Johann Heinrich Pestalozzi

Biografia
Naixement	12 gener 1746 Zuric
Mort	17 febrer 1827 (81 anys) Brugg
Causa de mort	Causes naturals  ( Cancer )
Sepultura	Birr
Catedratic
Dades personals
Formacio	Universitat de Zuric
Activitat
Camp de treball	Pedagogia
Ocupacio	pedagog
Ocupador	Universitat de Zuric
Membre de	Illuminati (1782?) Academia Bavaresa de Ciencies Helvetic Society (en) ( president )
Professors	Johann Rudolf Tschiffeli
Alumnes	Allan Kardec , Friedrich Wilhelm August Frobel , Louis-Vincent Tardent i Peter Kaiser (en)
Influencies	Jean-Jacques Rousseau
Esport	gimnastica
Obra
Localitzacio dels arxius	Biblioteca Central de Zuric [ Ms Pestal 1 - 577]
Familia
Conjuge	Anna Pestalozzi-Schulthess

Johann Heinrich Pestalozzi ( Zuric , 12 de gener de 1746 - Brugg , 17 de febrer de 1827 ) va esser un escriptor i pedagog suis .

Johann Heinrich Pestalozzi, tambe conegut com a Enric Pestalozzi, va lluitar tota la seva vida per reformar la pedagogia tradicional i portar-la cap a una educacio popular , es a dir, va ser un dels primers modernitzadors que va portar a la pedagogia actual. Pestalozzi defensava que l' educacio es podia realitzar unicament conforme a una llei, en concret amb l'harmonia amb la natura . Partint d'aquest principi, s'arriba de mica en mica a la necessitat de llibertat en l'educacio de l'infant, es a dir, perque l'infant pugui actuar com vulgui estant en contacte amb la natura, cal que sigui lliure.

Va ser seguidor de Johann Bernhard Basedow i Jean-Jacques Rousseau i va portar a la practica les seves idees en diversos centres educatius. Al seu voltant s'aplegaren Johann Gotlieb Fichte , Johann Friedrich Herbart i Friedrich Wilhelm August Frobel . Tot i partir de Rousseau, la seva doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisicio de l'habit de l'esforc. Els seus metodes pedagogics son actius, practics i, sobretot, antiverbalistes. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Infancia i joventut a Zuric (1746-1768) [ modifica ]

Johann Heinrich Pestalozzi neix a Zuric el 12 de gener de 1746. Despres de la mort prematura del pare i de diversos germans, viu sota la proteccio i les atencions desconfiades i una mica angoixants de la seva mare i d'una serventa fidel a la familia. Pestalozzi frequenta totes les escoles que estaven a disposicio d'un habitant amb dret a la ciutadania . Jove i intel·ligent, entra en contacte amb les persones celebres de la il·lustracio suissa. En el cercle dels ≪Patriotes≫, fundat al voltant de l'escriptor Johann Jakob Bodmer , arriba a coneixer el pensament de filosofs antics i moderns, sobretot les obres de Rousseau. En uns primers escrits ( Agis i Wunsche , ≪Desitjos≫) Pestalozzi s'enfronta amb la manera autoritaria de governar dels poderosos. Abandona les carreres de teologia i de dret i inicia un aprenentatge agricola per viure com a pages o be com a empresari agronom. L'any 1767 arriba a coneixer Anna Schulthess, que te vuit anys mes que ell, i se n'enamora. En 1769 es casen tot i la resistencia dels pares de la nuvia. ^[2]

Els anys a Neuhof (1769-1798) [ modifica ]

A la petita localitat argoviana de Birr , a 25 km de Zuric, Pestalozzi compra 20 hectarees de terra de llaurar i de praderia que esta de guaret i edifica Neuhof. Amb tot, l'empresa agricola fracassa, igual que la conversio a l'economia pecuaria i l'intent d'elaborar coto mitjancant treball a domicili. A continuacio, Pestalozzi intenta construir un institut per a pobres, pero fracassa tambe i els deutes nomes poden ser pagats amb la venda de terrenys i l'ajuda de la familia d'Anna. Aixi acaba, el 1780, el projecte de Neuhof en un fracas. Unicament l'escriva de Basilea , Isaak Iselin, segueix creient en Pestalozzi i l'anima a treballar com a escriptor. D'aquesta manera, els anys que van de 1780 a 1798, arriben a ser els anys dels seus exits literaris. Neixen, entre altres, les obres Abendstunden eines Einsiedlers (≪Hores vespertines d'un eremita≫), les quatre parts de Lienhard i Gertrud , Uber Gesetzgebung und Kindermord (≪Sobre legislacio i assassinat infantil≫), Nachforschungen (≪Investigacions≫), Fabeln (≪Faules≫) i els escrits politics que s'ocupen de la Revolucio Francesa i la situacio a Suissa: Ja oder Nein? (≪Si o no?≫), els escrits relacionats amb el moviment popular de Stafa i els escrits sobre la questio del delme . Totes les obres d'aquests anys poden ser compreses com a intent d'accio i d'adquisicio d'influencia en l'ambit de la politica. ^[3]

Stans (1798 - 1799) [ modifica ]

Quan, al marc de 1798, amb l'entrada de les tropes franceses s'enfonsa l' Antiga Confederacio Suissa , Pestalozzi es posa al servei del nou Govern, creient poder realitzar per fi els seus plans d'educacio del poble. Se li encarrega la direccio d'un institut per a nens orfes a Stans , pero que ha d'abandonar despres de nomes mig any a favor d'un llatzeret . Pestalozzi, psiquicament i fisicament deteriorat, descriu les seves experiencies i reflexions a Brief an einen Freund uber meinen Aufenthalt in Stans (≪Carta a un amic sobre la meva estada a Stans≫), que es considerada com el text pedagogic mes important de Pestalozzi i que es reimprimida, interpretada i citada sovint. ^[4]

Burgdorf i Munchenbuchsee (1800 - 1804/05) [ modifica ]

L'estada a Stans comporta per a Pesstalozzi el canvi de vida decisiu. Decideix fer-se mestre i a Burgdorf se li ofereix la possibilitat. Aixi, doncs, pot realitzar les seves idees en un institut pedagogic que esta combinat amb una escola normal de mestres. Rep el suport del Govern Helvetic , aconsegueix un grup de col·laboradors competents i pot desenvolupar el seu nou metode d'ensenyament. L'escrit fonamental d'aquesta epoca, Wie Gertrud ihre Kinder lehrt , (≪Com Gertrud ensenya als seus fills≫) el fa famos com a educador i renovador de l'escola popular i nombrosos visitants de tot Europa visiten Burgdorf. Quan son restablertes la Constitucio de la Mediacio de 1803 i les estructures federatives de l'Antiga Confederacio Helvetica, Berna reclama el castell de Burgdorf per a residencia de l'autoritat bernesa (corregidor) i Pestalozzi ha d'abandonar el castell. Despres d'una estada passatgera en un edifici conventual a Munchenbuchsee, Pestalozzi, en la segona meitat de 1804, empren la construccio d'un nou institut a Yverdon , a l'extrem sud del llac de Neuchatel , a Waadhoeke , al canto de Vaud , recentment fundat. ^[5]

Yverdon (1804 - 1825) [ modifica ]

L'Institut de Pestalozzi a Yverdon arriba a ser celebre de seguida i el seu impuls pedagogic irradia cap a tot Europa, sobretot cap a Prussia . Arriben a Yverdon nombrosos visitants per veure l'Institut. El periode propi d'apogeu va ser de 1807 a 1809, i despres fins a 1815. Dificultats economiques i discussions enfurismades durant anys entre els seus col·laboradors arriben a arruinar l'Institut, que Pestalozzi ha d'abandonar el 1825. Durant els anys a Yverdon neixen la tercera versio de Lienhard i Gertrud , l'escrit politic tarda An die Unschuld (≪A la innocencia≫) i nombrosos escrits en els quals van cooperar seus col·laboradors Ansichten und Erfahrungen (≪Opinions i experiencies≫). Es especialment impressionant el discurs en el seu 72e aniversari, pero tambe l'anomenat discurs de Lenzburg , Uber die Idee der Elementarbildung (≪Sobre la idea de l'educacio elemental≫), que Pestalozzi pronuncia el 1807 essent president de l'Associacio dels Amics Suissos de l'educacio. En els anys despres de 1817, es publica a l'editorial Cotta l'edicio en 15 toms de tots els escrits de Pestalozzi, la qual li garanteix, per fi, uns ingressos majors. ^[6]

Ultims anys de vida (1825-1827) [ modifica ]

Despres de l'enfonsament de l'Institut d'Yverdon, Pestalozzi es retira una altra vegada a Neuhof on vol construir una altra vegada un institut per a pobres. S'erigeix un edifici nou, pero abans del seu acabament, Pestalozzi mor el 17 de febrer 1827 a la ciutat de Brugg i es enterrat a Birr, en el veinatge de la seva Neuhof, al costat de la paret lateral de l'escola. A Neuhof, Pestalozzi escriu la seva ultima gran obra, Schwanengesang (≪El cant del cigne≫), que consisteix en una part autobiografica i una exposicio completa de la seva pedagogia. ^[7]

Aportacions pedagogiques [ modifica ]

Educacio [ modifica ]

La pedagogia de Pestalozzi la podem relacionar amb una de les seves maximes: ≪educacio moral i religiosa≫, aixo no implica que descures l'educacio formal, ja que va perfeccionar els metodes d'ensenyament de lectura , llenguatge i calcul . Mes encara, el seu compromis amb l'educacio era tan ampli que a mes d'esdevenir un socioleg filantrop interessat a procurar el be del poble, es va interessar en analitzar les fallades de l'organitzacio i la vida social, denunciant els abusos que existeixen i proposant els mitjans adequats per corregir errors en tots els ordres: laboral, sanitari, cultural, educacional i juridic.

A causa de la seva vocacio d'humanista, Pestalozzi considerava que l'educacio havia de ser omnipresent, de manera que estudiar les caracteristiques de l'actualment anomenada ≪societat del coneixement≫, que funciona a partir del fenomen d' exclusio , havia de formar part de la preparacio del mestre, quan el que es preten es trencar paradigmes discriminatoris que impedeixen el desenvolupament natural de la intel·ligencia de l'infant. De fet, tal va ser la seva determinacio per afavorir l'educacio igualitaria, que va proposar la creacio d'institucions que atenguessin als que no tinguessin prou recursos economics. ^[8]

Pedagogia [ modifica ]

Hom diu que tota filosofia porta amb si les aportacions de la pedagogia, i a la inversa. En ocasions s'ha dit que la pedagogia de Pestalozzi te molt a veure amb el sistema filosofic d' Immanuel Kant . Cal ressaltar que aixo nomes es refereix als fins morals de l'educacio, ja que en les altres aportacions no te gaire relacio. Es per aixo que quan llegim les aportacions de Pestalozzi sembla de vegades llegir a Kant. Pestalozzi ens dona a coneixer l'educacio com la formacio de l'home pel que fa a un esser individual: ≪L'home no arriba a ser home sino per mitja de l'educacio≫. Pestalozzi fa una aplicacio del moral al social, acceptant els vincles socials per una acceptacio lliure del deure , l'educacio es la que aconseguira la seva autonomia espiritual.

La pedagogia de Pestalozzi se centra en l'educacio infantil i escolar i, des de 1811, ell i els seus col·laboradors esmenten el sistema pestalozzia amb el nom d'≪educacio elemental≫. Consisteix a fer que el proces de desenvolupament huma (sensitiu, intel·lectual i moral) segueixi el curs evolutiu de la naturalesa de l'infant, sense avancar-lo artificialment. L'educacio es vista com una ≪ajuda≫ que es dona a l'infant en aquest proces perque es realitzi optimament. L'activitat educativa i docent es vista com un ≪art≫. Es de vital importancia en la pedagogia de Pestalozzi el seu metode de la intuicio, que veurem mes endavant. ^[9]

Metodologia [ modifica ]

El metode de Pestalozzi no planteja ≪trucs≫ pedagogics. No hi ha originalitat en els seus aspectes materials, sino en el fet que el metode dona la possibilitat de desenvolupar l'educacio com un proces d'accio en el qual la practica , la investigacio cientifica i la teoria es fecunden mutuament. El metode aposta per la importancia d'observar la naturalesa infantil, de fer explicites les lleis propies del desenvolupament infantil, de crear un medi favorable per a aquest desenvolupament, de prendre consciencia de la dimensio social de la relacio educativa i de valorar l'accio de l'infant. Jean Piaget , Maria Montessori , Celestin Freinet i altres autors van continuar elaborant i perfeccionant tecnicament aquest metode.

Numero (relacions metriques i numeriques) [ modifica ]

• Ensenyar als infants a considerar cada un dels objectes que se'ls dona com una unitat. es a dir, separat d'aquells amb els quals apareix associat. Quants n'hi ha?
• Utilitzacio de tauletes amb lletres, les quals acumulava d'una en una perque l'infant conegues la relacio dels nombres, al mateix temps que servia per aprendre les lletres.
• Partir de les coses simples abans d'avancar a les mes complicades.

Forma (observar, mesurar, dibuixar i escriure) [ modifica ]

• Ensenyar-los a distingir la forma de cada objecte, es a dir, les seves dimensions i proporcions. Quina es la seva forma?
• Enriquir la memoria dels infants amb explicacions senzilles d'objectes i materials.
• Ensenyar a descriure i adonar-se de les seves percepcions.
• Ensenyar a l'infant, per mitja del dibuix , a mesurar tots els objectes que es presenten a la seva vista i adquirir habilitats per a reproduir-los. Pestalozzi va pensar que per mitja del dibuix s'exercitava a l'infant en la seva escriptura.

Nombre [ modifica ]

• Familiaritzar-los tan d'hora com sigui possible amb el conjunt de paraules i de noms de tots els objectes que li son coneguts. Com es diuen? ^[10]

Mestre [ modifica ]

Pestalozzi defensava la individualitat de l'infant i la necessitat que els mestres havien d'estar mes preparats per aconseguir un desenvolupament integral de l'alumne que per implantar coneixements. Les seves idees van tenir gran influencia en les escoles del mon occidental, particularment en l'area de preparacio dels mestres.

Concepte d'alumne [ modifica ]

Pestalozzi va mostrar una gran confianca en les capacitats dels infants. ^[11]

Principis pedagogics [ modifica ]

Proposava un model educatiu que combines la teorica amb la practica. Considerava primordial que l'infant aprengues en contacte amb el medi que l'envolta i sota llibertat per aixi afavorir la motivacio de l'infant i encoratjar els seus sentiments i la seva moralitat. Veia l' educacio fisica com un pilar fonamental per al desenvolupament fisic, mental i moral. Aquests principis es basaven en:

Naturalitat [ modifica ]

L'educacio nomes pot fer-se realitat d'acord amb la propia naturalesa de l'esser huma. Per a aixo, cal tenir en compte cinc elements:

• Espontaneitat : l'educacio parteix de l'infant, per la qual cosa se li ha de permetre expressar-se amb llibertat.
• Metode d'ensenyament : del simple al complex i del que ve al llunya, de manera sequencial i ininterrompuda.
• Intuicio : el coneixement parteix de la intuicio, com a activitat interna.
• L'equilibri de forces : relacionat amb la formacio mental, fisica i moral de manera interrelacionada.
• Col·lectivitat : representa la influencia que exerceix el medi social en el desenvolupament del nen i com l'escola el prepara per a la vida en societat. ^[12]

Educacio elemental [ modifica ]

Va partir de l'observacio de les experiencies, interessos i activitats educatives, de no ensenyar res que els nens no poguessin veure i va considerar que la finalitat principal de l'ensenyament no consistia a fer que l'infant adquireixi coneixements i aptituds, sino en desenvolupar les forces de la seva intel·ligencia, dividint-la de forma gradual, d'acord amb la seva evolucio i on es tingues en compte a l'individu com una unitat d'intel·ligencia, sentiment i moralitat, i que qualsevol irregularitat en aquestes caracteristiques comporta a la nul·litat d'una educacio integral. Va incloure tambe l'educacio fisica com a mitja de fortalesa i resistencia corporal, tancant aixi el cicle d'una educacio integral, que va des del mes espiritual al purament corporal.

D'altra banda, va afegir l'educacio manual i l'educacio fisica com a mitja de fortalesa i resistencia moral. Tambe va pensar que l'educacio intel·lectual i l'educacio fisica haurien de contribuir a l'educacio moral i religiosa, que segons Pestalozzi, es el mes important de la naturalesa humana. ^[13]

Els principis pedagogics de Pestalozzi son els seguents:

• Principi d’Anschauung o d'intuicio. Defensa que tot aprenentatge s'ha de palpar i ha de passar pels sentits, es a dir, ha d'estar relacionat amb les vivencies de l'educand. Els aprenentatges passen per la forma, la paraula i el nom. En primer lloc, es manipula l'objecte, mes endavant, l'infant li assigna una paraula i despres associa la paraula a les caracteristiques de l'objecte.
• Simplificacio elemental: L'infant s'ha d'envolat d'elements simples per posar en moviment la inquietud natural de l'infant.
• Compliment acabat: Afirma que cada etapa ha d'arribar a la culminacio per si mateixa, sense pressa i sent l'infant qui marqui els temps.
• Principi d'activitat. Sota tots els punts de vista: l'educacio es accio, per tant, l'infant sempre ha d'estar en accio.
• Remota autonoma: El procediment pedagogic no te finalitat en si mateix, si no que la finalitat esta en l'educand. L’infant ha de recorrer lliurement el cami de l'educacio.
• Educar a educadors. Pestalozzi exposa que l'educacio es dirigeix essencialment a individus.

Aplicacions a l'educacio [ modifica ]

Sens dubte, les aportacions de Pestalozzi presenten gran rellevancia per a l'educacio del segle  xxi , inscrita ella en les anomenades ≪societats del coneixement i de la informacio≫, com tambe en els paradigmes de l'economia global i ecologica. Amb Pestalozzi, la pedagogia comenca a veure l'infant d'una manera diferent, els situa en una veritable relacio amb la natura i la cultura. Tot i que el seu ensenyament es basa en una educacio elemental, no escapen les seves influencies a l'educacio preescolar. Tenim les seguents aportacions:

• Va donar importancia al desenvolupament de l'infant.
• Va posar en practica l'organitzacio d'experiencies i activitats per mitja del joc .
• Valora les activitats espontanies de l'infant.
• Va fer emfasi en l'exercitacio de les activitats manuals.
• Va considerar l'exercitacio en el dibuix com un mitja per perfeccionar progressivament la ma, la qual cosa li serviria de base per a l'escriptura.
• Va exercitar el llenguatge per mitja de la conversa senzilla, per a despres aprendre a llegir.
• Va destacar la utilitat dels exercicis corporals combinats amb el cant .
• Va assenyalar com vital el desenvolupament de l'infant en els seus primers moments amb la familia, especialment amb la mare.
• Va donar importancia a l' afectivitat des del mateix moment del naixement de l'infant.
• Va destacar el desenvolupament social de l'infant, primerament en la familia i posteriorment a l'escola.
• Va considerar important la creacio d'institucions per atendre aquells infants que eren mancats de recursos economics. ^[14]

Funcions educatives [ modifica ]

Pestalozzi donava un gran valor a l'educacio religiosa, sempre que aquesta no tingues un caracter dogmatic ni confessional. Va establir una funcio social de l'educacio on el principal objectiu era integrar els infants d'escassos recursos a la vida social, a traves de l'ensenyament d'un ofici . Pensava que els seus propis alumnes, a llarg termini, serien els educadors del dema. D'altra banda, l'educador no era concebut com una figura autoritaria. D'aquesta manera, el docent, era l'encarregat d'estar al servei de les necessitats de l'alumne, a qui lliurava una confianca molt gran en les seves capacitats. Considerava que el paper de l'escola estava molt lligada a l'ensenyanca de l'ofici: mes que escoles calen tallers. I acabava amb el principal valor del seu interes, el qual era el de l'educacio igualitaria, es a dir, poder educar gent marginada. Confiava plenament en les virtuts de l'educacio popular. ^[11]

Obres [ modifica ]

Entre les obres mes significatives de Pestalozzi tenim:

• Vigilia d'un solitari (1780)
• Un fulla suissa (revista composta i editada per Pestalozzi)
• Les meves indagacions sobre el proces de la Natura en el desenvolupament de la Humanitat (1797)
• Com Gertrudis educa els fills . (1801)
• Llibre de les mares (1803)
• Carta a un amic sobre la meva estada a Stans (1807)
• Al bon taranna, la serietat i la noblesa de la meva epoca i de la meva patria (1815)
• Cartes sobre educacio infantil (1819)
• El cant del cigne (1826)
• Les destinacions de la meva vida (1826)
• Epistola Frine sobre l'amistat (1782)

Una de les obres que va tenir molt exit va ser la de Lleonard i Gertrudis , que es pot considerar tambe una novel·la costumista , en que Pestalozzi presenta i descriu uns personatges populars i molt caracteristics, servint-se d'un llenguatge popular, natural i rural. Amb rao, Pestalozzi l'anomena ≪un llibre del poble≫. Fins i tot hi ha escrit en la seva tomba un detall d'aquesta obra que diu: ≪predicador del poble de Lleonard i Gertrudis≫. ^[15]

Com Gertrudis educa els fill s es considera l'exposicio mes completa de la metodologia de Pestalozzi que cal complementar amb altres obres seves. Fou traduit al catala, el 1980, amb un estudi introductori de Bernat Sureda. ^[16]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Biber, George Eduard. Henry Pestalozzi and his Plan of Education . Publicat originariament a Londres per John Souter, School Library, 1831 . Repub. ISBN 1-85506-272-0 . Conte fragments traduits de les obres de Pestalozzi i va tindre una amplia difusio a Anglaterra i Nord-america on va ser llegit per Bronson Alcott i Ralph Waldo Emerson .
• Silber, Kate. Pestalozzi: The Man and his Work . Londres : Routledge i Kegan Paul, 1960. ISBN 0-7100-2118-6 . Es la biografia mes completa sobre Pestalozzi publicada en angles en les darreres decades.
• Soetard, Michel (1994): Johan Heinrich Pestalozzi (1746-1827) , Perspectivas, Revista trimestral de educacion comparada (Paris, UNESCO: Oficina Internacional de Educacion, vol. XXIV, 1-2,1994, pp 299-313.

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Assaig sobre la vida i l'obra de Pestalozzi. Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine . (frances)
• Web de la Fundacio Village d'Enfants Pestalozzi. Arxivat 2007-10-06 a Wayback Machine . (alemany) , (angles) i (frances)
• Biografia, obra i bibliografia de Pestalozzi. (alemany)