Jordi I de Grecia

Nom original	(da) Georg I.
Biografia
Naixement	24 desembre 1845 Copenhaguen (Dinamarca)
Mort	18 marc 1913 (67 anys) Tessalonica (Grecia)
Causa de mort	Homicidi  ( Ferida per arma de foc )
Sepultura	Cementiri Real de Tatoi
Rei de Grecia 30 marc 1863 ? 18 marc 1913
Dades personals
Religio	Luteranisme
Activitat
Lloc de treball	Atenes
Ocupacio	monarca
Carrera militar
Rang militar	general
Altres
Titol	Princep Princep de Dinamarca Rei de Grecia
Familia	Casa de Glucksburg , Casa de Glucksburg i Familia Reial Grega
Conjuge	Olga de Russia (1867–1913)
Fills	Constanti I de Grecia , Maria de Grecia , Andreu de Grecia , Cristofor de Grecia , Nicolau de Grecia , Jordi de Grecia , Alexandra de Grecia , Olga de Grecia
Pares	Cristia IX de Dinamarca   i  Lluisa de Hessen-Kassel
Germans	Alexandra de Dinamarca , Dagmar de Dinamarca , Thyra de Dinamarca , Frederic VIII de Dinamarca i Valdemar de Dinamarca
Parents	Alexia de Grecia ( rebesneta ) Prince Achileas-Andreas of Greece and Denmark ( bes-besnet ) Princess Maria-Olympia of Greece and Denmark ( bes-besnet )
Cronologia
18 marc 1913	Assassination of George I of Greece (en)
Premis (1905)   Reial Cadena Victoriana (1863)   Orde de l'Elefant   Gran Creu de la Legio d'Honor   Orde del Salvador   Orde de Sant Andreu   Cavaller de l'Orde del Toiso d'Or   Reial Orde Noruec de Sant Olaf   Orde de la Dannebrog
Signatura

Jordi I de Grecia (Γε?ργιο? A') ( Copenhaguen 1845 - Salonica 1913 ) va ser rei de Grecia des del 1863 fins al 1913 , essent el periode de maxima estabilitat historica de la fragil monarquia grega.

Nascut a Copenhaguen el 1845 era fill del rei Cristia IX de Dinamarca i de la princesa Lluisa de Hessen-Kassel . Rebe el nom de Guillem el qual canvia pel de Jordi en el moment del seu ascens al tron grec. Era germa del rei Frederic VIII de Dinamarca , de la reina Alexandra de Dinamarca , de la tsarina Dagmar de Dinamarca entre altres.

La guerra greco-turca [ modifica ]

La Guerra greco-turca de 1897 va ser un conflicte bel·lic entre la Grecia del rei Jordi I de Grecia i l' Imperi Otoma del Solda Abdul Hamid II per la sobirania sobre l'illa de Creta . El 21 gener 1897 va tenir lloc el desembarcament grec a Creta i el 5 d'abril del mateix any, despres de veure's obligada a replegar-se de l'illa per la pressio internacional, Grecia va intentar annexionar-se la regio de l'Epir i Macedonia , tambe sota sobirania otomana. Grecia va emprendre una guerra on tenia una clara inferioritat numerica de tropes, davant d'un molt mes nombros exercit otoma. L'unic avantatge amb que comptava el govern grec era la superioritat de la marina reial als mars de la zona en conflicte. L'estrategia militar otomana es va inclinar per un enfrontament terrestre. El 18 d'abril els turcs van bombardejar Arta , sense arribar a conquistar-la. Els grecs es van replegar cap a Filipos , on es van atrinxerar. El contraatac grec va ser un desastre, en no arribar els reforcos esperats. El 15 de maig l'exercit grec es va retirar, despres de patir grans perdues. Als territoris otomans de Tessalia , 60.000 homes de l'exercit imperial otoma a les ordres d' Ethem Pa?a , esperaven enfrontar-se als 46.000 homes de l'exercit grec, comandats pel princep hereu Constanti . Cap al 17 de maig l'exercit grec es va veure obligat a replegar-se mes enlla de Larissa, i es van reorganitzar als voltants de Farsalia , a Domokos . La nova derrota grega va suposar un dur cop moral per a Grecia, que fins i tot va veure com els turcs avancaven posicions en territori grec. Sota la pressio de les potencies europees, el solda Abdul Hamid II va declarar l'alto al foc el 20 de maig, fet que va salvar Grecia d'un desastre encara mes gran. Despres de mesos de negociacions, el 20 de setembre de 1897, es va signar el Tractat de Constantonoble que donava territoris a l'Imperi Otoma al llarg de la frontera Tessalia , ^[1] i una forta indemnitzacio de guerra (94,3 milions de francs-or) que l'estat grec, en fallida, nomes podria pagar amb l'ajut de les Potencies Protectores, que van veure augmentada la seva influencia sobre el debil regne de Grecia.

Nupcies i descendencia [ modifica ]

Es casa amb la gran duquessa Olga de Russia , filla del gran duc Constanti de Russia i de la princesa Alexandra de Saxonia-Altenburg . Era neta del tsar Nicolau I de Russia . La parella s'instal·la a Atenes i tingueren set fills:

• El rei Constanti I de Grecia nascut a Atenes el 1868 i mort a Salonica el 1923 . Es casa amb la princesa Sofia de Prussia .
• Jordi de Grecia nascut a Atenes el 1869 i mort a Paris el 1957 . Es casa amb la princesa Maria Bonaparte .
• Alexandra de Grecia nascuda a Corfu el 1870 i morta a Ilynoske el 1891 . Es casa amb el gran duc Pau de Russia .
• Nicolau de Grecia nascut el 1872 a Atenes i mort el 1938 a Atenes . Es casa amb la gran duquessa Helena de Russia .
• Maria de Grecia nascuda el 1876 a Atenes i morta el 1940 a la mateixa ciutat. Es casa amb el gran duc Jordi de Russia i en segones nupcies amb el militar grec Pericles Joannides.
• Andreu de Grecia nascut el 1882 a Atenes i mort el 1944 a Cannes . Es casa amb la princesa Alicia de Battenberg .
• Cristofor de Grecia nascut el 1888 a Atenes i mort el 1942 a Larache al Marroc . Es casa en primeres nupcies amb Nancy Leeds i en segones nupcies amb la princesa Francesca d'Orleans .

Fou elegit rei de Grecia despres de la destitucio del rei Oto I de Grecia (de la casa dels Wittelshbach de Baviera ) i rebent el suport de Franca , Russia i el Regne Unit davant l'assemblea nacional grega.

Atorga a Grecia una constitucio democratica i incorpora els territoris de l' Epir , Creta i les illes Joniques . Mori assassinat a Salonica l'any 1913. Ha sigut l'unic rei de la familia reial grega que no ha conegut l'exili en un moment o altre de la seva vida.

Missatge al Rei dels Hel·lens [ modifica ]

El 1897 , despres del suport de la monarquia grega a l'alcament dels habitants de l'illa de Creta contra la dominacio turca, Jordi I fou el destinatari d'un manifest politic escrit per Enric Prat de la Riba a instancies d' Antoni Rubio i Lluch i intitulat Missatge al Rei dels Hel·lens , que felicitava els grecs per la gesta a l'hora que establia paral·lelismes entre llur situacio i la dels catalans. ^[2]

Primera Guerra Balcanica [ modifica ]

El 8 d'octubre de 1912 el Regne de Montenegro inicia les hostilitats contra els otomans , i immediatament els exercits bulgar, serbi i grec seguiren els mateixos passos. Els paisos de la Lliga aconseguiren unes victories rapides: els bulgars guanyaren les batalles de Kırk Kilise ^[3] i Luleburgaz , ^[4] prop de les ciutats turques Kırklareli i Luleburgaz , els serbis la batalla de Kumanovo ^[5] i els grecs aconseguiren ocupar Tessalonica . ^[6] Les forces aliades avancaren cap a Constantinoble , pero les potencies occidentals els avisaren que no permetrien una ocupacio de la capital i els turcs aconseguiren crear una linia de defensa al voltant de la ciutat. Despres que les tropes gregues havien capturat gran part de la Macedonia grega, Jordi I va ser assassinat a Tessalonica, el 18 de marc de 1913, el militant socialista Alexandros Schinas el va matar d'un tret per l'esquena. ^[7]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Jordi I de Grecia