John Dillinger
 |
|
| Naixement
| John Herbert Dillinger
12 juny 1903
Indianapolis (Indiana)
|
|---|
| Mort
| 22 juliol 1934
(31 anys)
Chicago (Illinois)
|
|---|
| Causa de mort
| Ferida per arma de foc
|
|---|
| Sepultura
| Crown Hill Cemetery
(Seccio: 44 Lot: 94), Indianapolis
|
|---|
|
|
|
|
|
| Altres noms
| The Jackrabbit
Jimmy Lawrence
|
|---|
| Nacionalitat
| Americana
|
|---|
| Grup etnic
| Raca blanca
|
|---|
| Es coneix per
| lladre de bancs, assassinat, assalt, assalt d'un oficial, robatori
|
|---|
|
| Ocupacio
| assaltant de bancs
|
|---|
|
| Conjuge
| Beryl Ethel Hovious (1924)-divorciats (1929)
|
|---|
| Parella
| Polly Hamilton
|
|---|
| Pares
| John Wilson Dillinger (1864-1934)
Mary Ellen Lancaster (1860-1907)
|
|---|
| Condemnat per
| 9 anys de preso per l'assalt a un banc (1924)
|
|---|
|
|
  |
John Dillinger
(
Indianapolis
i
Brightwood
,
12 de juny
de
1903
-
Chicago
i
Biograph Theater
,
22 de juliol
de
1934
), nascut John Herbert Dillinger, va ser un
assaltant de bancs
dels
Estats Units
, considerat com una de les
icones
de la
cultura popular
en aquest pais.
La seva fama es deu a la idealitzacio dels seus procediments com a lladre i a la manera facil en que escapava de la policia. Les seves actuacions, juntament amb les d'altres assaltants de l'epoca, com
Bonnie i Clyde
o
Kate "Ma" Baker
, cridaren l'atencio de la
premsa
nord-americana i els seus lectors durant la
decada de 1930
.
[1]
La seva popularitat l'ha convertit en
llegenda
, malgrat haver estat un dels lladres mes buscats del seu temps.
Va neixer el
22 de juny
de
1903
a
Indianapolis
,
Indiana
. Els seus pares van ser John Wilson Dillinger (1864-1934) i la primera esposa, Mary Ellen Lancaster (1860-1907). Va allistar-se a l'
Armada dels Estats Units
, pero va desertar al cap de pocs mesos i va ser donat de baixa sense honra militar. Va tornar a Indiana, on es va casar el 12 d'abril de 1924 amb la seva dona, Beryl Ethel Hovious (de tan sols 16 anys). No obstant aixo, va tenir dificultats per aconseguir treball i el seu matrimoni es va desfer i es divorcia el
20 de juny
de
1929
.
Una nit de
1924
, un criminal que era amic de Dillinger, anomenat Ed Singleton, el va convencer de col·laborar en l'assalt a un conegut botiguer de la localitat, anomenat Frank Morgan. La policia els va capturar despres de l'assalt. Singleton va contractar un advocat per a apel·lar la seva sentencia, rebent nomes dos anys de preso, mentre que el mateix Dillinger, que no va poder comptar amb representacio legal, va ser condemnat i enviat a complir nou anys de preso.
En la preso, va ser un membre destacat de l'equip de
beisbol
, jugant tan be que es va arribar a comentar que en condicions regulars hagues pogut arribar a ser un jugador professional.
Cartell de "Es Busca" de John Dillinger
Dillinger durant la seva estada a la preso aprengue dels seus companys els metodes per robar bancs. Al costat de diversos d'ells va planejar alguns atracaments, sobretot quan es reunien durant les seves tasques a la bugaderia de la Preso de l'estat d'Indiana. Alguns membres de la seva primera banda van ser Harry Pierpont, Russell Clark, Charles Makley, Walter Dietrich i John “Red” Hamilton.
Els seus majors delictes es van cometre a partir de maig de 1933, quan va sortir en
llibertat condicional
despres de complir vuit anys i mig de condemna. Al cap de poc temps, roba un banc a
Bluffton
,
Ohio
. La policia el va arrestar el 22 de setembre, i va ser internat a la preso estatal d'Ohio, a l'espera del judici.
Quatre dies despres, alguns amics de Dillinger (Harry Pierpont, Russell Clark, Charles Makley i Harry Copeland) que havien escapat de la Preso de l'estat d'Indiana, es van presentar duent uniformes davant el
sheriff
Jessie Sarber de la preso de
Lima
, fent-se passar per agents que volien endur-se al pres de tornada al penal d'Indiana. El sheriff no els va creure i quan els va demanar les seves credencials, un dels criminals va treure la seva arma i li va disparar. Despres van prendre les claus, van alliberar a Dillinger de la seva cel·la i van tancar a l'esposa del sheriff en una altra, per a despres fugir.
Encara que cap d'aquests criminals havia violat especificament cap llei federal, es va requerir a l'
FBI
la seva assistencia per a identificar i localitzar-los. Despres que la Divisio d'Identificacio de l'FBI confirmes la identitat dels delinquents per les seves
empremtes digitals
, va comencar la seva recerca per a la captura.
Mentrestant la banda de Dillinger aconseguia efectuar diversos robatoris a bancs. En aquests atracaments hi havia molt pocs morts -en alguns casos cap- i el public que llegia les noticies als diaris, molests amb els banquers pels efectes recessius de la
Gran Depressio
, va comencar a idealitzar a Dillinger com un lladre justicier i amb notable estil personal. Fins i tot els numeros del grup semblaven ser discrets quant a la violencia utilitzada en els seus robatoris, malgrat que despres del rescat del seu lider, van sostreure tot un arsenal d'armes de la policia d'
Auburn
a
Indiana
. Despres, el 14 de desembre, John Hamilton, un dels seus membres, va disparar i va matar a un detectiu a
Chicago
. Un mes despres, durant un tiroteig, la banda va matar a l'oficial de policia William O'Malley en el robatori al
Primer Banc Nacional De l'Est De Chicago
, a Indiana.
La banda es va traslladar posteriorment a
Florida
, i subsequentment, a
Tucson
,
Arizona
. Alli, el 23 de gener de 1934, va ocorrer un incendi en l'hotel
Historic Hotel Congress
on Clark i Makley s'amagaven utilitzant noms falsos. Els bombers van reconeixer als homes per les seves fotografies, i un policia local els va arrestar, igual que a Dillinger i a Harry Pierpont. Se'ls van trobar diverses armes i mes de 25.000 dolars en efectiu, que representaven una fortuna per a l'epoca, part del robatori al Banc a Chicago.
Dillinger va ser dut a la preso de Crown Point, Indiana, a l'espera del seu judici per l'assassinat del policia O'Malley, mort en el tiroteig del robatori al Banc de l'Est de Chicago. Les autoritats van presumir molt que la preso era
a prova de fugides
, pero el 3 de marc de 1934, Dillinger va utilitzar un dels seus trucs per a escapar. Va tallar un objecte en forma de pistola d'un material encara sense especificar i engatussar als guardies de la preso perque li obrissin la cel·la i poder fugir, despres de tancar als seus custodis. Aquest fet li va abrevar mes el cami a la fama.
Dillinger va escapar en el cotxe de la sheriff Lillian Holley, un Ford V8. La premsa va fer mofa d'aquesta accio i va publicar titulars on es burlaven de la sheriff Holley, la qual cosa va augmentar la popularitat del lladre. No obstant aixo, el profug va creuar la linia estatal divisoria d'Indiana-Illinois en el cotxe robat, violant aixi una llei federal i involucrant a l'FBI en la seva captura.
Mentrestant, Pierpont, Makley i Clark, van ser retornats a la preso d'Ohio i sentenciats per l'assassinat del sheriff d'Ohio. Pierpont i Makley van ser
sentenciats a mort
, i Clark a
cadena perpetua
. Pero en un intent d'escapada, Makley va ser mort i Pierpont va sofrir una ferida. Un mes despres, Pierpont es va recuperar suficient per a ser executat.
La Segona Banda
[
modifica
]
A Chicago, Dillinger es va reunir amb la seva xicota, Evelyn Frenchette i es va associar amb Homer Van Meter,
Lester Joseph Gillis
(
Baby Face
Nelson), Eddie Green i Tommy Carrol, entre d'altres. Amb aquesta segona banda tambe va aconseguir dur a terme grans robatoris de diners als bancs.
L'FBI va seguir la pista de la banda i el 3 d'abril, en un enfrontament van ser ferits Eddie Green i el mateix Dillinger. Aquest ultim va aconseguir escapar, pero Green va morir vuit dies despres en un hospital.
Despres de l'enfrontament amb l'FBI, Dillinger i la seva xicota Evelyn se'n van anar a
Mooresville
, Indiana, on van romandre a la casa del seu pare i del seu germanastre, fins que es cures la seva ferida. Despres Evelyn se'n va anar a Chicago a visitar a un amic i alli l'FBI va aconseguir detenir-la. La van sentenciar a una multa de 1.000
dolars
i dos anys en preso.
Al cap de poc, Dillinger es va tornar a reunir amb els seus companys i es van refugiar en un petit lloc anomenat
Little Bohemia Lodge
. La banda tenia vigilat tot el que succeia alli, pero aixi i tot no van poder evitar que algu dones avis a l'FBI, que va arribar al lloc i sense poder sorprendre el grup es van enfrontar amb ells a trets.
Babe Face
Nelson va matar a l'agent W. Carter Baum i tots els membres de la banda van fugir en diverses direccions, despistant als agents.
Per a l'estiu de 1934, Dillinger va tornar a Chicago sota el nom de Jimmy Lawrence. Va aconseguir un lloc de treball i va trobar una nova xicota, anomenada Polly Hamilton, que no tenia coneixement de la seva veritable identitat. En una gran metropoli com Chicago, Dillinger va poder dur una vida anonima per un temps.
Fotografia de l'FBI del
Biograph
al 1934, poc despres de la mort d'en Dillinger.
L'ultim dia de la seva vida va ser el 22 de juliol de 1934, quan va assistir a veure la pel·licula
Manhattan Melodrama
protagonitzada per
Clark Gable
, una pel·licula sobre
gangsters
.
[2]
Va assistir al
Biograph Theater
acompanyat de la seva xicota Polly Hamilton i d'una tal Ana Sage (el veritable nom de la qual era Ana Cumpanas), que era originaria de
Romania
i estava enfrontant carrecs de
deportacio
per obrir un
bordell
. Sage treballava de manera encoberta en coordinacio amb l'agent especial
Melvin Purvis
, de l'FBI, amb qui havia acordat que, a canvi d'ajudar a la captura del lladre, evitaria la deportacio.
[3]
Tomba a
Crown Hill Cemetery
, Indianapolis, Indiana.
A les 22:30, Dillinger va sortir del recinte acompanyat de les dues dones flanquejant-lo. Previament Sage havia donat avis a l'FBI, i Purvis vigilava l'entrada del lloc. Quan el grup va sortir caminant, Purvis va encendre un cigarret per a donar el senyal als seus homes d'apropar-se. Dillinger rapidament es va adonar del que succeia i va actuar instintivament. Va treure una pistola de la seva butxaca dreta i va correr pel carrer, va girar per a introduir-se en un carrero mentre tres agents de l'FBI li disparaven cinc trets, tres dels quals van encertar el cos de Dillinger.
[4]
Despres de rebre un tret precis en el cap, va caure abatut al terra del carrero, de bocaterrosa. A les 22:50, John Dillinger va ser declarat mort en una petita cambra de l'hospital
Alexian Brothers Hospital
.
[4]
Malgrat que Ana Sage el va lliurar a les autoritats tal com havia promes, va ser deportada al seu pais natal, Romania, el 1936, on va romandre fins a la seva mort, onze anys despres.
Dillinger va ser enterrat en el
Cementiri de Crown Hill
(Seccio: 44 Lot: 94) a
Indianapolis
, Indiana.
[5]
La seva tomba ha estat objecte de diversos actes realitzats per persones que roben peces per a dur-se-les com a
souvenirs
.
[6]
Icona de la cultura popular
[
modifica
]
La crisi ocasionada per la
Gran Depressio
de 1929 va derivar en la
fallida
de diversos bancs, que va perjudicar la gent treballadora, la qual hi tenien els seus estalvis invertits, i acabant perdent l'esforc de tota una vida. La inestabilitat economica va motivar la desconfianca en les entitats financeres, que no oferien cap solvencia. Aquesta situacio que va afectar mundialment a totes les nacions va afavorir el sorgiment de gangsters i
bandolers
en els Estats Units.
L'entorn social de rancor i desconfianca va provocar l'animadversio cap als banquers, per la qual cosa la gent va traslladar el seu odi i molestia, reflectint-los en la satisfaccio que sentien pels lladres de bancs, com John Dillinger. Les victimes mortals dels seus robatoris eren molt poques, i nomes es tractaven de figures de l'autoritat, mai civils innocents.
Al pas dels anys, Dillinger ha sobreviscut com el mite d'un rebel venjador, reivindicat mes pel poder social cap a l'autoritat, que per la seva nul·la contribucio al poble. La seva mort tan jove (tot just 31 anys), les seves escapades, la seva estampa viril, el seu agrest atractiu sexual i la seva aparent i idealitzada
neteja
delictiva -en permetre's tan poques morts-, han guanyat un lloc dintre de la cultura popular.
John Dillinger ha estat representat en diverses oportunitats en el cinema, l'ultima caracteritzacio va estar a carrec de
Johnny Depp
en el film
Enemics Publics
, en la qual actua a mes
Christian Bale
(interpretant a Melvin Purvis) i
Marion Cotillard
(Interpretant a la xicota de Dillinger, Evelyn Frenchette).
Tambe se l'ha nomenat en diverses pel·licules com en la
La fugida
quan Doc McCoy (interpretat per
Steve McQueen
) parla de Dillinger amb un company mentre planejen un asalt a un banc.
[7]
Enllacos externs
[
modifica
]