Jordi Abello Vilella
(
Reus
,
16 de juliol
de
1970
) es un pintor d'art contemporani catala. El 1993 es llicencia en Belles Arts per la
Universitat de Barcelona
. El 1997 assisti en un taller impartit per l 'escultor Juan Munoz i l 'escriptor
John Berger
al Circulo de Bellas Artes de Madrid que li servi per adonar-se que era l'art i descobrir-ne el potencial. Ha exposat basicament a Catalunya. Ha participat a la
Documenta 13
de
Kassel
.
[1]
[2]
[3]
[4]
Exposicions
Entre les seves mostres individuals destaquem, la primera realitzada l'any 1990 al Centre de Lectura de Reus,
Pintures i escultures
a la Galeria Telax, Reus (1993),
Documentacio fotografica
. Intervencio a l'estacio de Franca (1997)
Metronom. Edicio dels annexos Documenta X i Munster 98
. Exposats a les llibreries de Metronom, Fundacio Miro i Fundacio “La Caixa” (1997),
Exposicio individual dins el cicle ON
, Fundacio “La Caixa”, Lleida (1998),
Escala 1:87
, capella de Sant Roc, Valls (1998),
Punts de llum
, sala del Roser, Lleida (1998),
Espai espai
, Galeria dels Angels, Barcelona (1998),
Art per a Artistes
. Centre d'Art Santa Monica, Barcelona i Reus (1999)
Illumination
, Galeria Metropolitana de Barcelona (2000),
Ombres rient,
(Dibuixos). Galeria Nou Montcada. Barcelona (2003), Aire, (Pintures). Galeria ArtLoft. Reus (2003),
Empremtes dactilars
, (Dibuixos). Galeria Llac. Tarragona (2004),
D'on venen les imatges
. Arxiu Rossello Tarraco. Tarragona (2006).
Overpainting
, Galeria Eart, Calafelll, 2007, Requiem, Pietat i War, Fundacio Vila Casasm Torroella de Mongrii, Girona, (2007) Exode. Celler El Masroig del Priorat, 2009, Retrats/ Portraits. ArtLoft, Reus, 2010, Crim/Crime, Canen, Castello, 2010, La risa de la Hiena amb textos de Rafael Argullol i Albert Mercade. 3 marc 2012 a la Biblioteca L'Hospitalet de Llobregat.
Obra
La seva obra ha tingut i te un protagonista, l'home: l'home i la seva existencia, les seves miseries, la seva soledat, la seva angoixa, els seus dubtes, la seva humanitat en el sentit mes ampli. La seva metodologia de treball es realment particular. En aquest sentit cal destacar en els primers anys, la seva col·leccio d'imatges fotografiques que han estat rebutjades pels seus autors, que l'artista ha exposat alguna vegada, una mena de “objets trouves” pero tambe l'han servit de font d'inspiracio. Amb una gran capacitat d'observacio ha treballat tambe amb imatges que tenen una intima relacio formal amb obres de coneguts creadors i posteriorment te molta importancia els llocs on exposa les seves obres, un aspecte que es essencial en la seva interpretacio, perque accentuen i arrodoneixen el seu significat.
En la seva recerca plastica els rostres com a imatge de l‘home, han ocupat un espai preferencial, Cada rostre, constitueix un personatge que porta en la seva expressio, en els seus trets la seva propia historia, les seves vivencies.
Cal destacar caracter essencial que te la llum en les seves obres. Dins d'un joc de llums i ombres, les seves figures, els seus rostres, van emergent a poc a poc a mesura que l'observador afina la seva visio. Exigeix per tant de l'espectador una observacio lenta perque les “imatges” es vagin revelant. Un treball, subtil, molt elaborat, gens complaent, que en sintesi ens parla de la fragilitat de l'esser huma i que ens recorda constantment la debilitat i fugacitat de la nostra existencia. Els seus temes universals, van i venen, com es pot veure a traves de la seva intensa trajectoria. L'artista sols treballar per series, les que van des del 2002 amb “Laughing shadows”, fins a “War”, pertanyen a les caracteristiques apuntades. Sobre la guerra tornara al 2012 amb la seva serie “Disaster of War”
Amb “Overpainting” (2007), els seus rostres es fan mes presents, ocupen gairebe tot el pla pictoric. En ells hi ha un pes molt important donat al dibuix que queda lleugerament amagat sota una mena d'atmosfera, que ens permet veure multiples i variades expressions, en les que Goya, i Bacon constitueixen uns referents importants
Amb “Dictadors” 2008, representa un canvi conceptual i formal important. Les figures adquireixen una major corporeitat. Sense voler representar a cap individu en particular les seves figures, per gestos, actituds i certs trets ens recorden no solament a determinats dictadors, sino tambe a coneguts politics. Una obra que tindra continuitat amb “Zoo” en la qual ens mostra la transformacio d'aquests personatges en rabios animal que acabaran sent admirats i devorats a pels goril·les del ZOO i posteriorment el 2012 amb “La Risa de la Hiena”, (2012), un llibre amb textos de Rafael Argullol, en el que presenta una serie de dibuixos de politics, dictadors i criminals de guerra. No molt lluny d'aquesta serie tenim la de “Bank” (2012), un conjunt de retrats d'aquests personatges nefastos, que com ens diu Rosa Comes, son retrats magistrals que estudien uns rostres anodins per trobar-ne veritats: l'origen de la cobdicia, els limits de l'avaricia.
L'any 2013 presenta “Metamorfosis”, una tematica que ja havia treballat en “Zoo” del 2009. La nova serie ens mostra segons l'artista l'estreta relacio entre l'home i els insectes, que tindra continuitat amb “Mantis” (2015) i “Monviu” (2016) . “Grotesc” es el darrer dels seus treballs, una serie de rostres terribles. Amb unes expressions similars a la dels dobermans que apareixen darrere la reixa, en el que pengen aquestes imatges. D'altra banda hem de tenir en compte altres temes tals com: els immigrants i la seva tragedia (2009) el de la prostitucio amb “Erotica” 2013, el consumisme amb “Shops· (2013). En conjunt parlem d'una obra i una trajectoria, amb una linia molt determinada, de clar compromis amb la societat i l'epoca que l'ha tocat viure. Obres que sempre tenen present la gran historia de l'Art i els seus mestres, en particular els que com ell, han tingut l'home, en el centre de la seva produccio artistica.
- Element de la llista numerada Caparo Pujol, Anton Marc; Perea Virgili, Maria Eugenia. ≪
Jordi Abello desenterra Antoni Gaudi
≫.
Lo Floc
, 201 (juliol-setembre 2012), pp. 4-11.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]