Joan Cererols i Fornells
, amb nom de baptisme
Pere
, (
Martorell
,
9 de setembre
del
1618
-
Montserrat
,
27 d'agost
del
1680
), conegut com a
Joan Cererols
, va ser un
compositor
catala,
music
i monjo
benedicti
. Fou l'autentic patriarca de la moderna musica montserratina, destaca no sols com a compositor sino tambe com a notable instrumentista (
orgue
,
arpa
,
arxillaut
).
Aprengue musica en el seu pas per l'
Escolania de Montserrat
amb el pare
Joan Marc
. Entra en el noviciat el
1636
, i es forma en humanitats i teologia moral. Despres de passar un temps en el monestir benedicti de Montserrat de Madrid (
1648
), que aprofita per coneixer nous corrents musicals, refusa de ser abat de Montserrat, fet que indica el seu ascendent en la comunitat, i durant algun temps fou sagrista major del santuari i comenca a decorar el cambril de la Mare de Deu. Mes endavant torna a l'
Abadia de Montserrat
, on va ser nomenat
mestre de capella
, tasca que desenvolupa al llarg de 30 anys, exerci de sagrista major i impulsa la decoracio del cambril de la Mare de Deu. El
1658
, en morir Marc, esdevingue director de l'escolania, carrec que mantingue fins al seu traspas el
1680
. Va ser mestre dels escolans durant mes de trenta anys, fet que li comporta tenir molts deixebles tant a Catalunya com arreu de la peninsula que varen ser mestres de capella o organistes, els quals continuaren i impulsaren la seva obra. A mes, escrigue diversos llibres amb finalitats didactiques.
A mes de l'orgue i el clavicembal, tocava diversos instruments de corda: l'
arpa
, l'arxillaut, el violo i la trompa marina. Fou autor d'una notable produccio de musica religiosa polifonica, clarament emmarcada en els corrents del
Barroc
hispanic. Va deixar una llarga llista d'obres de polifonia religiosa. Compongue tant en llati com en llengua vulgar castellana: oratoris, misses, vespres, completes, antifones, lamentacions, lletanies i motets, per a un o mes cors. Escrigue en
estil contrapuntistic
pur amb independencia de les
veus
, en
estil homofonic
o en una combinacio d'un i altre. La major part de la seva obra es va perdre el 1811, a l'incendi del monestir durant la
Guerra del Frances
; el que es conserva, ha estat publicat modernament (1930-1932) per l'Abadia de Montserrat a la col·leccio
Mestres de L'Escolania de Montserrat
, en edicio de
David Pujol
.
[1]
Com altres compositors del barroc contemporanis, Cererols emprava un estil ben diferenciat quan escrivia en llati per a la liturgia o quan ho feia en vulgar: en el primer cas l'estil era sever, gairebe escolastic; en el segon cas feia concessions a la melodia popular i a la llibertat, d'acord amb la tematica del villancet. Aquestes obres, conservades en copies d'epoca en diferents arxius musicals de Catalunya, demostren l'estima en que era tinguda la seva musica. A la biblioteca de Montserrat se'n conserva un foli amb la dedicatoria a la Mare de Deu que l'havia acollit de petit a l'escolania i li havia inspirat el seu talent musical.
[2]
Cererols fou el primer en usar un tema en el villancet
Ay, que dolor
que apareix successivament en diferents autors hispanics contemporanis i posteriors. La musica de Cererols te paral·lelismes i similituds amb compositors polifonics castellans de l'alcada de
Tomas Luis de Victoria
i afinitats amb compositors italians de l'escola romana, i usa ja la forma en que el
cantus
recolza sobre un baix instrument que s'alterna amb els cors. I destaca en la tecnica del doble cor. Es considerat un dels grans musics de l'escola montserratina.
(segons l'estructura de l'
Obra completa
)
- Asperges me
- Missa, a 8 veus
- Missa primero tono
- Missa 4or vocum. 2s tonus
- Missa 3º tono
- Missa a 5 vozes. 4º tono
- Missa a 5 vozes [5e to]
- Missa de Batalla
- Missa pro defunctis
a 4 veus
- Missa pro defunctis
a 7 veus
- Hodie nobis
,
Magnificat
,
Completes
,
Salve Regina a 8 veus amb ecos
,
Alma redemptoris
,
Lletanies al Santissim
,
Missa de cinque to
,
Adoro te devote
,
Visus, tactus, gustus
,
In cruce latebat
,
Plagas sicut Thomas
,
O memoriale
,
Pie pellicane
,
Tercia dels diumenges
,
Miserere
,
Completes
,
Dies iræ
,
Dan, dan, dan: Silencio
Dixit Dominus
,
Confitebor
,
Beatus vir
,
Laudate pueri
,
Lætatus
,
Nisi Dominus
,
Credidi
,
Ave maris stella
,
Magnificat
Cum invocarem
,
Qui habitat
,
Ecce nunc
,
Te lucis ante terminum
,
In te Domini speravi
,
Nunc dimitis
,
Alma redemptoris mater
,
Ave Regina cœlorum
,
Regina cæli
- Al amor que viene a sembrar el pan
- Albricias pido, senores
- Vuelve a la playa, barquero
- Segura vais, labradora
- Diganme que cielos lloran
- Sin pasion no hay aficion
- Alarma! toca el amor
- Son tus bellos ojos soles
- A recoger sagrados desperdicios
- Vivo yo, mas ya no vivo
- Si suspiros te pido
- Pues para en la sepultura
- Senor mio Jesucristo
- ¡Mi Dios!
- Ya esta en campana de vidro
- ¡Ay, que dolor!
- Serafin que con dulce harmonia
- Fuera que va de invencion
- Galanes, a ver, jugar
- Bate, bate las alas
- Ay, ay, ay! que me muero
- Alarma, alarma! que sale
- A la flor de la valentia
- ¡Aqui del sol!
- Ah! grumete ligero
- Al altar cortesanos discretos
- Aunque preso me tengan aqui
- Serrana, tu que en los valles
- Senor bravo no haga fieros
- Suspended, cielos, vuestro dulce canto
- A Belen, zagales
- Venid, zagales, venid
- Soles, penas y cenas
- Vuela, paloma divina
Bibliografia
[
modifica
]
- Joan Cererols, David Pujol
Obres completes
Montserrat: Abadia, 1930-1983
- Actes del I Symposium de Musicologia catala. Joan Cererols i el seu temps
Barcelona: 1985
- Ambros M. Caralt
L'Escolania de Montserrat
Montserrat: Abadia, 1955
Enllacos externs
[
modifica
]
- ↑
Enciclopedia Clarin
(en castella). 5. Buenos Aires: Oceano Editorial, 2001.
ISBN 987-522-036-1
.
- ↑
Codina
, Daniel.
Historia de la Musica Catalana, Valenciana i Balear IX, Diccionari A-H
.