한국   대만   중국   일본 
Jordi Hereu i Boher - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Jordi Hereu i Boher

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaExcel·lentissim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Jordi Hereu i Boher

Jordi Hereu el 2008 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 14 juny 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Industria
21 novembre 2023 ?
←  Hector Gomez Hernandez
Nomenat per: Pedro Sanchez
President Hispasat
2020 ? 2023
Vocal Cercle d'Economia
24 juliol 2019 ?
Diputat provincial de Barcelona
15 juliol 2011 ? 30 marc 2012 ? Francesc Serrano i Villarroya  →
116e Batlle de Barcelona
8 setembre 2006 ? 1r juliol 2011
←  Joan Clos i Matheu ? Xavier Trias i Vidal de Llobatera  →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
13 juny 1999 ? 13 febrer 2012
Dades personals
Formacio Escola Superior d'Administracio i Direccio d'Empreses
ESADE Business School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio politic Modifica el valor a Wikidata
Partit Partit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2391256 Twitter (X): Hereu_Hispasat Modifica el valor a Wikidata

Jordi Hereu i Boher ( Barcelona , 14 de juny de 1965 ) es un politic catala, actual Ministre d'Industria del govern espanyol des de novembre de 2023. [1] Va ser alcalde de Barcelona entre 2006 i juny de 2011 i posteriorment es va dedicar al sector privat.

Biografia [ modifica ]

Hereu es casat i te dos fills. Llicenciat en Administracio i Direccio d'Empreses i MBA per ESADE . [2] Va ser membre de les associacions d'estudiants AIESEC i Empresa Joventut entre 1986 i 1988 . [2] El 1991 s'incorpora com a responsable de marqueting a Port 2000, preparant el grup que a partir de 1992 constitui l'empresa Centre Intermodal de Logistica S.A. (CILSA), promotora de la Zona d'Activitats Logistiques del Port de Barcelona . [2]

Ajuntament de Barcelona [ modifica ]

El 1997 es va incorporar a l' Ajuntament de Barcelona com a gerent del districte de les Corts , responsabilitat que va exercir fins al juny de 1999 , quan fou designat regidor de les Corts per al mandat municipal 1999 - 2003 . Posteriorment, ha estat regidor del districte de Sant Andreu i regidor de Seguretat i Mobilitat, fins al mes d' abril de 2006 . Des d'aquest carrec va haver de fer front a les critiques pels moviments socials [3] com a responsable del cos d'antiavalots de la Guardia Urbana (UPAS). La implantacio de l' area verda d'aparcament s'ha fet sota la seva supervisio. Aquesta iniciativa ha permes implantar a Barcelona el servei de lloguer de bicicletes anomenat Bicing . Fou viceprimer secretari de la Comissio Executiva i d'Accio Electoral a la federacio del PSC a Barcelona .

El 29 d'agost de 2006 va ser designat com a successor de Joan Clos al capdavant de l' alcaldia de Barcelona, de la qual va prendre possessio el 8 de setembre del mateix any. [4] Com a cap de llista del PSC, va guanyar les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 i va ser reelegit com a alcalde de la ciutat. [5] El 2010 va dur a terme una consulta popular sobre la unio del tramvia de Barcelona que va acabar perdent. [6] L'any 2011, i despres d'un proces de primaries per encapcalar la candidatura socialista en que va obtenir mes vots que Montserrat Tura i Camafreita , va liderar de nou la candidatura del PSC, pero no va revalidar el mandat com a alcalde, sent nomenat Xavier Trias .

Sector privat [ modifica ]

El 2012 va deixar la primera linia politica per dedicar-se plenament al sector privat. Es cofundador de Fledge Barcelona [7] i president de Barcelona Plataforma Empresarial i IdenCity. [8] Es signant fundacional del Manifest de Barcelona , [9] que des del 2018 va fer de Barcelona la primera ciutat del mon amb una diplomacia cientifica i tecnologica. [10] Es va centrar en la consultoria i el financament d'empreses emergents, treballant des de Barcelona Plataforma Empresarial i com a consultor per Barcelona Centre Logistic BCL. Tambe ha sigut patro de la Plataforma Forum Ambiental Barcelona. [11]

Ministeri d'Industria [ modifica ]

El novembre de 2023 , fou nomenat Ministre d'Industria del govern espanyol per Pedro Sanchez , substituint Hector Gomez Hernandez en el carrec. [12] En aquell moment, era president d' Hispasat , nomenat el 2020 . [6]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. 324cat . ≪ Hereu, Urtasun, 4 vicepresidentes i un superministre, en el nou govern de Sanchez ≫, 19-11-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Vilaweb, Jordi Hereu, nou batlle de Barcelona per la marxa de Clos a Madrid. Perfil biografic. [ Enllac no actiu ]
  3. Noticia sobre les protestes per una intervencio Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine . a tresdegracia.com
  4. "Jordi Hereu diu que el seu repte es donar-se a coneixer a la ciutadania abans de les eleccions" [ Enllac no actiu ] ( Vilaweb 30 d'agost de 2006)
  5. Hereu: "Ara ja podem dir que sere l'alcalde de Barcelona!" [ Enllac no actiu ] Noticia al web del PSC
  6. 6,0 6,1 Lamelas , Marcos. ≪ Jordi Hereu, el ministro de Industria cuota del PSC al que persiguen los referendos ≫ (en castella), 20-11-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
  7. Jordi Hereu: "Africa es la gran oportunitat, hem de superar barreres" 21/01/2019
  8. "Nosaltres" Presentacio d'IdenCity
  9. "Over one hundred world-class scientists, tech experts and foreign affairs professionals have already signed the manifesto" The Barcelona Manifesto, en angles
  10. "Barcelona sera la primera ciutat del mon amb diplomacia cientifica i tecnologica" 06/11/2018
  11. Rodriguez , Arturo Puente, Pau. ≪ Jordi Hereu, un exalcalde de Barcelona conectado con el empresariado para el Ministerio de Industria ≫ (en castella), 20-11-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
  12. 324cat . ≪ 12 dones i 10 homes al nou govern Sanchez: els ministres, perfil a perfil ≫, 20-11-2023. [Consulta: 20 novembre 2023].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Jordi Hereu i Boher


Precedit per:
Joan Clos i Matheu
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

2006 - 2011
Succeit per:
Xavier Trias i Vidal de Llobatera