Jose Gutierrez de la Concha
(
Cordoba
,
4 de juny
de
1809
-
Madrid
,
5 de novembre
de
1895
),
marques de l'Havana
.
Militar
i
politic
espanyol
,
vescomte de Cuba
, Gran d'Espanya de primera classe, capita general dels exercits nacionals (1868), director i coronel general del reial cos d'artilleria, director general de la cavalleria, governador superior i capita general de
Cuba
entre els periodes de 1850-1852, 1854-1859 i 1874-1875.
Va neixer en
Cordoba del Tucuman
, Argentina, llavors espanyola. L'afusellament del seu pare
Juan Antonio Gutierrez de la Concha
pels
independentistes americans
va fer tornar a la seva mare Petra Irigoyen a Espanya l'any 1814. Germa de
Manuel Gutierrez de la Concha
,
marques del Duero
.
Com a militar, format en l'
Academia d'Artilleria de Segovia
, va prendre part en la
primera guerra carlista
. L'execucio per
Espartero
en 1841 del seu company d'armes i amic, el general
Diego de Leon
, el va portar al retir, i nomes es va reintegrar quan Espartero va marxar a l'exili en 1845. En els anys de la
decada moderada
va passar de
brigadier
a tinent general, exercint diferents carrecs militars, tals com
Capita General de les provincies basques
(1845), comandant general de les tropes destinades a sufocar la rebel·lio de Galicia (1846), Director General de Cavalleria (1847 i 1853) i
Capita General de Cuba
(1850).
[1]
Va iniciar la seva carrera politica com a diputat a Corts pel districte de
Logronyo
en 1845, i fou vicepresident del
Congres dels Diputats
en 1847.
[2]
Va ser ministre interi d'Ultramar i de Marina en
1864
i ministre de la Guerra en 1865. Aixi com l'ultim president del Consell de Ministres en el
regnat d'Isabel II
, a mes de ministre de la Guerra i interi de Marina, als moments previs a la revolucio de setembre de 1868, la qual cosa li va suposar l'exili durant el
Sexenni Revolucionari
.
[3]
Despres del cop del
general Pavia
es va reintegrar a la vida politica i en 1877 va ser nomenat senador vitalici. Va tancar la seva carrera politica dins del partit fusionista arribant a ser president del
Senat d'Espanya
en dues ocasions (1881-1883 i 1886).
Capitania General de Cuba
[
modifica
]
El govern del Bienni el va nomenar de nou capita general de l'illa de
Cuba
exercint el carrec fins a 1859, la qual cosa li va suposar la concessio del titol de Marques de l'Havana en 1857. Va tancar la seva carrera militar en 1867 ascendint a capita general. Finalment, a l'abril de 1874, fou nomenat per tercera vegada
capita general de l'illa de Cuba
.
Els seus tres governs el front de la
Capitania General de Cuba
van estar marcats per altes i baixes en la seva gestio administrativa, va haver de fer front a la corrupcio i al brot independentista de
Narciso Lopez
en el seu primer mandat de (1850-1852), en el seu segon periode de govern (1854-1859) es va enfrontar a problemes economics, socials i politics que no va saber resoldre, travessant moments de gran impopularitat.
En la seva tercera gestio de govern entre (1874-1875) va haver de fer front al curs de la
Guerra dels Deu Anys
(1868-1878) on va fracassar i va ser substituit per
Blas Villate
, qui va rebre el govern de la Capitania de mans del governador provisional
Buenaventura Carbo y Aloy
.
- Memoria acerca del estado politico, gobierno y aspiraciones de la isla de Cuba
(1852)
- Ensayo sobre la situacion politica de la Isla de Cuba
(1860)
- Memoria de guerra de la isla de Cuba
(1877)