Johan Laidoner
(
Wieratz
,
12 de febrer
de
1884
-
Vladimir
,
13 de marc
de
1953
). Es una de les principals figures de la historia d'
Estonia
. El seu mes alt carrec va ser el de Comandant en cap de l'Exercit Estonia que va exercir en els periodes de
1918
-
1920
,
1924
-
1925
i
1934
-
1940
.
Laidoner va neixer a Wieratz, Livonia, llavors part de l'
Imperi Rus
. De petit alternava el treball al camp a l'estiu, amb els seus estudis a l'escola local durant la resta de l'any. El
1901
es va allistar voluntari a l'exercit. El seu primer desti va ser a
Kaunas
, com a membre d'un regiment d'infanteria. El
1902
va entrar a l'academia militar de
Vilnius
, on va coneixer a la seva futura esposa, anomenada Maria i d'origen polones. El
1909
Laidoner va continuar la seva educacio militar ingressant a l'
Academia Militar Imperial Nicolau de Sant Petersburg
.
Carrera militar
[
modifica
]
Despres de la seva graduacio Laidoner va aconseguir el grau de
Tinent Coronel
a l'
Exercit Rus
i va ser condecorat per est amb set medalles abans de la seva dissolucio.
Abans de la
Primera Guerra Mundial
Laidoner va servir a
Erevan
, i durant la guerra en diversos fronts russos, entre els quals destaquen els de
Galitsia
,
Belarus
i el
Caucas
.
Laidoner va tornar a Estonia i va prendre el comandament de la Primera Divisio Estonia, que formava part de l'exercit nacional d'independencia durant la
Guerra d'Independencia d'Estonia
. El 1918 va ser promocionat a Comandant en cap de les
Forces armades estonianes
, posteriorment a Major General. El
1919
va establir una academia militar estoniana. El 1920 va ascendir a Tinent General en el Nou exercit nacional.
Despres de renuciar al seu lloc com a Comandant en cap Laidoner va presidir diversos comites governamentals, inclos el Comite Olimpic Estonia. Va representar tambe a Estonia en la
Societat de Nacions
, on va ser un reconegut aillacionista fins i tot en assumptes com l'expansio alemanya i sovietica. El 1924 Laidoner va reprendre el seu lloc de Comandant en Cap i va participar en l'esclafament de l'intent de cop d'estat comunista recolzat per la
Unio Sovietica
, de l'
1 de desembre
.
El
1934
, durant la
Gran Depressio
el moviment
Vaps
, partit d'extrema dreta, que estava compost principalment de veterans de la Guerra d'Independencia (1918-1920), va amenacar l'ordre politic estonia amb la convocatoria d'un referendum per a la reforma de la constitucio que convertia a Estonia en un regim feixista. Per contrarestar els esforcos d'aquest moviment, Laidoner va tornar a recuperar el seu lloc de Comandant en cap a peticio del president
Konstantin Pats
, el qual havia assumit els poders d'emergencia davant l'aprovacio per amplia majoria de la constitucio proposada pel Vaps, va posposar indefinidament les eleccions parlamentaries que s'havien de celebrar despres de l'aprovacio del referendum i al costat d'aquesta mesura va declarar la congelacio de tota activitat dels partits politics.
Carrera politica
[
modifica
]
El
1935
, Laidoner i el president Konstantin Pats impulsaren la reforma constitucional a traves del govern, per remodelar l'Estat d'acord amb un model presidencialista fort, amb l'argument de la seguretat nacional. Molts dels liders del Vaps van ser empresonats, Pats va governar per decret i les eleccions van ser suspeses sense traces de tornar-les a convocar. Encara que els dirigents del Vaps van ser posteriorment alliberats, Pats i Laidoner ja havien assegurat el futur de la seva administracio.
Entre les propostes de reforma de Pats i Laidoner es trobaven la qual introduia l'entrenament militar a les universitats, i la que imposava restriccions a la llibertat d'expressio i la llibertat de premsa.
El
24 de febrer
de 1939 Laidoner va accedir al carrec de general.
El 1939, Laidoner tira endavant un pla per a la modernitzacio de l'equipament de l'exercit i el reclutament de mes soldats en previsio d'una imminent invasio estrangera. Quan la Unio Sovietica va envair Estonia el
17 de juliol
de
1940
Laidoner va ser deportat a Russia on va morir el 1953 a la preso de Vladimir, prop de la ciutat de
Kirov
.
Reconeixement
[
modifica
]
Durant la seva vida, Laidoner va rebre diverses medalles en reconeixement pel seu servei i valor no nomes d'Estonia, sino tambe de
Gran Bretanya
,
Letonia
,
Finlandia
,
Franca
,
Polonia
,
Suecia
i
Alemanya
. Moltes d'aquestes medalles van ser conservades per l'exercit nord-america, despres d'haver-les tret de l'URSS, i foren retornades formalment a Estonia el
2004
.
A
Viljandi
s'ha erigit un monument en el seu honor.