Jorge Manrique
(
Paredes de Nava
,
Palencia
, o
Segura de la Sierra
,
Jaen
,
[1]
[2]
[3]
1440
? ? †
Santa Maria del Campo Rus
,
Conca
,
1479
),
poeta
espanyol
. Es autor de les
Coplas por la muerte de su padre
, un dels classics de la
literatura castellana
de tots els temps.
No hi ha seguretat completa sobre el lloc ni sobre la data de naixement. Generalment, se suposa que va naixer a
Paredes de Nava
(Palencia), tot i que es tambe possible que ho fera a
Segura de la Sierra
(
Jaen
), cap de la comarca que administrava el mestre
don Rodrigo
, son pare, i principal residencia dels Manrique. Tambe se sol afirmar que va naixer entre la segona meitat de 1439 i la primera de 1440, pero l'unica cosa certa es que no va naixer abans de 1432, quan va quedar concertat el matrimoni dels seus pares, ni despres de 1444, quan Rodrigo Manrique, morta Donya Mencia, mare de Jorge Manrique i natural de Segura de la Sierra, va demanar dispensa per a casar-se novament.
La mateixa indeterminacio existeix entorn de la seua infantesa, que potser va transcorrer a Segura de la Sierra, i la seua joventut, fins a 1465, any en que un document el cita per primera vegada. El que es segur es que va assumir per complet la linia d'actuacio politica i militar de la seua extensa familia castellana: com els seus altres parents, va ser partidari de combatre els arabs i tambe va participar en les intrigues i lluites que van acompanyar l'ascensio al tron dels
Reis Catolics
.
Son pare, Rodrigo Manrique, comte de Paredes de Nava, que era mestre de l'
Orde de Santiago
va ser un dels homes mes poderosos de la seua epoca i va morir l'any
1476
victima d'un cancer que li va desfigurar el rostre. Sa mare va morir quan Manrique era un infant. Va estudiar humanitats i les tasques propies de militar castella. El seu oncle,
Gomez Manrique
, era tambe poeta eminent i autor dramatic, i no van faltar en la seua familia altres homens d'armes i lletres. La familia dels
Manrique de Lara
, una de les mes antigues i nobles d'Espanya, posseia alguns dels titols mes importants de
Castella
com el
ducat de Najera
, el
comtat de Trevino
i el
marquesat d'Aguilar de Campoo
, sense que faltaren eminents princeps de l'Esglesia. Jorge Manrique es va casar l'any
1470
amb la germana de la seua madrasta, donya Guiomar.
Als 24 anys participa en els combats de l'assetjament del
castell de Montizon
(
Villamanrique
.
Ciudad Real
), on guanyara fama i prestigi com a guerrer. El seu
lema
era
ni mentisc ni em penedisc
. Va romandre un temps empresonat a
Baza
quan intentava prendre la dita ciutat, on va morir el seu germa Rodrigo. Es va enrolar despres amb les tropes del bandol d'
Isabel la Catolica
en la lluita dinastica contra
Joana la Beltraneja
. Dins de la guerra civil existent en aquell moment, en una escaramussa proxima al castell de
Castillo de Garcimunoz
(Conca), defensat pel Marques de Villena, va ser ferit de mort el 1479, probablement cap a la primavera. Com amb el naixement, hi ha diverses versions sobre el fet: alguns cronistes coetanis com Hernando del Pulgar donen testimoni que va morir en la mateixa baralla, enfront dels murs del castell. Altres, com Jeronimo Zurita, van sostenir amb posterioritat (1562) que la seua mort va tenir lloc dies despres de la batalla, a
Santa Maria del Campo Rus
(Conca), on era el seu campament. Rades d'Andrada va assenyalar com se li van trobar entre les seues robes dues cobles que comencen
Oh mon!, perque em mates
. Va ser soterrat al monestir d'
Ucles
, cap de l'
Orde de Santiago
. Poques setmanes despres,
Isabel la Catolica
triomfaria i acabaria la guerra civil.
Senyor de Belmontejo, comanador de Montizon,
Trece
de Santiago, Duc de Montalvo per concessio aragonesa i capita d'homes d'armes de Castella, a mes a mes va ser mes un guerrer que escriptor, tot i que tambe va ser un insigne poeta, considerat per alguns com el primer del
Prerenaixement
. L'idioma castella ix de La Cort i dels monestirs per a trobar-se amb l'autor individual que, enfront d'un fet transcendental de la seua vida, resumeix en una obra tot el sentir de la seua curta existencia.
La seua obra poetica no es extensa, amb prou feines unes 40 composicions. Se sol classificar en tres grups: amoros, burlesc i doctrinal. Son, en general, obres satiriques i amoroses convencionals dins dels canons de la
lirica trobadoresca
de l'epoca, encara sota influencia
provencal
, amb un to de galanteria erotica vetlada per mitja de fines al·legories. No obstant aixo, entre tota ella, destaquen d'una manera especial per la seua conjuncio de tradicio i originalitat les
Coplas por la muerte de su padre
. En elles Jorge Manrique fa l'elogi funebre de son pare, Don Rodrigo Manrique, mostrant-lo com un model d'heroisme, de virtuts i de serenitat davant la mort. El poema es un dels classics de la literatura castellana de tots els temps.
Lope de Vega
va arribar a dir d'ell que ≪
mereixia estar escrit en lletres d'or
≫.
Els seus recursos metrics es limiten a l'us reiterat de la canco, la cobla real, la cobla castellana, la cobla de peu trencat, l'
Esparza
(una sola estrofa que condensa un pensament artisticament expressat) i la cobla d'art menor. La rima, a vegades, no esta molt cuidada. No abusa del cultisme i s'estima mes un
llenguatge pla
enfront de poetes com
Juan de Mena
i el
Marques de Santillana
i, en general, de la lirica trobadoresca del seu temps. Hi ha fins i tot vulgarismes, que donen un aire de senzillesa i sobrietat, i que els fa encaixar perfectament en les tecniques retoriques i jocs de paraules tipics dels poetes quatrecentistes.
Jorge Manrique i la cultura classica
[4]
[5]
[
modifica
]
El poeta
Pedro Salinas
a
Jorge Manrique o tradicion y originalidad
ens diu que Jorge Manrique esta immers en una tradicio, una tradicio que arriba a ell en forma de topics literaris, com per exemple: la forca de l'amor, la mort totpoderosa, els estralls del temps, les mutacions de la Fortuna, la vanitat del mon, etc. Aquesta tradicio que segueix el poeta crea una serie d'imatges i formules que posseien una gran forca i, a la vegada, donaven molt de joc a les produccions literaries, com el Deu de l'amor, la personificacio de la mort, la serie de preguntes sobre persones i glories del passat, es a dir, l'
ubi sunt
, etc.
Alguns critics han assegurat que Manrique no es un poeta gaire culte, en el sentit que anteriorment es donava a aquesta paraula, ja que no hi ha cap indici que aquest sabes llati o alguna altra llengua. No obstant, podem trobar-nos composicions en les quals sembla que Manrique ha pres directament influencia de poetes classics, com per exemple a la composicio amorosa
Porque estando el dormido le beso su amiga
, ens trobem davant d'un amor paga, una mostra de desig huma vers la dona, que recorda a les composicions d'
Horaci
o
Ausoni
.
No obstant, es a la seva composicio mes famosa,
las coplas a la muerte de su padre
on les formules classiques, sobretot els
topics horacians
, son mes presents, com ara el tema de la caducitat de la vida, la vida vista com un riu (
vita flumen
), la intervencio de la Fortuna en la vida de les persones i, sobre tot l'
ubi sunt
. A mes, Manrique tambe es val de la historia classica en atribuir qualitats de personalitats virtuoses del passat, com
Juli Cesar
o
Traja
, al seu pare.
Enllacos externs
[
modifica
]