Joan d'Atares
Voto de la Penya i
Feliu de la Penya
Descobriment del cos de Joan d'Atares per Voto, quadre de Juan Perez Galvan (1631) a Sant Joan de la Penya.
 |
|
| Naixement
| Juan de Atares, Voto i Felix
segle
VII
Cesaraugusta
|
|---|
| Mort
| decada del 700
Mont Oroel, a l'actual
Monestir de Sant Joan de la Penya
|
|---|
| Sepultura
| Monestir de Sant Joan de la Penya; les reliquies de Voto i Feliu foren portades a la Catedral de
Jaca
: s'hi veneren sota l'altar major
|
|---|
|
|
|
|
|
| Ocupacio
| anacoreta
,
fundador
|
|---|
|
| Celebracio
| Esglesia Catolica Romana
(culte local)
|
|---|
| Beatificacio
| Venerats des del segle VIII a Arago
|
|---|
| Pelegrinatge
| Sant Joan de la Penya
|
|---|
| Festivitat
| 29 de maig
|
|---|
| Iconografia
| Vot, com a cavaller, trobant el cadaver de Joan, vestit d'eremita, a una cova; Joan d'Atares com a eremita, pregant davant una creu
|
|---|
Joan d'Atares
va ser un
eremita
del segle
vii
que s'instal·la al mont Oroel, prop de
Jaca
.
Voto
(o
Votus
) i
Feliu
van ser dos eremites mes que, al segle seguent, van instal·lar-se a la mateixa ermita, que amb el temps esdevingue el
monestir de Sant Joan de la Penya
. Venerats al monestir i la seva regio, la seva festivitat se celebra el
29 de maig
.
Vida i llegenda
[
modifica
]
Joan d'Atares
hauria viscut al final del segle VII. Renunciant a la seva fortuna, va retirar-se a la muntanya per fer-hi vida eremitica, concretament a una cova del mont Pano, prop de
Jaca
. Hi va disposar una creu de fusta davant la qual
pregava
continuament.
Un dia, li aparegue el diable, vestit com un gran cavaller, i li va oferir grans riqueses i un palau si es posava al seu servei. Joan d'Atares va resar el parenostre i el diable desaparegue; en el seu lloc vingue un angel, que el va aconsellar que trasllades el seu estatge a una cova del mont Oroel, on s'instal·la i va erigir un altar dedicat a
Sant Joan Baptista
.
-
Claustre de Sant Joan de la Penya, amb la capella dels sants Voto i Feliu al fons.
-
Capella dels sants Voto i Feliu (Sant Joan de la Penya)
Voto i Feliu
[
modifica
]
Voto i Feliu (
Felix
) visqueren a l'inici del segle
viii
; eren cristians de
Saragossa
, de familia noble. La tradicio diu que
Voto
estava perseguint un cervol, quan va caure per un penya-segat. Mentre queia es va encomanar a Sant Joan; aleshores el cavall es va posar suaument en una roca i despres de cavalcar uns metres va arribar a una cova: alli hi havia el cos de l'ermita Joan d'Atares, recolzat el cap sobre una pedra on hi havia un escrit que deia:
- Ego Ioannes. Primus. In hoc loco, heremita, qui ab amorem Dei, hac ecclesiam fabricavi, in honorem sancti Ioannis Baptiste. Hic, requiesco, Amen.
(Jo, Joan, primer ermita en aquest lloc, qui, per amor de Deu, vaig erigir aquesta esglesia en honor de Sant Joan Baptista. Aqui reposo. Amen).
Voto va donar sepultura al difunt i, impressionat pel descobriment i la seva salvacio miracolosa, torna a Saragossa. Alli, amb el seu germa Feliu, van donar els seus bens als pobres i van anar a la cova, on van viure com a eremites. El diable els va temptar repetidament, pero ells van resistir i van assolir la santedat. Aviat van acudir-hi deixebles que van voler seguir el seu model i van formar una comunitat que adopta la regla
benedictina
. L'any 754 els dos germans van morir i una intensa llum va baixar del cel, certificant-ne la santedat.
Enterrats juntament amb Joan d'Atares, al voltant de la cova i la capella va sorgir el
monestir de Sant Joan de la Penya
.
L'actual capella dels sants al monestir de la Penya data de l'inici del segle
xviii
. Segons la llegenda, quan l'abat Briz Martinez passejava pel claustre, dues grans roques van desprendre's i van caure molt a prop d'ell. Considerant que la salvacio havia estat un miracle, va aixecar en aquell lloc una capella en honor dels fundadors de la comunitat.