universidad de Chile va vencer
Cobreloa
per 3-2 a l'Estadio Nacional. Deixant per al record 155 gols en tornejos oficials de Primera Divisio i 248 gols com a futbolista professional, 111 a la Universidad de Chile, 48 a River Plate, 48 a la Lazio, 4 a la Juventus i 37 a la Seleccio Xilena.
El 2 de juny del 2009 s'acomiada del futbol en un partit jugat a l'Estadio Nacional de Xile amb figures com
Enzo Francescoli
,
David Trezeguet
,
Paolo Montero
,
Ariel Ortega
,
Leonardo Rodriguez
, entre altres. El public assistent va ser de 70.000 persones.
Per a les estadistiques, Salas ha guanyat el titol nacional en les tres lligues i en cada equip on ha jugat, i el jugador
xile
de mes exit fins al moment.
Internacional de futbol de Xile
[
modifica
]
Va debutar el juny de 1994, a l'
Estadio Nacional de Xile
, davant la
seleccio argentina
de
Diego Maradona
, partit que va finalitzar 3-3. Salas va entrar en el segon temps i va marcar un dels gols xilens. El 1995 va guanyar la
Copa Canada
marcant un dels dos gols xilens a la final contra la seleccio local (2-1).
Conjuntament amb
Ivan Zamorano
va formar la popularment coneguda dupla "Sa-Za", que va aconseguir portar la seleccio de
Xile
a la
Copa del Mon de 1998
. Salas va ser el segon golejador d'aquestes classificatories, per darrere de Zamorano, i va marcar gols recordats: a
Quito
davant
Equador
i com a local davant l'
Uruguai
, a mes de triplets davant
Peru
i
Colombia
, i un gol en el partit final contra
Bolivia
.
En la gira preparatoria per al
Mundial de Futbol Franca 1998
, Xile va jugar un partit amistos davant
Anglaterra
al mitic estadi de
Wembley
davant prop de 65.000 espectadors, l'11 de febrer de 1998. En un recordadissim partit per als seus compatriotes, Xile va guanyar per 2-0 amb gols del "Matador". Un gran factura, amb un control, gir i definicio perfecta, sense deixar que la pilota toques el terra despres d'una passada de mes de 60 metres de
Jose Luis Sierra
. L'altre, un penal que ell mateix va crear despres de regatejar a
Sol Campbell
.
El 1998, Marcelo Salas va tenir una destacada actuacio al Mundial de Franca 1998, fins a arribar als vuitens de final del torneig, va marcar 4 gols (2 contra Italia, un contra
Austria
i un altre contra
Brasil
).
Despres d'una llarga absencia a la seleccio i diversos partits sense marcar, va convertir el tercer gol de la victoria de Xile davant Bolivia, el 4 de juny de 2005. Amb aquest gol va acabar la seva sequera golejadora a la seleccio, que es remuntava a 2001. Amb aquest gol es converteix en l'exclusiu golejador historic de la seleccio xilena, al marcar el seu gol numero 35 per "la Roja", superant aixi a Ivan Zamorano (34).
En acabar les eliminatories per al
Mundial d'Alemanya 2006
es va retirar de la seleccio, pero va tornar l'agost de 2007 per jugar la gira europea contra
Suissa
i Austria, aquest cop de la ma de
Marcelo Bielsa
com a director tecnic de Xile. A l'octubre d'aquest any es nominat per iniciar les classificatories davant l'Argentina i Peru. Durant el partit valid per les classificatories per
Sud-africa 2010
que Xile disputa a l'Uruguai, Marcelo Salas converteix 2 gols, el primer de cap i el segon, de penal, el que ho ratifica com el maxim golejador historic de la seleccio amb 37 gols, superant a Ivan Zamorano,
Leonel Sanchez
i
Carlos Caszely
. Amb 18 gols va quedar a una mica d'igualar com a maxim artiller de les classificatories sud-americanes, l'argenti
Hernan Crespo
(19 conquestes).
Enllacos externs
[
modifica
]
Marcelo Salas amb
Xile
- Plantilles de navegacio
|
|---|
|