Joan Morral i Pelegri
(
Sabadell
,
7 d'abril
de
1890
-
19 de desembre
de
1991
) fou regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republica federal.
[1]
Joan Morral es forma politicament, a principis de segle
xx
, entre els republicans federals veterans dels anys de la
Primera Republica
i des del 13 anys milita en el
Circol Republica Federal
. Durant la vaga general de 1902, encara un nen, va participar en les manifestacions que acabaren amb l'assalt als Maristes de la Rambla de Sabadell, quan des de l'escola dispararen sobre els manifestants. Mes endavant, el 1909 va intervenir a Sabadell en la revolta de la
Setmana Tragica
, iniciada en la protesta per l'embarcament de soldats cap a la
guerra del Marroc
, que es va saldar amb la matanca de molts revoltats i en la crema d'esglesies. Morral, que en aquells anys havia treballat en una empresa de llanes i havia estat ajudant de notaria, aleshores treballava a l'empresa La Electricidad SA. El 1915, seguint l'empresa, que s'havia traslladat a Mallorca, estigue fora de Sabadell fins al 1919 i no va intervenir en la
vaga general de 1917
ni en els fets de l'Obrera.
[1]
De retorn a Sabadell, es va reincorporar a la militancia republicana i va ser l'enllac entre el Circol Republica i Federal i
Lluis Companys
, diputat per Sabadell despres de l'assassinat de
Francesc Layret
. El 1926 es va integrar en els escamots d'
Estat Catala
, creats per donar suport a l'ocupacio militar de Catalunya per proclamar-hi la Republica Catalana, intent promogut per Francesc Macia i Estat Catala, que acaba en el fracas de Prats de Mollo. Morral participa en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 en la llista de Coalicio d'Esquerres Republicanes, que resulta vencedora, i va ser regidor adscrit a la Comissio de Cultura durant el trienni 1931-1933. En aquesta etapa s'inicia el programa de construccio d'escoles; s'encarrega a
Miquel Carreras
la redaccio del llibre
Elements d'historia de Sabadell
, que es distribui a totes les escoles, i s'instal·la el
Museu d'Historia
a la casa Casanovas del carrer de Sant Antoni, on encara es avui. El 1934 torna a la seva feina i a la militancia de base.
[1]
Durant la guerra treballa a la rereguarda i el gener de 1939 s'exilia no sense abans haver destruit documentacio comprometedora i haver enterrat el bust de
Francesc Pi i Margall
al jardi del Circol. A l'exili passa pel
camp de Sant Cebria
, per una preso prop de
Montpeller
i finalment s'instal·la lliurement al sud de Franca, fins que el 1942 pogue tornar sense perill. Durant la postguerra, amb
Magi Marce
i Joan Pont, va crear clandestinament el "Comite Roig" per recaptar fons d'ajuda als presos i a les seves families. Com a vell militant del Circol, sempre va estar vigilat i el van detenir cada vegada que alguna autoritat del regim visitava la ciutat. Va morir als 101 anys, fidel als principis republicans que el van acompanyar tota la vida.
[1]
El 25 d'octubre de 1995 Sabadell li dedica una placa.
[1]