John Anthony Frusciante
es un guitarrista, cantant, compositor i productor musical
estatunidenc
conegut per ser el guitarrista de la banda californiana
Red Hot Chili Peppers
, amb els quals ha participat en cinc albums d'estudi en dues etapes: entre 1988 i 1992 i des de 1998 fins al 2008. A banda dels Red Hot Chili Peppers, John Frusciante ha mantingut una carrera en solitari i tambe ha treballat amb
Josh Klinghoffer
i
Joe Lally
en el grup Ataxia.
L'any 2003, la revista
Rolling Stone
el va situar en el divuite lloc en la llista dels
100 millors guitarristes de tots els temps
.
1970-1987: Infancia i joventut
[
modifica
]
Frusciante va neixer a
Queens
,
Nova York
el
5 de marc
de
1970
. El seu pare, John Frusciante Sr., es pianista i jutge de professio, i la seva mare, Gail Frusciante, era una vocalista que va deixar la seva carrera musical per a convertir-se en mestressa de casa. La familia Frusciante es va traslladar a Tucson, Arizona, i posteriorment a Florida, on el seu pare exerceix actualment. Quan els seus pares es van separar, Frusciante i la seva mare es van mudar a Santa Monica, California. Un any despres, es van traslladar novament, aquesta vegada a Mar Vista, en l'extraradi de
Los Angeles
, amb la que era la parella de Gail Frusciante.
Ja de ben petit es va interessar per la musica i la guitarra. Amb onze anys va comencar a estudiar a musics com
Jeff Beck
,
Jimmy Page
i
Jimi Hendrix
i tambe a
Frank Zappa
per qui fins i tot va fer una prova per formar part de la seva banda l'any 1988. Als setze anys i amb el permis dels seus pares, en John va deixar l'institut per aprendre i formar-se com a music.
1988?1992: Red Hot Chili Peppers
[
modifica
]
John Frusciante va entrar en contacte amb els Red Hot per primera vegada l'any 1985 (quan en tenia 15), quan encara eren liderats per
Hillel Slovak
, ja que eren una banda prou coneguda en la cultura popular a Los Angeles i rapidament es va convertir en un gran seguidor de la banda. En aquesta epoca John s'estava formant com a music i sovint participava en
jam sessions
i va coneixer l'ex-bateria dels
Dead Kennedys
D.H. Peligro i traves d'ell a
Flea
(Michael Balzary), baixista dels Chili Peppers.
Quan l'any 1988 Slovak va morir d'una sobredosi d'heroina tambe el bateria de la banda Jack Irons va deixar el grup, pero tant
Anthony Kiedis
, veu com el mateix Flea pensaven que el grup encara no havia donat tot el que tenia i van decidir buscar recanvis. En primer lloc els escollits van ser D.H. Peligro a la bateria i DeWayne "Blackbyrd" McKnight a la guitarra, pero el primer tenia seriosos problemes de drogues i el segon no va connectar amb la filosofia i l'estil que els membres fundadors buscaven. John per la seva banda estava a punt de ser "fitxat" per un grup de punk-rock anomenat
Thelonious Monster
, pero quan Flea li va comunicar que si acceptava, ell era el nou guitarra dels Red Hot Chili Peppers va dir que si sense dubtar. Poques setmanes despres Chad Smith va ser contractat per substituir Peligro a la bateria.
Segons el mateix Frusciante, al principi li va costar agafar l'estil de la banda, ja que mai havia estat un guitarrista funk, estil predominant en la primera etapa de Red Hot.
[1]
L'any seguent va sortir al mercat
Mother's Milk
on el so de la guitarra encara recorda molt l'estil de Slovak. El disc va ser produit per Michael Beinhorn que va intentar que el so de la banda derives cap a sons mes
metal
. El disc va tenir una acollida modesta, seguint la linia dels primers treballs de la banda abans del canvi de formacio.
Va ser el seguent treball,
Blood Sugar Sex Magik
(1991) que va fer donar als Chili Peppers el gran salt. Produit per Rick Rubin i gravat a una mansio a Hollywood Hills, l'album va arribar fins a la tercera posicio del ranquing
Billboard
i va vendre 3 milions de copies a tot el mon. Degut a aquest exit inesperat el guitarrista va trontollar. "Massa lluny, massa alt i massa aviat; tot semblava estar passant en un mateix instant", "
[2]
es el que Frusciante pensava de la situacio segons les seves propies declaracions. Per aquest motiu i no "degut a cap membre de la banda, ni dels productors",
[3]
va decidir deixar la banda.
1992?1997: Addiccio
[
modifica
]
John va comencar a utilitzar drogues de manera habitual quan va entrar a la banda, pero va ser despres de deixar-la quan es va entregar completament a ella. De tota manera ell mai no s'ha amagat del seu consum de drogues ni tampoc la considera un etapa fosca de la seva vida. "Estava trist, en canvi mentre estava col·locat, em sentia felic. Hauria d'estar-ho sempre. No em sentia culpable. Em feia estar en contacte amb la bellesa, en lloc de deixar que la lletjor del mon et corrompes l'anima".
[4]
[5]
Durant aquest periode de cinc anys en que va estar fora del grup Frusciante no va estar, en cap cas, inactiu, musicalment parlant. L'any 1994 va publicar
Niandra Lades and Usually just a T-Shirt
, album que en contra d'una estesa creenca popular no va ser gravat durant la seva etapa d'addicte, sino que va ser gravat durant l'ultima gira amb els Peppers.
El seu estat de salut era cada vegada pitjor, va patir greus infeccions tambe de sang i encara te cicatrius permanents als bracos degut a les injeccions de cocaina i heroina. El 1993 els seus amics
Johnny Depp
i
Gibson Haynes
van gravar un documental titulat
Stuff
,
[6]
mai publicat i que posa de manifest les condicions infrahumanes en que vivia.
L'any 1997 va gravar i treure al mercat
Smile from the Streets you Hold
album caracteritzat pels crits, notes i cordes desafinades i un clar reflex de l'estat fisic i mental de Frusciante. L'album va ser mes tard retirat del mercat l'any 1999 per desig de l'autor, encara que ha afirmat en mes d'una ocasio que considera que hi ha material de qualitat i espera poder-lo reeditar algun dia. Tambe en aquesta epoca es va cremar casa seva, juntament amb la seva col·leccio de guitarres i la majoria de gravacions d'aquella epoca, incendi del qual el mateix John va sortir greument ferit. Despres d'aquests incidents, a finals de 1997 va decidir deixar l'heroina i ho va fer de cop. Mesos mes tard, a principis de 1998 i degut a la pressio del seu vell amic Bob Forrest, lider de la banda
Thelonious Monster
, John Frusciante va ingressar a la clinica
Las Encinas
per comencar un proces de desintoxicacio total (a mes d'heroina, tambe consumia
crack
i alcohol en grans quantitats).
1998 - 2008: Segona etapa amb la banda
[
modifica
]
Deixar la droga va significar un gir de 180 graus a la vida de John Frusciante, quan va sortir de la clinica de Pasadena va comencar a portar una vida gairebe
ascetica
: va comencar a portar una dieta equilibrada, evitant el menjar elaborat i processat, va comencar a practicar
yoga
i va descobrir els beneficis de la disciplina i l'autocontrol i fins i tot va renunciar al sexe.
Pel seu costat els Red Hot Chili Peppers havien contractat al guitarrista
Dave Navarro
i van publicar
One Hot Minute
que no va obtenir ni de lluny l'exit esperat. Flea va arribar a la conclusio que l'unica manera que el grup tornes a funcionar era portar en John de tornada, i aixi li va proposar a Kiedis.
[7]
Quan el van anar a visitar per proposar-li tornar a la banda John va contestar "Res em faria mes felic al mon" ("Nothing would make me happier in the world").
[8]
Amb en Frusciante una altra vegada a la guitarra, els Chili Peppers van entrar a l'estudi per gravar el que seria el seu sete album. La nova vida de John va aportar a la banda vitalitat i la seva profunda passio per la musica i anim per la perfeccio van caracteritzar el so d'aquest treball. El fruit d'aquesta feina va ser
Californication
, que va ser publicat el 8 de juny de 1999 i que es l'album de RHCP que mes copies ha venut (mes de 15 milions a tot el mon), album que el mateix John Frusciante ha reconegut com el seu preferit i amb el que mes ha gaudit treballant.
Durant la subsequent gira amb la banda, que va durar mes de dos anys, John es va dedicar a escriure un munt de temes, tant per la banda com per seguir la seva carrera en solitari. Entre 1999 i 2001 va escriure els temes dels seus albums
To Record Only Water for Ten Days
i "Shadows Collide with People", aixi com una part del seguent album amb els Red Hot Chili Peppers,
By the Way
, publicat l'any 2002. En els seus treballs en solitari destaca una evolucio cap a un so mes electronic i
New Wave
, allunyant-se tant del so
Avant-garde
que havia caracteritzat els treballs anteriors com del so mes
rock
de
Californication
. D'altra banda, amb
By the Way
Frusciante deixa d'entendre la banda com a quatre membres per entendre-la com una sola entitat cohesionada.
2009?present: Marxa dels Red Hot Chili Peppers,
The Empyrean
i PBX Funicular Intaglio Zone
[
modifica
]
Ataxia va publicar el seu segon i ultim album,
AW II
el 2007. Despres de la gira
Stadium Arcadium
(des de principis de marc del 2006 a finals d'agost de 2007), els Red Hot Chili Pappers van posar-se d'acord en fer una pausa de durada indefinida.
[9]
A principis de 2008, Anthony Kiedis va confirmar-ho, citant l'esgotament del treball constant des de
Californication
com a principal rao.
[9]
Frusciante va deixar el grup durant aquest periode, pero no va anunciar publicament la seva marxa fins al desembre de 2009.
[10]
El dese album en solitari de Frusciante,
The Empyrean
, va ser publicat el 20 de gener de 2009, a traves de
Record Collection
.
[11]
El disc -un
album conceptual
- es va produir entre desembre de 2006 i marc de 2008.
[11]
A
The Empyrean
apareixen un seguit de musics, incloent-hi el seu ex-company dels Chili Peppers Flea, els seus amics
Josh Klinghoffer
i l'ex-guitarrista dels
Smiths
Johnny Marr
, i tambe musics convidats com Sonus Quartet i New Dimension Singers. Sobre l'album, Frusciante digue: "Estic molt content [amb el disc] i l'he estat escoltant molt per l'experiencia psicodelica que provoca," suggerint que l'album "ha de ser reproduit tan fort com sigui possible i es especialment escaient a sales d'estar fosques durant la nit."
[11]
Durant tot el 2011, John Frusciante ha estat juntament amb la cantant de soul Truth Hurts i altres amics, gravant el seu nou disc en solitari anomenat PBX Funicular Intaglio Zone (LP) Acompanyat amb un EP previ que surtira a la venda al Japo al 4 de juny, al 17 de juny als Estats Units i a el 16, a la resta del mon. Frusciante qualifica la musica el seu ultim treball a la seva pagina oficial com a: Progressive Synth Pop, ja que fa gran us de sintetitzadors, pedals d'efectes i altres instruments electronics. El disc esta disponible en vinil, CD, format mp3 i caset. Frusciante oferira concerts per Estats Units i a la resta del mon.
Amb els Red Hot Chili Peppers
[
modifica
]
- Mother's Milk
(1989)
- Blood Sugar Sex Magik
(1991)
- Californication
(1999)
- By the Way
(2002)
- Stadium Arcadium
(2006)
- What's hits!?
(1992)
- Greatest Hits
(2003) (excepte el tema "My friends")
- Live in Hyde Park
(2004)
Amb els Mars Volta
[
modifica
]
- De-Loused in the Comatorium
(2003)
- Frances the Mute
(2005)
- Amputechture
(2006)
- The Bedlam in Goliath
(2008)
- Octahedron
(2009)
Amb Omar Rodriguez-Lopez
[
modifica
]
- A Manual Dexterity: Soundtrack Volume One
(2004)
- The Special 12 Singles Series
(2005)
- Se Dice Bisonte, No Bufalo
(2007)
- Calibration (Is Pushing Luck and Key Too Far)
(2007)
- Omar Rodriguez-Lopez & John Frusciante
(2010)
- Sepulcros de Miel
(2010)
- Automatic Writing
(2004)
- AW II
(2007)
- Niandra Lades and Usually Just a T-Shirt
(1994)
- Smile From the Streets You Hold
(1997) (posteriorment retirat del mercat per desig de l'autor)
- To Record Only Water for Ten Days
(2001)
- From the Sounds Inside
(2001)
- Shadows Collide With People
(2004) Primera col·laboracio amb Josh Klinghoffer
- The Will to Death
(2004)
- DC EP
(2004)
- Inside of Emptiness
(2004)
- A Sphere in the Heart of Silence
(2004)
- Curtains
(2005)
- The Empyrean
(2009)
- Letur-Lefr
(2012)
- PBX Funicular Intaglio Zone
(2012)
- Outsides
(2013)
- Enclosure (2014)
- ↑
Apter, 2004. pag. 181
- ↑
Gabriella.
. ≪
"Interview with the Red Hot Chili Peppers". The Californication of John Frusciante
≫.
NY Rock
, July 1999. Arxivat de l'
original
el 2007-09-21. [Consulta: 11 setembre 2007].
- ↑
Broxvoort, Brian (1994). "John Frusciante Goes Over a Bridge."
Rockinfreakapotamus
.
- ↑
Sullivan, Kate (August 2002). "Interview with Flea, Anthony and John".
Spin
.
- ↑
VPRO Interview
with John Frusciante (1994).
- ↑
≪
Documental "Stuff" a YouTube
≫, 1993.
- ↑
Kiedis, Sloman, 2004. p. 404
- ↑
Kiedis, Sloman, 2004. p. 408
- ↑
9,0
9,1
Anderson
, Kyle. ≪
Q&A: Anthony Kiedis: Rolling Stone
≫. Rolling Stone, 19-05-2008. Arxivat de l'
original
el 2008-05-25. [Consulta: 22 maig 2008].
- ↑
Kreps
, Daniel. ≪
John Frusciante Quits Red Hot Chili Peppers With "No Drama"
≫. Rolling Stone, 17-12-2009. Arxivat de l'
original
el 2010-01-05. [Consulta: 18 desembre 2009].
- ↑
11,0
11,1
11,2
≪
Noticia sobre la publicacio de The Empyrean
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-12-24. [Consulta: 20 desembre 2010].
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
- Musics de gira
- Mauro Refosco
- Chris Warren
- Membres passats
- Musics de gira passats
|
Albums d'estudi
| |
---|
EPs
| |
---|
Directes
| |
---|
Compilacions
| |
---|
Videos
| |
---|
Gires
| |
---|
Personal
| Productors
| |
---|
Musics d'estudi
| |
---|
Altres
| |
---|
|
---|
Vegeu tambe
| |
---|
|